2. INTRODUCCIÓ
Títol: Jo em donaria a qui em volgués
Autor: Josep Palau i Fabre (1917-2008)
Any: 1940
Gènere: literatura intimista i amorosa.
Aquest poema va ser escrit a la post-
guerra, quan a Espanya abundava la
literatura amorosa.
3. ESTRUCTURA EXTERNA
És un sonet, és a dir, té 4 estrofes, les dos
primeres amb 4 versos i les dos últimes amb
només 3.
Cada vers té 8 síl·labes.
4. ESTRUCTURA INTERNA
El poema parla del amor d’una manera
romàntica i cautelosa.
Està parlant a alguna persona de que
donaria el seu amor a la persona que el
correspongués, només la persona adequada
i estaria amb aquesta per sempre.
5. ESTRUCTURA INTERNA PER ESTROFES
1- Parla de que donaria al seu amor a la
persona adequada i viuria cegament
enamorat amb aquella persona.
2- Promet estar amb la persona estimada
per sempre.
3- Parla de la part romàntica de l’amor, quan
es donen amor i petons.
4- Diu que l’amor és una cosa inesperada i
bonica.
6. MÈTRICA I RIMA
Al ser un sonet, el poema té dos estrofes de
4 versos i dos estrofes de 3.
Tots els versos tenen la mateixa rima
consonant i 8 síl·labes.
En cada vers es repeteix la rima “-és”.
7. FIGURES RETÒRIQUES
Anàfora: al principi de cada estrofa es produeix
una anàfora, és a dir, una repetició constant
d’una frase.
Personificació: parla com si els petons fossin
persones i ells propis besaran.
Comparació: l’autor expressa que estaria
enamorat com si no s’adonés de res més.
Al·literació: es produeix una quan intenta
produir el so “bes” varies vegades en poques
paraules.
