Publicidad
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Publicidad
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Publicidad
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Publicidad
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Publicidad
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Anna nogueras lloret
Próximo SlideShare
Escala PauEscala Pau
Cargando en ... 3
1 de 22
Publicidad

Más contenido relacionado

Publicidad
Publicidad

Anna nogueras lloret

  1. ANNA NOGUERAS 4rt A CONEIXEMENT DEL MEDI ÒSCAR GARCIA DESEMBRE-GENER 2012
  2. ÍNDEX ♦ Dades del municipi 3 ♦ Situació en el mapa 4 ♦ Relleu 6 ♦ Història 7 ♦ Activitats econòmiques 9 ♦ Monuments i edificis importants 10 ♦ Festes locals i tradicions 14 ♦ Curiositats 17 ♦ Fotografies 19 ♦ Bibliografia 21 2
  3. DADES DEL MUNICIPI Nom: Lloret de Mar Alcalde: Romà Codina i Maseras Comarca: La Selva Provincia: Girona. Situat a l’extrem nord-oriental de la península ibèrica, a Catalunya. Municipis que l’envolten: Vidreres i Massanet de la Selva (pel nord), el mediterrani (al sud), Tossa de Mar (a l’est) i Blanes (a l’oest). Número d’habitants: Al 2009 hi havia uns 39.500 Habitants. Extenció: Té 48km2 Gentilici: Lloretenc i Lloretenca 3
  4. SITUACIÓ GEOGRÀFICA Té 7 km de costa, distribuït en 5 platges. 1. Platja de Lloret: És la més gran. Fa més de 1500 metres de llarg. 2. Platja de Fenals: envoltada d’hotels i apartaments. Fa uns 700 metres. 3. Platges de Santa Cristina i Treumal: Santa Cristina és una de les més boniques de Lloret. És de sorra fina i aigües transparents. Està a 3 km de la ciutat. S’arriba des de l’ermita de Santa Cristina. Té menys de 500 metres. Cala Treumal: separada de Santa Cristina per 2 roques. Està envoltada de molta vegetació, i li dóna un aspecte salvatge. Sempre té més onatge. 4. Platja de Canyelles: és la més allunyada del nucli urbà. Aquí hi ha l’únic port nàutic de Lloret. 5. Platja de Sa Boadella: és la menys accessible, per tant, és més tranquil·la. Aquesta platja és naturista. 4
  5. Està a 70 km de Barcelona i 34 km de Girona. L’Aeroport de Barcelona està a 93 km i el de Girona a 29 km. 5
  6. RELLEU Lloret de Mar és un municipi costaner i com es pot veure a les fotografies altament edificat. No té grans elements de relleu, alguns turons i puig que donen nom a alguna de les urbanitzacions del municipi i el que tots els del poble coneixen com “la riera” i, que actualment, és l’avinguda principal de Lloret de Mar on es concentra la major part de l’oci nocturn. El desembocament de la riera és molt evident a la platja de Lloret. Algunes de les seves urbanitzacions són: - Puig Castellet - Roca Grossa 6
  7. HISTÒRIA Les primeres restes del municipi apareixen amb els romans, al segle I aC i arriben a la màxima esplendor a partir del segle I dC, comercialitzant fang cuit. Així ho demostren les excavacions fetes a Fenals. La platja de Fenals facilitava l'entrada i sortida de la producció de terrissa. De l’època romana, destaca la Torre Sepulcral del segle II dC. El nom de Lloret es documenta per primer cop l’any 966, com a LAUREDO. Traducció del llatí LAURETUM. Aquest podria ser l’origen del seu escut. Al s. IX-X, el poble era un grapat de cases de pagès escampades a l’interior per protegir-se dels pirates. Per això l’Ermita de les Alegries està situada a 1 km de la platja. És la primera església de Lloret. Lentament, es van establint famílies a la costa, perquè el Castell de Sant Joan també els donava protecció i refugi davant de possibles atacs marítims. A principis del s. XVI el poble ja estava arran del mar, pel desenvolupament del port de Lloret, i es crea la nova església parroquial (l’actual església de Sant Romà) que també havia de protegir als feligresos dels pirates. Per això el campanar tenia emmerletat, espitlleres i, la porta d'entrada era llevadissa, corria per dins d'un solc ben profund. Era església i fortalesa. 7
  8. Al 1778 s’aprova el Decret del Lliure Comerç amb les Colònies americanes, que va impulsar l’activitat econòmica d’ultramar. Aquesta millora fa que Lloret augmenti la seva població. Els vaixells trigaven 4-5 mesos per arribar a l'Havana i tornar. La principal destinació era Cuba, i el màxim esplendor va ser del 1840-1880. El negoci era exportar vins, oli, teixits, sal, farina... i altres mercaderies i importar cotó, fustes nobles, pells, sucre, tabac, cafè, rom, petroli, “tasajo" (carn salada i assecada)... I el comerç negrer. Això els permet enriquir-se. Marxaven a ultramar amb una recomanació i quan tornaven, eren els "americanos" o "indianos" (que havien marxat pobres i havien fet fortuna per poder viure de renda). Construien una gran casa i un mausoleo al cementiri nou. A la casa hi plantaven palmeres, per ser reconeguts des de lluny. Si tornava d'Amèrica sense fer fortuna es deia irònicament que "havia perdut sa maleta a l'Estret" i no era "americano". Al 1880, s'inaugura el nou Hospital de Lloret, construït amb els diners dels indianos. L'any 1898 l'indiano Nicolau Font i Maig, "comte de Jarúco", va reformar i restaurar el santuari de Sant Pere del Bosc, que havia comprat durant la desamortització, a l'època d'Isabel II. L'any 1900 s’inaugura el nou cementiri que, amb el temps, reuniria un esplèndid conjunt modernista, amb obres de Puig i Cadafalch, Antoni M.Gallissà, Bonaventura Conill... A primers del segle XX arriben a Lloret els primers estiuejants. L'any 1920 s'obre el primer Hotel "Costa Brava". Però l’explosió turística i transformació urbanística, fou a partir de 1950, on antigues cases senyorials en converteixen en hotels i serveis. 8
  9. ACTIVITATS ECONÒMIQUES Lloret de Mar és la principal població turística de la Costa Brava i una de les destinacions amb més poder d’atracció del sud d’Europa, gràcies a les seves platges i l’entorn de muntanya, i també a la cultura, esport, natura, allotjaments de primera categoria, restauració d’alt nivell i una àmplia oferta en oci diürn i nocturn. Actualment, la principal font d’ingressos és el turisme. A l’estiu, multiplica per 4 la seva població habitual. Lloret procura organitzar esdeveniments internacionals per projectar-se a tot el món. Un exemple és el RALLY CATALUNYA COSTA BRAVA. TURISME QUE OFEREIX LLORET Gastronòmic, d’oci nocturn, comercial (té més de 1000 botigues), turisme familiar, destinació de Congressos, esportiu, turisme actiu (hípica, senderisme, submarinisme, golf, treking, tennis, motos d’aigua, bowling...)... 9
  10. MONUMENTS I EDIFICIS IMPORTANTS CAN GARRIGA Una casa indiana de 3 plantes amb gran valor històric i patrimonial. El seu arquitecte fou Fèlix d’Azua, que també va construir: la Plaça d’Espanya de Barcelona (per a l’Exposició Universal de 1929) i l’Ajuntament de Lloret de Mar (l’any 1872). CAN SARAGOSSA Aquesta masia segueix la història de Lloret. En els orígens era un dels masos més antics de la vila. JARDINS DE Sta. CLOTILDE Dissenyats a l’any 1919 per encàrrec del Marquès de Roviralta. Tenen més de 26.000 m2. Es van construir seguint el model renaixentista italià. L’any 1995 la Generalitat de Catalunya els va declarar com a bé cultural d’interès nacional en la categoria de jardí històric. 10
  11. EL CASTELL DE SANT JOAN Situat al cim del turó que separa les platges de Lloret Mar i Fenals. Fou construït pels Senyors de Lloret (1041-1110). De la forticació original en resten només els fonaments de la Torre l’Homenatge, la Muralla Est, uns vestigis al sud, i sitges excavades a la roca. JACIMENT IBÈRIC DE PUIG DE CASTELLET És un recinte fortificat d’època ibèrica, situat al puig de Castellet, de 197m. Des d’aquí es domimna des de la desembocadura de la Tordera fins a l’extrem oriental de la platja de Lloret. Hi trobem mostres de les civilitzacions gregues i romanes que expliquen històries d’intercanvi, pactes i tolerància. DONA MARINERA O “VENUS DE LLORET” Monument de bronze, medeix uns 2,40m i representa una dona que guaita el mar en actitud de saludar o acomiadar. És en record a la memòria de la indústria pesquera de la ciutat i els perills del mar. Realitzat el 1966 per Ernest Maragall. 11
  12. 12
  13. EL MUSEU OBERT DE LLORET (MOLL) Un Museu sense murs. És una xarxa imaginària que permet la descoberta de diferents llocs d’interès de la ciutat (històric, cultural i naturals). L’espai obert sense murs que recorre diferents emplaçaments per tot el territori i permet apropar-se al coneixement del patrimoni de la vila. ALTRES INSTAL·LACIONS I SERVEIS ♥ El Teatre Municipal està a Can Xardó és per 400 persones. ♥ El Gran Casino Costa Brava. ♥ La Casa de la Vila. És d’estil neoclàssic. L’arquitecte fou Fèlix de Azúa, igual que a Can Garriga. ♥ Font de Canaletes: Està al Passeig de les Palmeres. És una còpia exacta de la de Barcelona. És de l’any 1968. ♥ Església Parroquial. En els orígens era “Sa Carbonera”. Era on carregaven els carbó als vaixells. Primer d’estil gòtic i tenia fortificacions. Restaurada al segle XVI- XVII. És una joia del modernisme. 13
  14. Castell d’en Plaja: situat al final de Sa Caleta. És una casa-castell, construït l’any 1935, recordant un antic castell medieval. La seva imatge és típica de Lloret. ♥ Ermita de Santa Cristina: on es celebra la Festa Major de Lloret, el 24 de juliol. És de finals del segle XVIII, d’estil neoclàssic. Dins hi ha una col·lecció de vaixells en miniatura oferts pels pescadors. ♥ Sepulcre romà del segle II dC: descobert l’any 1891. És una torre massissa de planta cuadrada amb un petit espai on es posava l’urna amb les cendres del difunt. ♥ Ermita de Nostra Senyora de les Alegries: fou l’església parroquial fins 1522, on estava el poble original de Lloret. ♥ Monestir de Sant Pere del Bosc: és del segle X, dels monjos benedictins, qui el van abandonar. Fou restaurat per Nicolau Font i Maig (indià), qui li va donar el màxim esplendor. 14
  15. FESTES LOCALS I TRADICIONS La Processó per Mar a Santa Cristina: 24 de juliol Segons la tradició, cada any, el dia de Santa Cristina, el poble lloretenc acudia en processó, per terra, a celebrar la Missa Major a l'ermita dedicada a Santa Cristina, situada a 3 km del poble. La processó era molt feixuga per als devots ja que havien de passar per camins dolents i calia travessar 3 rieres. Davant dels inconvenients i per fer més lleuger el pelegrinatge als fidels, els representants del poble van anar a les autoritats competents a la recerca del permís per fer la ruta per mar. Aquesta Processó Marítima de Santa Cristina es fa el dia 24 de juliol. El Ball de Plaça: 24 de juliol. Dansa de les almorratxes Aquesta dansa es balla des de temps immemorial. La música sembla del segle XVIII. La dansa té arrels d’ascendència àrab, com es l'ús d'un gerret de vidre amb 4 galets (l’almorratxa) que els balladors porten ple d'aigua perfumada i que l'ofereixen, després, a la respectiva balladora. Segons la tradició, en èpoques musulmana i cristians, arribà a Lloret un àrab, jove i ric, que s'enamorà, perdudament, d'una cristiana de Lloret. El jove va utilitzar diferents estratègies per convèncer la noia perquè s'hi casés; però la noia, a causa de les diferències religioses, el rebutjava cada vegada. Finalment, un 15
  16. dia de ballades, l'àrab es presentà davant la multitud vestit amb les seves millors gales. S'adreçà a la donzella i li oferí un gerret de vidre ple d'aigua d'olor. La noia, indignada per l'atreviment, prengué el gerret i el va rebotir a terra, on es feu miques. Conten que el musulmà, avergonyit, tornà a l'Àfrica, i que la noia, dissortada i trista, es tancà en un convent. Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol. Ho fan 4 parelles de balladors. La fundació de l'Ermita de Sta. Cristina i la Imatge Trobada Segons la llegenda, un jove pastor va trobar una imatge de Santa Cristina on hi ha l'actual ermita. El noi, sorprès, ho va dir de seguida al senyor rector i a tot el poble. Llavors, els lloretencs varen organitzar una solemne processó per a traslladar la imatge fins a l'església parroquial (L’Ermita de Les Alegries). L'endemà, però, la imatge va desaparèixer inexplicablement d’on l'havien col·locat. No era un robatori, perquè la imatge era de fusta i no portava res de valor i la van retrobar en el mateix pujol, vora la mar, on l'havien localitzat per primer cop. A partir d'aquest fet, els lloretencs entengueren que la imatge de Santa Cristina volia romandre per sempre i ser venerada en aquell paratge mariner, i allà li construïren la modesta capella: l'actual ermita de Santa 16
  17. CALENDARI DE LES FESTES DE LLORET DE MAR Dia Fiesta Ámbito 1 Enero Año Nuevo Estatal 6 Enero Reyes Estatal 6 Abril Lunes de Pascua Florida Estatal 9 Abril Lunes de Pascua Granada Autonómico 1 Mayo La Asunción Estatal 24 Junio San Juan Estatal 24 Julio Santa Cristina Local 15 Agosto La Asunción Estatal 11 Septiembre Día Nacional de Cataluña Autonómico 12 Octubre Fiesta de la Hispanidad Estatal 1 Noviembre Todos Santos Estatal 18 Noviembre San Román Local 6 Diciembre Día de la Constitución Estatal 8 Diciembre La Inmaculada Estatal 25 Diciembre Navidad Estatal 26 Diciembre San Esteban Autonómico 17
  18. CURIOSITATS Va tenir un club de béisbol, El Pops de Lloret, als anys 50-70. En l’època daurada del bèisbol espanyol. Ha tingut fins el 2006 una plaça de Toros, idèntica a la de Sanrt Feliu de Guíxols. Personatges famosos:  Dr. Ernest Adler  Nina Agustí (1966), cantant  Ivan Tibau (1973), jugador d’hockei  Jose Luis Blanco (1975), atleta  Marc Muniesa (1992), jugador del Barça MENJAR TIPIC DE LLORET L’arròs de l’Art. L’Art, és una manera molt antiga de pescar, llençant les xarxes a pocs metres de la platja, des de petites barques de rem. Després d’un temps, es recullen. Amb aquest peix, es fa l’arròs . BEGUDA TÍPICA El daiquiri Floridita. 18
  19. Per cert, una curiositat... he triat aquest municipi perquè des del 2003 tenim un apartament a la platja de Fenals on ens ho passem molt bé els estius: Juny juliol i agost. 19
  20. FOTOS Sa Caleta Fira Mediaval 20
  21. Passeig de Lloret de Mar Platges de LLoret 21
  22. BIBLIOGRAFIA  Pàgina web de LLORET l’ajuntament  Viquipèdia  Oficina de turisme  Revistes locals  Expèriencia pròpia 22
Publicidad