Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Univers projecte 2na_2013_2014

384 visualizaciones

Publicado el

  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Univers projecte 2na_2013_2014

  1. 1. Gener de 2014 Benvolgudes families, Uálbum que tenlu a les vostres mans és el resultat d'un seguit wexperiéncles l interessos que han sorgit dels vostres fills/ es en relació al tema de l'Univers. A través d'aquest treball els lnfants han pogut aportar material a classe, compartint experiéncies i conelxements. També han pogut experimentar ¡‘emocló d'aprendre d'una forma més rígorosa i madura. Tot aquest conjunt de vivencias i activitats han provocat uns estímuls ¡mportants per a descobrir í compartir aprenentatges. El tema de ¡’Univers ens ha permés, a més a més, treballar de forma interdisciplinaria el conjunt de totes les árees, lncldint en continguts tant de llengua com poden ser la descrlpció, la justificació, ¡’expressló oral. .. com de matemátlques a través del raonament, les magnituds, la numeració. .., oom de plástica desenvolupant la precisló en el dlbulx l ¡’aproximacló a la realltat l als colors, etc. També en ¡’expressió musical l corporal. Junts hem pogut gaudir al llarg del procés i, com podeu veure, ha estat fruit de la participado de tots. Moltes grácies per la vostra lmplicació í col-laboracló. Les mestres de segon.
  2. 2. L’UN| VERS _ El BigBang Maria Libra“ , _L_9es eiáxies Jana E063 Sistema Solar Martí Serra Sol Marc Farrés dlljlercuri Antonia Bedoya Venus Oriol Garcia H La_ Terra Esteve del Amor Mart Yu Rang Wang citïlpiïer. “¿El? 580009” I Satum Mar Roca Utá- Paurfielvenda Neptú Marc Sardaña La Via Láctia Marlona Tarragellas _ La Lluna Laia Bellavista Satéllit ¿lgpagitjas Les estrelles Marta López Els esteis lvet Delgado n ¿es ggnstel-lacions Álex Casado Els cometes Pol Rodrig_ti_ez_ Els meteorits Ferran Puig Els ecli sis Álex Romero ELgLamiLaAflt Sandra Ripoll Les nebuloses Gabriela san Martin Els asteroides El forat ne re Emma Martinez La ggsgta Laika Elsa Navarro _ Els astrónoms Marta Nieto _l, ggn_a_us esgacialg Akash Millán Els astronautas
  3. 3. ‘¡H 3C I‘ J k’ ¿iv agria ' ¿iii . _‘ -" “h” {im »_ n " . - N. ‘ . . . , , _ ' ‘ ú l ‘Es: ‘L. ’ _L; ‘ - sus“? ‘ ya “si 1 . fire “s43 a xa; «B. 3 a < a Gr ‘MM, r3 j. ahh-eat. ‘ . , nula‘ J l, La’; V m)‘ —« s“ ¿seek i {ÏÏQ . ‘ A: l? ‘ i‘ _ ,4“ wfltfi ¿ ' . . ‘. ‘ r} - - ‘ l t -‘ im-asxisazeewqwfé ¿S? ._ ám-kwfiwïsfi. .‘ . . . -. ; e «zgxfñï ‘i? 3:“ 41'- «.25 s‘. ¿ _ ; I . . . _ . . Ji 7. 1 , ¡(tt . ' __ «M45 v. . i, , .1 '. wc‘ __ fi ‘ y e fieasew°}'ï'°? "‘f'ssxaïïïé : _ - ¿‘L ' 'I‘_”. .-É"VÁ= P‘; I, N . .. t‘ v r. a ' ¿En " V " ' ‘l ‘ r1 ‘—'- " ‘L l -. l v‘ I‘: ‘rc Í x Alf: ui ztüwiïíïw, ._
  4. 4. ce. ..‘ -1 _ g. .¿. — _ . _A_. _¡; A
  5. 5. Ïi —¡- | —4,
  6. 6. 7 z - -- - -———r_. :»—-. ¿-2¿9.igg; -L_. _'—4;s—_És: ->A; .2» s; -—= ‘_&: ==re¿
  7. 7. . lrqlfll V1411’! . I u 51H ¡luna
  8. 8. ¿I ‘ ¿tear-W
  9. 9. omiten. A ¿‘Wi JW hmmmwoltcwca- gflflgqmïruaïïwwcóafloïxmír mui-imán JL» Ma? » Mm mmxluazwwvdtrwrvouwfla uM, LJo7M¿, ,i; .¿5W%, ¿cwA/ aÍaNw4ÏÜ-vmlA'wvvo4mwa Vxaloïcba , ¿ J/ AWWÍ/ YL-vcvevflsfll Si.
  10. 10. ú ¿‘óflpfiamfimïmmvwfl ‘¿l ¿»Mafia www? “
  11. 11. Galaxia spirale p
  12. 12. SISTEMA SOLAR lvhlní Semi Pérez Novclnhre 2013 QUÉ És? i? fis? ¿madero ‘aïagonfilalïm? alumna gil/ nu», zoxmlsaxunm. «M» 4 A/ opïu’. ¡’lmwniuiïlmú ¡»wopmoQ/ ieíq AéTHÍoÍmw/ ga aL müaïgïvggfiflfïtízfimafiwuuommmwfiafi’ e/ Ïmmbinrfiaïrafikmïíflrmoifimwmqxxefipuafim Mmm AÏBg/ wmlïwrgsflmmlwnwwmdufimfiamn Ümufi
  13. 13. .co ÉS? , Wxuuwiz/ ¡mk mmm» «¿of m. ON ESTÁ 2 elwwwzanm dim ¿’uu/ m VJÜ‘ «Í WF-lï/ ïïaaéffinfimfi
  14. 14. l , 1 a ' “ » l. e “ , , ‘-. ‘. 1‘ . _. ‘ ' ‘ lg» ’ p: l >“" a. i‘, H - E‘: 1:‘. L‘. .- . _L#, _,-, s 'tr'v LÉï; .S “ I! .. Ñ s,
  15. 15. u; _ L. ’ ï I! í_u.3.. ' ' - ‘t
  16. 16. lhulnmienln gllhulco , / hrna da norma / « , , brasa dc Carina ¡J - __, _— huxo ac Cnnr blue do Porno ——-—'-" . / buxo nnnor / / bum a. Slqlllnrlul
  17. 17. .. .,¡_ lílj-lSÏHÏl
  18. 18. ' É 2' m- ‘ ‘L ‘a W; _ _ _ _ . y ‘ . , . s . .-. -.9 by > A ‘ A _” A _ Uïk, 1mm‘ ,3 l m. . ' x , . v}? ’ __ ‘ " ‘th 5 ggïaaficm , c. ¡És ÁE‘¿ÉÉ. .Ï; +Ï¡ÉLÏW°É@Á«J, a. a _ r-"W ¿nl _, m‘ v“ -= y * . . a‘ uïtïnrl Ïïmïfi ïszfiu-egïleeemaï-Tïlv , u» . ,kwár. 'vl. -si’s- .4», l ‘ ' ‘ns’ fi; ;_ ‘p’. ‘ . L-g; ,ah"%. :— f- . : , ¡-»_¿. -.; .-. «, ¿en —A — ‘l l al 1
  19. 19. ‘_‘ miren». i» eggfiffal‘
  20. 20. LH T i299
  21. 21. LA TE RR A . . Lo. ¿Cum Je»- ¡Mx element j o N Jiu‘ ‘gnc; «¿Jet i. m, ¡‘,1 Bum rÍ’¡@*‘¡Á-G— i. Rep 4,2, ¿alamo 0a. . 3-«4»
  22. 22. o‘ 41-33 fl! ’ o. w“ a w Éïïatfi . * -. . -v s- r _. «'-; : . #, _¿¡, _- 1.‘, í. s M r ‘ p A n A‘, _ ¡»fidtüu NCh.
  23. 23. ETll W ¿fijv/ ‘JCÜT 1/) ólfió/ lmixizdt. 2Q. M751 AflIL/ l-‘VLÁÜ’ - 5/4 ¿Ma? 4444}, ¿ln/ uh- zm. mou ala. ¿«Wfm con ¿aa ‘wie/ xafi ¿Qu/ Irc ‘ví 7 "rM/ YVAÏÚ? WLM ¿mc ¿a cu, wn . c/Lw’¿7»< ¿Hide 00A ¿«Met/ JRÜA ¿l 5 doy-ur : 0L‘ ¡Qugtjjv/ Ï Mama ‘ri/ L ha X 11‘ A 2% 00 MQ- ¿o o 3 o «muy www/ VJ Mbwmqwflwuwm ama/ zzc/ Vlzxmmatm gatráfii/ WJ FGÜÜI) k
  24. 24. 1 » a e e —e 4 92,- l? » l Á " ¿ _ . . . _' flizyflg “l . . e sr: ,_ e ‘. . ' l " e _, i . li373¡‘Éfiïïáïgfiijïfiíïüïáïiïsïfiáïïfigl.27 e , y ‘lll i Á- m‘ ¿{haga-vivi ¿gm gságíg, ‘ '. xvó ‘ ¡af - , m. » . *"‘ «mili. ' J-n- -, t. . n ‘i? W ' ¿A15? L fill"
  25. 25. Q I ¿’J-Law 1x7"- ü 'í'". «‘_1.f>'l’U¿/1 ‘¿Mi "JC" L"-"L‘V" ¿la ADJL, . ¡Va ¿{m ¿ya S mol Ma”. rl/ A/Yli/ tcx vvvxll/ CJLUQLM“
  26. 26. (EJEA matiza Tfimrflwwdmwmwuflww Www ww mïvzimww/ sawawww waww rw‘ Mwwaaww 4L f: Eaíïtï-aïáü Q‘“'°°°I2'M= ¿¡°tv2. - . - l, "< "‘ ¡{i ¡"El
  27. 27. o ' lufldlfiïïm wmaulosrmnrnlnnrorl ’ ‘Í "7 ' . w ‘ El? , dïxlq’, diam‘ Lilp- llñ 'U"l"'»«. ’lt. <lllXClll cum -, ¡lï‘nl_T«< N) I “ll'. ‘ll ‘PUÑÍ v > , . “ll; lll‘ml “HJ/ ‘l ‘xl «Wu llLlllll lll m: ‘l! ll LH! ‘
  28. 28. HEPTÜ V ¡’QMÏLO-¡’xs 2€ cuuUsÏNÏ/ OWÏÏLÓQQ ¡‘Á/ Yïïrvmzllofla/ L. ‘y M“ ‘ir M‘ E2 Amiyïfmflroï ¿Iv aqi/ WW. EQ mom aQ184lóÁQQn2Cl/ vx, umnr cmwmr mom lmonbwewx-fla. DIN/ v j . =)l9<,19"/ Wx3LLÍ-39 / ¿Q del AyL É€Ï33ooooooKm 42317014 Fx Mt anJuQ/ a/I a dofmwwziifla N _
  29. 29. JQfl_¿j_ ,1’, mx. 5X1} T7 x ' 2 1 W‘ ‘ ú omo-u gY/ ‘Yllrl-“(dfl- d. ‘Axzlltïiïleïwï, 2a ». p, rw r ' Eilf c) 7' TÏL‘? QJVA"W"G‘Í"«OÍ/ L lybfl/ Vw 9m, ‘ Afi/ Üfigpz/ nñ ylïfiïk ÍÉ/ Lífih r‘; 16% mw vf? fr”‘k— Áfilïaïu 9a, «¿w/ toni wfii . A m» r y A e -r v . . ¡ ww ¡r J ¿‘jffl t _, J/ ¡- ¡Je/ ywylvv 1, ¡»rw {Qfinv JW‘ ¿’Ji ‘L . )¿¿')7.Q/7Y“l(¿ , <_;2Er? ,aVq__ l‘ (l. j1:(‘: ¡i"»'n‘l/ Ï1 br‘ ur ! f‘ w » ‘, r . ,- r m . (‘Í _ l‘ 2.. ri v api/ LL. {ct livre/ im tx,4_l, ,/lr1./ u¡)/ ' alga Juani, tu r7 = n 4 ar > ‘l (3/4 4' " . ' ‘Ñiïlfiiflt " JV JT'». Q/‘Ï/ ÓY7¿<ZÍ*L? tÏ-B’/ r’ "hflñi—)“l"/ . h- _ “r _ a l Akrv/ ‘rïefl ‘JA/ Tri’ 92/ ÑfiALÜ/ o '
  30. 30. ada; . h V ¿om un Unam ¿LWMMW. AQ‘ Lambfiaw Mimo MNyJBW “m”
  31. 31. 1"‘ b¿1I-—-I-S: .A, ,_ . ‘ V‘ “M, ; >,: ’¿V°; =;; «;. É « u; ‘ I zxxïügzï, A . v? ‘ r. “ 3%‘ ¿: - ‘Ájïrbl v u ' ‘ . _ ¡%¿‘¿, . ‘_1', _ .3‘ , _ ‘f; ,1 l ‘v. . {I L ( . . —< n «.
  32. 32. ¡"a ' . » 1 .3“. ur‘ ' "": *Ï. Ï5T3ü"¡. ‘í‘s‘«. ,. J‘ v}. :5‘ . VW? . _ , su 22%) ? -. Pt ’ : w Ln ‘www 7 {Éfiïlmfl u’ ‘ q V”. } _ V V , m s‘ ‘ HW» ¿’f f ‘4 _ . ¡K¡¡%Be: : t». fi. ., «xv : ..n. .s. ._¿ . . . s. ._. . - . ,. ,4_, .4,f‘{! * Y. Y. ‘
  33. 33. Mil/ MH». ¡luv Mi 5.4i L) u u 50 8L DIATU 1". ‘ «un. . l . Juwlh ¡K ‘ r ,9”; Lí 30M! l NI ‘N, u '/
  34. 34. SAR F EPM/ x ¿L1 an . ' . ’ DE co/ w/v/ c 4C/ OÁ/ S:wv: b{>wn p.021 wm ) NETEOR OLbb1CSÍ1en/ v-¿&bn ¡un mama g‘oï7vneagtna, twav€fk%ïrmürmz¡wá«aï¿.
  35. 35. ELS SÁTÉLL ITS ¡mua/ m ¡ma Ñ LÍALs ¿fiíwwwwwoï wÓWBoWWN/ L wakMÁiu/ n o Mix/ am Á MVLÁAQA “oQQJLLM. W/MÁDÜN Rbmflamlsanmseflmh ¡dzmbúmuumfiíexh 4L M763.
  36. 36. 4I ¡.4 .4 ‘I
  37. 37. («Fl Mtv) .4 7 v t * . / fur/ o (¡parla mutua‘ ' ' '. Mel-yuca’: . _' _ Na ‘J Lana L/ ena L/ ¿pmáwm gutaównl méá. .t¿¿. Tuu.5,Z2a. .-. ..t. ..l.2
  38. 38. aaa ¿“gym ÏÍÏÜÏLÉ ""*“ï@°7‘¿<%: r"= “ ” ‘¿Gi ‘s’ «(Eh Í W‘ÍÉÏ. ¿,. Ï<9’%«« " -_ S‘ *Ï° afán. .. 511132.0»: «Z -* ¡alamo-malo ‘¡k ' le Twm27Áïag, 45m “ff” . ,¿_ 9@@@@@@@@ ¿am m. «¿á-nu ¿m7. f” E6204. ¿wa-Jxflmsa, affiwázam. CJ
  39. 39. COM són LES Esfnzugs
  40. 40. :Lmw . ÉLMÜ¡MAÍLÍZ. ÉMÜ« n «¡tu Caflazrimmn [I L‘ -M1z, .L¿LMI2L¿MJ7L ‘uh-GA. MHL Laguna
  41. 41. ' s; , « a A A S . ,. ' h‘ l Ambïaglmáafihwwrfitbfimfióïïahmfi ¡‘W ' ma. mWAzkawmfid/ wflrzkaflqm Miu/ mms“: cancundaüalpDmüM wm.
  42. 42. UMMuMwUÏWÁX'EoHJt NAJ. uazchmaïngmmkofiüwwauwl‘. 7A .1‘ ¡ls
  43. 43. ELS METEÜRIÏS Qué són els nvefeorifs? Els meteorits estan formats per núlers de partículas de pols i fragmenfs de roques que venen de | 'espai. També en diuen padres caigudes del cel. Quan entren en contacte amb Ihfrnosfera shscalfen i donen lloc a boles de foc i llum, quan les veiem desde la terra en diem esfel fuga; Per sort no en cauen gaires a la terra parqué ¡’atmosfera els frena i els desfrueix. En canvi a la Lluna com que no te’ atmosfera que la profegeixi, Ii cauen molfs meteorifs i per aixó te’ fonts crafers.
  44. 44. Els meteorits estan formats pels materials originals que van formar el sistema solar. Quan arríben a la terra són d'un color negre, gris o marró fosc, perqué quan travessen Patmosfera de la terra a gran velocitat la seva superficie es crema formant una cresta fosca. Per dins poden ser de diferents colors, blancs, negres, vermellosos, ... . Gran part del meteorit és de metall (ferro), per aixó pesen més que una roca normal. Tenen una forma que recorda a ia patata, amb els costats arrodonits, i si tenen alguna part plana vol dir que s'han trencat durant | ‘entrada a la terra. Ferran Puig LIIsrose/ la 5 _ | -,fi. —.; _
  45. 45. am E5 — ‘WWW? - Rqiuam — 98:13
  46. 46. 491M GmAÍnÍ-yadam -/ “43 ¿ÏOLÏAW MM 03mm 05A MEA/ ok_ Aqua; ¿“t wm Wficxwvaaxaui-«uaroüorufia «¿en Patxi/ WL amo» 9329.90. wi y, á4j_¿_, .b_fLflM ‘No/ uesw-L iiflzfiáwïomammatm) rlrvnl IIJÍLLKCÍ“ . l.|
  47. 47. 1.. ... .-_--. .y. ..up. ,.up-. .._. .uu. ,.¡. .,. ,-. p-u. ..g. sguqsnnnasuonq. ... . l 0 I _—_, —__—_. .--_-—— - I ¡rmgtv-Jg- un _ a --_»—-__. ._--_———__---——_--—--——
  48. 48. .2 " 5' L . ‘S tu . '>' ‘ a ' a . 4 3P il , 4' t. mm A i. .. of. n‘ 1 . y. o. ' Si . -. . .-' n. un . . mu»;
  49. 49. P1P.
  50. 50. QUE ÉSu/ VcongTAP Cinco-tranza PALM Q/ ïïïzï?
  51. 51. Cod és? ¿”wwe 1 su” ser mm M4Z4¿€9¡¿a°"’3" DCS/ v IPROVÉMA/ v Yanes Maui”?
  52. 52. ¿’rw Mac no51, Human. ..) Qumg Ti pus D'ECL¡PSiS Hi Mil’! EBA “PAS/ JB (JG/ WWW Ma“ x ¿filma L“ ¿“MÁMQ l í
  53. 53. ECLiPSi DESOL BW naüumwmiamwaflw. Biwmmmaflmïuflaïmanmxmmsed e E“
  54. 54. n Ïa/ ÏGK <3?“ , . A k l . _ maca . ‘d ¿’una ‘ o ÍJÉMqYÚNpÏ 99.5603 / ' . + + u ‘wm W ¿kg/ m QA“ film‘ n 2m (‘Lv RGS wav-NYC” aunk/ W t T ' i n ‘a ¡r I, » r x‘ _ l‘ “ Lx ix» " ‘(Ï/ ¿RSL fiat ‘I («WWW q“ m m” o tmnï "¡V35 ‘SS’? b J) r _ a -
  55. 55. EL DIA 1 LA NIT’. -» 4% n, u ‘tem. el nostre planeta, es com una ¡un esten que un sobre si mateixa. Está il-lumlnnda pel Sol, que és oom una ¡nn bola de foc. que 66M llum i escaner. Undiadunzl horesambcluudlallasevanittsdranpsqueneoesflulahmonftrum vom ancora sobre sl mata. Llevan quan ¡’ha completa! aquest ciclo, comuna un nou dia. QUE Es m. ou I gin Es LA un? u par! de la Tem que está lI-Iuuünada pet Sol, ¡Item que és de DIA . És el moment del dle que hi ha llum. En ¡quest periodo do temps es quan ens llevan del mt, esrnonem, ¡nom a col-lui, dmem, oomam a col-last, Menem, Jwuem, tem activitats extra escolar. en: duuam l . ..
  56. 56. la part de la ïerra que ne está il-luminada pel Sol, diem que es de NIT. És el moment del dia que no hi ha llum, estem a tasques. En aquest periode de temps es quan sepem i ens preparan per anar a dormir i ducansar tota la nat, pe! centenar un neu daa pie «fenergia. w COM SUCCEÏÉIX El. DIA I LA NIÏ? Com ja hem dit abans, la Terra ¡ira sobre si mateixa l el Soi Ii dona llum i escaner, SI la part de ia Terra en vivirn gira en dlrecció al Sol, tindrem llum i tara calor, dones será de DIA. Per el centran, si la part de la Tetra en vtvrm ¡ira en direcció contraria al Sol, s'allunya d'aquest, no tindrem llum, será los: i fará fred, dencs será de NIT.
  57. 57. iílltl lïi | 'l ¡H 'i_" El DIA te‘ la llum l Yescalfor del Sol. El cel es de color blau o de color gris si hi ha nuvols. Podrem veure el sel en el cel, i les seves diferents posiciens, quan sun i quan famaga. VMA 22*» in‘, NW") u NIT es la part del dia que no rep ni la llum ni ¡’estallar del Sol. La nit es fosa i lreda. El ce! "5 de color negre. Si no hi ha núvols, veurem la Lluna l milers crestas brillants, planetes, estels fugaces
  58. 58. Necessitern tant el dia oom la nit per poder vlure. Si només los de dia, el Sol crcmaria los plantas l secaria la Terra. si només fos de nit, taria mott de fred, les plantes monrlen i els animals no podrim viure. Durant el dia tenim llum i escalfer i a la nit tenim frescor i foscor. La durada del dia i de la nit també depen del periodo de l'any on estem. Es a dlr, a ¡‘ostia els dies son mes ilargs i les nits més canes, i durant fhivi-rn tot vi centran, dies ciirts l nits llargues. També dcpén del lloc de la Terra en vivirn. Als Pols es de dia durant 6 mesos a l'any l de nit els altra-s 6 mesos restants.
  59. 59. LES NEBULÜSÉS Per Gabriela. San ¡‘darán Sala.
  60. 60. ¿JJJÏVHAM qual BOMH‘. IAN/ aka
  61. 61. amm? N, wm "VL a . ._ , ,4 »_. - . _ _ .
  62. 62. LEA t iia/ im ¿{sima digan/ ias Á,
  63. 63. a . . m. » 1.a.
  64. 64. ÁÉB/ LCBÁ oía DE Uiïgi
  65. 65. N E ÜULOSA Ecix
  66. 66. ¿S15 Ro_i'_D_E_S ¿{Qu Eflnafllrwddïb WÜW Economia room ¿’TMW fit ña TÏUÍJ/ tï): qu-alï-d, ‘TNAÜ/ mfl Wan», 109m Ida Emi/ Viamo- cwwxmaiwbambuiái 2127769) "arms/ n- ggg i:
  67. 67. 3 _ ‘TI LA n . NVWÁ/ IJÏ-Q/ ‘Vfi . aiiümmwtsiw, ,ti, ï W “Mi
  68. 68. SFORAT NEBRÉ
  69. 69. El: uma, "¿:1 Áï°I@—<ï»/ ¿: t¡ m. a") ¿c ¿x ‘jggjfil l . . i) __ K l ik” “¿d? ÍOÏV“’“ NGJWG-t C1‘. C._; -'mc; :x. «Í_’-¿_- ¡‘c7 ¿’lx 2/373:1"ÍJ'VA" c 713V "ya e17‘ "”i’ie-: i-ï¿, =&' "n32 mi 45st» — 7 . _ f» A I ‘ i (A , ._g . -_, .g-, ,,, ,_. e¡. ipq ' 0.; i, ‘A jJgu 1.-; -' ' r‘ , _ _€ ‘ Ü’- - Si‘ 0 TLC» {pq nn. ‘ff c. i‘ _ A _4 l‘ , -/. . QA)‘. maig; s. :- ‘- / — qu‘
  70. 70. ‘t ent: í ; -—> ‘ - . _. .', v'1"k<: “_»ÏJ( / fi ¿A , ‘ 9 «LA/ wrééi. x {í “L. L? t UC’ ‘r1’ u: 1x vLES/ n —'WU‘¿Á CLS ¿MaS/ gn ' 7_ EQ, ‘i i ii A‘ i'_&—. 'Ï'= —*"* ¿’ia eLÜW/ Qflï: ¡jue S)" irïy.
  71. 71. i‘. .72, . . » <1 N, ,_ , ‘ s; 45d‘ 974m1 «¿Q ‘¿el WJZÉVÏ.
  72. 72. qpuflsúa/ vxofl-D» QÏES PA‘? - ékarvmrxwvafiyunvnrvuuq, uqh ¿iia CPuTNÏ/ ï 2,. Sflififklm odian. a. S PUTÍV “(Q Luvmsíowum omzmafl
  73. 73. , I ¡th
  74. 74. E23LNaw4-L-¿e4q57/vomuvLmnm0o. ¿Jl/ ND Nworun ‘Sud-ML? Ivo- n«&oi. ..-m. kLrwo«¿, .¿. Ï'x/ ,t: ., Joao‘. Csarvwmfianaá-vmrïam M. . LAfkr A wmlsmhmrmimkwfls MM ¿a f ‘ïï’:
  75. 75. ELS ASTRONOMS q r— _; EMAÑANÏNÜ*VIVHRÏSTÓ'ÏELES rca Air‘- qapu QA Tnzu-ea arca nacion/ oa ,1 CoWxNico Mx ¿inquxfia-twmqbwmu flJGQÏpwiJ. west.
  76. 76. ¿xwsitznïïamwnp 9.1.4441. Womi '. TÜLEÑCOPÍ i _ "’“ i177; :3 s JÏT]! . / iii ’ Q“ ¿ft . .- "_- ‘X. .3» le . « Hai‘ ‘ ‘ u r’ 1-" / J,‘L.9'- —¿_'. Ñ f? Ü 3:: , g -. Ï¡HÏ: WÏÏÉÜÏÏ. Ï ogseavA-rami, x Mxflm 0.9. (¿rm ¿si 9113 mA/ «cïïwmiimficwm
  77. 77. » ¿{¿ai. °,s. ¿,aa>sf, f‘ e. _. ‘ u“ i "rin. ‘Ï-"Ííaïx?
  78. 78. LES NAUS ESPACIALS
  79. 79. LES NAUS ESPACIALS
  80. 80. ¿ïfilïiïi c “i «i. il “S x {ÉÏÉÏ-flgfte’ z’, v, ‘i ¡i . ‘i. ,_¡, i pe e- "r5, 1 y _ . _ . ' . ‘. . 1 , 4;, L;_¿____‘v, '. _-, ¿, . . . .¿ ¿W gm ápïrgtïaïiiiíggfiïéïiïiïiïéï; reg? HYÏ-Ï‘ i" , _ sus, .i, i ', ' , ‘é
  81. 81. h gli K ‘ | 29:2‘ seáis-ei . . s "es , ____ c’ = . __ . ' Si"; ,, ¿si-at teu: "en Y E s . .‘ 4' ma? P- ,1: tbn, " v’ i T“’I1.'. Ï '. i*. 'l¿". -¿i- i ‘ta’; i: ; . l? e L (I ‘l X995 . . i m‘. . . , muy? ‘ i, ‘exigirá ' - v": v ‘t. --- . - : e» ‘¿e23 ‘S? iïáïïáíifigvfiiï _ iii? ’ u e- ‘ha ¿wisin ii un‘;
  82. 82. Els astronautes Qué és un astronauta? Un astronauta o també cosmonauta a Rússia o Taikonauta a la Xina, Es una persona que viatja en ¡‘espai exterior de la Terra. I que hagi viatjat a una alcada superior a 80 o 100 km. Qui po! ser astronauta? Per ser astronauta, no fa falta ser un superhome: s'ha d'estudiar i treballar moit. abans de oomencar ¡‘entrenamenn que es a partir dels 30 anys. S'ha d'haver fet una carrera universitaria, oom enginyeria, medicina o ciéncies. Molts son pilots de ies forces series del seu país. s'han de saber idiomas. sobretot. Angles i Rus, per poder se comunicar amb la resta de companys. S'ha de tenir una bona salut, per que els entrenaments i els vols a ¡’espai son esgotadors. ... . s'ha de saber conviure amb la gent en un espai tancat i reduït. Que fa un astronauta? Fa anys que no es trepitja la Iluna. un cop es va trepitjar i es analitzar els minerals de la seva superficie va perdre els seu interés. Després es dedicaven. a posar a satéI-líts artificials a l'espai. ... amb els quals analitzar la terra. per saber el temps que tara. fotografiar per fer els plánols. espionatge militar. investigació per buscar minerals. ... . Actualment es fan estados a ¡‘Estació Espacial lntemacional. que duren uns 6 mesos. Es dedica a fer experiments que poden tenir aplicacions practiques a la Terra. Relacionats amb la manca de gravetat. per obtenir nous materials. També {está investigant de cara a viatges més enlla de la Iluna. l saber la resistencia del cos humá.
  83. 83. m fi D Astronautes famosos Yuri Gagarin. cosmonauta soviétic. El 12 d‘ Abril de 1961va ser el primer home que va viatjar a ¡‘espai Durant uns 100 minuts. Quan va ser a ¡‘espai va ser el primer de dir que: "el planeta terra es bIau. " Alan Shepard, el 5 de Maig de 1961 el primer america en viatjar a ¡‘espai Tres setmanes despres d'en Gagarin. Valentina Tereshkova va ser ¡a primera dona cosmonauta, el juny de 1963. Neil Annstrong. astronauta america , primer home que va caminar sobre la Iluna. Quan va posar el peu sobre la ¡luna el 21 dejuliol de 1969 va dir: "Aquest és un Petit pas per un home, pero un gran pas per Ia humanitat", Eileen Collins. ¡a primera dona comandant del 23 al 27 de juliol del 1999. Yang Liwel, primer taikonauta xinés . abord dela nau Shenzhou 5 l el 15 d‘ octubre de 2003. Com es El vestit dels astronautes Un vestit espacial totalment equipat es. en si , una nau espacial per una persona. El vestit especial protegeix a I‘ astronauta dels perills de ¡’espai Per qué els astronautes necessiten un vestit? Els vestit ajuden als astronauta: Quan Ii toca el sol. pot estar a uns 135° (com a ¡‘interior d'un forn de cuina). Si no toca el sol. a uns -82 ° (molt mes fred que a ¡’interior d‘un congelador). La pols espaial. tot i ser particulas molt petites. quan impacten amb el vestit. pot ser com un impacte d'una bala. Porta reserves d'oxigen, a ¡’espai no n'hi ha oxigen, l en 15 segons moririen ofegats.
  84. 84. Guinea són ¡es seves parts prlnclpals? Els astronauta portan posat un vestit ple de tubs cosits que Cobreix tot el cos a excepció del cap, ¡es mans i els peus. L'Aigua circula per aquests tubs, amb ¡a finalitat de mantenir fresc l‘ Astronauta durant el passeig espacial. Uesquena hi ha una motxilla que conté ¡' oxigen que els astronautes. respiren durant un passeig espacial i elimina el dioxid de carboni Que els astronauta treuen. Un ventilador fa que ¡‘exigen circuli pel vestit. Un dipósit d'aigua refrigerada per circular en el vestit També te uns petits motors per poder desplacar. Que menja un astronauta? Abans es menjava una pasta freda. posada dins d'una tubs com els de ¡a pasta de rentar ¡es dents. Després es va fer el manjar compactar en forma de glacons. Actualment mengen aliments enllaunats, precuinats. se ¡i ha tret l'aigua, a ¡‘espai disposen de foms per escalfar el menjar. Mengen una dieta similar a ¡a de la terra. i poden triar el menú a ¡a seva mida i gust. Con ee le hlyene d‘ un suenan? A I’espai. hi ha poca aigua. com al desert, i s'ha de vigilar molt. L'aigua s'ha de portar de Ia terra, i es recicla tota ¡a que es fa servir. Abans hi havia dutxes. pero ja no es fan servir, i en lloc seu s‘usa un drap humit amb sabó per rentar-se. Al Wc. per eliminar ¡a caca, en lloc d'aigua_ s'elimina amb una corrent Claire molt fort. El pipi. es recupera , es recicla i es depura per tomar-ho a fer servir. Corn dorm un astronauta? A ¡‘espai no existeix a dalt i a baix, i els astronautes poden dormir drets. Dins d'uns sacs penjats i amb uns ventiladors per fer circular ¡'oxigen i que els hi entn a ¡a boca.

×