La Guerra del Francés, la Constitució de 1812, El regnat de Ferran VII.

1. T2: EL FINAL DE L’ANTIC RÈGIM
NUCLI TEMÀTIC 3: L’ANTIC RÈGIM I LA SEUA CRISI (1700 – 1833)

2. 1. Introducció
2. El regnat de Carles IV (1788-1808)
3. La Guerra d’Independència (1808-1813)
4. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
5. El regnat de Ferran VII (1814-1833)
6. L’emancipació de l’Amèrica espanyola

3. 1) INTRODUCCIÓ

4.  La crisi de l’Antic Règim a Espanya es va iniciar amb la invasió napoleònica.
 Esta invasió va agreujar la situació social i econòmica i va precipitar una
crisi política sense precedents.
 En eixe context, va nàixer l’alternativa liberal identificada en les Corts de
Cadis i la Constitució de 1812.
 El regnat de Ferran VII va ser una lluita constant entre els que volien
mantindré el vell ordre absolutista i els que defenien el nou ordre liberal.

5. 2) EL REGNAT DE CARLES IV
(1788-1808)

6.  El regnat de Carles IV va començar el 1788.
 Un any després esclatava la Revolució Francesa.
 La influència de la Revolució Francesa en Espanya va afavorir la difusió de
les idees liberals, però al mateix temps va generar idees de rebuig en la cort
i entre els privilegiats.
 Manuel GODOY, secretari d’Estat, va suprimir tota influència il·lustrada en
el seu govern i va tancar la frontera amb el país veí.
 A finals del segle XVIII, l’arribada al poder de Napoleó en França va
suposar per Espanya un canvi d’orientació en la política exterior espanyola
(va passar a ser aliat dels francesos).

8. BATALLA DE TRAFALGAR
1805
FLOTA FRANCESA +
ESPANYOLA
VS
FLOTA BRITÀNICA
VICTÒRIA BRITÀNICA
 CANVI DE PLANS DE NAPOLEÓ
 PÈRDUA QUASI TOTA FLOTA ESPANYOLA
 INTERRUPCIÓ COMERÇ COLONIAL
 BÚSQUEDA DE RECURSOS = IMPOSTOS
 OPOSICIONS INTERNES

9. TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
1807
ABDICACIONS DE BAIONA
5-6 MAIG 1808
MOTÍ D’ARANJUEZ
18 MARÇ 1808
SUBLEVACIÓ MADRID
2 MAIG 1808
GUERRA
D’INDEPENDÈNCIA
(1808-1813)

10.  Napoleó va nomenar al seu germà, Josep I, com a nou rei d’Espanya.
 Napoleó va convocar unes Corts a Baiona per tal d’aprovar una constitució
per Espanya.
 El 6 de juliol de 1808 s’aprovava L’ESTATUT DE BAIONA (era una carta
atorgada): s’establia la igualtat davant la llei, però bàsicament es va
mantenir l’Antic Règim (molt de poder pel rei, grups privilegiats, etc.).

11. 3) LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA
(1808-1813)

12.  Incapaços de controlar la rebel·lió popular i de frenar l’ocupació francesa,
les institucions van perdre el control polític i es va generar un buit de poder i
l’afonament institucional de l’Antic Règim.
 Políticament, en este conflicte es van enfrontar dos bàndols:
 els francesos i els AFRANCESATS (espanyols que van col·laborar amb
l’invasor).
 els PATRIOTES (els insurrectes que es van oposar a l’ocupació
francesa; grup heterogeni).
 Davant el buit de poder inicial, els patriotes, van crear JUNTES LOCALS
(formades per les elits locals) i estes van acabar creant una JUNTA
SUPREMA CENTRAL, que va reconèixer a Ferran VII com a rei i que va
assumir l’autoritat fins el seu retorn (a l’inici sobretot, la seua tasca principal
va ser la d’organitzar l’oposició als francesos).

13.  Els insurrectes, formats per voluntaris que es van unir a una part de l’exèrcit,
van aconseguir en les primeres setmanes, algunes victòries com les de
Bruc (Barcelona) i Bailén (Jaén), i van obligar a Josep I a replegar-se al
nord de l’Ebre.
 Però a la tardor de 1808, Napoleó entrava en Espanya i en poques
setmanes ocupava Aragó, Catalunya i Madrid.
 Al gener de 1809, Josep I tornava a Madrid.
 El màxim nivell de domini napoleònic va arribar a principis de 1812 amb la
conquesta de València.

14.  Però des d’eixe moment, els seu poder va anar debilitant-se:
 Napoleó invadia Rússia i des d’Espanya
va desplaçar forces militars cap al nou front.
 este fet va facilitar el contraatac de les tropes
espanyoles i britàniques, dirigides pel general
WELLINGTON.
 A l’estiu de 1812, els francesos eren derrotats en Los Arapiles (Salamanca)
= va significar un canvi en el curs de la guerra.
 L’avanç espanyol va obligar a fugir a Josep I i va permetre recuperar Madrid
(agost de 1813).

16.  Davant la impossibilitat de Napoleó de mantenir dos fronts oberts (a
Espanya i a Rússia), va optar per signar el TRACTAT DE VALENÇAY
(desembre de 1813): acceptava la derrota, retirava les seues tropes i
restablia la monarquia de Ferran VII.
La Guerra del Francès, com també es coneix este conflicte, va ser una guerra
atípica, en el sentit que els espanyols van adoptar la “guerra de guerrilles”:
grups reduïts de guerrillers, que actuaven de manera informal, sobretot en
zones rurals i que van fustigar contínuament a les tropes franceses.

17. CONSEQÜÈNCIES GUERRA D’INDEPENDÈNCIA
Destrucció de terres i ciutats.
Mala situació població civil (abusos per part dels soldats).
Mortalitat elevada.
Reducció de la natalitat.
ECONÒMIQUES:
 Pèrdua producció agrària.
 Producció industrial paralitzada.
 Comerç paralitzat.
 Endeutament.

18. 4) LES CORTS DE CADIS I LA
CONSTITUCIÓ DE 1812

19.  Enmig del conflicte bèl·lic, la Junta Suprema Central va organitzar una
“consulta al país” i va posar en marxa una convocatòria de Corts.
 Les respostes a la consulta:
 van assenyalar a Carles IV i als seus governs com a responsables
de la situació.
 van plantejar la necessitat de reformes que limitaren el poder del rei.
 Degut a les derrotes militars i del fustigament de sectors absolutistes, la
Junta Suprema Central va haver de renunciar a les seues funcions = va ser
substituïda per una regència encapçalada pel bisbe d’Ourense (gener
1810).

20.  Amb moltes dificultats, es van acabar organitzant les Corts en Cadis, l’única
ciutat que resistia al setge francès.
 Els diputats no sempre van poder ser elegits amb normalitat a causa de la
guerra (sovint, el sufragi no es va poder celebrar o bé els elegits no es van
poder desplaçar a Cadis i van haver de ser substituïts per persones que
eren a Cadis).
 Finalment, es van reunir uns 300 diputats i estos van acordar que les Corts
foren unicamerals i no estamentals (tradicionalment a l’Antic Règim les
Corts es reunien per estaments i cadascun remetia un sol vot; a Cadis, tots
els diputats es van reunir junts i cada diputat equivalia a un vot).

21.  Les Corts de Cadis es van inaugurar el 10 de setembre de 1810.
 Eixe mateix dia, s’aprovava que les Corts eren dipositàries de la
sobirania nacional (és a dir, que exercien el poder en representació dels
ciutadans que formaven la nació).

22.  També van acordar:
 la divisió de poders.
 que tots els ciutadans eren iguals davant la llei i tenien els mateixos
drets.
 el reconeixement de Ferran VII com a rei d’Espanya.
 Estes Corts van adquirir per tant, un caràcter revolucionari, en el sentit que:
 superaven la doctrina tradicional de la sobirania com atribut reial.
 liquidaven els privilegis estamentals.

23.  Durant més de tres anys, les Corts van aprovar un seguit de lleis i decrets i
la primera Constitució de l’Espanya contemporània = es van posar les
bases d’un nou sistema liberal i es posava fi a l’Antic Règim.
 El projecte constitucional va vorer la llum el 19 de març de 1812: va ser un
text de contingut molt avançat per a l’època (es va convertir en referència
per a altres països a Europa i a Amèrica).
 “La Pepa” establia els principis il·lustrats que havien anat divulgant els
pensadors il·lustrats francesos al llarg de la segona meitat del segle XVIII.

24. CONSTITUCIÓ
1812
Sobirania nacional
Llibertats
individuals
Territori dividit
en províncies i
municipis
Servei militar
obligatori i creació
d’una milícia
nacional
Confessionalitat
de l’Estat
Divisió de
poders

25.  El poder resideix en la nació.
 Amb sufragi universal masculí per a
majors de 25 anys, amb un sistema
indirecte d’elecció

26. • En mans de les CORTS (unicamerals).
• Elaborava lleis, aprovava pressupostos,
aprovava els acords internacionals,
comandava l’exèrcit,...
LEGISLATIU
• En mans del REI.
• Dirigia el govern (amb limitacions).
EXECUTIU
• En mans dels TRIBUNALS.
• Elegits pel Rei a proposta de les Corts.
• Amb els principis bàsics d’un Estat de
dret: codis únics en matèria civil, criminal
i comercial; garanties en els processos;...
JUDICIAL

27.  Esta divisió de poders limitava el poder reial.
 El rei intervenia en l’elaboració de lleis (poder legislatiu) a
través de la iniciativa i la sanció, i tenia vet suspensiu
durant 2 anys (després d’eixe temps, la decisió de les
Corts es convertia en llei).
 El rei no podia dissoldre les Corts.
 Dirigia el govern (poder executiu) i nomenava els ministres,
però les seues decisions havien de ser ratificades per les
Corts i les seues ordres havien de ser validades per la
signatura del ministre corresponent.

28. Drets del ciutadà (d’educació, de propietat, inviolabilitat del
domicili, abolició de la tortura,...).
Llibertats civils (llibertat de pensament, d’opinió,
d’impremta,...).
Igualtat jurídica (tots eren igual davant la llei i tots tenies els
mateixos drets).
Igualtat fiscal (repartició proporcional del impostos).

29. La religió oficial de l’Estat era el
catolicisme

30. Una organització territorial de l’Estat dividit
en províncies i municipis, governats
respectivament per diputacions i
ajuntaments electius.

31. Creació d’un exèrcit nacional amb un servei
militar obligatori.
Creació d’una MILÍCIA NACIONAL com a
cos de ciutadans armats per defensar els
preceptes liberals davant dels qui s’hi
oposessin.

32. Art. 1. La nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis (...)
Art. 2. La sobirania resideix essencialment en la nació i pel mateix pertany a esta exclusivament el dret d'establir les seues
lleis fonamentals (…)
Art. 4. La nació està obligada a conservar i protegir per lleis sàvies i justes la llibertat civil, la pro pietat i els altres drets
legítims de tots els individus que la componen (…)
Art. 12. La religió de la nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única verdadera. La nació la
protegeix per lleis sàvies i justes i prohibeix l'exercici de qualsevol altra.
Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el Rei (…)
Art. 17. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establits per la llei (…)
Art. 27. Les Corts són la reunió de tots els diputats que representen a la Nació, nomenats pels ciutadans en la forma que es
dirà (…)
Art. 92. Es requereix per a ser triat (…) tindre una renda anual proporcionada, procedent de béns propis (…)
Art. 225. Totes les ordes del Rei hauran d'anar firmades pel secretari de despatx del ram a què l'assumpte pertany (…)
Art. 248. En els negocis comuns, civils i criminals, no hi haurà més que un sol fur per a totes les persones (…)
Art. 339. Les contribucions es repartiran entre tots els espanyols amb proporció a les seues facultats, sense excepció ni cap
privilegi (…)
Art. 362. Hi haurà en cada província cossos de Milícia Nacional, compostos per habitants de cada una d'elles, amb proporció
a la seua població (…)
Art. 366. En tots els pobles de la monarquia s’establiran escoles de primeres lletres, en les que s’ensenyarà als nens a llegir,
escriure i el catecisme de la religió catòlica, que comprendrà també una breu exposició de les obligacions civils (…)
Art. 371. Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques, sense necessitat
llicències, revisió o cap aprovació anterior a la publicació, baix les restriccions i responsabilitats que establisquen les lleis (…)
La Constitució espanyola de 1812.

33.  A més del text constitucional, les Corts de Cadis van aprovar tota una sèrie
de lleis i decrets destinats a eliminar l’Antic Règim i a ordenar l’Estat com un
règim liberal:
ES VA ABOLIR EL RÈGIM
SENYORIAL
tota la població deixava
d’estar sotmesa a la
jurisdicció privada i
passava a dependre de
l’autoritat pública i de les
lleis de l’Estat.

34. LES TERRES VAN PASSAR A
SER PROPIETAT PRIVADA
van passar a mans dels
antics senyors feudal (ja les
podien partir i/o vendre,
de manera que la terra va
passar a ser una
mercaderia).
ES VAN PLANTEJAR LES
PRIMERES
DESAMORTITZACIONS
es va intentar iniciar una
reforma agrària amb
l’expropiació dels convents
suprimits pels francesos, la
venda o el repartiment de
terrenys erms i de béns
comunals.

35. ES VAN LIMITAR LES
PRIMOGENITURES
(“MAYORAZGOS”)
ES VA ABOLIR LA INQUISICIÓ
la Constitució ja havia establert
la llibertat d’impremta i
l’abolició de la tortura, per
tant, la permanència del Sant
Ofici es va considerar
incompatible amb els
preceptes constitucionals i les
regles de la justícia (és cert que
l’esperit inquisitorial no va
desaparèixer, perquè es van
instal·lar tribunals protectors
de la fe per a protegir la
religió).

36. ES VAN INTRODUIR MESURES
PER A FOMENTAR EL
LIBERALISME ECONÒMIC
es va decretar la llibertat
de comerç, la llibertat
d’indústria, la llibertat de
treball, es van suprimir els
gremis i les duanes
interiors,...

37. 5) EL REGNAT DE FERRAN VII
(1814-1833)

38. REGNE DE FERRAN VII
(1814-1833)
Sexenni absolutista
(1814-1820)
Trienni Liberal
(1820-1823)
Dècada Ominosa
(1823-1833)

39. Manifest dels perses
Restauració de
l’Antic Règim
Repressió i
persecució
(militars)

41. Pronunciament militar
coronel Riego
Restauració de
la Constitució de
1812
Es reprenen les
reformes

42.  Principals reformes:
 liquidació definitiva del feudalisme al camp.
 la terra va esdevenir una mercaderia, la qual cosa va afavorir les
relacions de tipus capitalista entre propietaris i llauradors.
 reforma eclesiàstica i desamortització de terres del clero regular.
 reforma del sistema fiscal per augmentar els recursos de l’Estat.
 eliminació dels gremis i aprovació de la llibertat d’indústria i de comerç.
 es va tornar a instaurar la Milícia Nacional.
 la Inquisició va tornar a ser abolida (1820).

43. Oposició del rei i dels
absolutistes
Relacions capitalistes
Obstacles a les reformes
Ajuda a la Santa Aliança
Protestes i
descontentament dels
camperols

44. Congrés de Verona
(1822)
Restauració
de l’Antic
Règim

45. DUES
TENDÈNCIES
LIBERALS
MODERATS
Afavorir elits
Evitar conflictes
amb rei
Negociar amb
reialistes
EXALTATS
Defensa
constitució
(defensa llibertats
de tots)
Reformes
radicals
Posar fre als
reialistes

46. Cent Mil Fills de Sant
Lluís
Restauració de
l’absolutisme
Repressió i
persecució
(paramilitars)

47. “Prou públics i notoris van ser a tots els meus vassalls els fets escandalosos que van
precedir, acompanyar i seguir l’establiment de la democràtica Constitució de Cadis el mes
de març del 1820.
La tradició més criminal, la covardia més vergonyosa, el desacatament més horrible a la
meua reial persona i la violència més inevitable van ser els elements utilitzats per varia
essencialment el govern paternal dels meus regnes en un codi democràtic, origen fecund
de desastres i de dissorts (...).
Europa sencera, coneixent profundament el meu captiveri (...), va determinar posar fi a un
estat de coses que era l’escàndol universal, que caminava a trastornar tots els trons i totes
les institucions antigues i a canviar-les per la irreligió i la immoralitat (...).
He decidit decretar això: són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat
constitucional (...) que ha dominat els meus pobles des del 7 de març del 1820 fins avui 1
d’octubre del 1823.”
Manifest Regi, 1 d’octubre del 1823.

48.  Ferran VII es va casar el 1829 amb la seua neboda Maria Cristina de Borbó
i el 1830 va tenir una filla, Isabel.
 Per poder nomenar-la successora, eixe mateix any va promulgar la
PRAGMÀTICA SANCIÓ, una norma que autoritzava que les dones
pogueren heretar la Corona i per tant abolir la LLEI SÀLICA (llei que des del
1713 prohibia a les dones regnar).
 Els sectors més conservadors van considerar que la Pragmàtica Sanció era
il·legal i van donar suport a Carles Maria Isidre, germà del rei i un ferm
defensor de l’absolutisme, com a successor a la Corona.
 Aquest fet ja anunciava la possibilitat d’un conflicte quan Ferran VII morira.

49. “Havent rebut ahir la infausta nova d’haver volgut Déu cridar al seu costat l’ànima del
meu molt estimat germà el senyor Ferran VII, declaro: que per manca de fill mascle que
el succeïsca en el tron, esdevinc el seu hereu legítim i rei (...)-
Ho faig saber al Consell perquè ho reconega i expedisca les ordres convenients, perquè
així s’execute a tot el meu regne.”
Carles, octubre del 1833.

50. 6) L’EMANCIPACIÓ DE L’AMÈRICA
ESPANYOLA

51.  A principi segle XIX, a les colònies espanyoles en Amèrica:
Criolls se sentien
apartats i
perjudicats
(impostos) per la
metròpoli
Criolls
descontents pel
control d’Espanya
del comerç
colonial
L’exemple de la
independència de
les 13 colònies del
nord d’Amèrica
La difusió de les
idees il·lustrades
de la Revolució
Francesa
Per això, quan es va
produir el buit de
poder en Espanya i la
invasió francesa, els
criolls van començar
a organitzar juntes
locals

52.  En un principi estes juntes americanes van col·laborar amb la Junta Central
Suprema de Cadis, però poc a poc van anar desvinculant-se de la seua
autoritat.
 Poc a poc van anar enfrontant-se a les autoritats colonials i actuant com un
poder paral·lel, fins no reconèixer l’autoritat espanyola i demanant
la independència.

53.  Tres van ser els principals focus
independentistes:
 el sud, on va destacar
José de San Martín i les
independències d’Argentina
(1816) o Xile (1818).
 la part nord de Sud-Amèrica
(Virregnat de Nova Granada,
Virregnat del Perú i Virregnat
del Riu de la Plata), on va
destacar Simón Bolívar i les
independències de Veneçuela
(1815), Colòmbia (1819), Perú
(1821),...
 en Amèrica central (Virregnat
de Nova Espanya), on va
destacar la independència de
Mèxic (1821).

54.  Quan en 1814 tornava Ferran VII a Espanya, el procés encara no era
irreversible (de fet, el procés independentista estava començant).
 Però la política intransigent cap a les colònies (es van enviar soldats per tal
d’acabar amb les revoltes) va acabar provocant l’expansió del moviment
independentista.
 A partir de 1816 es va generalitzar la situació de guerra.

55.  Finalment, la victòria de Simón Bolívar i José de Sucre en la BATALLA DE
AYACUCHO (1824), va fer irreversible el procés: les independències es van
confirmar i la creació de noves repúbliques es van succeir (Espanya va
acabar perdent totes les seues colònies a excepció de Cuba, Puerto Rico i
Filipines).

57. CONCEPTES A DESTACAR
 Batalla de Trafalgar.
 Tractat de Fontainebleau.
 Motí d’Aranjuez.
 Abdicacions de Baiona.
 Carta atorgada.
 Afrancesats.
 Patriotes.
 Junta Suprema Central.
 Tractat de Valençay.
 Guerrilles.
 Constitució.
 Sobirania nacional.
 Ciutadà.
 Divisió de poders.
 Vet.
 Llibertats individuals.
 Confessionalitat de l’Estat.
 Milícia Nacional.
 Manifest dels Perses.
 Cent Mil Fills de Sant Lluís.

58.  Pragmàtica Sanció.
 Llei Sàlica.
 Congrés de Verona.
 Criolls.
 Moderats / exaltats.
 Societats Patriòtiques.
 Santa Aliança.