2. ÍNDEX
1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1.1. EL REGNAT DE CARLES IV
1.2. LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA
1.3. LA CONSTITUCIÓ DE 1812
4. EL REGNAT D’ISABEL II (1843 – 1868)
4.1. LA DÈCADA MODERADA
4.2. EL BIENNI PROGRESSISTA
4.3. UNIÓ LIBERAL I GOVERNS MODERATS
2. EL REGNAT DE FERRAN VII
(1814 – 1833)
2.1. EL SEXENNI ABSOLUTISTA
2.2. EL TRIENNI LIBERAL
2.3. LA DÈCADA OMINOSA
5. EL SEXENNI REVOLUCIONARI
(1868 – 1874)
5.1. LA REVOLUCIÓ DE 1868
5.2. EL REGNAT D’AMADEU DE SAVOIA
5.3. LA PRIMERA REPÚBLICA
3. LA MINORIA D’EDAT D’ISABEL II:
LES REGÈNCIES (1833 – 1843)
3.1. LA REGÈNCIA DE Mª CRISTINA
3.2. LA REGÈNCIA D’ESPARTERO
6. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
(1874 – 1902)
6.1. EL SISTEMA CANOVISTA
6.2. LA CRISI DE 1898
3. Regnat de Carles IV (1788 – 1808)
Guerra d’Independència (1808 – 1813)
Regnat de Ferran VII (1814 – 1833)
Regències (1833– 1843)
Regnat d’Isabel II (1843 – 1868)
Sexenni revolucionari (1868 – 1874)
Restauració borbònica (1874 – 1902)
6. L’any 1788 Carles IV iniciava el seu regnat = la seua etapa
de govern (1788 – 1808) pràcticament va coincidir amb
la totalitat de la Revolució Francesa i l’Imperi Napoleònic.
El seu ministre més destacat va ser Godoy, que es va
caracteritzar per adoptar una política de suport a França
en la seua lluita contra Gran Bretanya.
Les conseqüències d’aquesta aliança amb França van ser:
la BATALLA DE TRAFALGAR (1805): l’armada francoespanyola va ser
derrotada pels britànics = va suposar la fi del poder marítim espanyol.
7. el TRACTAT DE FONTAINEBLEAU (1807): pacte entre Espanya i
França pel qual Espanya donava permís a l’exèrcit francès per a passar
per territori espanyol per a dirigir-se a Portugal (aliat de Gran Bretanya).
Però una vegada en territori espanyol, les tropes napoleòniques van
començar a ocupar Espanya.
Davant eixe fet, Godoy va planejar que Carles IV fugira cap a Amèrica.
Però amb el rumor d’eixa fugida, quan la família reial es trobava a Aranjuez,
es va produir el Motí d’Aranjuez (març de 1808): Godoy va ser apressat i
Carles IV es va veure obligat a abdicar en el seu fill Ferran, que passava a
ser el nou rei: Ferran VII.
Algunes setmanes després, Carles IV va tornar a reclamar el tron d’Espanya
(considerava que l’abdicació havia sigut forçada i per tant, no vàlida).
Aprofitant eixa disputa familiar pel tron d’Espanya, Napoleó els va convocar
als dos a Baiona per tal de buscar una solució al problema.
8. Napoleó va traslladar a Carles IV i al seu fill, Ferran VII, a Baiona (França) i
allí va aconseguir que els dos renunciaren al tron d’Espanya en favor de
Napoleó = és el que es coneix com les ABDICACIONS DE BAIONA
(5 i 6 de maig de 1808).
Immediatament Napoleó va cedir la corona al
seu germà Josep Bonaparte (es convertia en
nou rei d’Espanya = Josep I).
Mentre tot això ocorria a França, primer Madrid (el 2 de maig de 1808) i
després altres territoris espanyols, es van sublevar contra el domini francès
= era l’inici de la guerra de la independència.
10. Durant aquest conflicte (1808 – 1813) es van viure dos processos
paral·lels:
una guerra:
els espanyols es van enfrontar als exèrcits napoleònics
adoptant la tàctica de “la guerrilla” = atacs per sorpresa a les
tropes enemigues.
els britànics van ajudar als espanyols.
finalment, els francesos es van mostrar incapaços d’obtenir la
victòria militar i Napoleó va acabar per demanar la pau = és el
conegut com TRACTAT DE VALENÇAY (1813): Napoleó
acceptava la derrota i acceptava tornar el tron espanyol a
Ferran VII.
11. una revolució política = (durant el conflicte van coexistir dos
governs):
el govern dirigit per Josep I:
representava l’ocupació francesa.
va adoptar l’Estatut de Baiona (espècie de carta atorgada).
va introduir idees il·lustrades.
va contar amb el suport dels afrancesats = espanyols
partidaris de l’ocupació francesa.
el govern de la Junta Central:
format per representats dels territoris no ocupats pels
francesos.
es va encarregar d’atendre les necessitats de la guerra.
13. L’any 1810 la Junta Central es va refugiar a Cadis (cal recordar que
iniciada la rebel·lió contra l’ocupació francesa, els municipis sublevats van
formar Juntes Locals, d’estes Juntes Locals es van crear Juntes Provincials
i d’estes Juntes Provincials, una Junta Central, que venia a ser el govern
que dirigia els territoris no ocupats pels francesos).
En Cadis es van formar les corts i l’objectiu d’aquesta va ser elaborar una
constitució per a Espanya (al mateix temps que dirigia la resistència contra
els francesos).
El 19 de març de 1812 la primera constitució espanyola veia la llum.
14. En la Constitució de 1812 es van establir els principis il·lustrats que
proposaven la fi de l’Antic Règim:
sobirania nacional (però amb sufragi censatari).
divisió de poders (l’executiu en mans del rei; el legislatiu compartit
pel rei i les corts; i el judicial en mans dels tribunals).
tota una sèrie de drets individuals.
l’establiment, per tant, d’una monarquia constitucional com a forma
de govern (el Liberalisme espanyol al llarg del segle XIX no es
plantejarà acabar amb la monarquia: uns li donaran més poders,
altres menys, però sempre a favor de que hi haguera rei).
15. 1) Com es va fer la invasió napoleònica?
2) Què van ser les Abdicacions de Baiona?
3) Explica estos dos conceptes:
a) Tractat de Fontainebleau
b) Tractat de Valençay
4) Quines idees il·lustrades van quedar reflectides en la constitució espanyola de
1812? Per què se la coneix com “la Pepa”?
19. Ferran VII tornava a Espanya a principi de 1814: en eixe moment va trobar
el suport del poble espanyol (se’l va anomenar “el Desitjat”).
Però Ferran VII va decidir abolir la constitució
de 1812 i restablir l’absolutisme.
Va rebre el suport dels grups conservadors que havien perdut poder i
influència amb la constitució de 1812 (els nobles, l’Església i l’Exèrcit).
20. Així començava el que es coneix com el Sexenni Absolutista (sis anys de
govern on l’absolutisme va tornar a regnar a Espanya).
Durant eixos sis anys, les reformes que s’havien començat a realitzar amb
la constitució de 1812 van ser abolides i tot va tornar a ser com abans (es
van tornar les terres als nobles, es van tornar els privilegis,…).
22. Davant la tornada de l’absolutisme, alguns militars van tractar de sublevar-
se en diverses ocasions.
Finalment, l’any 1820 va triomfar el pronunciament militar del coronel
Riego (estava amb l’exèrcit que s’havia reunit a Cadis per a ser enviat a les
colònies d’Amèrica).
Davant este pronunciament militar, Ferran VII es va veure obligat a restablir
la constitució de 1812.
Es va iniciar un període de govern liberal que va durar tres anys
(Trienni Liberal) on es van reprendre les llibertats que s’havien suprimit:
sobirania nacional, divisió de poders, llibertats individuals, etc.
24. L’any 1822 es celebrava el CONGRÉS DE VERONA, on les potències de la
Santa Aliança acordaven enviar un exèrcit per a restablir el poder de
Ferran VII.
Els “Cent Mil Fills de Sant Lluís” van entrar en Espanya el 1823 i van
restablir l’absolutisme.
Ferran VII va iniciar un període de 10 anys de govern absolut conegut com
la Dècada Ominosa.
25. Però al final del seu regnat (en concret el 1830), com només tenia una filla,
Ferran VII va fer pública la PRAGMÀTICA SANCIÓ: esta llei abolia la LLEI
SÀLICA (llei que impedia regnar a les dones).
D’aquesta manera, a la seua mort, el tron l’ocuparia la seua filla Isabel.
El seu germà Carles Maria Isidro, que seria
el nou rei d’Espanya de mantenir-se la Llei sàlica,
no va acceptar eixa decisió: el germen per a un
conflicte quedava establert.
26. 5) Realitza un mapa conceptual amb les etapes i les característiques del regnat de
Ferran VII:
6) Explica estos dos conceptes:
a) Congrés de Verona
b) Pragmàtica Sanció
30. A la mort de Ferran VII, la seua heretera (Isabel II)
a penes tenia 3 anys, per això sa mare (Maria
Cristina) va assumir la regència: va governar
en nom de la seua filla (1833 – 1840).
Carles Maria Isidro i els seus partidaris (pro absolutistes) van reclamar el
tron (recordar que no acceptaven la Pragmàtica Sanció).
Maria Cristina per a poder defensar els interessos de la seua filla, va buscar
el suport dels partidaris d’instaurar el Liberalisme a Espanya.
31. Eixe mateix any, es va iniciar la primera GUERRA CARLINA (1833 – 1840):
va enfrontar als partidaris d’Isabel II (liberals) contra els partidaris de Carles
Maria Isidro (absolutistes).
En eixe conflicte armat, finalment, es van imposar els partidaris d’Isabel II =
a Espanya s’imposaven les idees del Liberalisme (l’absolutisme quedava
apartat però no derrotat = al llarg dels segle XIX encara hi hauria dos
conflictes més entre els partidaris del Liberalisme i els partidaris de
l’absolutisme).
33. El mateix any que s’imposava el Liberalisme, el general Espartero
substituïa a Maria Cristina en la regència (1840 – 1843): Maria Cristina no
va acceptar algunes de les coses que deia la nova constitució de 1837
(alternança en el poder, elecció dels alcaldes pels habitants dels
municipis,...).
El general Espartero, que tenia una gran fama en eixe moment en el
moviment liberal espanyol (havia dirigit l’exèrcit liberal en la seua victòria
contra els carlins), no es va caracteritzar precisament pel seu caràcter
liberal.
Davant la creixent inestabilitat política de la seua regència, es va acabar per
decidir declarar la majoria d’edat d’Isabel II el 1843 (tenia 13 anys) = per a
que així pogués governar i buscar l’estabilitat que buscava el Liberalisme
espanyol per realitzar les reformes adequades.
34. Com a resum dels 10 anys de minoria d’edat d’Isabel II, cal destacar dos
fets importants:
en eixos anys en Espanya es van formar els dos grans grups liberals del
segle XIX: els MODERATS (partidaris del Liberalisme doctrinari) i els
PROGRESSISTES (partidaris d’un liberalisme més progressista, però
defenen també sufragi censatari).
en eixos anys també es van realitzar dos grans
DESAMORTITZACIONS (apropiació de terres que pertanyien al clero, a
la noblesa o als municipis per a vendre-les posteriorment en pública
subhasta):
la desamortització de MENDIZÁBAL (1836): es van confiscar
béns del clero regular.
la desamortització d’ESPARTERO (1841): es van confiscar béns
del clero secular.
35. 7) Per què es va produir el conflicte carlí? Quins dos bàndols es van formar? Què
defensava cada bàndol? Investiga quins suports socials tenia cada un?
8) Explica estos dos conceptes:
a) Desamortització de Mendizábal
b) Carles Maria Isidro
39. Quan l’any 1843 es declarava la majoria d’edat d’Isabel II (tenia 13 anys)
s’iniciava un regnat de 25 anys que es van caracteritzar perquè la Reina va
donar suport als liberals més moderats (eren els que més poder concedien
a la monarca).
El 1844 arribava al Govern NARVÁEZ.
Amb ell s’iniciaven tota una sèrie de reformes
moderades que van caracteritzar la Dècada
Moderada en particular i l’Espanya isabelina
en general.
40. Totes eixes reformes moderades van quedar reflectides en la
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1845: constitució molt moderada que va
suposar la implantació del Liberalisme doctrinari a Espanya:
sobirania compartida (molt de poder per a la Corona: per exemple
ella elegia els membres del Senat; tenia dret a veto;...).
sufragi molt censatari.
sense una divisió clara de la divisió de poders.
amb llibertats individuals (però retallades).
molt de poder per a l’Església…(reafirmat en el Concordat de 1851).
Durant els anys següents als progressistes sols els va quedar la força i els
pronunciaments militars per poder arribar a formar govern.
42. Davant la creixent inestabilitat política, el 1854 una sèrie de militars,
encapçalats pel general Leopoldo O’Donnell, van iniciar un pronunciament
militar contra els governs moderats i la seua corrupció = eixe pronunciament
es coneix com “la Vicalvarada”, per haver-se produït en el municipi de
Vicálvaro.
La Reina va optar per deixar el govern als
progressistes: Espartero tornava al poder i
immediatament abolia la constitució de 1845.
43. El poble va rebre este període de govern liberal amb molta il·lusió (pensava
que s’iniciarien reformes vertaderament progressistes).
Inclús es va redactar una constitució on quedaven reflectides idees
vertaderament liberals (sobirania nacional, divisió de poders i limitació del
poder de la Corona, llibertats individuals…).
Però eixa constitució no va vorer la llum (es coneix com la “non nata”): un
pronunciament militar va acabar amb el govern progressista (1856).
Abans però, si que va haver temps per a fer la desamortització de MADOZ
(1855): es van confiscar els béns municipals.
45. La conflictivitat social (en 1855 es va realitzar la primera vaga general en
Espanya), la crisi de subsistències i les tensions dins del govern van
provocar la caiguda del Bienni Progressista.
El 1856 novament es tornava a instaurar la constitució de 1845 i les idees
molt moderades.
L’any 1858 es va crear la UNIÓ LIBERAL: grup polític format pels
conservadors i els progressistes més conservadors (la idea era que donés
estabilitat al Govern i que cada partit no canviés les lleis quan arribés al
poder).
Va governar del 1858 al 1863, però a partir d’ací, amb els problemes
econòmics, van tornar les protestes (els moderats ja no van poder callar-
les).
46. Distints governs moderats van anar succeint-se, però noves forces
polítiques (demòcrates, republicans,...) començaven a demanar canvis.
La crisi econòmica va fer que molts sectors que havien recolzat a la Corona
començaren a criticar la seua política = el 1868 esclatava un nou
pronunciament militar.
47. 9) Quins grups polítics van dominar la vida política a Espanya durant el regnat
d’Isabel II? Observa el quadre i descriu les principals diferències entre la ideologia
moderada i la ideologia progressista:
MODERATS PROGRESSISTES
Tipus de sobirania
Compartida (Rei / Corts)
Dret de la Corona a participar
en política
Nacional (Corts)
No participació de la Corona
Sufragi Censatari (molt restringit) Censatari (menys restringit)
Poder local / central Més pes dels poders centrals
de l’Estat
Més autonomia dels poders
locals
Drets individuals A favor d’ells, però restringint-
los
Reconeixement més ample
Exèrcit Exèrcit i Guàrdia Civil únics
cossos armats
Defensen la Milícia Nacional
Relacions amb
Església
Estat confessional (sense
llibertat de culte)
Estat confessional (però amb
llibertat de culte)
48. 10) Explica estos conceptes:
a) Desamortització de Madoz
b) Constitució espanyola de 1845
c) Unió Liberal
52. El 19 de setembre de 1868 l’almirall TOPETE se sublevava a Cadis i
immediatament per tot arreu es formaven juntes revolucionàries.
Davant esta revolució, coneguda com “la Gloriosa”, Isabel II va optar per
abandonar el tron i fugir del país.
S’iniciava el primer intent d’establir
una “democràcia” a Espanya.
53. Així, es va promulgar la constitució espanyola de 1869, la més
progressista dels segle XIX espanyol: amb sobirania nacional, amb sufragi
universal masculí, amb divisió de poders, amb moltes llibertats individuals
(per exemple, la llibertat de culte)...
Per primera vegada, el Poble tenia drets polítics.
La constitució de 1869 estipulava que Espanya era una monarquia
parlamentària, per tant, calia buscar un nou rei.
55. El 1870 Amadeu de Savoia acceptava el tron (el general PRIM, cap de
govern després de la revolució, era el seu màxim valedor).
Però l’oposició al nou Rei va ser nombrosa:
els republicans no volien una monarquia i volien instaurar una
república.
els carlistes reclamaven el tron per al nét de Carles Maria Isidro.
el partit alfonsí de CÁNOVAS DEL CASTILLO volia que el nou rei
fóra el fill d’Isabel II (Alfons).
56. A estes oposicions se li van unir:
el problema colonial: Cuba volia més autonomia.
l’assassinat de Prim (recordar que era el màxim valedor del nou
Rei).
Davant tots estos problemes i la dificultat per regnar, Amadeu de Savoia va
optar per abdicar a principi de 1873.
El mateix dia, 11 de febrer de 1873, es proclamava la Primera República
espanyola.
58. Per primera vegada a Espanya s’establia un govern republicà.
Molts van ser les expectatives democràtiques que va despertar, però els
problemes van ser continus i a penes va durar dos anys.
Efectivament, els problemes de la Primera República van ser continus i
variats:
la divisió dins del propi Partit Republicà (uns volien establir una
República Federal, altres una República unitària,…) = va acabar
provocant el problema del cantonalisme.
L’oposició dels monàrquics:
els carlistes i els alfonsins.
el problema de la Guerra de Cuba
(ja volia independitzar-se).
59. A principi del 1874, el general PAVÍA donava un colp d’Estat i el general
SERRANO assumia la direcció d’un govern autoritari dirigit per militars.
Cada vegada eren més els partidaris de la tornada dels Borbó en la
persona d’Alfons XII (fill d’Isabel II).
60. A finals del 1874 el general MARTÍNEZ CAMPOS se sublevava a Sagunt i
proclamava a Alfons XII nou rei d’Espanya.
El país acceptava este pronunciament militar: era el final de la Primera
República i s’iniciava la Restauració borbònica.
61. 11) Què va ser “la Gloriosa Revolució de 1868”? Quins objectius tenia?
12) Quins són els principals aspectes de la constitució espanyola de 1869? Quins
elements hi trobes que la diferencien de la constitució espanyola de 1845?
13) Per què es va d’haver de buscar un nou rei després de la fugida d’Isabel II? A qui
es va elegir? Amb quins problemes es va trobar?
14) Quins van ser els problemes amb els que es va trobar la Primera República
espanyola?
64. La Restauració borbònica, dirigida per
CÁNOVAS DEL CASTILLO, va restablir
el règim liberal que havia abans de la
revolució de 1868.
La constitució de 1876 va deixar establerts de nou en Espanya, els
principis del liberalisme doctrinari: poder legislatiu compartit (sobirania
compartida, amb molt de poder per al Rei), sufragi censatari, retall de
llibertats individuals…
65. Fins a finals del segle XIX, este règim conservador va aconseguir un
període de calma i estabilitat:
es va basar en el BIPARTIDISME = dos partits oficials, els
conservadors (hereus dels antics MODERATS) i els liberals
(hereus dels antics PROGRESSISTES), que manipulaven les
eleccions i s’alternaven al poder: per exemple utilitzant el
“pucherazo” o falsificació de vots, el caciquisme...).
la resta de partits polítics van quedar exclosos del poder.
67. L’any 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba (en aquesta ocasió els
insurrectes van tenir el suport dels Estats Units).
El 1898 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya (després de
l’enfonsament del cuirassat Maine a l’Havana).
Espanya va perdre ràpidament.
68. El Tractat de París de 1898 va segellar
la independència de Cuba, Filipines i de
Puerto Rico (Espanya perdia les seues
últimes colònies).
Com a reacció van aparèixer moviments regeneracionistes = demanaven
una veritable democratització de l’Estat
i acabar amb el sistema bipartidista que
havia caracteritzat l’Espanya de final del
segle XIX.
69. 15) Quins objectius es proposava el sistema polític de la Restauració Borbònica?
Quines característiques tenia? Quins mecanismes asseguraven el torn pacífic en
l’alternança del poder?
16) Per què creus que al llarg del segle XIX es van fer tantes constitucions diferents?
70. EIX CRONOLÒGIC
- Fes una línia del temps que vaja del 1780 al 1900.
- 2 quadres = 10 anys (total 24 quadres).
- Busca les dades corresponents (ANY) i situa en el lloc corresponent.
- Les ETAPES tenen un inici i un final (UTILITZA UNA LLEGENDA); els ESDEVENIMENTS tenen una data (posa-
los amb una FLETXA).
- Situar en l’eix les ETAPES següents:
(utilitzar una llegenda amb colors!)
- Situar en l’eix els ESDEVENIMENTS
següents:
Regnat de Carles IV
Guerra d’Independència
Regnat de Ferran VII
Regència de Maria Cristina
Regència d’Espartero
Regnat d’Isabel II
Regnat d’Amadeu de Savoia
Primera República espanyola
Restauració Borbònica
Tractat de Fontainebleau
Tractat de Valençay
Primera constitució espanyola
Inici Trienni Liberal
(pronunciament militar de Riego)
Inici Primera Guerra Carlina
Desamortització de Madoz
Desamortització de Mendizábal
Pronunciament militar de l’almirall
Topete
Constitució de 1845
Constitució de 1869