Informe final TSA

Gabinet CERES, S.L. Inscrita al Registre Mercantil, tom 1725, foli 34, full T-23525. N.I.F. B-43663988

DIAGNOSI DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL DE
CATALUNYA
Informe integrat

Encarregat per:

Novembre de 2010

Raval de Jesús, 36. 1ª planta
43201 Reus
T. 977 773 615
F. 977 342 405
www.gabinetceres.com

Índex
Índex ....................................................................................................................................................................2
1 Introducció.................................................................................................................................................3
1.1 Aplicacions dels resultats de la diagnosi ..................................................................................3
2 Objectius.....................................................................................................................................................4
2.1 Propòsit general.............................................................................................................................4
2.2 Objectius específics de la diagnosi ...........................................................................................4
3 Metodologia ..............................................................................................................................................5
3.1 Univers objecte d’estudi ..............................................................................................................5
3.2 Metodologia ..................................................................................................................................5
3.3 Fitxa tècnica...................................................................................................................................7
3.3.1 Metodologia .............................................................................................................................7
3.3.2 Mostra.........................................................................................................................................8
3.3.3 Treball de camp .......................................................................................................................9
3.4 Procés d’anàlisi de la informació .............................................................................................11
3.5 Protecció de dades....................................................................................................................13
4 Anàlisi de la informació .........................................................................................................................14
4.1 Identificació de les entitats amb el concepte Tercer Sector Ambiental .........................14
4.2 Estructura del 3r sector ambiental ...........................................................................................16
4.2.1 Ubicació de les entitats.........................................................................................................16
4.2.2 Tipologies .................................................................................................................................21
4.2.3 Característiques de les entitats del 3r sector ambiental de Catalunya. .....................23
4.3 Funcionament de les entitats....................................................................................................38
4.3.1 Els socis de les entitats ...........................................................................................................38
4.3.2 Els voluntaris de les entitats...................................................................................................49
4.3.3 El personal contractat de les entitats.................................................................................55
4.3.4 Funcionament intern de les entitats: organització...........................................................59
4.3.5 El finançament de les entitats..............................................................................................62
4.4 Vincles de col—laboració amb altres entitats .........................................................................70
4.4.1 Organitzacions de les que són membres ..........................................................................70
4.4.2 El treball en xarxa ...................................................................................................................73
4.4.3 Relació amb altres entitats del 3r sector............................................................................80
4.4.4 Relació amb l’Administració (institucions o organismes públics)..................................83
4.4.5 Relació amb la ciutadania ..................................................................................................86
4.4.6 Relació amb el món empresarial........................................................................................88
4.4.7 Relació amb els mitjans de comunicació .........................................................................90
4.5 Projectes emblemàtics...............................................................................................................91
4.6 Dificultats actuals de les entitats ambientals .........................................................................93
4.7 Expectatives de futur pel 3r sector ambiental de Catalunya ............................................96
4.7.1 Respecte el finançament general de les entitats...........................................................96
4.7.2 Respecte el finançament públic.........................................................................................98
4.7.3 Respecte les eines de relació ..............................................................................................99
4.8 Expectatives de futur respecte la Generalitat de Catalunya ..........................................101
4.9 Ens integrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya ..............................................108
4.9.1 Coneixement i valoració de l’Obrador...........................................................................108
5 Conclusions generals ...........................................................................................................................114
5.1 El Tercer Sector Ambiental avui: context general...............................................................114
5.1.1 Quant a l’estructura i característiques del Tercer Sector Ambiental .........................116
5.1.2 La distribució de les Entitats Ambientals per vegueries................................................121
5.1.3 Quant al funcionament intern de les organitzacions que en formen part ...............122
5.1.4 Els socis de les entitats del Tercer Sector Ambiental......................................................123
5.1.5 Les relacions entre les entitats del sector amb la resta d’agents socials ..................124
5.2 Percepcions i expectatives envers la Generalitat i el DMAH............................................127
5.2.1 Percepcions ..........................................................................................................................127
5.2.2 Expectatives de futur...........................................................................................................127
5.2.3 Què s’espera del DMAH .....................................................................................................128
5.2.4 Percepcions sobre l’OBRADOR com ens integrador.....................................................129
5.3 DAFO del Tercer Sector Ambiental de Catalunya .............................................................130
5.4 Annex: relació d’entitats que han participat en la Diagnosi............................................132

DIAGNOSI TERCER SECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA
Informe de Resultats
Novembre de 2010
2

1 Introducció

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va encarregar a Gabinet Ceres fer una
Diagnosi del Tercer Sector Ambiental de Catalunya, que és el primer cop que s’ha fet a
Catalunya.

Aquest departament té atribuïdes les funcions següents:

- Fomentar les activitats d’institucions i associacions adreçades a l’educació
ambiental

- Donar suport a les organitzacions no governamentals en l’àmbit de l’estudi i la
protecció del medi ambient

- Estudiar i realitzar activitats de foment de la participació ciutadana en la
protecció del medi ambient

Una de les línies estratègiques, promogudes per la Subdirecció General d’Informació i
Educació Ambiental per aconseguir aquests objectius, és el reforç institucional i social
del sector ambiental i de la participació social en temes ambientals.

En aquest sentit, l’estudi sorgeix de la necessitat d’identificar les entitats ambientals que
treballen a Catalunya, així com conèixer la naturalesa i àmbit de les seves actuacions.
Els resultats de la recerca permetran conèixer quina és la situació d’aquestes entitats al
nostre país, així com oferir informació molt valuosa per identificar els principals reptes
d’aquest sector a Catalunya.

1.1 Aplicacions dels resultats de la diagnosi

Amb aquesta diagnosi es pretén, d’una banda proporcionar instruments al sector
públic per enfortir el tercer sector ambiental i de l’altra conèixer i oferir a les entitats
eines per enfortir-se a elles mateixes i el propi sector i millorar les relacions amb la resta
d’actors socials.

Novembre de 2010 3

2 Objectius

2.1 Propòsit general

L’estudi que s’ha dut a terme té com a objectiu general realitzar una diagnosi del
tercer sector ambiental de Catalunya, identificar instruments que permetin des del
sector públic impulsar la consolidació d’aquest sector i oferir-li eines per enfortir-se i
millorar les relacions amb la resta d’actors socials.

En definitiva, conèixer quina és l’estructura del Tercer Sector Ambiental de Catalunya,
com funciona i com es relacionen les entitats que el conformen, per tal que
l’Administració pugui fer efectiva la seva tasca amb la implicació i col—laboració del
sector associatiu.

De la mateixa manera l’estudi ha de servir per a les pròpies entitats, per poder situar-se
dins el context, trobar línies de treball de cara a la seva consolidació i enfortir el lligam
amb d’altres entitats properes.

2.2 Objectius específics de la diagnosi

Tenint en compte que la finalitat d’aquest procés és conèixer la situació actual del
tercer sector ambiental de Catalunya de forma objectiva i aprofundida, establir reptes
de futur del sector i trobar eines i mètodes per poder afrontar-los, aquesta diagnosi
s’ha concretat en l’assoliment dels següents objectius específics:

► Definir, identificar, descriure i avaluar les organitzacions que formen part del
tercer sector ambiental de Catalunya, en base a aspectes relatius a:

• L’estructura del propi sector.

• El funcionament intern de les organitzacions que en formen part.

• Les relacions amb la resta d’actors socials.

► Identificar els principals reptes de futur del sector i proposar eines i
recomanacions específiques per fer-hi front.

Novembre de 2010 4

3 Metodologia

3.1 Univers objecte d’estudi

L’univers considerat per dur a terme aquesta investigació està format per les entitats
ambientals (entitats que tenen entre els seus objectius la protecció i millora del medi
ambient), sense afany de lucre i amb seu i/o actuació a Catalunya:

• Associacions

• Grups i Plataformes

• Fundacions

• Federacions o Xarxes d’entitats

La xifra d’entitats que estructuren aquest univers és incerta, ja que a les bases de
dades a les que s’ha pogut accedir inclouen entitats ambientals sense afany de lucre i,
també, d’altres que són empreses que fan activitats relacionades amb el medi
ambient. No obstant això, es quantifica, en brut, al voltant de les 400 entitats (excloent
les agrupacions d’ADF).

El fet de tenir en compte totes les tipologies d’entitats, pel que fa la seva forma jurídica,
ens ha permès triangular la informació obtinguda i poder extraure conclusions que,
d’alguna manera, han pogut ésser contrastades en fer les anàlisis pertinents.

3.2 Metodologia

Pel que fa la metodologia aplicada pel desenvolupament d’aquest projecte, s’ha dut
a terme una investigació exploratòria, mitjançant la combinació de les metodologies
qualitativa i quantitativa, com a formes d’aproximació.

Així doncs, pel desenvolupament metodològic del projecte s’han utilitzat eines
qualitatives, com són els grups de discussió i les entrevistes en profunditat, i també eines
quantitatives com les enquestes en línia.

El treball de camp s’ha desenvolupat entre els mesos que van de juny a octubre de
2010.

Novembre de 2010 5

Tota la informació analitzada s’ha obtingut mitjançant la realització d’un ampli treball
de camp, tot i que ha estat necessari consultar dades secundàries per tal de conèixer i
comprendre el marc de desenvolupament del projecte.

En fer la lectura d’aquest informe, cal tenir en compte el doble component
metodològic. Això vol dir que tot allò que està quantificat en taules o gràfics prové del
qüestionari enviat a totes les entitats, on cada entitat ha respost a les preguntes que ha
volgut i ha facilitat la informació que ha considerat més oportuna. Aquesta informació
és interpretable, però no es disposa de més informació que la que hi ha en aquest
document.

Les dades quantitatives que no han obtingut una base suficient de respostes no s’han
inclòs perquè no tindrien validesa, ni serien extrapolables.

Pel que fa a la informació qualitativa, procedeix de l’anàlisi i interpretació de la
informació obtinguda durant les sessions dels grups de discussió (tècnica grupal) i les
entrevistes en profunditat (tècnica individual) que s’han mantingut amb els
representants de les entitats, mitjançant un buidat previ del seu contingut.

En tractar-se d’un informe integrat, a cada capítol s’ha anat traslladant, de forma
conjunta, l’anàlisi realitzat de la informació qualitativa i quantitativa obtinguda, sense
especificar en cada cas quan es tracta d’anàlisi qualitatiu o quantitatiu, sinó que pel
context de la redacció ja queda clara la seva procedència.

Les expressions perceptives, de sensacions o opinions, que no inclouen cap
quantificació sinó una aproximació en funció de les observacions globals recollides a
nivell qualitatiu, cal prendre-les com a tals i, amb les dades disponibles, no poden ser
quantificades.

La informació específica relativa a cada entitat és confidencial perquè així ho han
demanat les entitats, i Ceres ho ha garantit d’acord amb el DMAH.
Per tant, no es donarà cap dada associada a cap entitat, que pugui esdevenir
pública o accessible a altres entitats del sector, ni al propi DMAH, sinó que només han
estat emprades per Ceres.

Tota la informació que Ceres ha considerat que no pot ser pública, s’inclou en un
document annex, separat d’aquest, per tal que no hi hagi accés públic a informació
de tipus confidencial o accés restringit. A l’annex també hi ha les eines aplicades pel
treball de camp.

Novembre de 2010 6

3.3 Fitxa tècnica

3.3.1 Metodologia

Les fases de l’estudi i les metodologies i tècniques emprades per desenvolupar aquesta
diagnosi han estat les que figuren en la taula següent:

FASES METODOLOGIES RESULTATS

Base de dades de les entitats de
- Recerca i anàlisi documental primer i segon nivell que
1. Definició de l’univers d’estudi
- Anàlisi i validació de bases de dades conformen el tercer sector
ambiental de Catalunya

- Estudi qualitatiu: 31 entrevistes Diagnosi sobre les
2. Descripció i categorització
característiques del sector i
del sector - Estudi quantitatiu: 102 enquestes en línia els seus reptes de futur
- Estudi qualitatiu: 5 grups de discussió

Diagnosi definitiva, identificació
3. Anàlisi de la informació i - Integració i explotació de les dades de reptes, propostes i
elaboració de l’informe final obtingudes en les fases anteriors recomanacions de millora

Per dur a terme la segona fase del procés de realització de l’estudi ha estat necessari
dissenyar materials de suport adequats per poder obtenir la informació que es
pretenia.

Els materials dissenyats han estat els següents, i tots ells han estat treballats i finalment
aprovats pel DMAH (s’adjunten a l’annex 3.6, en document a part):

• Fitxes descriptives de les entitats

• Pauta - guió per fer les entrevistes en profunditat (annex 3.6.1)

• Pauta - guió per fer els grups de discussió, tenint en compte la informació
obtinguda en les entrevistes prèvies (annex 3.6.2)

• Qüestionari per les enquestes en línia, sobre suport telemàtic (annex 3.6.3)

Així doncs, a partir de les dades disponibles després de la primera fase, i tenint en
compte l’univers considerat per dur a terme aquesta diagnosi, s’han obtingut les tres
estructures mostrals que consten en l’apartat següent.

Novembre de 2010 7

3.3.2 Mostra

Participants a cada zona per tipologies d’entitats
Zones d’aplicació de les
4
31 entrevistes en profunditat 22 5
Federacions/
(Qualitatiu) Associacions Fundacions
Entitats 2n nivell

Barcelona i l’AM 10 (4 UP) 5 (1 UP) 2
Catalunya central
2 - 1(UP)
(Vic, Manlleu, Manresa)
Lleida 1 (2n nivell) - -
Girona 5 - 1 (UP)
Tarragona 4 (1 UP) - -
* UP- Entitats declarades d’utilitat pública

Nombre de participants a cada zona
Zones d’aplicació dels per tipologies d’entitats
4
5 grups de discussió 23 5
Federacions/
(Qualitatiu) Associacions Fundacions
2n nivell
Barcelona 7 2 2
Catalunya central (Manresa) 4 - -
Lleida 3 1 -
Girona 7 2 1
Tarragona 2 - 1

Nombre d’Entitats que han respost al qüestionari
Zones d’aplicació de les enviat a cada zona, per tipologies d’entitats
19
102 enquestes en línia 69 14
Altres o no
(Quantitatiu) Associacions Fundacions
especifiquen
Barcelona 41 10 13
Lleida 7 1 3
Girona 14 3 0
Tarragona 7 0 3

Novembre de 2010 8

3.3.3 Treball de camp

Per fer aquesta diagnosi s’ha procurat establir contacte amb totes les entitats
ambientals possibles de les bases de dades consultades, així com també amb aquelles
que han estat trobades en consultes fetes a pàgines web relacionades amb el sector o
trucades telefòniques a entitats o ajuntaments de Catalunya o mitjançant referències
facilitades per algunes entitats al final de l’enquesta en línia realitzada, on es
demanaven referències d’entitats conegudes.

Per dur a terme la fase quantitativa (enquestes en línia), de les aproximadament 400
entitats identificades com entitats ambientals van ser 331 el total d’adreces
electròniques que es van aconseguir trobar per qualsevol dels mitjans esmentats, als
quals es va enviar el correu electrònic convidant les entitats a participar a la diagnosi
responent a l’enquesta. La forma de respondre va consistir en prémer el ratolí sobre un
enllaç que conduïa a l’inici de l’enquesta, amb un filtre previ, aplicat en el propi correu
electrònic, que descartava les entitats “amb afany de lucre”.

D’aquests 331 correus electrònics enviats, finalment només s’ha pogut establir
contacte amb 232 entitats, obtenint-ne algun tipus de feed-back; de les 99 restants, fins
les 331 amb les que s’ha intentat contactar via correu electrònic, no s’ha obtingut cap
tipus de feed-back.

I d’aquestes 232 entitats, van respondre l’enquesta enviada 102 entitats. Cal dir també,
que no totes ho van fer de forma completa, sobretot a les preguntes en les quals es
demanava informació econòmica, d’estructura i la identificació de les entitats amb les
quals es relacionaven.

A banda de fer trucades d’incentivació de resposta, que no sempre van resultar útils,
es van fer trucades a les entitats demanant la informació a la que no havien donat
resposta, per tal d’aconseguir que les enquestes fossin més completes, però tampoc
aquesta acció va servir de massa, ja que poques entitats van respondre el que no
havien respost inicialment.

Pel que fa al desenvolupament del treball de camp qualitatiu també aquest ha estat
molt dificultós, ja que s’han recollit moltes reticències a l’hora d’acceptar les
entrevistes i encara més d’acceptar participar en els grups de discussió, amb força
desercions de darrera hora, a excepció de Girona i Barcelona.

Novembre de 2010 9

Amb tot es van produir dues situacions diferents, d’una banda, les entrevistes en
profunditat (estructurades) es van aconseguir fer a la majoria de les entitats a les quals
es va proposar, ja fos de forma presencial o telefònicament.

En canvi, la participació en els grups de discussió va ser molt més dificultosa i
accidentada, ja que tot i que inicialment es van anar estructurant mostres d’entitats
per la captació dels seus representants, procurant la diversitat.

Però finalment, en observar el baix nivell d’acceptació es va convocar gairebé totes
les entitats localitzables a cada zona i es va aconseguir configurar grups força
nombrosos a les sessions de Barcelona i Girona, però força menys a les de Tarragona,
Lleida i Catalunya Central (amb desercions de darrera hora).

Novembre de 2010 10

3.4 Procés d’anàlisi de la informació

Aquest document final recull l’anàlisi de tota la informació rellevant, obtinguda a
través de les entrevistes en profunditat, els grups de discussió i les enquestes en línia
realitzades.

En resum, suposa la integració en un únic document, analitzant, contrastant i
sintetitzant la informació obtinguda a través de les diferents tipologies d’entitats que
conformen el 3r sector ambiental de Catalunya, així com la interpretació i les
conclusions d’aquesta.

L’anàlisi qualitativa que s’ha fet, pren com a base els buidats de la informació
obtinguda en les entrevistes en profunditat i els grups de discussió, a partir dels quals
s’ha realitzat l’anàlisi mitjançant diferents tècniques, com ara:

• Anàlisi de contingut, descripció dels principals eixos de debat

• Descripció de processos

• Exploració de relacions causa - efecte

• Jerarquització de motivacions i/o barreres

L’anàlisi quantitativa procedeix de la tabulació de les dades obtingudes a través de les
preguntes incloses en el qüestionari dissenyat i aprovat, aplicant els creuaments que
s’han considerat oportuns i que aporten informació d’interès, sempre i quan la base de
registres ha resultat prou sòlida. S’ha treballat amb el paquet/programa estadístic SPSS
per fer les anàlisis estadístiques.

Finalitzades aquestes anàlisis, es presenten les principals conclusions, que inclouen
l’elaboració d’un DAFO sobre el Tercer Sector Ambiental de Catalunya i les
recomanacions a nivell global, prenent en consideració el contrast i la integració de la
informació obtinguda en el contacte mantingut amb les diferents tipologies d’entitats
que han estructurat aquest estudi.

Novembre de 2010 11

I, finalment, s’han elaborat diferents sociogrames que recullen el marc de relacions
que es produeixen en els diferents àmbits territorials considerats (Catalunya, Alt Pirineu i
Aran, Àrea Metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i les
Comarques Centrals, Gironines, de Ponent, entre les pròpies entitats ambientals i,
també, entre aquestes i les Administracions, les empreses i les entitats del 3r sector
Social.

Aquests sociogrames que es troben en un document a part, per tal de preservar-ne la
seva privadesa, ja que no es pot fer públic per motius de confidencialitat, han estat
elaborats a partir d’algunes de les preguntes incloses en el qüestionari en línia aplicat,
però també hi ha informacions procedents dels grups de discussió i les entrevistes en
profunditat que s’han dut a terme.

Les taules numèriques procedents de la tabulació de l’enquesta(en format excel),
queden a disposició del DMAH, prèviament exclosa la identificació de les entitats.

Novembre de 2010 12

3.5 Protecció de dades

CERES garanteix la màxima protecció i tractament en estricta confidencialitat a tota la
informació i documentació lliurada pel DMAH i per les entitats que han participat a la
diagnosi, tant en allò que fa referència a la propietat intel—lectual com a la protecció
de dades de caràcter personal.

En compliment d’allò disposat a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre
Protecció de Dades de Caràcter Personal, Gabinet CERES es troba inscrita en el
Registre Oficial de Fitxers de l’Agència de Protecció de Dades, donant compliment a
tots aquells requisits que l’esmentada legislació imposa. En particular, totes les dades
que, en el desenvolupament de la seva activitat, es trobin sota responsabilitat del
Gabinet CERES, seran tractades d’acord amb les exigències legals, guardant-se les
mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seva confidencialitat.

Novembre de 2010 13

4 Anàlisi de la informació

4.1 Identificació de les entitats amb el concepte Tercer Sector
Ambiental

El primer aspecte a destacar és que algunes entitats consultades, sobretot de la zona
de Lleida i Tarragona, no havien sentit mai el concepte 3er sector ambiental i no saben
a què fa referència.

Un elevat nombre d’entitats, entre les que hi trobem les de mobilitat, com també
moltes altres que essent ambientals no es consideren incloses en el sector de forma
tant específica, afirmen que si haguessin sentit aquest concepte per exemple, per
televisió, no haurien identificat la seva entitat com part d’aquest conjunt. Ara bé, altres
entitats, sobretot les que se senten més pròximes o que pertanyen al Tercer sector
social, afirmen que s’hi han identificat des del primer dia que en van sentir parlar.

Pel que fa a la idoneïtat d’ús del concepte 3er sector ambiental hi ha diversitat
d’opinions que es poden emmarcar en tres línies diferenciades:

1. Entitats que consideren que les entitats ambientals mai s’haurien d’haver exclòs
del Tercer Sector Social ja que el medi ambient té tres vessant bàsiques, la part
econòmica, la part social i la part de natura i conservació, i no es pot treballar
sense tenir-les totes en compte.

“És tant medi ambient el bosc com la fàbrica. No es poden deslligar”.

“En un moment determinat el 3er sector ambiental es va separar del
social perquè hi deurien haver interessos polítics, però realment no es pot
separar perquè es treballa la part mediambiental però sense perdre de
vista la vessant social”.

2. Entitats que coneixen el concepte, saben que fa referència a totes aquelles
entitats sense ànim de lucre que es dediquen al medi ambient, però que creuen
que es tracta d’un concepte sense sentit que algú va crear en un moment
determinat i en el qual s’han volgut englobar una sèrie d’entitats.

Perceben que per tal que una iniciativa d’aquestes dimensions, que divideixi un
sector en altres dos, tingui raó de ser s’ha de crear un projecte amb uns

Novembre de 2010 14

objectius clarament definits i deixar que siguin les mateixes entitats les que
decideixen si aquest projecte s’adequa o no amb les seves actuacions.

3. Entitats per les quals es un concepte prou ampli i genèric on caben diferents
camps del medi ambient i amb el qual totes les entitats es poden sentir còmodes
i identificades.

“És un sac on entrem tots”

“No ens sentiríem identificats amb ecologistes però si amb entitats
ambientals”

Algunes entitats van un pas més enllà i puntualitzen que s’ha de deixar de
banda si utilitzar la denominació 3er sector ambiental és més o menys idoni i el
fet que algunes entitats no s’identifiquin amb ella. El més important és la
coordinació entre entitats, treballar en xarxa i avançar per aconseguir fites
comunes i no perdre oportunitats (com ha passat fins el moment) pel sentiment
individualista que impera en el sector.

Independentment de considerar que el concepte és adequat o no, hi ha un grup
d’entitats que no s’identifiquen amb ell. Són entitats que, tot i coneixedores que la seva
activitat afecta indirectament i de manera positiva sobre el medi ambient, no tenen
objectius pròpiament ambientals (com per exemple les entitats de mobilitat).

Novembre de 2010 15

4.2 Estructura del 3r sector ambiental

El tercer sector ambiental de Catalunya és un sector ampli i heterogeni en el que
actuen entitats de característiques diverses pel que fa als diferents aspectes que les
configuren, com són:

• Ubicació de les entitats

• Àmbit geogràfic d’actuació

• Nivell d’especialització

• Plantejament sòcioambiental

• Nivell de professionalització de l’estructura de funcionament intern

• Mitjans de finançament

• Nivell de pressupost

• Nivell estructural: entitats de 1r nivell i de 2n nivell (els socis són entitats)

• Marc ideològic de les entitats

• Forma jurídica

• Nivell de reconeixement social i institucional

• ...

Les diferències existents respecte cadascun dels aspectes relacionats i la història de
cadascuna de les entitats, defineixen unitats de treball amb inquietuds, aspiracions i
necessitats a cobrir molt diverses.

Aquest fet contribueix en la configuració de les relacions que s’estableixin entre
entitats, en funció d’afinitats, especialització, territori i possibilitats de suport mutu.

4.2.1 Ubicació de les entitats

A continuació es detalla la ubicació de les 232 entitats amb les que finalment s’ha
pogut establir algun tipus de contacte (s’ha rebut algun tipus de feed-back), així com
de les 102 que han respost l’enquesta en línia.

Novembre de 2010 16

Figura 1 Total entitats contactades, en funció de la província d’ubicació
(Base: entitats amb les quals s’ha pogut contactar en alguna de les fases del procés, 232 entitats)

LLEIDA GIRONA
23 entitats 33 entitats

BARCELONA
151 entitats

TARRAGONA
25 entitats

Figura 2 Total entitats que han respòs el qüestionari, en funció de la província
d’ubicació
(Base: entitats que han respòs el qüestionari, 102 entitats)

LLEIDA GIRONA
11 entitats 17 entitats

BARCELONA
64 entitats

TARRAGONA
10 entitats

Novembre de 2010 17

Figura 3 Total entitats contactades, en funció de la comarca d’ubicació
(Base: entitats amb les quals s’ha pogut contactar en alguna de les fases del procés, 232 entitats)

Cap entitat
1 entitat
2 entitats
3 o 4 entitats
5 o 6 entitats
Entre 7 i 20 entitats
20 entitats o més

COMARCA TOTAL ENTITATS COMARCA TOTAL ENTITATS
CONTACTADES AMB RESPOSTA CONTACTADES AMB RESPOSTA
Província Barcelona 151 64 Província Tarragona 25 10
Alt Penedès 1 1 Alt Camp 3 0
Anoia 1 1 Baix Camp 4 2
Bages 2 1 Baix Ebre 4 2
Baix Llobregat 18 6 Baix Penedès 2 1
Barcelonès 93 38 Conca de Barberà 1 0
Berguedà 0 0 Montsià 1 0
Garraf 3 0 Priorat 0 0
Maresme 4 2 Ribera d'Ebre 1 1
Osona 6 6 Tarragonès 8 4
Vallès Oriental 5 2 Terra Alta 1 0
Vallès Occidental 18 7 Província Lleida 23 11
Província Girona 33 17 Alt Urgell 0 0
Alt Empordà 4 4 Alta Ribagorça 1 1
Baix Empordà 8 2 Cerdanya 1 1
Garrotxa 3 1 Garrigues 2 0
Gironès 8 4 La Noguera 3 1
La Selva 6 3 Pallars Jussà 2 2
Pla de l'Estany 2 2 Pallars Sobirà 2 0
Ripollès 2 1 Pla d'Urgell 0 0
Segarra 0 0
Segrià 5 2
Solsonès 2 2
Urgell 4 1
Val d'Aran 1 1

Novembre de 2010 18

La província de Barcelona, concretament a les comarques del Barcelonès, Baix
Llobregat i Vallès Occidental, és on hi ha un major nombre d’entitats mediambientals.
A gran distància, quant al nombre total d’entitats, trobem les províncies de Girona,
Tarragona i Lleida, en ordre descendent.

Figura 4 Distribució comarcal de les entitats a la província de Barcelona
(Base: entitats de la província de Barcelona amb les quals s’ha pogut contactar en alguna de les fases del
procés, 151 entitats)

Cap entitat
1% o menys de les entitats
Entre l’1,1% i el 5%
Entre el 5,1% i el 10%
Més del 25% de les entitats

Pel que fa la distribució comarcal de les entitats de la província de Barcelona,
s’observa un repartiment molt desigual en el territori. Mentre hi ha elevada
concentració d’entitats a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès
Occidental; les del Bages, Anoia i Alt Penedès representen menys de l’1% del total
d’entitats de la província i no se n’ha trobat cap a la comarca del Berguedà.

Figura 5 Distribució comarcal de les entitats a la província de Girona
(Base: entitats de la província de Girona amb les quals s’ha pogut contactar en alguna de les fases del

Cap entitat

Novembre de 2010 19

Hi ha una distribució més uniforme del repartiment territorial de les comarques de la
província de Girona. No obstant això, el nombre d’entitats ubicades a les comarques
costaneres és superior al que trobem en les comarques més interiors.

Destacar que a diferència del que succeeix en la resta de províncies, aquí el nombre
d’entitats de la comarca on està situada la capital de la província (Gironès) no es
correspon amb la comarca on s’ha localitzat un major nombre d’entitats ambientals
(Baix Empordà).

Figura 6 Distribució comarcal de les entitats a la província de Tarragona
(Base: entitats de la província de Tarragona amb les quals s’ha pogut contactar en alguna de les fases del

Cap entitat

La distribució comarcal és molt desigual de les entitats de la província de Tarragona,
amb dos extrems clars. Per una banda, en la comarca del Tarragonès s’aglutinen més
del 25% de les entitats de la província i, per l’altra, no s’ha detectat cap entitat al
Priorat.

De la mateixa manera que succeeix a la província de Girona, les entitats més
costaneres també són les que aglutinen un major nombre d’entitats ambientals.

Novembre de 2010 20

Figura 7 Distribució comarcal de les entitats a la província de Lleida
(Base: entitats de la província de Lleida amb les quals s’ha pogut contactar en alguna de les fases del

Cap entitat

En primer lloc, destacar que és en aquesta província on trobem més comarques on no
ha estat possible contactar amb cap entitat ambiental (Alt Urgell, Pla d’Urgell i
Segarra).

Entre les comarques on s’han trobat més entitats destaca el Segrià (seguint la tònica
general de localitzar més entitats a la comarca on està ubicada la capital de
província), la Noguera i l’Urgell.

4.2.2 Tipologies

Les entitats que formen part del 3r sector ambiental es poden tipificar de manera
diversa, atenent a les diverses característiques que les defineixen:

• Antiguitat

• Forma jurídica

• Motiu de creació

• Àmbit i medi d’actuació

• Tipus d’activitats que es duen a terme

• Especialització

• Nivell de professionalització

Novembre de 2010 21

Figura 8 Tipologia d’entitats, segons qui són els seus associats
(Base: 102 entitats)

Entitat de primer
80%
nivell

Entitat de segon
17%
nivell

Ns/Nc 3%

Les federacions o entitats de segon nivell agrupen associacions i grups sense entitat
jurídica que es constitueixen com a xarxa d’entitats, com a manera de presentar-se
davant la societat, ja sigui per actuacions conjuntes o simplement com plataforma
comuna que els atorga una major potència.

No obstant això, tot i percebre les utilitats d’aquestes entitats de segon nivell, entre
algunes entitats de primer nivell existeix la percepció que aquestes agrupacions
acaben convertint-se en la seva competència a l’hora de poder accedir als recursos.

Per a algunes entitats, la pertinença a un col—lectiu d’entitats té la funció d’atorgar
força i rellevància en el marc del propi sector, al marge d’altres funcions d’intercanvi i
sinèrgia que podria tenir.

Figura 9 Tipologia d’entitats, segons a qui es dirigeixen les seves activitats
(Nota: els percentatges de les figures següents no sumen 100, donat que s’admetia resposta múltiple)

Col—lectius de persones 84%

Altres organitzacions 39%

Administracions Públiques 21%

Altres 2%

Ns/Nc 6%

Novembre de 2010 22

Figura 10 Col—lectius de persones a qui es dirigeixen les activitats
(Base: entitats que es dirigeixen a col—lectius de persones, 86 entitats)

A la ciutadania 93%

Centres educatius 64%

Científics / tècnics 40%

Col—lectius de professionals 6%

Polítics 5%

Persones del sector nàutic 3%

Agricultors 2%

Altres 2%

Figura 11 Altres organitzacions a qui es dirigeixen les activitats
(Base: entitats que es dirigeixen a altres organitzacions, 40 entitats)

Entitats ambientals 43%

Altres entitats 30%

Empreses 28%

ONG's 8%

Organitzacions empresarials 5%

Altres 8%

Ns/Nc 10%

11 de les 17 entitats que dirigeixen les seves activitats a altres entitats ambientals estan
constituïdes com associacions.

4.2.3 Característiques de les entitats del 3r sector ambiental de Catalunya.

La inquietud pels temes ambientals és relativament nova, atenent als anys que fa que
s’han creat les entitats que treballen amb aquest objectiu. La gran majoria d’entitats
apareixen des de l’any 1990 fins a l’actualitat i, a més, s’observa com les entitats amb
més bagatge no són les entitats amb finalitats exclusivament ambientals sinó que es
corresponen amb entitats genèriques amb una àrea o divisió ambiental.

Novembre de 2010 23

Territorialment, es tracta d’un sector més consolidat a les províncies de Barcelona i
Girona que a Tarragona i molt més recent a Lleida.

Entre les entitats més recents, creades durant la dècada actual, hi ha un major
percentatge d’entitats de segon nivell que de primer, fet que pot constituir un
indicador de tendència pel que fa al futur del sector.

Figura 12 Any de fundació de les entitats

Abans del 1965 4%

Entre 1966 i 1979 2%

Entre el 1980 i 1984 7%

Entre 1985 i 1989 12%

Entre 1990 i 1994 13%

Entre 1995 i 1999 18%

Entre 2000 i 2004 12%

Entre 2005 i 2009 17%

2010 2%

Ns/Nc 15%

Pràcticament el 50% de les entitats del sector tenen menys de 15 anys d’existència.

Figura 13 Any de fundació de les entitats, en funció de la tipologia i ubicació de les
entitats

Any fundació
Abans del Entre el 1980 Entre 1990 i Entre 2000 i
Ns/Nc
1980 i 1989 1999 2010
Província Barcelona 8% 18% 31% 29% 14%
Girona 6% 24% 47% 18% 6%
Lleida 0% 0% 9% 55% 36%
Tarragona 0% 30% 30% 30% 10%
Tipologia Entitat de primer nivell 6% 21% 33% 28% 12%
d’entitat
Entitat de segon nivell 6% 11% 28% 33% 22%
Ns/Nc 0% 0% 0% 67% 33%
Tipologia Entitat ambiental 0% 23% 35% 32% 11%
d’entitat
No és una entitat
ambiental, tot i que té
26% 5% 21% 21% 26%
una divisió/àrea
ambiental
Altres - Ns/Nc 6% 17% 28% 33% 17%
Total 6% 18% 31% 30% 15%

Novembre de 2010 24

4.2.3.1 Forma jurídica

El 3r sector ambiental presenta tres formes jurídiques bàsiques:

1. Associacions, que és la forma jurídica més habitual.

2. Fundacions, és una forma jurídica minoritària en aquest sector.

3. Entitats sense personalitat jurídica

Qualsevol d’aquestes formes jurídiques pot anar acompanyada de la declaració
d’entitat d’utilitat pública, fet que aporta avantatges fiscals a les quals han estat
declarades, així com a les persones o entitats que els fan aportacions econòmiques
(deduccions fiscals).

Aquesta variable sembla que fa referència més al tipus de cobertura legal de les
entitats, que del funcionament real que tenen, ja que totes compleixen amb el que
marca la llei, però moltes d’elles s’ho adapten a la seva manera de funcionar. Com
més gran és l’entitat, més “formal” és aquesta.

Algunes associacions manifesten que, a banda que tenir inicialment només aquesta
entitat jurídica, s’han vist avesades a crear altres figures fiscals de manera paral—lela
(fundacions o altres societats) per tal de poder fer diferents tipologies de feina i
aconseguir ésser subvencionades.

De la mateixa manera, també es considera una pràctica habitual en el sector que
algunes empreses (amb afany de lucre) es creïn com associacions o fundacions per tal
poder accedir a subvencions i, que algunes associacions es converteixin en
cooperatives.

De les entitats de segon nivell del 3r sector ambiental, la que, des del punt de vista
d’algunes entitats no membres, sembla tenir entitat formal però no “cara”, és a dir que
no s’identifica amb cap representant seu d’una forma visible, és Ecologistes de
Catalunya (EdC), entitat a la qual pertanyen moltes entitats de primer nivell (aquesta
és una catalogació desconeguda per a moltes entitats), però que no s’identifica amb
veu única i representativa de l’entitat. Es percep més com una suma d’entitats
independents entre elles que com un grup d’entitats amb uns objectius i forma
d’actuació comuna a totes elles.

Novembre de 2010 25

Figura 14 Naturalesa jurídica de les entitats

Associació 68%

Fundació 14%

Entitat sense personalitat jurídica 4%

Altres 3%

Ns/Nc 12%

Figura 15 Naturalesa jurídica de les entitats, en funció de la tipologia i ubicació de
les entitats

Naturalesa jurídica
Entitat sense
Associació Fundació personalitat Altres Ns/Nc
jurídica
Província Barcelona 65% 15% 2% 5% 14%
Girona 82% 18% 0% 0% 0%
Lleida 64% 9% 18% 0% 9%
Tarragona 70% 0% 10% 0% 20%
Tipologia Entitat de primer nivell 72% 13% 4% 4% 7%
d’entitat
Entitat de segon nivell 61% 17% 6% 0% 17%
Ns/Nc 0% 0% 0% 0% 100%
Tipologia Entitat ambiental 82% 9% 3% 2% 5%
d’entitat
No és una entitat
ambiental, tot i que té
37% 37% 11% 5% 11%
una divisió/àrea
ambiental
Altres - Ns/Nc 50% 6% 0% 6% 39%
Total 68% 14% 4% 3% 12%

Novembre de 2010 26

Figura 16 Associacions i fundacions declarades d’utilitat pública
(Base: associacions i fundacions, 83 entitats)

Associació 14% 84% 1%

Base: 69

Fundació 64% 29% 7%

Base: 14

Decladara d'utilitat pública No declarada d'utilitat pública Ns/Nc

4.2.3.2 Motiu de creació

Els motius de creació de les entitats han estat diversos, però en general totes han
nascut amb l’objectiu de cobrir una mancança existent a la societat no coberta per
les administracions públiques i amb la voluntat d’incidir en les decisions polítiques. En
relació a aquest darrer propòsit, hi ha dues tendències diferenciades; aquelles entitats
que volen incidir des de fora, és a dir, sense formar part de les institucions polítiques, i
aquelles que creuen que des de dins, vinculant-se al màxim amb els gestors públics
(sobretot a nivell més local), es poden obtenir millors resultats.

La majoria de les associacions del Tercer Sector Ambiental han sorgit fruit de la
inquietud d’un petit grup de persones sensibles al medi ambient, ja sigui per la seva
formació relacionada amb aquest àmbit, o com resposta a l’anunci o realització
d’actuacions urbanístiques en un determinat territori considerades perjudicials pel medi
ambient o per un determinat ecosistema.

“Estem per actuar contra problemes que no haurien ni d’existir.
No té sentit que hi hagi una plataforma per salvar un riu, quan ja
no hi hauria d’haver cap riu sense cabal ecològic”.

Altres no van néixer amb vocació ambiental sinó envers altres activitats més aviat
relacionades amb el sector social, relacionades amb l’entorn de convivència
(veïnatge), l’educatiu, ... però que han acabat desenvolupant un àrea dedicada
específicament al medi ambient, sobretot des del punt de vista de la difusió i la
conscienciació envers la sostenibilitat del medi natural.

Novembre de 2010 27

Totes les entitats conserven l’essència per la qual van ser creades, però no totes
mantenen exactament la orientació que va generar la seva creació, sinó que algunes
d’elles han anat evolucionant cap a una clara especialització (l’ICO, n’és un
exemple), o han creat una àrea específica de medi ambient, como són la Fundació
Catalana de l’Esplai o la Fundació Pere Tarrés, entitats d’educació en el lleure.

Figura 17 Tipologia d’entitats, segons l’objectiu bàsic

Entitat ambiental 64%

No és ambiental, tot i que
18%
té una àrea ambiental

Altres 13%

Ns/Nc 5%

Les entitats que s’han autoclassificat en la categoria “Altres” s’han definit de la
següent manera:

► Promoció del reg i de les alternatives viables econòmica i ambientalment
► Prevenció i extinció d’incendis forestals
► Preservació de titís i tamarins
► Treballa temes ambientals, també socials, d’economia sostenible, ... tots els
punts de vista que treballa la sostenbilitat
► No és ambiental, ni compta amb àrea ambiental en aquest moment.
Tanmateix algunes de les seves associades sí en tenen
► Mobilitat sostenible
► La integració dels immigrants, la conservació del medi natural i la protecció
dels animals domèstics
► Boscos
► Foment de les Energies Renovables i l’eficiència energètica
► És una federació d'ONG’s que algunes d’elles treballen en temes ambientals,
però l’entitat com a tal no té cap àrea concreta

Novembre de 2010 28

► Col—legi professional, que té com a missió representar i defensar als
ambientòlegs, ordenar l’exercici de la seva professió i vetllar per l’ètica
professional, així com promoure el respecte al medi ambient entre la societat
► Conservació de la zona d’influència del riu Manol i dinamització d’unes ruïnes
preromàniques molt properes al riu en el terme municipal de Vilafant
► Entitat dedicada a l’energia

En els darrers temps s’ha tendit a la proliferació de plataformes i entitats petites que
neixen amb molta empenta però que es dediquen a problemàtiques concretes i/o
locals i s’ha aturat la creació d’entitats més grans i dedicades a problemes ambientals
més genèrics.

4.2.3.3 Àmbit i medi d’actuació de les entitats

Les entitats d’aquest sector actuen en diferents àmbits territorials i en diferents medis,
no sempre relacionats directament amb activitats sobre espais naturals o espècies
concretes, sinó que en alguns casos els tipus d’activitats que realitzen són més aviat
d’implicació de la societat amb el medi natural i la seva conservació i, fins i tot en el
medi urbà, mitjançant la tasca de conscienciació de la ciutadania (donar a conèixer
la situació ambiental, la necessitat d’incidir-hi amb actituds de respecte,...).

Sempre tenint en compte un objectiu clar:

La presa de consciència de la societat i les persones que la conformen envers la
necessitat de conservar el medi natural que l’envolta i protegir-lo davant actuacions
que el perjudiquen i el desequilibren

Novembre de 2010 29

Figura 18 Àmbit temàtic d’actuació de les entitats
(Nota: els percentatges no sumen 100, donat que s’admetia resposta múltiple)

Comunicació i educació ambiental 63%

Biodiversitat i gestió d´espais naturals 57%

Flora i fauna 39%

Canvi climàtic 35%

Participació ciutadana 34%

Aigües continentals 28%

Energia 27%

Residus 27%

Boscos, incendis forestals i reforestació 24%

Contaminació de l´aire, acústica i lumínica 21%

Desenvolupament rural 21%

Medi urbà 21%

Mobilitat 21%

Ordenació del territori 21%

Solidaritat i cooperació 17%

Medi marí i submarí 14%

Voluntariat ambiental 2%

Activitat agrària 2%

Altres 3%

Ns/Nc 5%

No obstant això, respecte els medis, en el marc dels quals s’hi desenvolupen activitats
ambientals, podem parlar d’entitats que intervenen amb les seves actuacions de
conservació, protecció, defensa, etc... en:

• Espais naturals protegits o no, del litoral, boscos, muntanyes,... de Catalunya

• Ecosistemes en perill (SEO/BirdLife, DEPANA,...)

• Medis urbans (Amics de la Bici, Eco-Unión, CEPA, PTP,...)

• Energia

• Residus

Novembre de 2010 30

Figura 19 Àmbit territorial d’actuació de les entitats

Autonòmic / Catalunya 47%

Comarcal 30%

Internacional 30%

Local / municipal 29%

Intercomarcal 19%

Espanya 19%

Provincial 12%

Mancomunitat / Consorci municipis 9%

Interprovincial 6%

Altres 3%

Ns/Nc 5%

En relació amb l’àmbit territorial d’actuació, les entitats que són d’origen català, la
majoria actuen sobretot a Catalunya amb algunes extensions cap a altres zones de
parla catalana, com són la franja de Ponent (IPCENA, DEPANA,...), les Illes Balears i
Andorra (XCT).

També tenen una actuació a Catalunya les entitats que formen part de Federacions
nacionals (SEO/BirdLife, Ecologistes en Acció de Catalunya,...), ja que són agents
d’aquestes al territori català.

Al mateix temps hi ha entitats nascudes a les comarques tarragonines, lleidatanes,
gironines o de zones molt concretes de Catalunya que centren el seu camp
d’actuació a les comarques de procedència, atenent els problemes o espais de
conservació del propi territori.

Aquest no és obstacle per la relació d’entitats a nivell interterritorial, que en aquests
casos es produeix entre entitats properes a nivell del tipus de tasques que
desenvolupen i de les afinitats que hi ha entre elles; es parla de relació entre entitats
“germanes”, ja que algunes fan actuacions similars, però cadascuna al seu territori
(IPCENA, ADENC, DEPANA, ANG, IAEDEN i GEPEC).

Novembre de 2010 31

4.2.3.4 Tipus d’actuacions que fan les entitats

Les entitats defineixen la seva activitat de formes variades, unes són més descriptives
que altres.

Algunes entitats utilitzen una descripció única sota la que engloben tots els projectes
que desenvolupen, que poden estar o no cenyits a la tipologia amb la que es
defineixen.

En canvi altres entitats manifesten que fan actuacions de tota mena sobre els territoris
en els que hi desenvolupen projectes, així, trobem entitats que es defineixen com:

• Educatives

• Per la sostenibilitat del medi natural

• Conservacionistes

• Defensa dels espais naturals

• Científiques

• Ecologistes

• Naturalistes (o Naturalistes - Ecologistes)

• Ambientalistes (i per la mobilitat)

• Actuacions múltiples

Més aviat són poques les entitats en les que s’observa un tipus d’actuació “pura”, ja
que en molts casos un tipus d’actuació deriva en una altra; per exemple, les que han
començat com naturalistes sovint han derivat cap el concepte d’ecologistes.

Novembre de 2010 32

Figura 20 Línies d’actuació prioritàries de l’entitat
(Nota: els percentatges no sumen 100, donat que s’admetia esmentar un màxim de dues línies d’actuació
prioritàries)

Educativa 50%

Sostenibilitat 40%

Conservacionista 29%

De defensa d´espais naturals 25%

Científica 18%

Ecologista 16%

Naturalista 15%

Cultural 12%

Altres 2%

Ns/Nc 5%

Figura 21 Línies d’actuació prioritàries de l’entitat, en funció de la tipologia i
ubicació de les entitats
(Nota: els percentatges no sumen 100, donat que s’admetia esmentar un màxim de dues línies d’actuació
prioritàries)

Línies d'actuació
Conservacionista

d´espais naturals
Sostenibilitat

De defensa
Naturalista

Ecologista

Educativa

Científica
Cultural

Ns/Nc
Altres

Província Barcelona 40% 25% 11% 14% 25% 11% 46% 22% 3% 6%
Girona 53% 29% 35% 12% 18% 18% 59% 12% 0% 0%
Lleida 36% 36% 9% 9% 27% 18% 64% 18% 0% 0%
Tarragona 20% 50% 10% 40% 40% 0% 40% 10% 0% 10%
Tipologia Entitat de primer nivell 40% 29% 17% 16% 22% 13% 52% 21% 1% 2%
d’entitat
Entitat de segon nivell 44% 33% 6% 17% 44% 6% 44% 11% 6% 0%
Ns/Nc 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100%
Tipologia Entitat ambiental 45% 36% 15% 18% 29% 9% 48% 17% 2% 0%
d’entitat
No és una entitat
ambiental, tot i que té una 21% 16% 11% 16% 21% 32% 68% 37% 0% 0%
divisió/àrea ambiental

Altres - Ns/Nc 39% 17% 17% 6% 17% 0% 33% 6% 6% 28%
Total 40% 29% 15% 16% 25% 12% 50% 18% 2% 5%

Novembre de 2010 33

4.2.3.5 Activitats que es duen a terme per donar cobertura als objectius

La majoria d’entitats duen a terme activitats de diversa índole, també amb finalitats
diverses, però en qualsevol cas orientades a donar cobertura als objectius de l’entitat i
dirigides a tots els col—lectius que cadascuna d’elles defineix. Des de les més
encaminades al coneixement del medi natural a les més reivindicatives, passant per
aquelles que els aporten notorietat i aquelles que es fan amb la finalitat d’obtenir
diners per el finançament de l’entitat, per no dependre absolutament de les
subvencions, ja que es consideren cada vegada menys “segures” i sovint poc
consistents.

Com es pot observar en el gràfic següent, entre totes les activitats de caràcter
ambiental que duen a terme les entitats, aquelles que estan relacionades amb la
sensibilització i la formació són les que obtenen un major nivell de penetració, seguides
de les d’assessorament i conservació i millora. Tot i que amb menors índexs també es
citen les de recerca, defensa i les reivindicatives.

Figura 22 Tipologies d’activitats de caràcter ambiental que es duen a terme a
l’entitat

Sensibilització (Informació) 78%

Formació (Educatives) 67%

Assessorament 57%

Conservació i millora 50%

Recerca 34%

Defensa 31%

Reivindicatives 23%

Altres 2%

Cap 1%

Ns/Nc 5%

Novembre de 2010 34

Figura 23 Tipologies d’activitats de caràcter ambiental que es duen a terme a
l’entitat, en funció de la tipologia i ubicació de les entitats

Tipus d'activitat que es duen a terme a l'entitat

Assessorament
Reivindicatives

Sensibilització
Conservació i

(Educatives)

(Informació)
Formació

Recerca
Defensa

millora

Ns/Nc
Altres

Cap
Província Barcelona 34% 23% 40% 66% 34% 78% 63% 3% 2% 6%
Girona 18% 24% 65% 82% 29% 94% 53% 0% 0% 0%
Lleida 18% 9% 64% 55% 45% 64% 55% 0% 0% 0%
Tarragona 50% 40% 70% 60% 30% 60% 30% 0% 0% 10%
Tipologia Entitat de primer
30% 24% 51% 71% 35% 83% 57% 0% 0% 2%
d’entitat nivell
Entitat de segon
39% 22% 50% 61% 33% 67% 67% 11% 6% 0%
nivell
Ns/Nc 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100%
Tipologia Entitat ambiental 36% 27% 58% 71% 38% 89% 64% 3% 0% 0%
d’entitat
No és una entitat
ambiental, tot i que
16% 16% 53% 84% 53% 79% 42% 0% 0% 0%
té una divisió/àrea
ambiental
Altres - Ns/Nc 28% 17% 17% 33% 0% 33% 50% 0% 6% 28%
Total 31% 23% 50% 67% 34% 78% 57% 2% 1% 5%

I ara, analitzant el nivell d’importància atribuït a cada tipus d’activitat ambiental,
també s’observa que les de sensibilització i formació són les de major importància:

Figura 24 Importància de les activitats de caràcter ambiental que es duen a terme
a l’entitat

Sensibilització (Informació) 18% 26% 18%

Formació (Educatives) 17% 20% 13%

Conservació i millora 15% 12% 12%

Assessorament 6% 11% 17%

Defensa 16% 4% 5%

Recerca 10% 5% 7%

Reivindicatives 7% 7% 3%

Altres 2%

Ns/Nc 10%

Activitat més important Segona Tercera

Novembre de 2010 35

Dels tipus d’activitats citades espontàniament a les entrevistes i grups de discussió, les
que es duen a terme més usualment, són:

De cara a la ciutadania, en general:

• Revista, butlletí que es posa a la venda o als que s’hi subscriuen les persones
interessades. No totes les entitats el venen, sinó que per algunes és un mitjà de
comunicació i que lliura de forma gratuïta quan assisteixen a fires, com un
element més de reclam.

Actualment el format “paper” va quedant en desús en favor del format
electrònic. Tot i que cal dir que hi ha subscriptors que prefereixen rebre’l en
paper.

• Sortides, visites, passejades, excursions a indrets concrets on es pot apreciar el
funcionament d’un determinat ecosistema o d’una determinada espècie
animal o vegetal.

• Accions reivindicatives directament des de la pròpia entitat o indirectament a
través de plataformes creades per dur-les a terme, mitjançant actes públics,
passejades, exposicions, xerrades, ...

• Merchandising de diversa índole relacionat amb la pròpia entitat i amb
projectes concrets que es duen a terme

• Activitats per al coneixement, la sensibilització envers el medi ambient i la
difusió dels plantejaments i les activitats de les entitats que actuen en un territori
concret (trobades, presència a fires i actes lúdic-culturals,...) i, evidentment per
aconseguir captar socis, que és difícil i costós en esforç, però molt necessari per
poder assolir l’autofinançament, que per a la majoria no deixa de ser un
objectiu a mig termini.

A nivell formatiu-educatiu:

• Educació ambiental dirigida bàsicament a les escoles

• Formació, es fan cursos o sessions formatives per a donar a conèixer les
característiques d’un determinat espai o espècie, per complementar la
formació que ja tenen les persones interessades en un àmbit concret.

Novembre de 2010 36

A més a més, la majoria d’entitats de segon nivell desenvolupen activitats de perfil
més aviat empresarial, dirigides a les entitats associades o empreses del sector,
entre les que destaquen:

• Serveis de consultoria a entitats membres o bé a entitats o organismes públics o
privats, fins i tot a empreses

• Formació, fent cursos o sessions formatives per complementar la formació que
tenen les persones que treballen en un àmbit concret, per capacitar tècnics,
per contribuir a la millora de la gestió de les entitats associades(XCT).

• Publicacions de materials relacionats amb el territori o el medi ambient en
general

• Lideratge de trobades /congressos de les entitats associades i, també,
d’obertes a tota la ciutadania

• Facilitar informació sobre diversos temes d’interès vinculats amb la seva
activitat, especialment sobre subvencions i ajuts als que pot ser interessant
accedir-hi.

4.2.3.6 Especialització

Hi ha algunes entitats, les de caire més científic, que han anat tendint a
l’especialització sobre determinats àmbits relacionats amb el medi ambient, com són:
ornitologia, mars i oceans, litoral, rius, zones urbanes, residus, educació ambiental... i,
en general, són elles les expertes en aquests àmbits, en els que gairebé no tenen
competència. També es dóna l’especialització en el coneixement d’una àrea natural
concreta.

És manifesta la percepció que quan entre entitats s’ha constatat un cert solapament
d’activitats o estructures, generalment s’ha optat per la fusió entre elles o per la
retirada d’una de les parts o fins i tot la col—laboració mútua; però també s’ha fet
evident l’existència, tot i que minoritària, d’una actitud diferent com és la de la
ignorància mútua entre entitats que d’alguna manera competeixen en un mateix tipus
d’àmbit.

Novembre de 2010 37

Informe final TSA

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (11)

Similar a Informe final TSA

Similar a Informe final TSA (20)

Más de XVAC

Más de XVAC (20)

Informe final TSA