2. Concepte d’estil d’ensenyament
La manera que té cada professor d’elaborar
el programa, aplicar el mètode, organitzar
la classe, relacionar-se amb els alumnes; la
manera de donar la classe.
Patró de conducta que el professor segueix
en l’exercici de l’ensenyament.
3. No existeixen estils d’ensenyaments purs
des de qualsevol criteri que adoptem.
Sempre trobarem alguna característica que
es pugui donar-se en un altre.
Tampoc poden ser generalitzables a
qualsevol situació amb la seguretat de que
s’aconsegeuixin els millors resultats.
4. L’estil d’ensenyament s’ha de adpatar a la
personalitat del professor, als alumnes a la
matèria que ensenyem, als objectius que
volem assolir, al context de la classe, a les
interaccions, etc..
5. El professor haurà de dominar diferents
estils d’ensenyament i haurà d’aplicar-los
segons l’anàlisi previ de la situació. Haurà
de saber combinar-los adequadement
segons els objectius i creant-ne de nous.
6. Classificació d’estils
d’ensenyament
Proposta d’estils d’ensenyament
Muska Mosston M.A. Delgado Noguera
Comandament directe Estils tradicionals
Assignació de Tasques Fomenten l’individualització
Ensenyament recíproc Participació de l’alumne
Grups reduïts Propicien la socialització
Programes individuals Impliquen la cognoscivitat
Descobriment guiat Afavoreixen la creativitat
Resolució de problemes
Creativitat
7. Estils tradicionals
Són els estils de més llarga durada i encara
segueixen sent un plantejament
generalitzat pels entrenadors dels esports
tradicionals
8. Objectius
Tenen com a objectiu fonamental la
repetició dels exercicis físics a realitzar
sota el comandament del professor que en
tot moment dirigirà els exercicis.
La transmissió del model del que hi ha que
fer és la clau d’aquests estils
d’ensenyaments.
9. Fonament teòrica
L’atenció està basada en la figura del
professor.
És un estil còmode ja que es basa en
l’autoritat del professor.
El professor adopta totes les decisions
preactives, interactives i postactives
10. L’alumne el que ha de fer és atendre obeïr
i respondre.
És un tipus d’ensenyament no actiu que
promou un tipus d’actuació passiva en
l’alumne.
No existeix la individualització sino la
resposta col.lectiva de tots al mateix temps,
la mateixa quantitat i la mateixa intensitat
12. Comandament directe
El professor ho decideix tot
Es necessita disposar d’un gurp i amb el
que es realitzarà un treball masiu en el
que no existirà consideració amb les
característiques individuals dels
alumnes
13. Fases en que es composa
Organitzar els alumnes en la classe d’una
manera formal. La organització i el control és
exhaustiu.
Explicar i demostrar el gest o l’exercici a
realitzar per l’alumne o el model (tasca a
realitzar)
Realitzar un assaig.
14. Executar tantes repeticions fins que consideri el
professor que l’exercici és acceptable.
Seguir les veus o els sistemes de senyals
establertes i marcades pel professor.
Corregir els exercicis massivament i de manera
generalitzada per tots els alumnes, sense
individualitzar
Els tipus d’execució generalment és simultània.
15. La posició del professor ,normalment és fora del
grup, destacada i fora del grup
Per últim, realitzar una valoració global de la
classe per part del professor. El professor observa
i al final fa uns comentaris
16. Papers del professor i de
l‘alumne
El professor és un transmissor i adopta
totes les decisions.
L’alumne ha de ser passiu i receptiu. Les
seves funcions són escoltar i realitzar
l’exercici.
El lideratge és absolutament del professor
17. Assignació de tasques
Un cop planificada la classe d’una forma
linial i condicionada a la tasca, l’execució
permet una més gran alliberament del
professor en quant a que l’atenció no ha
d’estar solament en l’ordre , sino també i
especialment, segons el talant del
professor, en la tasca a realitzar
18. El professor està deslliurat del ritme
d’execució.
L’estructura de la planificació és més
flexible i permet més modificacions
durant la realització de la classe.
L’organització anirà adaptada al tipus de
tasca que anirem a utilitzar.
19. Decissions Professor Alumne
Preactives Tot Res
Interactives Tot. Menys la Posició dels
organització alumnes.
dels alumnes, Ritme
ritmes i
execució
Postactives Tot Tot
20. Fases en que es composa
Informació incial: aquí es dona una
informació verbal i visual ambdues del
gest que hi ha que realitzar
Durant l’execució de l’alumne el professor
corregeix donant coneixements de
l’execució i dels resultats dels alumnes
21. Durant l’execució de l’alumne el professor
estimula als alumnes i conversa amb ells.
El tipus d’execució pot ser: simultani,
alternatiu i consecutiu
Les ordres d’inici i final són les úniques
que existeixen
La posició del professor durant la la
informació inicial és destacada.
22. Durant l’execució i el coneixement dels
resultat evolucionarà entre els alumnes del
grup.
El professor anirà modificant de la classe
en funció de la tasca a realitzar
L’alumne podrà realitzar l’exercici al seu
ritme o nivell
23. Diverses formes de realització
Una única tasca per a tota la classe.
Una seqüència de tasques per a tota la
classe que implica la realització d’un
moviment o activitat determinada
– Acabant la seqüència en una sola volta
(circuit)
– Acabant la seqüència de tasques de forma
independent.
24. Els models d’organització no són rígids.
Poden donar-se organitzacions que van des
de la semiformal a la informal.
La posició i evolució del grup estarà
dependent de la tasca, la limitació del
material i els problemes merament
organitzatius, no per motius
d’individualització.
25. Paper del professor
No és tan destacat, traslada a l’alumne
algunes decisions, encara que siguin poc
significatives, tals com el ritme, la
cadència dels erxercicis, la ubicació en el
terreny, espai de la classe. Es permet una
certa implicació de l’alumne en la
realització dels exercicis.
26. Les relacions
Permet millorar les relacions afectives del
professor envers els alumnes i entre ells.
Permet la correcció, conversar amb ells,
reforçar els estímuls, hi ha oportunitat
d’escoltar a al’alumne .
29. Concepte
Són els estils que permeten avançar a ritme i
temps personals i assolir successivament o de
sobte les diverses cotes d’aprenentatge
El treball individualitzat produïrà en l’alumne un
aprenentatge automotivat i individual en el que el
propi alumne pugui avalaur la seva execució i
pendre decisions durant un període llarg
30. Aventatges
Treball individual
Agrupacions diferenciades segons criteris:
– Ritme d’aprenentatge
– Nivell d’aptitud física
– Nivells diferents d’aprenentatge i de coneixements
– Diferents interessos
– Treball individualitzat i programat
– Treball personal
– Treball per mòduld (unitats modulars)
31. L’alumne ha d’aprendre per a si mateix
sense la continua direcció del profesor.
Estils que fomenten la individualització
– Treball per grups
– Ensenyament modular
– Programes individuals
32. Objectius
Es preten assolir un gran nivell
d’autodecisió i de treball independent
També permet que el propi alumni
s’autoavaluï les seves execucions ja que
pot estar molt de temps sense la presència
i intervenció del professor.
33. Treball per grups:
individualització
En primer lloc cal que existeixi un grup
amb diferents interessos dintre del grup o
bé que hi hagin diversos nivells o
interessos.
Cal fer una avaluació previs amb la
finalitat de conèixer els diferents subgrups
en funció del seus interessos o aptituds
34. Treball per grups:
individualització
Cal que existeixi una maduresa amb el
grup, responsibilitat, i espai suficient per la
seva posada en pràctica
Dues modalitats
– Modalitat interessos
– Modalitat execució -aptituds
35. Fases de que es composa
Avaluació prèvia (interessos, o nivells
d’execució)
Un cop coneguts els subgrups, cal
planificar la classe segons aquests grups.
Cada grup treballa en un diferent grau en
l’escala de la programació
L’escalfament pot ser general o per
subgrups en funció al treball a efectuar
36. Fases de que es composa
L’actuació durant la interacció didàctica es
diferenciada per cada grup.
Es dona una informació inicial diferent a
cada activitat o nivell
El coneixement de resultats es diferent per
cada subgrup o nivell
La posició del professor serà destacada
37. Fases de que es composa
Hi ha possibilitat de promoció o canvis de
grup
Aquesta actuació es podrà seguir durant un
pèriode de temps determinat.
38. Paper del professor
Està mes centrat en la tasca d’ensenyar i de
donar coneixements dels resultats.
Te un paper d’ajuda i orientació en
l’aprenentatge dels alumnes segons el seu
nivell.
39. Relacions
Es milloren molt ja que l’alumne es sent
protagonista del seu aprenentatge, se li
dona un tractament individualitzat i se’l
agrupa en funció dels seus interessos.
La relació és més afectiva
40. Relacions
Cal que el grup sigui en principi homogeni.
Caldra que els grups estiguin equilibrats
per la millora del control, i la participació
És com una assignació de tasques però en
lloc de fer un treball massiu, seria més
individualitzat per grups
41. Enseynament modular
Es pot fer per interessos o per nivells
d’execució
Condicions:
– Dos professors
– Existència d’una mena de contracte entre els
alumnes i professors on es concreti el pèriode
de temps que dura aquest mòdul. Cada alumne
estarà en el nivell que el correspongui.
42. Programes individuals
Suposa el màxim en quant a la individualització
de l’ensenyament
És un ensenyament
– Directe: presencial
– Indirecte: no presencial ( pla escrit o audiovisual)
Cada pèrsona té un programa adaptat a les seves
característiques individuals
S’exigeix als alumnes una gran responsibilitat
44. Concepte
Es poden definir com un conjunt d’estils
d’ensenyament que es caracteritzen
fonamentalment per la participació dels
alumnes en el procés d’ensenyament-
aprenentatge. Realitzant funcions
docents: corregir, avaluar, informar,etc
45. S’utilitza al company perquè incidiexi en
la variable de l’avaluació ( control) entesa
com a feedback o coneixement de
l’execució i coneixement dels resultats.
Són utils ja que suposen un avançament
amb l’us del company en el seu propi
aprenentatge
46. Estils que fomenten la
participació
Ensenyament recíproc
Grups reduïts
Microensenyament
aquests estils es poden utilitzar de forma
combinada amb altres estils
47. Objectius
Major implicació dels alumnes en el seu
aprenentatge
Concedir més llibertat a l’alumne en el seu
camí cap a la independència, l’autonomia, i
l’emancipació.
Impartir més nombre de coneixements
possibles
48. Oferir un coneixement dels resultats de
forma immediata.
Facilitar la tasca del professor
Produir un aprenentatge , més eficaç
Procurar una formació com ensenyant al
fer una tasca docent.
50. Característiques
Cal acostumar als alumnes a observar la
realització dels exercicis.
Fomentar l’atenció selectiva de les tasques,
capacitat d’anàlisis i acostumar-se a emetre
un judici.
La matèria a ensenyar ha d’estar molt
estructurada, ja que hem que deixar molt
clar als alumnes els criteris d’avaluació
51. Fases de que es composa
En relació al disseny de la sessió
– cal programar els exercicis i les observacions
– els criteris de correcte i incorrecte en
l’execució han de quedar molt clars.
– En cada exercici cal especificar quins elements
cal observar
– S’ha de programar prèviament els fulls de les
tasques.
52. Fases de que es composa
Amb relació a l’execució de la classe.
– La tècnica d’ensenymanet és per instrucció
directa.
– La informació inicial anirà dirigida als
alumnes com executants i sobre que hauran de
fixar-se quan siguin observadors
– el coneixement de resultats els realitzarà
l’alumne observador
53. El professor controlarà al observador, per
així estimular-lo perquè emeti els judicis
Cal corregir l’actitud general dels alumnes.
Establir les modificacions sobre la marxa,
respecte a les observacions i els exercicis a
realitzar
54. Establir i ordenar els canvis en les
funcions dels alumnes. Canviar el rol
d’executant i/o observador.
El professor mai es dirigirà a l’executant.
En tot cas ho farà través del observador.
55. En quant a l’avaluació
Ha d’estar molt clar el cal observar , i el
que estar be, regular i/o malament
Cal comprovar si es compleix el que estava
previst.
57. Fases
És una solució de les limitacions de
l’ensenyament recíproc.
La tècnica d’ensenyament no varia, però a
més de donar informació sobre
l’observació, s’afageixen altres
informacions respecte de les funcions que
s’afageixen: anotadors, ajudes, o altres
observadors.
58. Aventatges
Permet en el moment de l’avaluació tenir
una més gran informació perque hi ha més
observadors.
Augmenta el nombre d’observacions
61. Concepte
Nivell màxim de partcipació en l’alumnat
El professor treballa amb un Nucli bàsic
Central que està format per un grup reduït
d’alumnes.
Els alumnes que pertanyen a NBC actuen
com a professor, d’un altre grup d’alumnes
62. Els alumnes-professors reben informació
que abarca des de l’execució de l’exercici
fins a l’observació i de la organització
La tasca del professor és més complexa,
cal planificar la classe i per altre costat la
dels integrants del nucli central
63. Aquesta modalitat ha sigut molt aplicada
en la formació inicial dels professors i
d’entrenadors.
L’aplicació de la microenseynança exigeix
haver participat prèviament en les
modalitats d’estils anteriors.
64. Decisions Professor Alumne
Pre-actives Tot , encara que Assumeix la
delega les funcions delegació
Interactives Delega funcions Imparteix
durant la classe Feedback
Postactives Delega Feedback Feedback
65. Es pot també utilitzar observadors que
analitzaran la tasca del professor-alumne, i
que posteriorment s’intercanviaran les
funcions (ensenyament recíproc).
El professor-tutor, evolucionarà pels
diversos subgrups perque es compleixi
l’activitat tal i com estava prevista.
67. Efectes positius d’aquest Estil
Participació màxima de l’alumne de forma
més directe ,.
Millor coneixement del que fa per part de
l’alumne. Capta detalls més importants
Més gran responsabilitat per part dels
alumnes.
Ajuden a desenvolupar la capacitat
d’observació
68. Major independència de l’alumne
Afavoreix l’actitud crítica
Possibilita en fixar-se en els punts més
importants a executar
Augmenta el nombre de coneixements
dels resultats.
Una millor forma de vivenciar
l’aprenentatge
69. Ajuda a una avalaució recíproca
Fomenta la cooperació
Es multiplica l’acció del professorat
S’aprèn ensenyant
En els esports amb adversari ajuda a
conèixer l’adversari.
71. Concepte
És el procés que transforma al individu
biològic en individu social mitjançant la
transmissió i l’aprenentatge de la cultura
de la seva societat
72. En la socialització podem destacar els següents
apsectes a educar com són:
– La convivència
– La cooperació
– La participació
– La cohesió
– El respecte
– El treball en equip
– La sensibilitat cap els altres
73. Disseny de l’estil d’ensenyament
Es tracta de partir de la base de que les
activitats o treballs que es proposen són un
motiu o pretext per a desenvolupar la
sociobilitat
Possiblement els objectius socials poden
passar a primer pla, per sobre dels
objectius d’AFE
74. El primer que hi ha dissenyat és un
objectiu de tipus social clar i definit.
75. Fases en que es composa
Part informativa: es tracta d’explicar el
treball i els objectius que es pretenen
El professor:
– Donar informació suplementària , si s’escau
– Conèixer el treball dels grups
– Orientar al grup en el seu treball
– Treure conclusions i realitzar una memòria
76. El grup treballa amb independència i escull
les seves normes i pautes d’actuació.
Cal escollir un cap del grup
S’estableixen reunions periòdiques per
estudiar el treball realitzat
L’avaluació es farà de forma grupal,
seguint els responsables d’establir la forma
d’avaluació
77. El grup podrà fer propostes d’activitats que
es realitzaran i discutiran en els grups amb
la única restricció en el les activitats
hauran de ser relacionades amb l’exercici
físic o amb temes relacionats
78. Disseny de l’estil
Decisions Professor Alumnes
Preactives Quasi tot Poques
Delega en el
grup
Interactives Propostes Decideix el
Responsabilitza grup
al grup
Postactives Quasi tot Alguna cosa
80. Concepte
Són tots aquells estils que plantegen
situacions, i es preten que es resolguin
problemes motrius, i que impliquin per
part del professor un ensenyament
mitjançant la búsqueda i una intervenció
didàctica a través d’una tècnica
d’ensenyament per medi de la indagació
81. La gran diferència amb relació als altres
estils el marca la tècnica que ituilitza el
professor.
La clau fonamental d’aquests estils
d’ensenyament és que consideren la relació
estreta entre activitat física i activitat
cognoscitiva i que pretenen implicarla en
el seu aprenentage motor
83. Objectius
Implicar cognoscitivament a l’alumne en el seu
aprenentatge motor
Trasladar alguns aspectes de la presa de decisions
del professor a l’alumne
Aprendre a aprendre
Desenvolupar la presa de decisions davant els
problemes o situacions motrius
Fomentar la curiositat , i l’indagació
Saber resoldre problemes
84. Principis generals
Dues premises
– Allò que aprenem per nosaltres mateixos, per
descobriment s’oblida menys
– Ensenyar i descobrir els principis ens assegura
una palicació en situacions reals
85. Principis bàsics
L’ensenyament és un procés dinàmic en el
que l’alumne ha de decidir sobre la seva
actuació segons uns principis lògics
Es essencial que l’alumne busqui
interrelacionar-se entre els elements que
utilitza
No existeix , generalment un model
explicit
86. Progressió en la seva aplicació
Ha de fer-se en forma progressiva:
– Cal crear un clima d’investigació
– Presentar situacions noves
– Proporcionar part de la informació
– Plantejar una activitat com un repte (conflicte)
– Limitar les possibilitats en l’execució
– Plantejar hipòtesi ( que passaria si..?)
87. L’activitat cal que:
Sigui significativa
L’objectiu a aconseguir ha d’estar ben
definit
El plantejament d’objectius associats a una
finalitat
La finalitat ha de comportar un repte
88. Fases en que es composa
Motivació per propiciar la pràctica
– Exposar el tema-problema i els seus punts
d’interès.
– Tenir en consideració l’afany de superació
– Considerar l’agent provocador de la curiositat
– Tenir en consideració el repte
89. Plantejament de l’objectiu a aconseguir.
Plantejament del problema i el seu nivell
de dificultat
Informació necessària per encarar el
problema
Condicions , normes, i límits en els que es
desenvoluparà el problema
90. Descobriment guiat
Estil d’ensenyament situat entre el que
utilitzen una tècnica d’ensenyament per
instrucció directa i els que utilitzen una
tècnica indirecte (resolució de problemes).
Es essencial en el seu disseny la
dependència de les respostes (que
s’esperen de l’alumne i els indicis
proporcionats pel professor)
91. L’estructuració de l’ensenyament és
organitzada , exigeix una implicació
coggnitiva, no plena, s’experimenta dintre
d’uns límits un cert control del professor.
Existeix el problema de les situacions on la
solució és única.
És un estil centrat en el procés
92. Tècnica a seguir
Els exercicis seran proposat seguint unes
regles:
– No dir mai la resposta
– Esperar sempre a la resposta de l’alumne
– Reforçar sempre les respostes correctes
93. Cal considerar el següent:
La direcció de la seqüència
La transcendència del pas
Les relacions entre els passos
La velocitat de la freqüència
94. Resolució de problemes
L’essencial és que l’alumne hagi de trobar
per is mateix les repsostes amb tota
llibertat.
L’estrucutra de l’ensenyament es
semiorganitzada, es donen un major
nombre de respostes cognitives, i provoca
la realització experimental de més
repsostes físiques,
96. Actuació del professor
Presentació del problema. La comunicació
serà oral o escrita.
Seguirà l’actuació individual de l’alumne
segons el ritme, capacitat i la selecció de
l’ordre en els problemes
Haurà un temps per aclarir la naturalesa
del problema, per medi de preguntes dels
alumnes
97. Hi haurà un temps d’espera perquè
l’alumne prengui les decisions. Cal que
doni el primer pas en les respostes . Així
s’inicia el procés cognitiu de l’alumne.
