Se ha denunciado esta presentación.
Utilizamos tu perfil de LinkedIn y tus datos de actividad para personalizar los anuncios y mostrarte publicidad más relevante. Puedes cambiar tus preferencias de publicidad en cualquier momento.

Sant joan a xodos per penyagolosa

294 visualizaciones

Publicado el

Descripció de la pujada al pic de Penyagolosa des de Sant Joan, baixant a Xodos.

Publicado en: Medio ambiente
  • Get HERE to Read PDF Format === http://freedaduada.qpoe.com/8494470825-joan-artigues-i-carbonell-els-nostres-fotografs.html
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
  • DOWNLOAD THIS BOOKS INTO AVAILABLE FORMAT (2019 Update) ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... Download Full PDF EBOOK here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download Full EPUB Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download Full doc Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download PDF EBOOK here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download EPUB Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download doc Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ................................................................................................................................... eBook is an electronic version of a traditional print book THIS can be read by using a personal computer or by using an eBook reader. (An eBook reader can be a software application for use on a computer such as Microsoft's free Reader application, or a book-sized computer THIS is used solely as a reading device such as Nuvomedia's Rocket eBook.) Users can purchase an eBook on diskette or CD, but the most popular method of getting an eBook is to purchase a downloadable file of the eBook (or other reading material) from a Web site (such as Barnes and Noble) to be read from the user's computer or reading device. Generally, an eBook can be downloaded in five minutes or less ......................................................................................................................... .............. Browse by Genre Available eBooks .............................................................................................................................. Art, Biography, Business, Chick Lit, Children's, Christian, Classics, Comics, Contemporary, Cookbooks, Manga, Memoir, Music, Mystery, Non Fiction, Paranormal, Philosophy, Poetry, Psychology, Religion, Romance, Science, Science Fiction, Self Help, Suspense, Spirituality, Sports, Thriller, Travel, Young Adult, Crime, Ebooks, Fantasy, Fiction, Graphic Novels, Historical Fiction, History, Horror, Humor And Comedy, ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .....BEST SELLER FOR EBOOK RECOMMEND............................................................. ......................................................................................................................... Blowout: Corrupted Democracy, Rogue State Russia, and the Richest, Most Destructive Industry on Earth,-- The Ride of a Lifetime: Lessons Learned from 15 Years as CEO of the Walt Disney Company,-- Call Sign Chaos: Learning to Lead,-- StrengthsFinder 2.0,-- Stillness Is the Key,-- She Said: Breaking the Sexual Harassment Story THIS Helped Ignite a Movement,-- Atomic Habits: An Easy & Proven Way to Build Good Habits & Break Bad Ones,-- Everything Is Figureoutable,-- What It Takes: Lessons in the Pursuit of Excellence,-- Rich Dad Poor Dad: What the Rich Teach Their Kids About Money THIS the Poor and Middle Class Do Not!,-- The Total Money Makeover: Classic Edition: A Proven Plan for Financial Fitness,-- Shut Up and Listen!: Hard Business Truths THIS Will Help You Succeed, ......................................................................................................................... .........................................................................................................................
       Responder 
    ¿Estás seguro?    No
    Tu mensaje aparecerá aquí
  • Sé el primero en recomendar esto

Sant joan a xodos per penyagolosa

  1. 1. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història DE SANT JOAN A XODOS PEL CIM DE PENYAGOLOSA Distància: 14 km Desnivell: 750 mts Dificultat tècnica: moderada Temps: 5 hores
  2. 2. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història Descripció del recorregut: Deixem Sant Joan marxant cap a llevant, eixim per on sempre ha eixit el camí real, açò és, pel peiró, i travessant un bosquet de xiprers plantats per Icona els anys 70, arribem al replà on s'agafa la pista de la Banyadera. Ací agafarem el vell camí, que remunta el barranc de la Pegunta per dins, paral·lel a la nova pista oberta fa quaranta anys entre el pinar. Seguint el barranc tornem a travessar la pista quan esta abandona el barranc i busca les faldes de la Lloma Belart per a pujar a la Banyadera. Nosaltres seguirem recte pel sender botànic de la Pegunta on uns panells informatius ens il·lustren de la vegetació que anem trobant així com dels diferents usos del bosc. El barranc de la Pegunta és el barranc de Penyagolosa per excel·lència. De fet el de Penyagolosa és el primer nom que va tindre el barranc des de l'edat mitjana fins que a la seua capçalera s'hi va instal·lar un forn de Pegunta allà cap al segle XVI. Cobrint totes les vessants del barranc creix un espès bosc de pins, negres a les parts més baixes i assolellades i rojos a les més ombrívoles i frescals. Sota el pinar creix un esclarissat però molt interessant sotabosc format per cirerers de Santa Llúcia, arç blanc, grèvol, pomera borda, teixos, orons, … poc habitual en les nostres comarques. A meitat del barranc trobem un fil d'aigua que raja de la font de la Pegunta. Depén de l'època de l'any en baixa més o menys perquè l'aigua de la font és desviada per a abastir l'ermitori de Sant Joan i els campaments propers. De tota manera a la font nova de la Pegunta sempre podrem fer un glop d'aigua abans d'encarar la pujada cap al barranc del Forn. Passada la font encetem la pujada per una zona on abunden els teixos fins el punt on el sender es bifurca en dos ramals; per l'esquerra continua fins a la Banyadera mentre que per la dreta continua cap al barranc del Forn, per on seguirem. Uns metres més amunt trobem una portera que hem da passar i deixar ben tancada. Hem deixat enrere els pinars de l'Estat i estem ara en terres del mas de la Cambreta. I és que els pinars i les muntanyes, en contra del que molta gent creu, totes tenen un propietari siga públic, com els pinars de la Pegunta, o privat, com el cim de Penyagolosa compartit per tres masos: la Cambreta de Vistabella, Sanahuja de Xodos i Peñagolosa de Villahermosa. El camí aboca a una vella pista de traure fusta i, seguint-la, arribem al barranquet del forn on se'ns uneix el PR-CV-79 que puja des de Sant Joan per la lloma del Conill i els Estrets i que seguirem fins al Corralico. Remuntem el barranquet del forn fins que arribem a uns antics bancals on ara creix un pinar jove. Travessant-los remuntem un llomet pelat. Eixirem així al Corralico. El Corralico és una extensió plana i pelada, als peus de Penyagolosa, on sembla que hi va haver un corral i, molt abans, l'antic mas de la Cambreta. Per ací passa la pista que des de la Banyadera continua a la Cambreta seguint l'assegador d'Entretermes.. Ací el camí dels Nevaters fa la volta al pic baixant cap a Llucena, i era el camí que seguien els nevaters cada dia per a baixar la neu de la nevera de Penyagolosa fins a Castelló, fent el camí de nit per a evitar les pèrdues per fusió. Des d'ací també s'agafa la senda que puja al cim, traçada al segle XIX pels militars que van construir el primer vèrtex geodèsic al cim. Cal seguir la senda que puja fent llaçades, passant per la caseta de l'ombria, construïda per als vigilants que a partir de la dècada del 1970 s'estaven tot l'hivern al cim per a avisar dels incendis. Ací dormien durant els tres mesos d'estiu i fins ací els pujaven el menjar un parell de vegades a la setmana. Continuem amunt descartant el senderol que trenca a l'esquerra cap al Portellàs i passa a l'altra banda per a buscar el peu dels cingles i les vies d'escalada traçades sobre la paret sud de Penyagolosa.
  3. 3. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història Finalment arribem al cim principal dels tres cims de Penyagolosa. Ací hi ha una caseta de vigilància forestal i també una torre cilíndrica que fa de vèrtex geodèsic, construïda al segle XIX durant les campanyes militars per a fer el primer alçament topogràfic d'Espanya. I és que Penyagolosa, com la Mola d'Ares, el Bartolo o l'Espadà és un vèrtex geodèsic de primer ordre i des d'ell, en un dia clar, podem albirar tota la costa des del delta de l'Ebre i el Montsià fins al Montgó. Cal refer el mateix camí, baixant pel mateix lloc que hem pujat fins al Corralico i, des d'ací, seguir la pista cap a la Banyadera. La Banyadera és el prat que hi ha al coll entre Penyagolosa i la Lloma Belart, cada vegada més menut ja que el pinar el va cobrint. Per ací mateix passa també el Pas Real d'Aragó que uneix la Plana amb les terres altes d'Aragó i per on han passat milers d'ovelles amunt i avall. Ara encara passa alguna rabera però sobretot cotxes després d'haver-se obert una pista sobre el milenari traçat. Continuem per l'assegador d'Entretermes que parteix els termes de Vistabella i Xodos. Així a l'esquerra queden les terres del mas de Benages mentre que a la dreta deixem el mas de Sanahuja, ja de Xodos. Quan la pista comença a baixar la deixem, seguim a la dreta el traçat de l'assegador que abandonem un poc més avant tot buscant el mas de les Mallades, propietat del Centre Excursionista de Castelló. Des de davant del mas seguim un senderol que voreja els antics bancals i que enfila cap a la Roca de l'Àguila per on passa el camí del mas de les Mallaes. El camí passa sota la Roca de l'Àguila i enfila cap a la Moleta de Gargant, i passa pel collet que la separa de la resta de tossals. Des d'ací hem de continuar avall per l'esquerra de la Moleta seguint el camí que baixa al mas de Griva entre un pinar jove de pi rojal. A mesura que baixem, el substrat canvia i la calcària dels cims deixa pas als gresos del “rodesno”. La vegatació també canvia i el pi rojal deixa pas al pi de rodesno acompanyat per brucs i burguillo i, a l'estiu, falagueres en les parts més frescals. Passem sota el mas de Griva tot deixant a l'esquerra el Fontanal, d'on rajava un bon doll d'aigua, ara aprofitat per a abastir el poble, i seguim avall pel pinar fins al mas del Sord. Al mas del Sord ens trobem amb un encreuament de pistes i camins: al mas del Blau, a Gargant, a la Fonteta, … nosaltres seguirem a l'esquerra per la pista que baixa cap al barranc del mas de Vela, i passarem per la vora de la Caseta de Tomàs, voltada totalment de pins. Quan acaba la pista continua el vell camí sobre el qual està traçada, es tracta el vell camí de ferradura que unia els pobles de Xodos i Villahermosa i que seguirem fins a Xodos. Travessat el barranc eixim tornem a trobar una pista oberta aprofitant el vell camí a l'altura del mas de Felip. A partir d'ací el camí planeja pel faldar de la solana del Marinet fins al mas de Llorenç on els pins deixen pas a les carrasques. Ací retrobem la traça del camí vell que baixa per dalt de les Foietes al barranc de Xodos. Ja només ens quedara travessar el barranc i entrar al poble per la Costera.
  4. 4. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història Llocs d'interés: Sant Joan de Penyagolosa: El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa és un santuari situat a un dels llocs més coneguts de la província de Castelló, s'encontra als peus del pic Penyagolosa, a 8 quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat. El Santuari se sitúa al Parc Natural del Penyagolosa. Està declarat Bé d'Interès Cultural del País Valencià. El Santuari està format per un conjunt d'edificacions entorn a una plaça general, i un petit pati interior al voltant del qual s'articulen les diferents dependències més antiges. S'accedeix al santuari a través d'una portada d'arc de mig punt que condueix al pati. A la dreta s'encontra la torre campanar de l'esglèsia que presenta escassos vans i està rematada amb pinàculs i boles. El pati central presenta en tres dels seus costats, un pòrtic corregut d'arcs escarçans. Al voltant del pati s'articulen les diferents dependències entre les quals cal assenyalar el restaurant, la cuina, magatzems i una estança-xemeneia. Altra part del recinte la forma de l'edifici allargat que alberga les deu habitacions dels pelegrins i en planta baixa té un pòrtic a mode de corredor exterior. Es completa el conjunt amb altres dos edificacions exentes. L'esglèsia, situada al Sud, és d'una sola nau i quatre trams de desigual longitud coberts amb voltes els tres primers, i amb una cúpula a sobre petxines l'últim corresponent al presbiteri. La portada principal, als peus, està llabrada en pedra i consta la data de 1706 que indica l'any de la seva finalització. L'entrada lateral, que dona al pati central, poseeix una portada amb un senzill arc de mig punt amb motllures clàssiques i capitells, i una clau lleugerament remarcada. En aquest mateix front es conserven pintures murals que, al paréixer, daten de l'època de construcció del temple. També hi ha restes de pintures al fresc en la planta baixa del campanar. Front a l'entrada lateral, en l'interior de l'església, es troba l'única capella que poseeix el temple, de planta quadrada i grans dimensions. Pic de Penyagolosa: El pic de Penyagolosa, amb 1813 metres d'altura és el segon cim més alt del País Valencià, i el primer íntegrament dins del territori valencià. Des del seu cim es domina una immensa panoràmica sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. Penyagolosa es pot definir com un relleu “en cuesta”, amb una vessant nord inclinada i una paret rocosa al sud amb un precipici vertical de quasi 300 metres, on hi ha obertes diverses vies d'escalada. El massís de Penyagolosa se situa a cavall entre els últims contraforts del Sistema Ibèric i la serralada costanera, en un espai de transició entre la costa i la muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons: per una banda, les valls càlides del Millars; i per altra, les planes altes i fredes del Maestrat i l'Aragó, la qual cosa fa que els seus paisatges canviïn freqüentment a mesura que hom s'endinsa per les seves sendes i corriols. Es caracteritza pel seu marcat desnivell i els canvis abruptes d'altitud: per exemple, la localitat de Llucena se situa als 500 metres i a pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa als 1.813 metres.
  5. 5. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història Pas real d'Aragó: En terres valencianes els camins ramaders han sigut, durant molt de temps, rutes que vertebraven el trànsit entre les terres altes i les planes litorals. El motiu de la seua existència era, certament, assegurar el trànsit de ramats, però això no desplaçava d'altres utilitats, que el veïnat trobava ben fàcilment: els passos, els assagadors i les colades eren camins usats per tothom, i molts dels camins reals (camins per a les persones i els matxos) seguien en bona part els passos ramaders, o a l’inrevés. El pas real d’Aragó no n’és una excepció. Baixa de les altes terres aragoneses (la serra de Gúdar) fins a les pastures litorals i prelitorals de la Plana i la serra d’Espadà. En els seu traçat des de Penyagolosa fins al Millars va resseguint els cims dels tossals i només comença a perdre altura a l’arribar al riu de Millars. És una veritable dorsal de l’interior valencià i ha servit de fita des d'antic. D'una banda queden les terres de l'Alcalatén i de l'altra les del Ducat de Villahermosa. Separava a la vegada els bisbats de Tortosa i Sogorb, i dibuixa una ratlla nítida entre les terres de parla valenciana i castellana: l’Alcalatén, a llevant, i el Alto Mijares, a ponent. Xodos: Al seu terme pertany el Tossal de Marinet (1.467 m) i la Penyagolosa (1.813 m) "gegant de pedra, la teua testa plena de neu, Penyagolosa, fita senyera del poble meu ". Al seu terme naix el riu Llucena. El poble és d'origen àrab. Formava part de la tinença de l'Alcalatén. Des del segle XIII va pertànyer, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Eximén Urrea donà carta pobla a dos veïns cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primícia i va establir l'ús del Fur d'Aragó. Posteriorment passà als comtes d'Aranda i als ducs d'Híjar. Monuments • Torre de l'homentatge. Del segle XI. Les restes del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de 70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, excel·lent via de comunicació natural. Conserva actualment només una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Està situada sobre la Roca, és a dir una gran protuberància del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. A pesar de no haver trobat cap escrit sobre el seu origen, podem fitar la seva datació als segles XI i XII, en el període dels Regnes de Taifes ja que va ser en aquella època quan es va donar l'ocupació àrab en la zona nord i oest de la província. • El Portal. És un passadís que comunica la Plaça de l'Església amb el precipici al qual es troba abocat el poble. El seu origen és defensiu. En l'entrada que dóna a la plaça està rematat per un arc apuntat. En la part superior d'aquesta estructura es troba un petit edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva. • Ermita Sant Cristòfol. Del segle XVIII. És un petit edifici de planta quadrangular la façana de la qual és totalment llisa, amb les parets pintades en blanc i on tan sols destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta. • Església de Sant Pere. Del segle XVI. L'estil de la seva construcció era renaixentista, ara és eclèctic.
  6. 6. IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història Bibliografia: • Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló • Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem • Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress.

×