SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
Download to read offline
R E C U L L O R T O G R À F I C
L l e n g u a c a t a l a n a 2 215
L l e n g u a c a t a l a n a 2 217
©EditorialBarcanova
Una síl·laba és un so o un grup de sons d’una paraula que diem en un sol cop de veu.
La paraula gallina, per exemple, té tres síl·labes: ga–lli–na.
Quan les paraules tenen dues o més síl·labes, sempre n’hi ha una que sona més fort: és
la síl·laba tònica (can–çó, sor–ra). La resta de síl·labes s’anomenen síl·labes àtones.
LA S Í L ·L A B A
En les paraules agudes la síl·laba tònica és l’última.
En les paraules planes la síl·laba tònica és la penúltima.
En les paraules esdrúixoles la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
Duen accent gràfic les paraules següents:
– Les paraules agudes que acaben en alguna d’aquestes terminacions: -a, -e, -i, -o,
-u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
– Les paraules planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors.
– Totes les paraules esdrúixoles.
En català hi ha dos tipus d’accent gràfic: l’accent obert ( ` ) i l’accent tancat ( ´ ).
Les vocals obertes, quan s’han d’accentuar, duen accent obert: arròs, fàcil, màquina,
càrrega…
Les vocals tancades, quan s’han d’accentuar, duen accent tancat: mímica, també, canó,
matí, autobús, príncep, música…
L’A C C E N T G R À F I C
L l e n g u a c a t a l a n a 2218©EditorialBarcanova
Per distingir el significat de dues paraules que s’escriuen igual, de vegades s’utilitza l’ac-
cent. En aquests casos l’accent s’anomena accent diacrític: bé–be, néta–neta, dó-
na–dona, és–es.
L’A C C E N T D I A C R Í T I C
Les vocals e i o, quan es troben en síl·laba tònica, poden ser obertes o tancades.
e oberta: cel, be e tancada: serp, bé
o oberta: sol, os o tancada: mandrós, ós
Les vocals e i o obertes, quan s’accentuen, duen accent obert: telèfon, Sònia.
Les vocals e i o tancades, quan s’accentuen, duen accent tancat: miraré, saltiró.
LA E I L A O T Ò N I Q U E S
L l e n g u a c a t a l a n a 2 219
©EditorialBarcanova
Alguns noms, la majoria masculins, acaben en -o àtona: ferro, suro…
Per saber si hem d’escriure una o o una u en una síl·laba àtona d’una paraula, podem
buscar una altra paraula de la mateixa família que tingui la o o la u en la síl·laba tò-
nica:
foc foguera, fogós… punxa punxó, punxegut…
La terminació en o àtona de la primera persona del present de molts verbs s’escriu
amb -o: canto, corro, dormo…
El plural d’uns quants noms masculins acaba amb -os: textos, andalusos, arrossos…
LA O À T O N A
En alguns llocs de parla catalana, la a i la e, quan es troben en una síl·laba àtona, sonen
igual. És el so de la vocal neutra: peuet–Pauet, pera–Pere.
Per saber si una paraula s’escriu amb a o amb e, en busquem una altra de la mateixa
família que tingui la a o la e en síl·laba tònica: fredolic–fred, saler–sal.
paga paguem
Excepcions: • neix, però naixem
• treu, però traieu
Generalment les paraules femenines acaben en -a, però cal recordar que hi ha excep-
cions, com per exemple: la febre, la piràmide, la classe, la mare, la torre, la base, la
noia alegre, una olor agradable…
Generalment els noms masculins acaben en -e: tigre.
Però hi ha algunes excepcions: mapa, dia.
El plural de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriu amb -es. Cal parar aten-
ció als canvis en les consonants!
En les terminacions verbals en què l’última lletra és la vocal neutra, cal escriure una -a:
canta, juga… Si la vocal neutra és la penúltima lletra, cal escriure una -e: canten, jugues…
LA V O C A L N E U T R A
L l e n g u a c a t a l a n a 2220©EditorialBarcanova
Els articles el i la s’apostrofen (l’) quan van davant de paraules que comencen amb
vocal o amb h: l’Albert, l’home, l’ungla, l’herba. Però, cal tenir en compte que l’article
la no s’apostrofa mai quan va davant de paraules que comencen amb i, u, hi, hu àto-
nes: la imatge, la història.
L’article el, quan es troba amb les preposicions a, de, per, per a, es contreu, excepte
quan s’ha d’apostrofar.
a + el al. Si s’ha d’apostrofar, a + l’.
de + el del. Si s’ha d’apostrofar, de + l’.
per + el pel. Si s’ha d’apostrofar, per + l’.
per a + el per al. Si s’ha d’apostrofar, per a + l’.
L’A P Ò S T R O F I L E S C O N T R A C C I O N S
La lletra r representa dos sons diferents: el so que trobem en paraules com mare o
vora i el so que trobem en paraules com rosa, carretó o enredat.
– el so de r simple s’escriu amb una sola r: pera, càries…
– el so de r múltiple s’escriu amb una sola r excepte quan va entre vocals, que s’escriu
amb rr: roba, folre, sorra, carretó…
Quan la r es troba en posició final, gairebé mai no es pronuncia: sopar, fuster… Hi
ha, però, algunes excepcions: cor, bar…
LA R
L l e n g u a c a t a l a n a 2 221
©EditorialBarcanova
EI so de la s de camisa és el so de s sonora.
El so de la s de sabata és el so de s sorda.
El so de la essa sonora s’escriu:
– amb z a principi de mot (zona) o entre consonant i vocal (quinze);
– amb s entre vocals (casa, rosa).
El so que trobem de la essa sorda s’escriu:
– amb s a principi de mot (sabó), a fi de mot (ros) i entre consonant i vocal (cansat);
– amb ss entre vocals (massapà);
– amb ç davant a, o, u (puça, llençol, convençut) i a fi de mot (feliç);
– amb c davant e, i (cinema, cent).
En paraules d’una mateixa família la ç es converteix en c davant de e, i:
abraça abraces, abracin.
LA S S O N O R A I L A S S O R D A : S-Z-SS-C-Ç
Davant de l i de r escrivim sempre b: semblar, sembrar…
Darrere de m gairebé sempre hi escrivim una b: embolic.
Darrere de n sempre hi escrivim una v: enveja.
Algunes terminacions del passat s’escriuen amb v: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu,
-aven: cantava, anàveu, saltaves.
Les formes vaig, vas, va, vam, vau i van s’escriuen sempre amb v: Vaig al mercat; vas
a la piscina; vaig cantar; vau córrer…
Les formes havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien del verb haver s’escriuen amb
v: Ja havien fet les maletes; hi havia molta gent…
LA B I L A V
L l e n g u a c a t a l a n a 2222©EditorialBarcanova
S’escriu g davant de e, i: gelat, ginesta.
S’escriu j davant de a, o, u: jaqueta, joc, juliol.
LA G I L A J
La x que sona com xocolata es pot escriure de dues maneres:
– s’escriu x al començament de paraula i després de consonant: xarop, punxa;
– s’escriu ix entre vocals i al final de paraula: peixater, gruix.
El so tx a final de paraula es pot escriure de dues maneres:
– amb tx quan les paraules de la mateixa família duen tx:
empatx (empatxar);
– amb ig quan les paraules de la mateixa família duen j, g, tj o tg:
passeig (passejar, passegem), mig (mitjó, mitges).
X-IX-TX-IG
L l e n g u a c a t a l a n a 2 223
©EditorialBarcanova
El verb haver s’escriu sempre amb h.
Hi ha formes verbals compostes per una forma del verb haver i per un altre verb
acabat en -t: he cantat, han sortit…
Les formes verbals hi ha i hi havia s’escriuen sempre amb h.
LA H
Les lletres p i b a final de paraula sonen igual: cap, corb.
Les lletres t i d a final de paraula sonen igual: bolet, fred.
Les lletres c i g a final de paraula sonen igual: llac, llarg.
P-B, T-D, G-G A F I N A L D E PA R A U L A

More Related Content

What's hot

Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Mariapin
 
Ortografia de les consonants fricatives
Ortografia de les consonants fricativesOrtografia de les consonants fricatives
Ortografia de les consonants fricativeslurdessaavedra
 
Les vocals del català
Les vocals del catalàLes vocals del català
Les vocals del catalàlurdessaavedra
 
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafsOrtografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafsMonica Roige Sedo
 
Accentuació i dièresi
Accentuació i dièresiAccentuació i dièresi
Accentuació i dièresiannaasiscar
 
Gramatica Accentuació i dierèsi (Catalan)
Gramatica Accentuació i dierèsi (Catalan)Gramatica Accentuació i dierèsi (Catalan)
Gramatica Accentuació i dierèsi (Catalan)Carlos Umbert
 
L'adjectiu
L'adjectiuL'adjectiu
L'adjectiungt1776
 
Ortografia dels sons oclusius
Ortografia dels sons oclusiusOrtografia dels sons oclusius
Ortografia dels sons oclusiuslurdessaavedra
 
Flexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuFlexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuannaasiscar
 
Ortografia de les consonants oclusives
Ortografia de les consonants oclusivesOrtografia de les consonants oclusives
Ortografia de les consonants oclusiveslurdessaavedra
 

What's hot (20)

Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
 
Ortografia O U
Ortografia O UOrtografia O U
Ortografia O U
 
Ortografia de les consonants fricatives
Ortografia de les consonants fricativesOrtografia de les consonants fricatives
Ortografia de les consonants fricatives
 
Essa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonoraEssa sorda‐sonora
Essa sorda‐sonora
 
Les vocals del català
Les vocals del catalàLes vocals del català
Les vocals del català
 
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafsOrtografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
 
O u 1_eso
O u 1_esoO u 1_eso
O u 1_eso
 
Accentuació i dièresi
Accentuació i dièresiAccentuació i dièresi
Accentuació i dièresi
 
8. la essa sorda i sonora
8. la essa sorda i sonora8. la essa sorda i sonora
8. la essa sorda i sonora
 
Gramatica Accentuació i dierèsi (Catalan)
Gramatica Accentuació i dierèsi (Catalan)Gramatica Accentuació i dierèsi (Catalan)
Gramatica Accentuació i dierèsi (Catalan)
 
La neutra
La neutraLa neutra
La neutra
 
La u feble
La u febleLa u feble
La u feble
 
L'adjectiu
L'adjectiuL'adjectiu
L'adjectiu
 
Ortografia dels sons oclusius
Ortografia dels sons oclusiusOrtografia dels sons oclusius
Ortografia dels sons oclusius
 
Verb irregular
Verb irregularVerb irregular
Verb irregular
 
Accentuacio
AccentuacioAccentuacio
Accentuacio
 
Flexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuFlexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiu
 
La síl·laba
La síl·labaLa síl·laba
La síl·laba
 
Dieresi
DieresiDieresi
Dieresi
 
Ortografia de les consonants oclusives
Ortografia de les consonants oclusivesOrtografia de les consonants oclusives
Ortografia de les consonants oclusives
 

Similar to Recull ortografic 4t_barcanova-1

Similar to Recull ortografic 4t_barcanova-1 (20)

Reforç llengua 1
Reforç llengua 1Reforç llengua 1
Reforç llengua 1
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Les-Normes-Ortografiques.pdf
Les-Normes-Ortografiques.pdfLes-Normes-Ortografiques.pdf
Les-Normes-Ortografiques.pdf
 
Normes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesNormes ortogràfiques
Normes ortogràfiques
 
català
catalàcatalà
català
 
català
catalàcatalà
català
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdfResum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
Resum Català Cinquè Primaria (1TM_1).pdf
 
NORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓNORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓ
 
Consonants fricatives
Consonants fricativesConsonants fricatives
Consonants fricatives
 
Vocalisme
VocalismeVocalisme
Vocalisme
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitja
 
Els dialectes geogràfics
Els dialectes geogràficsEls dialectes geogràfics
Els dialectes geogràfics
 
Normes d accentuacio
Normes d accentuacioNormes d accentuacio
Normes d accentuacio
 
La s
La sLa s
La s
 
S SORDA I S SONORA
S SORDA I S SONORAS SORDA I S SONORA
S SORDA I S SONORA
 
Normes accentuació i dièresi
Normes accentuació i dièresiNormes accentuació i dièresi
Normes accentuació i dièresi
 
Fonètica sintàctica
Fonètica sintàcticaFonètica sintàctica
Fonètica sintàctica
 

Recull ortografic 4t_barcanova-1

  • 1. R E C U L L O R T O G R À F I C L l e n g u a c a t a l a n a 2 215
  • 2.
  • 3. L l e n g u a c a t a l a n a 2 217 ©EditorialBarcanova Una síl·laba és un so o un grup de sons d’una paraula que diem en un sol cop de veu. La paraula gallina, per exemple, té tres síl·labes: ga–lli–na. Quan les paraules tenen dues o més síl·labes, sempre n’hi ha una que sona més fort: és la síl·laba tònica (can–çó, sor–ra). La resta de síl·labes s’anomenen síl·labes àtones. LA S Í L ·L A B A En les paraules agudes la síl·laba tònica és l’última. En les paraules planes la síl·laba tònica és la penúltima. En les paraules esdrúixoles la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Duen accent gràfic les paraules següents: – Les paraules agudes que acaben en alguna d’aquestes terminacions: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. – Les paraules planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors. – Totes les paraules esdrúixoles. En català hi ha dos tipus d’accent gràfic: l’accent obert ( ` ) i l’accent tancat ( ´ ). Les vocals obertes, quan s’han d’accentuar, duen accent obert: arròs, fàcil, màquina, càrrega… Les vocals tancades, quan s’han d’accentuar, duen accent tancat: mímica, també, canó, matí, autobús, príncep, música… L’A C C E N T G R À F I C
  • 4. L l e n g u a c a t a l a n a 2218©EditorialBarcanova Per distingir el significat de dues paraules que s’escriuen igual, de vegades s’utilitza l’ac- cent. En aquests casos l’accent s’anomena accent diacrític: bé–be, néta–neta, dó- na–dona, és–es. L’A C C E N T D I A C R Í T I C Les vocals e i o, quan es troben en síl·laba tònica, poden ser obertes o tancades. e oberta: cel, be e tancada: serp, bé o oberta: sol, os o tancada: mandrós, ós Les vocals e i o obertes, quan s’accentuen, duen accent obert: telèfon, Sònia. Les vocals e i o tancades, quan s’accentuen, duen accent tancat: miraré, saltiró. LA E I L A O T Ò N I Q U E S
  • 5. L l e n g u a c a t a l a n a 2 219 ©EditorialBarcanova Alguns noms, la majoria masculins, acaben en -o àtona: ferro, suro… Per saber si hem d’escriure una o o una u en una síl·laba àtona d’una paraula, podem buscar una altra paraula de la mateixa família que tingui la o o la u en la síl·laba tò- nica: foc foguera, fogós… punxa punxó, punxegut… La terminació en o àtona de la primera persona del present de molts verbs s’escriu amb -o: canto, corro, dormo… El plural d’uns quants noms masculins acaba amb -os: textos, andalusos, arrossos… LA O À T O N A En alguns llocs de parla catalana, la a i la e, quan es troben en una síl·laba àtona, sonen igual. És el so de la vocal neutra: peuet–Pauet, pera–Pere. Per saber si una paraula s’escriu amb a o amb e, en busquem una altra de la mateixa família que tingui la a o la e en síl·laba tònica: fredolic–fred, saler–sal. paga paguem Excepcions: • neix, però naixem • treu, però traieu Generalment les paraules femenines acaben en -a, però cal recordar que hi ha excep- cions, com per exemple: la febre, la piràmide, la classe, la mare, la torre, la base, la noia alegre, una olor agradable… Generalment els noms masculins acaben en -e: tigre. Però hi ha algunes excepcions: mapa, dia. El plural de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriu amb -es. Cal parar aten- ció als canvis en les consonants! En les terminacions verbals en què l’última lletra és la vocal neutra, cal escriure una -a: canta, juga… Si la vocal neutra és la penúltima lletra, cal escriure una -e: canten, jugues… LA V O C A L N E U T R A
  • 6. L l e n g u a c a t a l a n a 2220©EditorialBarcanova Els articles el i la s’apostrofen (l’) quan van davant de paraules que comencen amb vocal o amb h: l’Albert, l’home, l’ungla, l’herba. Però, cal tenir en compte que l’article la no s’apostrofa mai quan va davant de paraules que comencen amb i, u, hi, hu àto- nes: la imatge, la història. L’article el, quan es troba amb les preposicions a, de, per, per a, es contreu, excepte quan s’ha d’apostrofar. a + el al. Si s’ha d’apostrofar, a + l’. de + el del. Si s’ha d’apostrofar, de + l’. per + el pel. Si s’ha d’apostrofar, per + l’. per a + el per al. Si s’ha d’apostrofar, per a + l’. L’A P Ò S T R O F I L E S C O N T R A C C I O N S La lletra r representa dos sons diferents: el so que trobem en paraules com mare o vora i el so que trobem en paraules com rosa, carretó o enredat. – el so de r simple s’escriu amb una sola r: pera, càries… – el so de r múltiple s’escriu amb una sola r excepte quan va entre vocals, que s’escriu amb rr: roba, folre, sorra, carretó… Quan la r es troba en posició final, gairebé mai no es pronuncia: sopar, fuster… Hi ha, però, algunes excepcions: cor, bar… LA R
  • 7. L l e n g u a c a t a l a n a 2 221 ©EditorialBarcanova EI so de la s de camisa és el so de s sonora. El so de la s de sabata és el so de s sorda. El so de la essa sonora s’escriu: – amb z a principi de mot (zona) o entre consonant i vocal (quinze); – amb s entre vocals (casa, rosa). El so que trobem de la essa sorda s’escriu: – amb s a principi de mot (sabó), a fi de mot (ros) i entre consonant i vocal (cansat); – amb ss entre vocals (massapà); – amb ç davant a, o, u (puça, llençol, convençut) i a fi de mot (feliç); – amb c davant e, i (cinema, cent). En paraules d’una mateixa família la ç es converteix en c davant de e, i: abraça abraces, abracin. LA S S O N O R A I L A S S O R D A : S-Z-SS-C-Ç Davant de l i de r escrivim sempre b: semblar, sembrar… Darrere de m gairebé sempre hi escrivim una b: embolic. Darrere de n sempre hi escrivim una v: enveja. Algunes terminacions del passat s’escriuen amb v: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, anàveu, saltaves. Les formes vaig, vas, va, vam, vau i van s’escriuen sempre amb v: Vaig al mercat; vas a la piscina; vaig cantar; vau córrer… Les formes havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien del verb haver s’escriuen amb v: Ja havien fet les maletes; hi havia molta gent… LA B I L A V
  • 8. L l e n g u a c a t a l a n a 2222©EditorialBarcanova S’escriu g davant de e, i: gelat, ginesta. S’escriu j davant de a, o, u: jaqueta, joc, juliol. LA G I L A J La x que sona com xocolata es pot escriure de dues maneres: – s’escriu x al començament de paraula i després de consonant: xarop, punxa; – s’escriu ix entre vocals i al final de paraula: peixater, gruix. El so tx a final de paraula es pot escriure de dues maneres: – amb tx quan les paraules de la mateixa família duen tx: empatx (empatxar); – amb ig quan les paraules de la mateixa família duen j, g, tj o tg: passeig (passejar, passegem), mig (mitjó, mitges). X-IX-TX-IG
  • 9. L l e n g u a c a t a l a n a 2 223 ©EditorialBarcanova El verb haver s’escriu sempre amb h. Hi ha formes verbals compostes per una forma del verb haver i per un altre verb acabat en -t: he cantat, han sortit… Les formes verbals hi ha i hi havia s’escriuen sempre amb h. LA H Les lletres p i b a final de paraula sonen igual: cap, corb. Les lletres t i d a final de paraula sonen igual: bolet, fred. Les lletres c i g a final de paraula sonen igual: llac, llarg. P-B, T-D, G-G A F I N A L D E PA R A U L A