SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 15
Descargar para leer sin conexión
L’EDAT ANTIGA:
L’antic Egipte
Els celtes
Els fenicis
Els ibers
La civilització grega
La conquesta romana
NOM:
CURS: 5è d’Educació Primària
L’ús de l’escriptura marca un punt determinant en el pas de la prehistòria a l’edat
antiga. L’escriptura ha permès que avui coneguem moltes coses dels nostres
avantpassats. La història antiga comença amb l’aparició de l’escriptura i acaba amb
la caiguda de l’imperi romà. La península ibèrica la van habitar els descendents dels
antics pobles prehistòrics, però també hi van arribar de fora, com els grecs i els
romans, que van imposar la seva civilització.
L’antic Egipte
La història de la civilització egípcia va començar fa més de
5000 anys. Egipte es troba a la part nord est d’Àfrica. El
travessa de sud a nord el riu Nil i és a la vora del riu Nil on
vivien els antics egipcis, l’únic lloc on es pot conrear, doncs
la resta és tot desert. També el riu era un bon canal de
comunicació, amb les barques que portaven els seus
productes pel seu llarg recorregut.
Les piràmides
Els antics egipcis construïen les piràmides com a tombes
per honrar els seus faraons, als qui consideraven meitat
homes i meitat déus (més de 70 piràmides a prop del riu
Nil). L’interior està ple de passadissos i túnels secrets.
Les piràmides més grans es troben a prop de l’actual
capital d’Egipte, El Caire; i són les del faraó Keops, la de Kefrén i la de Micerinos.
La famosa esfinx
Es troba a la plana de Gizeh. Té 73 metres de llarg
i 20 metres de alta, té el cos del lleó representant
el poder i la força; i el cap de l’home que
simbolitza la intel·ligència.
Va ser esculpida fa uns 4600 anys. Els egipcis
l’anomenaven “imatge vivent”
L’escriptura egípcia
A l’antic Egipte només uns quants tenien accés a
l’aprenentatge de l’escriptura: els escribes. Els
escribes escrivien amb signes sagrats, els
jeroglífics, que eren dibuixos cadascú amb un
significat.
Al principi només escrivien en pedres i a les
tombes, més tard en papirs. El papir es fabricava amb la tija d’unes plantes que
creixien a la vora del riu Nil.
L’art. Pintura i escultura
Les imatges eren tallades per mestres artesans
sobre la pedra (pissarra) o pintades a la paret. Van
crear impressionants estàtues fetes de pedra i
espectaculars escultures dels déus ja que ells
creien que podien tornar a la vida. Utilitzaven
metalls preciosos, com l’or i les pedres precioses
per fer joies i decorar els sarcòfags dels faraons.
La religió: Els déus egipcis
Els egipcis adoraven a un gran nombre de déus, uns més importants que altres. Cada
regió, ciutat o poble estaven sota la protecció d’un déu particular. Però alguns eren
venerats en tot l’Egipte: Ra, el déu del sol (el més important); Osiris, el déu dels
morts; Hathor, la deessa de l’amor i de la música; Isis, la deessa de la salut i la
maternitat; Maat, deessa de la justícia; Amón, déu de l’imperi (controla l’aire, el sol i
el cel)... La majoria representats amb el cap d’animal o coronada amb algun símbol.
El temple era la casa dels déus. En els dies festius, la gent anava als temples, tot i
que l'interior dels temples era zona sagrada on només podien entrar els sacerdots.
Però durant els festivals religiosos, els sacerdots treien a l'exterior l'estàtua del déu
o de la deessa, perquè el poble pogués resar-li o fer-li peticions.
Ra
Les mòmies
En l'Antic Egipte pensaven que quan algú es moria començava un viatge cap al més
enllà per començar una nova vida i per això quan els faraons o persones importants
morien, en lloc d’enterrar-los ràpidament, els feien moltes coses per conservar el
seu cos.
El primer pas era treure els òrgans que es fan malbé de seguida (cor, pulmons...).
Després es posaven herbes aromàtiques
dins del cos, que es tancava i s'enterrava
en sal per evitar que el cos es fes malbé.
Uns dos mesos després, el cos es
rentava, s'untava amb cremes especials i
finalment s’embolicava amb benes de lli.
Un cop llesta la mòmia del faraó es ficava en el seu sarcòfag i després en la seva
tomba o piràmide acompanyat d'un munt de coses com roba, menjar, eines i tot el
que pogués ser-li útil a l'altra vida.
Osiris Hathor Maat
Els faraons
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Era el líder religiós, civil i militar.
La religió va tenir un paper molt important i el
faraó era considerat un déu a la terra, per la qual
cosa tenia el poder absolut.
La troballa de la tomba de Tutankhamon va ser un
fet molt important: l’única tomba d’un faraó que
s’havia trobat intacta (1922). Més de 3000 anys
tancada!
La seva tomba, petita i senzilla, estava plena de
riqueses meravelloses: estàtues d’or, caixes amb
joies, moltes figuretes, jocs, armadures, escuts...
Es van trigar deu anys en buidar la tomba i avui
dia tot ho podem veure al famós Museu egipci
de El Caire (capital d’Egipte).
La vida quotidiana: Les cases. Els metges. El menjar.
Mentre que el faraó i la noblesa es
construïen bonics palaus de pedra, la
gent humil vivia en petites cases
construïdes amb uns maons de fang i
palla anomenats toves.
Els metges en l'Antic Egipte eren
estimats i respectats, eren els homes
que tenien cura dels que patien.
Coneixien les parts del cos, utilitzaven fórmules per fabricar les medicines
necessàries i tenien molts instruments que utilitzaven en operacions.
Els antics egipcis eren una miqueta presumits. S’han trobat papirs que expliquen les
tècniques de bellesa que utilitzaven: cremes, perruques, maquillatges,... Les dones
acostumaven a pintar-se els llavis i els ulls.
El riu Nil era vital en la seva
agricultura, per tant disposaven
de moltes classes de verdures,
fruites i hortalisses. També
caçaven ànecs i no els hi faltava
mai els peixos del riu.
Les coques de pa les feien amb farina d'ordi i quan volien coques dolces barrejaven
mel, figues o dàtils amb la farina.
Bevien cervesa i utilitzaven oli d’oliva en els seus àpats.
Els celtes
Al llarg del primer mil·lenni a.C. al nord i
centre de la Península Ibèrica hi vivien
pobles d'origen celta, procedents del
centre d'Europa. La paraula celta significa,
originalment, "heroi".
No se sap molt sobre la vida diària, la
religió o l'organització política dels celtes.
Vivien en poblats emmurallats,
anomenats castres. Es dedicaven a la
ramaderia, però també practicaven una
agricultura basada en cereals. El vi era la
beguda de les classes més altes però el
poble prenia Corma, que era cervesa de
blat barrejada amb mel.
El menjar típic incloïa porc cuit, bou, vaca i porc senglar, tot això acompanyat amb
mel, formatge, mantega i, per descomptat, Corma (cervesa) i un bon vi.
Així mateix elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana. Dominaven la
metal·lúrgia i fabricaven eines i armes de bronze i de ferro.
No coneixien l'escriptura ni la moneda.
Els celtes eren un poble rural i guerrer, però també varen ser un poble que va
destacar en l'art de l'orfebreria (braçalets i collarets) i de la forja (armes, cascs,
punyals, escuts...) Eren famosos en la construcció de carros.
Els celtes no construïen temples de pedra, la natura era el seu santuari. Els boscos
eren santuaris celtes per les formes dels arbres, per la foscor i la seva màgia.
Les aigües transparents dels llacs feien creure als celtes que eren aigües màgiques i
curatives; sovint oferien ofrenes als déus i fades que hi vivien.
Els celtes van conservar els monuments neolítics perquè creien que eren la porta a
un altre món.
Els fenicis
El fenici va ser un poble que es va establir cap al tercer mil·lenni a.C. en una regió
que corresponia a territoris que actualment formen part dels estats del Líban, Síria i
Israel/Palestina. Cap al 1200 a.C., les invasions dels anomenats “pobles de la mar”
van afegir-hi les seves influències ètniques i culturals.
Van ser un poble clarament
orientat a la navegació i al comerç,
transportant productes i idees
amunt i avall de la Mediterrània, i
encara molt més enllà. Per a
facilitar aquesta navegació i aquest
comerç, van establir diversos
poblats, com Cartago (Tunísia),
Gades (l’actual Cadis), Panorma (Palerm, a Sicília), etc. Si havien de navegar durant
la nit, procuraven orientar-se per les estrelles aprofitant els seus coneixements
astronòmics i prenent com a referència
l’Estrella Polar, anomenada en l’antiguitat
Estrella Fenícia.
Els fenicis tenien la seva pròpia indústria:
fabricaven vidre fi i transparent -que
superava en qualitat al produït a Egipte- i les
teles de color porpra, molt estimades a tot
el món antic. Treballaven també el metall, fent copes, recipients, destrals..., amb
una habilitat i perfecció increïbles.
L’alfabet fenici és l’origen dels alfabets ibers i grec i, per tant, també del nostre.
Els ibers
Els ibers són els primers pobladors dels que tenim constància a Catalunya.
Vivien en tribus i es van anar instal·lant a Catalunya cap el segle VII abans de Crist.
Vivien al llarg de la costa mediterrània i van rebre el nom d’ibers tots els pobles que
vivien a l’entorn riu Ebre (Iberus).
Característiques dels ibers
* Construïen poblats al cim dels turons, emmurallats amb torres per defensar-se.
* Vivien en cases petites, fetes amb una base de pedra, parets i sostres fets de toves
(una mena de maons fets amb palla, fusta i fang).
* Parlaven la mateixa llengua i tenien un sistema d’escriptura propi, que encara no
s’ha pogut desxifrar.
* Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de la
pesca. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer
teixits, com lli i espart. Varen difondre l'ús
de l'arada i adoptaren el conreu de la vinya
i l'olivera.
Varen aprendre a conservar el peix per mitjà de la salaó.
* Coneixien el ferro i van servir el torn per fabricar
objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants
d'objectes d'orfebreria, joies i d'armes.
* Practicaven el comerç, sobretot amb els grecs, que a canvi de
blat i metalls, els proporcionaven peces de ceràmica, joies,
perfums, etc. Els ibers d'Empúries foren el primer poble que va
encunyar monedes al segle V a.C.
* Donaven culte al sol, com a ésser suprem, adoraven la
lluna i els estels, els arbres, l’aigua i les muntanyes.
* Pel que fa a l’art, l'obra més famosa que ens ha
quedat ha estat la Dama d'Elx. També ens han quedat
moltes obres fetes amb ceràmica.
* Els ibers incineraven els seus difunts en un lloc
específic: la necròpolis. Desaven les cendres dins una
urna i sovint desaven al cantó de l'urna estris que tenia
la persona quan era viva com ara armes, ornaments, àmfores, peces de ceràmica...
La civilització grega
Mentre Roma encara era un poble de camperols, al Mediterrani hi havia dues grans
potències: els grecs i els fenicis. Cap al 600 a.C. aquests dos pobles arribaren a terres
catalanes.
Els fenicis pujaven pel riu Ebre fins més amunt de Tortosa i comerciaven amb el seu
vi, que portaven en àmfores, a canvi d'objectes de coure i bronze.
Els grecs fundaven colònies per tota la mediterrània. A terres catalanes, la primera
colònia que van fundar fou Emporion (Empúries) i ben aviat Rhode (Roses).
A Empúries vivien els grecs i els ibers separats per una muralla. Aviat Empúries va
esdevenir una ciutat pròspera gràcies al comerç amb els ibers.
Característiques dels grecs
* Els grecs adoraven molts déus i deesses: Zeus, Cronos, Afrodita, Apol·lo,...
* Van ser els primers a desenvolupar la filosofia (“amor al saber”). Van fer
grans avenços en medicina, astronomia, matemàtiques,
geografia, etc.
* Van crear obres d’art de gran perfecció. Les escultures
representaven la bellesa del cos humà i els edificis eren
proporcionats i pensats perquè els ciutadans els utilitzessin.
* Les ciutats gregues eren independents unes de les altres. Rebien el nom de polis.
* La seva economia estava basada en l’agricultura i el comerç. Eren bons artesans i
treballaven el cuir, la ceràmica, la llana i els metalls.
* Com que el territori grec està format per moltes illes, van ser grans navegants i
tenien contacte amb altres pobles mediterranis. Va ser així com van fundar noves
ciutats (colònies) per establir-se o comerciar.
La conquesta romana
Els romans dominaven la península Itàlica i aspiraven a controlar el comerç
mediterrani. Els seus rivals eren els
cartaginesos.
Amb l'objectiu de dominar la península
ibèrica i apoderar-se de les seves riqueses, els
romans varen desembarcar
a Emporion (Empúries), l'any 218 a.C. La
conquesta romana durà més de dos-cents
anys i es va desenvolupar en tres fases:
• El litoral mediterrani (derrotaren els cartaginesos i ocuparen tot el litoral
ocupat pels ibers).
• El centre (va ser una conquesta llarga).
• La cornisa cantàbrica (el seu domini es va completar l'any 19 a.C.)
La romanització
Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els romans hi varen edificar moltes
ciutats.
Els pobles ibers varen anar adoptant la llengua dels romans (el llatí), les lleis, les
formes de govern, la religió i els costums. Aquest procés d’adaptació a la vida dels
romans rep el nom de romanització.
La vida a les ciutats
Les ciutats eren el centre de la vida social, econòmica, política i cultural del món
romà.
Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics
vivien en cases luxoses (domus). Els més humils habitaven en cases de pisos
(insulae). Al centre urbà hi havia el fòrum, que era una gran plaça envoltada
d'edificis públics, temples i comerços. La ciutat disposava de termes,
amfiteatre, teatre i circ. També hi havia monuments commemoratius de batalles
(arcs de triomf), i obres d'enginyeria com els aqüeductes.
A la ciutat romana també hi havia persones lliures i esclaus. Els esclaus no tenien
llibertat i eren propietat d'una altra persona.
La vida al camp
La majoria dels habitants de l'Imperi Romà vivien al camp. Varen millorar les
tècniques agrícoles dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de
tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs.
Els conreus més importants i que exportaven eren els típics de les terres
mediterrànies: blat, vinya i oliveres. Elaboraven el garum (una salsa de peix).
La mineria i el comerç
La península Ibèrica va ser un centre miner important. S’exportava cap a Roma i
altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc.
Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa
de calçades (camins empedrats).
La religió dels romans
Els romans eren politeistes (creien en l'existència de molts déus). Els més venerats
eren Júpiter, Minerva i Juno. L'emperador romà era adorat com si fos un déu.
Dels romans hem heretat lleis i costums i, sobretot, la llengua (el llatí, que donaria
origen amb el pas del temps al català, el castellà, l’italià, el gallec,...)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic EgipteLa momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic Egiptemiqueldepetra
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaamontes6
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteaquitawin
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigasluna3
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metallsaroki
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metallsjmontija
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA martav57
 
Les formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestreLes formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestremabad6
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)AranBonamusa
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metallsfinamorenoo
 

La actualidad más candente (20)

La momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic EgipteLa momificació a l'Antic Egipte
La momificació a l'Antic Egipte
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
La societat romana
La societat romanaLa societat romana
La societat romana
 
Les civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipteLes civilitzacions fluvials egipte
Les civilitzacions fluvials egipte
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Poemes d hivern
Poemes d hivernPoemes d hivern
Poemes d hivern
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metalls
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 
Els romans 4t
Els romans 4tEls romans 4t
Els romans 4t
 
Les formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestreLes formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestre
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Llegenda
LlegendaLlegenda
Llegenda
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 
Edat dels metalls
Edat dels metallsEdat dels metalls
Edat dels metalls
 

Similar a L'edat antiga

Similar a L'edat antiga (20)

Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Egipto
EgiptoEgipto
Egipto
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
1hegipte[1]
1hegipte[1]1hegipte[1]
1hegipte[1]
 
Egpite
EgpiteEgpite
Egpite
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Grup3
Grup3Grup3
Grup3
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 

Más de ytomas

L'edat mitjana ytomas
L'edat mitjana ytomasL'edat mitjana ytomas
L'edat mitjana ytomasytomas
 
Sara martinez jaume1
Sara martinez jaume1Sara martinez jaume1
Sara martinez jaume1ytomas
 
Els tornados i ciclons
Els tornados i ciclonsEls tornados i ciclons
Els tornados i ciclonsytomas
 
Ornitorrinc
OrnitorrincOrnitorrinc
Ornitorrincytomas
 
Ratpenat
RatpenatRatpenat
Ratpenatytomas
 
Zebres
ZebresZebres
Zebresytomas
 
Conill
ConillConill
Conillytomas
 
Espantaocells
EspantaocellsEspantaocells
Espantaocellsytomas
 
El nostre hort
El nostre hortEl nostre hort
El nostre hortytomas
 
Aquest any fem p5
Aquest any fem p5Aquest any fem p5
Aquest any fem p5ytomas
 

Más de ytomas (10)

L'edat mitjana ytomas
L'edat mitjana ytomasL'edat mitjana ytomas
L'edat mitjana ytomas
 
Sara martinez jaume1
Sara martinez jaume1Sara martinez jaume1
Sara martinez jaume1
 
Els tornados i ciclons
Els tornados i ciclonsEls tornados i ciclons
Els tornados i ciclons
 
Ornitorrinc
OrnitorrincOrnitorrinc
Ornitorrinc
 
Ratpenat
RatpenatRatpenat
Ratpenat
 
Zebres
ZebresZebres
Zebres
 
Conill
ConillConill
Conill
 
Espantaocells
EspantaocellsEspantaocells
Espantaocells
 
El nostre hort
El nostre hortEl nostre hort
El nostre hort
 
Aquest any fem p5
Aquest any fem p5Aquest any fem p5
Aquest any fem p5
 

Último

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 

Último (7)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

L'edat antiga

  • 1. L’EDAT ANTIGA: L’antic Egipte Els celtes Els fenicis Els ibers La civilització grega La conquesta romana NOM: CURS: 5è d’Educació Primària
  • 2. L’ús de l’escriptura marca un punt determinant en el pas de la prehistòria a l’edat antiga. L’escriptura ha permès que avui coneguem moltes coses dels nostres avantpassats. La història antiga comença amb l’aparició de l’escriptura i acaba amb la caiguda de l’imperi romà. La península ibèrica la van habitar els descendents dels antics pobles prehistòrics, però també hi van arribar de fora, com els grecs i els romans, que van imposar la seva civilització. L’antic Egipte La història de la civilització egípcia va començar fa més de 5000 anys. Egipte es troba a la part nord est d’Àfrica. El travessa de sud a nord el riu Nil i és a la vora del riu Nil on vivien els antics egipcis, l’únic lloc on es pot conrear, doncs la resta és tot desert. També el riu era un bon canal de comunicació, amb les barques que portaven els seus productes pel seu llarg recorregut. Les piràmides Els antics egipcis construïen les piràmides com a tombes per honrar els seus faraons, als qui consideraven meitat homes i meitat déus (més de 70 piràmides a prop del riu Nil). L’interior està ple de passadissos i túnels secrets. Les piràmides més grans es troben a prop de l’actual capital d’Egipte, El Caire; i són les del faraó Keops, la de Kefrén i la de Micerinos. La famosa esfinx Es troba a la plana de Gizeh. Té 73 metres de llarg i 20 metres de alta, té el cos del lleó representant el poder i la força; i el cap de l’home que simbolitza la intel·ligència. Va ser esculpida fa uns 4600 anys. Els egipcis l’anomenaven “imatge vivent”
  • 3. L’escriptura egípcia A l’antic Egipte només uns quants tenien accés a l’aprenentatge de l’escriptura: els escribes. Els escribes escrivien amb signes sagrats, els jeroglífics, que eren dibuixos cadascú amb un significat. Al principi només escrivien en pedres i a les tombes, més tard en papirs. El papir es fabricava amb la tija d’unes plantes que creixien a la vora del riu Nil. L’art. Pintura i escultura Les imatges eren tallades per mestres artesans sobre la pedra (pissarra) o pintades a la paret. Van crear impressionants estàtues fetes de pedra i espectaculars escultures dels déus ja que ells creien que podien tornar a la vida. Utilitzaven metalls preciosos, com l’or i les pedres precioses per fer joies i decorar els sarcòfags dels faraons. La religió: Els déus egipcis Els egipcis adoraven a un gran nombre de déus, uns més importants que altres. Cada regió, ciutat o poble estaven sota la protecció d’un déu particular. Però alguns eren venerats en tot l’Egipte: Ra, el déu del sol (el més important); Osiris, el déu dels morts; Hathor, la deessa de l’amor i de la música; Isis, la deessa de la salut i la maternitat; Maat, deessa de la justícia; Amón, déu de l’imperi (controla l’aire, el sol i el cel)... La majoria representats amb el cap d’animal o coronada amb algun símbol. El temple era la casa dels déus. En els dies festius, la gent anava als temples, tot i que l'interior dels temples era zona sagrada on només podien entrar els sacerdots. Però durant els festivals religiosos, els sacerdots treien a l'exterior l'estàtua del déu o de la deessa, perquè el poble pogués resar-li o fer-li peticions.
  • 4. Ra Les mòmies En l'Antic Egipte pensaven que quan algú es moria començava un viatge cap al més enllà per començar una nova vida i per això quan els faraons o persones importants morien, en lloc d’enterrar-los ràpidament, els feien moltes coses per conservar el seu cos. El primer pas era treure els òrgans que es fan malbé de seguida (cor, pulmons...). Després es posaven herbes aromàtiques dins del cos, que es tancava i s'enterrava en sal per evitar que el cos es fes malbé. Uns dos mesos després, el cos es rentava, s'untava amb cremes especials i finalment s’embolicava amb benes de lli. Un cop llesta la mòmia del faraó es ficava en el seu sarcòfag i després en la seva tomba o piràmide acompanyat d'un munt de coses com roba, menjar, eines i tot el que pogués ser-li útil a l'altra vida. Osiris Hathor Maat
  • 5. Els faraons Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte. Era el líder religiós, civil i militar. La religió va tenir un paper molt important i el faraó era considerat un déu a la terra, per la qual cosa tenia el poder absolut. La troballa de la tomba de Tutankhamon va ser un fet molt important: l’única tomba d’un faraó que s’havia trobat intacta (1922). Més de 3000 anys tancada! La seva tomba, petita i senzilla, estava plena de riqueses meravelloses: estàtues d’or, caixes amb joies, moltes figuretes, jocs, armadures, escuts... Es van trigar deu anys en buidar la tomba i avui dia tot ho podem veure al famós Museu egipci de El Caire (capital d’Egipte). La vida quotidiana: Les cases. Els metges. El menjar. Mentre que el faraó i la noblesa es construïen bonics palaus de pedra, la gent humil vivia en petites cases construïdes amb uns maons de fang i palla anomenats toves. Els metges en l'Antic Egipte eren estimats i respectats, eren els homes que tenien cura dels que patien. Coneixien les parts del cos, utilitzaven fórmules per fabricar les medicines necessàries i tenien molts instruments que utilitzaven en operacions.
  • 6. Els antics egipcis eren una miqueta presumits. S’han trobat papirs que expliquen les tècniques de bellesa que utilitzaven: cremes, perruques, maquillatges,... Les dones acostumaven a pintar-se els llavis i els ulls. El riu Nil era vital en la seva agricultura, per tant disposaven de moltes classes de verdures, fruites i hortalisses. També caçaven ànecs i no els hi faltava mai els peixos del riu. Les coques de pa les feien amb farina d'ordi i quan volien coques dolces barrejaven mel, figues o dàtils amb la farina. Bevien cervesa i utilitzaven oli d’oliva en els seus àpats. Els celtes Al llarg del primer mil·lenni a.C. al nord i centre de la Península Ibèrica hi vivien pobles d'origen celta, procedents del centre d'Europa. La paraula celta significa, originalment, "heroi". No se sap molt sobre la vida diària, la religió o l'organització política dels celtes. Vivien en poblats emmurallats, anomenats castres. Es dedicaven a la ramaderia, però també practicaven una agricultura basada en cereals. El vi era la beguda de les classes més altes però el poble prenia Corma, que era cervesa de blat barrejada amb mel.
  • 7. El menjar típic incloïa porc cuit, bou, vaca i porc senglar, tot això acompanyat amb mel, formatge, mantega i, per descomptat, Corma (cervesa) i un bon vi. Així mateix elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana. Dominaven la metal·lúrgia i fabricaven eines i armes de bronze i de ferro. No coneixien l'escriptura ni la moneda. Els celtes eren un poble rural i guerrer, però també varen ser un poble que va destacar en l'art de l'orfebreria (braçalets i collarets) i de la forja (armes, cascs, punyals, escuts...) Eren famosos en la construcció de carros. Els celtes no construïen temples de pedra, la natura era el seu santuari. Els boscos eren santuaris celtes per les formes dels arbres, per la foscor i la seva màgia. Les aigües transparents dels llacs feien creure als celtes que eren aigües màgiques i curatives; sovint oferien ofrenes als déus i fades que hi vivien. Els celtes van conservar els monuments neolítics perquè creien que eren la porta a un altre món.
  • 8. Els fenicis El fenici va ser un poble que es va establir cap al tercer mil·lenni a.C. en una regió que corresponia a territoris que actualment formen part dels estats del Líban, Síria i Israel/Palestina. Cap al 1200 a.C., les invasions dels anomenats “pobles de la mar” van afegir-hi les seves influències ètniques i culturals. Van ser un poble clarament orientat a la navegació i al comerç, transportant productes i idees amunt i avall de la Mediterrània, i encara molt més enllà. Per a facilitar aquesta navegació i aquest comerç, van establir diversos poblats, com Cartago (Tunísia), Gades (l’actual Cadis), Panorma (Palerm, a Sicília), etc. Si havien de navegar durant la nit, procuraven orientar-se per les estrelles aprofitant els seus coneixements astronòmics i prenent com a referència l’Estrella Polar, anomenada en l’antiguitat Estrella Fenícia. Els fenicis tenien la seva pròpia indústria: fabricaven vidre fi i transparent -que superava en qualitat al produït a Egipte- i les teles de color porpra, molt estimades a tot el món antic. Treballaven també el metall, fent copes, recipients, destrals..., amb una habilitat i perfecció increïbles. L’alfabet fenici és l’origen dels alfabets ibers i grec i, per tant, també del nostre.
  • 9. Els ibers Els ibers són els primers pobladors dels que tenim constància a Catalunya. Vivien en tribus i es van anar instal·lant a Catalunya cap el segle VII abans de Crist. Vivien al llarg de la costa mediterrània i van rebre el nom d’ibers tots els pobles que vivien a l’entorn riu Ebre (Iberus). Característiques dels ibers * Construïen poblats al cim dels turons, emmurallats amb torres per defensar-se. * Vivien en cases petites, fetes amb una base de pedra, parets i sostres fets de toves (una mena de maons fets amb palla, fusta i fang). * Parlaven la mateixa llengua i tenien un sistema d’escriptura propi, que encara no s’ha pogut desxifrar. * Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de la pesca. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits, com lli i espart. Varen difondre l'ús de l'arada i adoptaren el conreu de la vinya i l'olivera. Varen aprendre a conservar el peix per mitjà de la salaó. * Coneixien el ferro i van servir el torn per fabricar objectes de ceràmica. Eren hàbils fabricants d'objectes d'orfebreria, joies i d'armes. * Practicaven el comerç, sobretot amb els grecs, que a canvi de blat i metalls, els proporcionaven peces de ceràmica, joies, perfums, etc. Els ibers d'Empúries foren el primer poble que va encunyar monedes al segle V a.C.
  • 10. * Donaven culte al sol, com a ésser suprem, adoraven la lluna i els estels, els arbres, l’aigua i les muntanyes. * Pel que fa a l’art, l'obra més famosa que ens ha quedat ha estat la Dama d'Elx. També ens han quedat moltes obres fetes amb ceràmica. * Els ibers incineraven els seus difunts en un lloc específic: la necròpolis. Desaven les cendres dins una urna i sovint desaven al cantó de l'urna estris que tenia la persona quan era viva com ara armes, ornaments, àmfores, peces de ceràmica...
  • 11. La civilització grega Mentre Roma encara era un poble de camperols, al Mediterrani hi havia dues grans potències: els grecs i els fenicis. Cap al 600 a.C. aquests dos pobles arribaren a terres catalanes. Els fenicis pujaven pel riu Ebre fins més amunt de Tortosa i comerciaven amb el seu vi, que portaven en àmfores, a canvi d'objectes de coure i bronze. Els grecs fundaven colònies per tota la mediterrània. A terres catalanes, la primera colònia que van fundar fou Emporion (Empúries) i ben aviat Rhode (Roses). A Empúries vivien els grecs i els ibers separats per una muralla. Aviat Empúries va esdevenir una ciutat pròspera gràcies al comerç amb els ibers. Característiques dels grecs * Els grecs adoraven molts déus i deesses: Zeus, Cronos, Afrodita, Apol·lo,... * Van ser els primers a desenvolupar la filosofia (“amor al saber”). Van fer grans avenços en medicina, astronomia, matemàtiques, geografia, etc. * Van crear obres d’art de gran perfecció. Les escultures representaven la bellesa del cos humà i els edificis eren proporcionats i pensats perquè els ciutadans els utilitzessin.
  • 12. * Les ciutats gregues eren independents unes de les altres. Rebien el nom de polis. * La seva economia estava basada en l’agricultura i el comerç. Eren bons artesans i treballaven el cuir, la ceràmica, la llana i els metalls. * Com que el territori grec està format per moltes illes, van ser grans navegants i tenien contacte amb altres pobles mediterranis. Va ser així com van fundar noves ciutats (colònies) per establir-se o comerciar.
  • 13. La conquesta romana Els romans dominaven la península Itàlica i aspiraven a controlar el comerç mediterrani. Els seus rivals eren els cartaginesos. Amb l'objectiu de dominar la península ibèrica i apoderar-se de les seves riqueses, els romans varen desembarcar a Emporion (Empúries), l'any 218 a.C. La conquesta romana durà més de dos-cents anys i es va desenvolupar en tres fases: • El litoral mediterrani (derrotaren els cartaginesos i ocuparen tot el litoral ocupat pels ibers). • El centre (va ser una conquesta llarga). • La cornisa cantàbrica (el seu domini es va completar l'any 19 a.C.) La romanització Per organitzar i governar el territori d'Hispània, els romans hi varen edificar moltes ciutats.
  • 14. Els pobles ibers varen anar adoptant la llengua dels romans (el llatí), les lleis, les formes de govern, la religió i els costums. Aquest procés d’adaptació a la vida dels romans rep el nom de romanització. La vida a les ciutats Les ciutats eren el centre de la vida social, econòmica, política i cultural del món romà. Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un traçat quadriculat. Els rics vivien en cases luxoses (domus). Els més humils habitaven en cases de pisos (insulae). Al centre urbà hi havia el fòrum, que era una gran plaça envoltada d'edificis públics, temples i comerços. La ciutat disposava de termes, amfiteatre, teatre i circ. També hi havia monuments commemoratius de batalles (arcs de triomf), i obres d'enginyeria com els aqüeductes. A la ciutat romana també hi havia persones lliures i esclaus. Els esclaus no tenien llibertat i eren propietat d'una altra persona.
  • 15. La vida al camp La majoria dels habitants de l'Imperi Romà vivien al camp. Varen millorar les tècniques agrícoles dels ibers. Varen introduir un nou sistema d'arada, molins de tracció animal per al gra, la premsa d'oli, tècniques de regadiu i l'ús d'adobs. Els conreus més importants i que exportaven eren els típics de les terres mediterrànies: blat, vinya i oliveres. Elaboraven el garum (una salsa de peix). La mineria i el comerç La península Ibèrica va ser un centre miner important. S’exportava cap a Roma i altres ciutats de l'Imperi: or, plata, coure, plom, ferro, sal, etc. Per poder comerciar amb els altres pobles, varen construir una extensa xarxa de calçades (camins empedrats). La religió dels romans Els romans eren politeistes (creien en l'existència de molts déus). Els més venerats eren Júpiter, Minerva i Juno. L'emperador romà era adorat com si fos un déu. Dels romans hem heretat lleis i costums i, sobretot, la llengua (el llatí, que donaria origen amb el pas del temps al català, el castellà, l’italià, el gallec,...)