l'oroneta

1. <
SEQUÈNCIA DIDÀCTICA
REPRESENTACIÓ NOU D’OCTUBRE
Realitzat per: Verónica Gadea, Rocío Monzonís, Xusa
Prosper i Verónica Zamora
Grau de Magisteri de Educació Primària
Assignatura: Planificació de la Llengua i la Literatura
Professor: Jeroni Méndez

2. ÍNDEX
ÍNDEX........................................................................................................................................ 2
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ......................................................................................3
2. OBJECTIUS, CONTINGUTS, COMPETÈNCIES I ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE................................................................................................................3
3. DESCRIPCIÓ DE LES SESSIONS I LA SEUA DISTRIBUCIÓ.......................................7
4. ANEXE: HISTÒRIA DE JAUME I EL CONQUERIDOR I L’ORONETA.......................8
5. BIBLIOGRAFIA...................................................................................................................9
2

3. 1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ.
Aquesta seqüència va dirigida als xiquets i xiquetes del primer cicle de primària.
Serveix per a treballar una data molt important per a la nostra comunitat: el 9
d’octubre. La duració d’aquesta seqüència és de tres setmanes, les prèvies a la
festivitat que és l’eix d’aquesta seqüència, una hora al dia.
Treballar per tallers és un mòdul d’aprenentatge que funciona i s’organitza a llarg
termini en diverses sessions. El pedagog Celestine Freinet es qui va incorporar la
metodologia per tallers a l’escola com un interessant recurs per a l’aprenentatge, ja
que els tallers promouen d’una forma extraordinària l’interès dels xiquets i
xiquetes al relacionar clarament el sentit que té el seu esforç i aprenentatge. A més,
afavoreixen l’adquisició simultània de coneixements, procediments i actituds.
Amb el nostre taller, apropem a l’alumnat, a la nostra cultura valenciana a partir
del treball sobre textos històrics adaptats de les gestes de Jaume I el Conqueridor,
valorant-la i desenvolupant la seua competència lectora.
Pel que fa a la còpia dels textos com a part del procés del taller de teatre, permetrà
que els xiquets i xiquetes interioritzen el seu sentit mitjançant el treball individual
i en xicotet i gran grup, afavorint també la col·laboració entre ells.
Tanmateix, un aspecte molt important en el que es centra aquest taller és el
desenvolupament de la competència oral. Sembla interessant, si més no urgent,
potenciar l’ús de la llengua oral a les classes de català, perquè els no
catalanoparlants adquireixin el costum de parlar en català i els catalanoparlants no
servin la seua llengua únicament per a l’àmbit familiar.
2. OBJECTIUS, CONTINGUTS, COMPETÈNCIES I ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE.
Amb ella, volem treballar els següents objectius, continguts, competències i
estàndards d’aprenentatge, que, en un altre color se troben les anotacions del que
se treballa en cada sessió:
3

4. De l’àrea de Valencià:
• Objectius:
-Conèixer, respectar i utilitzar de manera apropiada la llengua valenciana i
desenvolupar hàbits de lectura. (totes les sessions)
• Continguts curriculars del àrea de valencià:
Bloc 1: Comunicació oral: escoltar i parlar.
- Situacions de comunicació espontànies i dirigides: texts orals narratius,
descriptius, informatius... (totes les sessions)
- Discurs ordenat i coherent. (totes les sessions)
- Comprensió i expressió de missatges verbals i no verbals. (totes les
sessions)
- Estratègies i normes d’intercanvi comunicatiu: participació, moderador,
torn de paraula... (totes les sessions)
- Dramatitzacions de texts literaris. (segona, tercera, quarta, cinquena i
sisena sessió)
Bloc 2: Comunicació escrita: Llegir.
-Consolidació del sistema de lectura. (totes les sessions)
-Comprensió de textos orals. (totes les sessions)
-Lectura de textos. (totes les sessions)
-Sentit global del text. (totes les sessions)
-Gust per la lectura. (totes les sessions)
-Hàbit lector. (totes les sessions)
Bloc 3: Comunicació escrita: escriure.
-Cal·ligrafia. (segona sessió)
Bloc 5: L’educació literària.
-Lectura guiada de text narratius, descriptius,... (totes les sessions)
-Dramatització o lectura dramatitzada de textos literaris. (segona, tercera,
quarta, cinquena i sisena sessió)
-Valoració de la literatura com a font de coneixement i vehicle de
comunicació. (totes les sessions)
4

5. • Competències del àrea de valencià:
-Comunicació lingüística. (totes les sessions)
-Competència cultural i artística. (totes les sessions)
-Competències d’aprendre a aprendre. (totes les sessions)
-Autonomia i iniciativa personal. (totes les sessions)
• Estàndards d’aprenentatge del àrea de valencià:
Bloc 1: Comunicació oral: escoltar i parlar.
-Empra la llengua oral amb diverses finalitats. (totes les sessions)
- Aplica les normes sòcio-comunicatives: escolta activa, torn de paraula,
participació respectuosa... (totes les sessions)
-Comprèn la informació general dels textos orals treballats. (totes les
sessions)
- Respon a preguntes respecte a la comprensió literària. Recorda idees
bàsiques del text. (totes les sessions)
Bloc 2: Comunicació escrita: Llegir.
-Llegeix en veu alta amb fluïdesa, velocitat i entonació adients. (totes les
sessions)
-Entén el missatge global i pot identificar les idees principals. (totes les
sessions)
Bloc 5: L’educació literària.
-Realitza dramatitzacions en grup. (segona, tercera, quarta, cinquena i
sisena sessió)
D’altres àrees:
Objectius:
- Desenvolupar hàbits de treball individual i en equip, així com actituds de
confiança en sí mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat,
creativitat. (totes les sessions)
5

6. - Conèixer, comprendre i respectar les diferències culturals i les diferències
entre les persones. (totes les sessions)
- Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en
la construcció de propostes visuals. (segona, tercera, quarta, cinquena i
sisena sessió)
-Adquirir i desenvolupar habilitats socials que afavorisquen la participació
en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i
solidari, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic. (totes
les sessions).
-Reforçar els llaços de pertinença al poble valencià a través del coneixement
i valoració de les sues peculiaritats mediambientals, històriques i culturals.
(totes les sessions).
-Planificar i realitzar produccions artístiques d’elaboració pròpia o ja
existent individualment i de forma cooperativa, assumir distintes funcions i
col·laborar en la resolució dels problemes que es presenten per a
aconseguir un producte final satisfactori. (segona, tercera, quarta, cinquena
i sisena sessió)
• Continguts curriculars del àrea de Coneixement del medi natural,
social i cultural:
Bloc 5: Història. El canvi en el temps.
-Aproximació a la història: alguns esdeveniments rellevants del passat.
(totes les sessions).
• Continguts curriculars del àrea de Coneixement del medi natural,
social i cultural:
Bloc 2: Expressió i creació plàstica.
-Manipulació i transformació d’objectes per al seu ús en representació
teatrals. (quarta sessió).
-Composicions plàstiques a través de les fotografies. (quarta sessió).
6

7. 3. DESCRIPCIÓ DE LES SESSIONS I LA SEUA DISTRIBUCIÓ
Primera setmana:
Primera sessió (dies 1, 2 i 3): Els dedicarem a treballar la història del gran
conqueridor Jaume I, la seua vida, les seues conquistes, les segues gestes, les seues
històries, com és l’escut, el perquè dels colors groc i roig, etc. El farem de la següent
manera: Començarem fent participant a tot l’alumnat preguntant qui coneix a
aquet home, si algú sap que va fer, etc. Anirem apuntant totes les aportacions a la
pissarra. Partint d’aquesta base començarem una mena d’intercanvi d’informació
entre els alumnes mateixos i entre alumnes-professor. La intenció es que coneguen
la realitat de les qüestions que hem llançat al començament, ja que de segur que
tindran moltes conceptes correctes però uns altes erronis.
El segon i el tercer dia, els dedicarem a conèixer algunes de les seues històries. Les
llegirem entre tots en veu alta i parlarem al voltant d’elles.
Segona sessió (dies 4 i 5): Agafarem la història de l’oroneta de Jaume I (únicament
el fragment del llibre que tracta aquesta part), i la llegirem entre tots en veu alta, la
comprendrem, extraurem entre tots quants personatges ixen, i amb tot allò
repartirem els personatges entre tota la classe ( el rei en Jaume, l’oroneta, els fills
de l’oroneta, els soldats, narradors, etc.) El cinquè dia, cadascú copiarà en un full el
tros de text que li ha tocat (el que no tinga text o tinga molt poquet, ajudarà als
companys que més text tinguen). Per a concloure aquesta sessió, tots llegiran la
seua part de la història des del seu paper, tots en el ordre que marca la pròpia
història.
Segona setmana:
Tercera sessió (dia 6): Començarem a assajar el paper que ens ha tocat. El llegiran
repetides voltes amb la intenció de que l’interioritzen i el comprenguen, més que el
memoritzen. L’assaig serà en l’aula, i en assemblea.
Quarta sessió (dies 7, 8, 9 i 10): Els dedicarem: tres quarts d’hora de cada sessió a
confeccionar els disfresses i el decorat (que ja sabem cóm es perquè es uns dels
aspectes que toquem a la primera sessió) recolzant-nos amb imatges que duran els
7

8. docents, i el quart d’hora restant a assajar el nostre paper però amb la resta i dins
l’aula, tenint en compte el torn que ens correspon en la representació.
Tercera setmana:
Cinquena sessió (dies 11, 12, 13, 14): Els dedicarem a assajar en el lloc on es farà
la funció i amb el decorat i les disfresses (que ja estaran acabats). Repetirem varies
voltes cada dia la funció que durem a terme el dia 9 d’octubre. Aquests assajos es
faran amb l’ordre, la situació i la escenificació corresponent de cadascú dels
participants.
Sisena sessió (dia 15): Aquest últim dia (que correspon al dia 9 d’octubre) farem
l’assaig general, i per la vesprada i amb el públic (les famílies, els docents i la resta
de alumnat del centre) farem la representació de la nostra obra. ¡Quedarà genial!
4. ANEXE: HISTÒRIA DE JAUME I EL CONQUERIDOR I
L’ORONETA.
“El rei En Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei
havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntades a prop del poble, en una plana
assolellada. Aquells dies precisament una oroneta va arribar-hi amb les seues
companyes, li va agradar el lloc i s’hi quedà.
Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que les aguantaven volaven
gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de
totes. L’oroneta, de seguida, se’n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les
seues companyes, passant i repassant, tot era dir-li: – No el faces allí… Les tendes són
de roba… Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà… Però ella, com si res. Volia el
seu niu allí, allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d’or
amb ratlles vermelles, com una flama. Així és que hi va fer el niu, hi va pondre els ous,
els va covar i en van nàixer les oronetes més vives que mai hàgeu vist. Ara, que la
pobra oroneta no s’hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquits a centenars, a
milers, i vinga entaforar-los a les boques de les oronetes, sempre obertes de bat a bat.
Mentre l’oroneta s’afanyava pel menjar dels fills, el rei En Jaume es disposava per
avançar cap a València. Va eixir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de
8

9. viatge damunt les espatles i a punt per muntar a cavall, quan els servents van
començar a desparar la tenda. Però la pobra oroneta, en sentir com sorollava el pal,
va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seues oronetes. I
començà a volar i xisclar… Aleshores, el vol desesperat de l’oroneta va fer que el rei
alçara els ulls, i ell, que era rei, sí que se’n va adonar del que passava. – Atureu-vos
-va dir als seus servents-. No despareu la tenda.
Aquesta oroneta hi ha fet niu a la nostra fe i fins que no se n’haurà anada amb els
seus fills la nostra tenda restara alçada. L’oroneta, que va entendre el que passava,
voleià el cap del rei com agraint-li-ho i va retornar al niu on els petits badaven, però
tota la seua vida se’n va recordar. I quan ho contava als seus fills, néts i besnéts
quedava una miqueta somniosa, com si veiera la imatge del cavaller més gentil, alt i
ben plantat. I quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit en la seua
Crònica, perquè tothom ho sabera.”
5. BIBLIOGRAFIA
- Vázquez Hoys, A. “Investigación y opinión a cerca del mundo antiguo...” Jaime I
el conquistador y la golondrina (oroneta). ( 31 de mayo de 2009). Disponible
en: http://www.bloganavazquez.com/2009/05/31/jaime-i-el-conquistaqdor-y-la-
golondrina-oronet/ [28 de abril de 2015].
9

10. viatge damunt les espatles i a punt per muntar a cavall, quan els servents van
començar a desparar la tenda. Però la pobra oroneta, en sentir com sorollava el pal,
va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seues oronetes. I
començà a volar i xisclar… Aleshores, el vol desesperat de l’oroneta va fer que el rei
alçara els ulls, i ell, que era rei, sí que se’n va adonar del que passava. – Atureu-vos
-va dir als seus servents-. No despareu la tenda.
Aquesta oroneta hi ha fet niu a la nostra fe i fins que no se n’haurà anada amb els
seus fills la nostra tenda restara alçada. L’oroneta, que va entendre el que passava,
voleià el cap del rei com agraint-li-ho i va retornar al niu on els petits badaven, però
tota la seua vida se’n va recordar. I quan ho contava als seus fills, néts i besnéts
quedava una miqueta somniosa, com si veiera la imatge del cavaller més gentil, alt i
ben plantat. I quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit en la seua
Crònica, perquè tothom ho sabera.”
5. BIBLIOGRAFIA
- Vázquez Hoys, A. “Investigación y opinión a cerca del mundo antiguo...” Jaime I
el conquistador y la golondrina (oroneta). ( 31 de mayo de 2009). Disponible
en: http://www.bloganavazquez.com/2009/05/31/jaime-i-el-conquistaqdor-y-la-
golondrina-oronet/ [28 de abril de 2015].
9