1. FUNCIONS DELS CASOS
NOMINATIU
- SUBJECTE: Hannibal in Hispaniam venit: Anníbal va venir a Hispània.
- ATRIBUT: Hannibal dux fuit: Anníbal fou un general.
- PREDICATIU: Hannibal venit laetus: Anníbal va venir content.
VOCATIU
Usat per cridar l’atenció de la persona a qui es parla. Sovint introduït per la
interecció “o!”: O tempora! O mares!: Oh, temps, oh costums!
ACUSATIU
- CD: Agricolae terras laborant: Els pagesos treballen les terres. Quan
passem la frase a passiva, el CD passa a ser el subjecte pacient i, per
tant, va en nominatiu: Terrae laborantur ab agricolis.
- CCT:
o A) Quousque? (=Fins quan?): Agricola usque ad senectutem
laboravit. El pagès va treballar fins a la vellesa.
o B) Quamdiu? (=Durant quant de temps?): Agricola (per) multos
annos laboravit. El pagès va treballar durant molts anys.
o C) quamdudum? (=Quant de temps fa?)
A) iam + ordinal: L’acció perdura encara: Rex tertium iam
annum regnat. El rei regna des de fa 3 anys.
B) ab hinc + cardinal: L’acció està acabada. Rex abhinc
annos tres regnavit. El rei va regnar fa 3 anys.
- CCLloc:
o A) Expressa l’espai entre dos punts: Turris quinquaginta pedes
alta erat. La torre tenia 50 peus d’alçada.
o B) Expressa direcció:
Sense preposició: ciutats, illes petites, i els substantius
domus, domus, rus.
2. Amb preposició: noms comuns, noms propis de llocs més
grans. Les preposicions més usades en acusatiu són:
• Ad: cap a, a
• Adversus: contra
• Ante: davant de, abans de
• Apud: a prop de
• Circum: al voltant de
• In: cap a, fins a
• Inter: entre, enmig de
• Per: a través de, per, durant
• Post: darrere de, després de
• Trans: a l’altra banda de
A vegades trobem dos acusatius:
a) CD + CPred del CD: Senatus Marcum consulem creavit. El senat va
nomenal cònsol Marc.
b) CD de persona + CD de cosa: Magister discipulos linguam docet. (tot i
que el CI en aquest cas també el podem trobar en datiu).
c) CD + CC: Caesar exercitum Romam misit: Cèsar va enviar l’exèrcit a
Roma.
GENITIU
- CN:
o A) Possessiu que complementa:
Nom: Ciceronis oratio: el discurs de Ciceró.
Adjectiu: Proprium fabri: Propi de l’artesà.
Verb (verb SUM): Hic liber pueri est: Aquest llibre és del
nen.
3. o B) De qualitat: Cicero fuit vir magni consilii: Ciceró va ser un
home de gran enteniment.
o Partitiu:
Nom: Magna pars militum: una gran part dels soldats.
Adjectiu: Callidissima animalium: la més astuta dels
animals.
DATIU
- CI: Magsiter pueris libros dedit: El mestre va donar uns llibres als nens.
- COMPLEMENT D’INTERÈS:
o DE DANY O PROFIT: Senatus saluti patriae consulet. El senat
vetllarà per la salvació de la pàtria.
o DATIU ÈTIC: Deix afectiu, indica la persona interessada en
l’acció del verb: Mihi amicum occiderunt. Em van matar el meu
amic.
o DATIU POSSESSIU: (amb SUM). Tres filii Caesari sunt: Cèsar té
3 fills.
- COMPLEMENT DE FINALITAT: Es tradueix per “per a, a, en, com a”:
Miles auxilio cucurrit. El soldat va córrer en auxili.
ABLATIU
- CC de diverses classes. Per exemple:
o Puella in templo Dianae est: La nena és al tempple de Diana.
o Miles gladio pugnat: El soldat lluita amb l’espasa.
o Venio ex Hispania: Vinc d’Hispània.
o Magna voluntate opus faciebat: Feia el treball amb gran voluntat.
Preposicions seguides d’ablatiu:
- a/ab: de, des de, per (s’usa A si la paraula següent comença en
consonant; AB, si comença en vocal o consonant líquida (=l/r).
- Cum: amb
- De: de
4. - e/ex: de, des de (No podem usar E davant una paraula que comenci en
vocal).
- In: en, a, dins de
- Pro: per, en defensa de
- Sine: sense
- Sub: sota
EXERCICIS:
Per l’acusatiu: pàg 71 llibre llatí II.
Pel Genitiu i l’acusatiu, pàg 87 llatíII.