Nutricio 3

SUBSTÀNCIES NUTRITIVESSUBSTÀNCIES NUTRITIVES

Els aliments proporcionen al ser humà
bàsicament sis substàncies nutritives:
– L’aigua
– Els hidrats de carboni (glúcids)
– Els greixos (lípids)
– Les proteïnes (pròtids)
– Els minerals
– Les vitamines

SUBSTÀCIES NUTRITIVESSUBSTÀCIES NUTRITIVES
L’AIGUA

L’AIGUAL’AIGUA
 Es un compost
inorgànic. H2O
 No aporta energia
 L’home necessita
aigua per viure
 En el aigua es troben
dissolts molts
minerals: calci, ferro,
magnesi, clor, nitrats i
sulfats.

L’AIGUAL’AIGUA
 Entre el 55 i el 60% del
nostre cos és aigua
 Les nostres cèl·lules
estan formades
principalment d’aigua.
 Algunes verdures
contenen un 90%
d’aigua
 Funció reguladora
(dissolvent i
transportadora)

SUBSTÀSUBSTÀNNCIES NUTRITIVESCIES NUTRITIVES
ELS HIDRATS DE CARBONI
(CARBOHIDRATS)

HIDRATS DE CARBONIHIDRATS DE CARBONI
 Els hidrats de carboni
són la principal font
d’energia del cos
humà
 Són el combustible
que crema el nostre
cos per obtenir
l’energia necessària
per viure

CLASSIFICACIÓ:
 Hidrats de carboni
d’absorció ràpida. Els
sucres senzills
 Hidrats de carboni
d’absorció lenta.
Sucres complexos:
arròs, cereals, pa,
pasta, llegums i
patates

CLASSIFICACIÓ:
 Monosacàrids:
– Glucosa.- Molt utilitzada per totes les cèl·lules
– Fructosa.- Present en fruites i mel
– Galactosa.- Es troba en la llet
 Disacàrids:
– Sacarosa.- Glucosa + fructosa (Sucre)
– Maltosa.- Glucosa + glucosa
– Lactosa.- Glucosa + galactosa (sucre de la
llet)

CLASSIFICACIÓ:
 Polisacàrids.- Són sucres complexos formats
per llargues cadenes de mol·lècules:
– Midó.- És l’únic polisacàrid absorbible pel
ser humà i és una de les seves principals
fonts energètiques. És insoluble en aigua
freda i soluble al escalfar-se. Es troba en la
major part de llavors dels cereals
– Glocogen.- Sucre de reserva de les
cel·lules animals

CLASSIFICACIÓ:
Polisacàrids no aprofitables considerats
part de la fibra vegetal:
– Cel·lulosa.- Present en molts cereals
– Hemicel·luloses.-
– Pectines.- Part fibrosa dels vegetals.
Propietats espessants (mel·melades)
– Gomes, agar .- Espessants
– Lignina.- Llenya d’alguns vegetals

FUNCIONS:
Energètica
Combustible
El nostre cos els utilitza per :
Contreure la musculatura
Mantenir la temperatura corporal
El funcionament dels òrgans vitals

APORTACIÓ A LA DIETA:
 Els hidrats de carboni han d’aportar entre el 50
i el 60% del total d’energia necessària en la
dieta diària.
 El fetge crea una petita reserva d’hidrats de
carboni, aproximadament 100 g
 Els hidrats de carboni que no són utilitzats pel
nostre organisme es transformen en greix

FONTS D’OBTENCIÓ:
 Cereals.- Blat, ordi,
arròs, blat de moro
 Tubercles.- Patata,
pastanaga, remolatxa,
arrel d’api
 Llegums.- Mongetes,
cigrons, llenties, faves,
pèsols

 Verdures.-
Espinacs, bledes,
col-i-flor, mongeta
verda
 Fruits secs.-
Avellanes, ametlles,
nous, cacauets

 Fruita fresca.- Plàtan,
raïm, figues, préssec,
pera, poma, prunes,
pinya, meló, maduixes
 Mel
 Llet

SUBSTÀSUBSTÀNNCIES NUTRITIVESCIES NUTRITIVES
ELS GREIXOS
(LÍPIDS)

ELS GREIXOSELS GREIXOS
 Els greixos són
nutrients
essencialment
energètics
 Són la reserva
energètica del
nostre cos

 1g de greixos és igual
a 9 kilocalories
 El problema del món
occidental és
l’excessiu consum de
greixos
 Les calories aportades
pels greixos no
haurien se superar el
30-35% de la dieta

CLASSIFICACIÓ:
 D’origen animal.
Sòlids
 D’origen vegetal.
Líquids

GREIXOS ANIMALS:
 Sòlids a temperatura
ambient
 Contenen greixos
saturats. Excepte
peixos
 S’obtenen dels ous,
sèu de boví, greix
d’aus, llard, cansalada
i mantegues

GREIXOS VEGETALS:
 Líquids a temperatura
ambient
 Contenen greixos
insaturats.
 S’obtenen de llavors com
gira-sol, cacauet, soja,
ametlla
 El greix vegetal més estés
és l’oleic obtingut del fruit de
l’olivera

 Els greixos vegetals i els del
peix contenen àcids grassos
essencials que el cos humà no
pot sintetitzar:
– Oleic a les olives
– Linoleic al blat de moro,
gira-sol i soja
– Linolènic als peixos
– Araquidònic a les llavors

FUNCIONS.
 Reserva energètica en els
animals
 Aporten alguns àcids grassos
essencials
 Contribueixen a la formació de
l’estructura cel·lular i el sistema
nerviós
 Donen sensació de sacietat
 Indispensables en la cocció
 Fan més gustosos els plats

EL COLESTEROL.
 El colesterol és sintetitzat pel fetge
humà i circula per la sang.
 Els valors elevats de colesterol
obstrueixen les artèries provocant
l’infart, l’angina de pit.
 El consum excessiu d’àcids grassos
saturats augmenta el colesterol
 El colesterol es troba present en
aliments d’origen animal com el
rovell d’ou, les vísceres, les carns,
la llet sencera

NECESSITATS DE LA
DIETA.
 La salut depèn en bona part de
la quantitat i del tipus de greixos
que consumim.
 Els greixos només han d’aportar
el 30-35 % de calories d’una
dieta
 La distribució per tipus hauria
de ser: 10% saturats i 20 a 25%
entre insaturats i poliinsaturats

DIETA MEDITERRÀNIA.
Les bases de la dieta mediterrània
són:
 Varietat
 Molta fruita
 Oli d’oliva
 Consum de peix
 Consum de verdures
 Consum de llegums
 Consum de cereals

Dipòsits de greixosDipòsits de greixos

LES PROTEÏNES
(Pròtids)

LES PROTEÏNESLES PROTEÏNES
Les proteïnes estan formades per
molècules complexes amb gran
contingut d’aminoàcids.
Les plantes tenen la virtut de poder
sintetitzar les proteïnes que necessita
el ser humà i altres éssers vius a partir
de substàncies inorgàniques.
L’alimentació proporciona als animals i
a l’home les proteïnes que necessita.

 Les proteïnes estan
formades per la unió de
milers d’aminoàcids en
combinacions variables
 La seva principal funció
no és energètica.
 1 g de proteïna = 4
calories

FUNCIONS DE LES PROTEÏNESFUNCIONS DE LES PROTEÏNES
 La principal funció de
les proteïnes és
estructural o plàstica.
Són la base de les
nostres cèl·lules.
 Funcions genètiques
 Funcions immunitàries
 Transporten oxigen en
la sang
 Poden ser energètiques

FONTS DE PROTEÏNESFONTS DE PROTEÏNES
 La font principals de
proteïnes d’alt valor
biològic són els
aliments d’origen
animal:
– Llet
– Ous
– Carn
– Peix

FONTS DE PROTEÏNESFONTS DE PROTEÏNES
 Alguns vegetals són rics en
proteïnes però generalment
el seu valor biològic és baix:
– Llegums (mongetes,
cigrons, llenties, soja,
faves
– Fruits secs (nous,
avellanes, etc.
– Cereals (blat, ordi, arròs,
blat de moro

AMINOÀCIDS ESSENCIALSAMINOÀCIDS ESSENCIALS
 El fetge és capaç de
sintetitzar moltes de les
proteïnes que necessita el
nostre cos
 Hi ha 9 aminoàcids
essencials que el nostre cos
no pot sintetitzar:
– Histidina
– Isoleucina
– Leucina
– Lisina
– Fenilalanina
–Treonina
–Valina
–Metionina
–Triptòfan

 VALOR BIOLÒGIC
 Una proteïna és
considera d’alt valor
biològic si conté els 9
aminoàcids
essencials.
 Els aliments d’origen
animal contenen
aquests aminoàcids
essencials

 NECESSITATS
 Les proteïnes no
s’emmagatzemem per això és
important tenir una
alimentació variada cada dia
 44 g proteïna/dia/dona
 56 g proteïna/dia/ home
 La proporció adequada és:
40% origen animal, 60%
origen vegetal

 VEGETALS
 Les proteïnes de les
llegums no tenen la
qualitat biològica
desitjada. No disposen
d’algun o molts dels
aminoàcids essencials.
 Es poden necessitar
entre 3 i 20 kg d’aliments
per aconseguir el total
de proteïnes d’un kg de
carn

Quin és el nutrient principal?Quin és el nutrient principal?
Llenguado:
– Hidrats de Carboni
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
16.70 %
0.80 %

Enciam:
– Proteïnes
– Greixos
2.50 %
1.30 %
0.20 %

Ou:
– Proteïnes
– Greixos
0.70 %
12.80 %
11.50 %

Faves:
– Proteïnes
– Greixos
58.20 %
20.40 %
2.20 %

Costella de porc:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
15.20 %
30.60 %

Pésols:
– Proteïnes
– Greixos
17.00 %
6.30 %
0.40 %

Llet:
– Proteïnes
– Greixos
4.60 %
3.20 %
3.70 %

Ceba:
– Proteïnes
– Greixos
8.70 %
1.50 %
0.10 %

Salmó:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
19.90 %
13.60 %

Taronja:
– Proteïnes
– Greixos
12.20 %
1.00 %
0.20 %

Pasta:
– Proteïnes
– Greixos
75.20 %
12.50 %
1.20 %

Plàtan:
– Proteïnes
– Greixos
22.20 %
1.10 %
0.20 %

Entrecotte vedella:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
19.50 %
9.00 %

Poma:
– Proteïnes
– Greixos
15.00 %
0.30 %
0.60 %

Pa blanc:
– Proteïnes
– Greixos
51.00 %
8.20 %
1.20 %

Prèssec:
– Proteïnes
– Greixos
11.80 %
0.60 %
0.10 %

Tonyina:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
23.80 %
20.09 %

Cireres:
– Proteïnes
– Greixos
14.60 %
1.20 %
0.40 %

Llenties:
– Proteïnes
– Greixos
60.01 %
24.70 %
1.10 %

Cocacola:
– Proteïnes
– Greixos
10.00 %
00.00 %
00.00 %

Mantega:
– Proteïnes
– Greixos
0.70 %
0.60 %
81.00 %

Pollastre:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
20.60 %
5.60 %

Cervesa:
– Proteïnes
– Greixos
4.86 %
0.50 %
3.60 %

Oli d’oliva:
– Proteïnes
– Greixos
00.00 %
00.00 %
99.90 %

Gamba:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
18.70 %
2.20 %

Arròs:
– Proteïnes
– Greixos
77.40 %
7.50 %
1.90 %

Ànec:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
16.00 %
28.62 %

Àmetlla:
– Proteïnes
– Greixos
19.50 %
18.60 %
54.20 %

Conill:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
20.40 %
8.00 %

Mongeta seca:
– Proteïnes
– Greixos
61.60 %
21.30 %
1.60 %

Tomàquet:
– Proteïnes
– Greixos
4.70 %
1.10 %
0.20 %

Costelletes de xai:
– Proteïnes
– Greixos
0.00 %
14.90 %
32.00 %

Patata:
– Proteïnes
– Greixos
17.7 %
2.10 %
0.10 %

REPÀSREPÀS
 És important menjar
amanides i fruita fresca,
perquè...
– Al ser aliments que no
estan cuits conserven
millor les vitamines
– Són riques en
proteïnes
– Al ser aliments crus
s’assimilen millor
– Són aliments rics en
hidrats de carboni

REPÀSREPÀS
 Les vitamines ajustem
les funcions vitals de
l’organisme, fem
funcionar el cos com
un rellotge. A quin
grup d’aliments
pertanyem?
– Constructors o
plàstics
– Energètics
– Reguladors

REPÀSREPÀS
 Quan s’està creixent
ningú pot prescindir
de nosaltres. Som
aliments
constructors, rics
en...
– Hidrats de carboni
– Greixos
– Proteïnes
– Fibra

REPÀSREPÀS
 Per què ens agraden
tant els greixos?...
– Perquè els necessitem
més que altres
nutrients.
– Perquè donen sensació
d’estar tip, sacient la
gana
– Perquè aprimen
– Substitueixen les
proteïnes

REPÀSREPÀS
 Quan vol obtenir
energia el nostre
cos recorre en
primer lloc a...
– Hidrats de carboni
– Greixos
– Proteïnes
– Vitamines

REPÀSREPÀS
 Em pots trobar en
la llet i els seus
derivats i soc molt
important per la
salut dels ossos.
Soc un mineral
conegut amb el
nom de ...
– Ferro
– Potassi
– Sodi
– Calci

REPÀSREPÀS
 Quina gana! Si volem
aprimar-nos hem de
menjar aliments amb
poques calories, com
per exemple:
– Ous i plàtans
– Iogurt natural
desnatat i verdures
– Advocats i
hamburgueses
– Costelló de porc amb
patates fregides

REPÀSREPÀS
 Què bons! Gelats,
xocolata, pizza són
aliments energètics,
rics en ...
– Proteïnes i sals
minerals
– Sucres i greixos
– Lactosa i fructosa
– Calci i fosfor

REPÀSREPÀS
 Si has arribat fins aquí
deus estar mort de gana.
Ja deus saber que una
alimentació completa ha
de tenir una mica de tot ...
– Aliments energètics
– Hidrats de carboni i
greixos
– Hidrats de carboni,
greixos, proteïnes, sals
minerals i vitamines
– Proteïnes i sals minerals

Nutricio 3

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Nutricio 3

Similar a Nutricio 3 (20)

Nutricio 3