1. Tema 6. La dona
Grec II
IES Vilamarxant
Amparo Gasent

2. El model de dona grega
Quines dones gregues coneixes de la literatura o la història?
Quin creus que és el model de “dona bona” i el de “dona dolenta”?
Reflexiona un moment sobre personatges com Penèlope, la dona
d’Ulisses i Hel·lena, l’amant de Paris. Pensa també en les principals
deesses, Hera, Atena i Afrodita, i compara-les entre elles.
També la tragèdia ens proporciona models de conducta positius i
negatius. Anem a recordar què pensaven Antígona i Medea:

3. Antígona
(Sὸ focles)
A: Mireu-me, ciutadans de la terra paterna, que el meu últim camí
recòrrec, que l'esplendor del sol per ultima vegada mire: ja mai mes;
Hades, que tot ho adorm, viva em rep a la platja d'Aqueront, sense
haver tingut la meva part en himeneus, sense que m'haja celebrat cap
himne, a la porta nupcial... No. Amb Aqueront vaig a casar-me.
CORIFEU:
Il·lustre i lloada et marxes a l'antre dels morts, i no perquè mortal
malaltia t'haja copejat, ni perquè la teua sort haja estat morir a espasa.
Al contrari, per la teva pròpia decisió, fidel a les teues lleis, en vida i
sola, descendeixes entre els morts a l'Hades.

4. Les persones prudents no van censurar les meues cures, no, perquè,
ni s'hagués tingut fills ni si el meu marit hagués estat consumint-se de
mort, mai contra la voluntat del poble hagués assumit aquest dolorós
paper.
Que en virtut de quina llei dic això? Marit, mort l'un, un altre hauria
pogut tenir, i fins a un fill de l'altre nascut, d'haver perdut el meu.
Però, morts el meu pare, ja, i la meva mare, a l'Hades els dos, no hi
ha germà que puga haver nascut. Per aquesta llei, germà, et vaig
honrar a tu més que a ningú, però a Creont això li sembla mala acció i
terrible atreviment.
I ara m'ha agafat, així, entre les seves mans, i em porta, sense noces,
sense himeneu, sense part haver tingut en esponsals, sense fills que
criar; no, que així, sense amics que m'ajuden, desgraciada, viva vaig
a les tombes dels morts: per haver-hi transgredit una llei divina?, i
quina? De què pot servir-me, pobre, mirar als déus? A quin puc cridar
que m'auxilie? El cas és que la meva pietat m'ha guanyat el títol
d'impia, i si el títol és valgut per als déus, llavors jo, que d'això sóc
titllada, reconeixeré el meu error; però si són els altres que van errats,
que els mals que sofreisc no siguen majors que els que m'imposen,
contra tota justícia.

5. Medea (Eurípides)
De totes les criatures que tenen vida i intel·ligència, nosaltres, les
dones, som les més infortunades.
En primer lloc, hem de comprar un espòs amb malbaratament de
riquesa i prendre un amo del nostre cos. Aquesta, en efecte, és una
desgràcia més dolorosa que qualsevol altra desgràcia. I en això radica
la prova major, a prendre un bo o un dolent. Ja que a les dones no els
donen bona fama les separacions i resulta impossible repudiar a
l'espòs. Quan una arriba a nous costums i lleis, perquè no les ha après
a casa, cal ser endevina sobre com comportar-se amb el company de
llit. Si complim bé aquestes tasques i l'espòs conviu amb nosaltres
sense suportar el jou per la força, la nostra vida és envejable. Mes en
cas contrari, millor és morir.

6. Un home, per contra,
quan li resulta una càrrega
conviure amb els seus,
marxant-se fora, posa fi al
fàstig del seu cor. A
nosaltres, en canvi, ens
cal mirar a un únic ésser.
Diu la gent que les dones
portem una vida sense
sobresalts ni perill en la
llar, mentre els homes
lluiten. Necis! Jo preferiria
combatre tres vegades en
el camp de batalla que
parir una sola.

7. Γυναικέ ς
Les dones gregues no tenien condició de
ciutadanes, és a dir, no participaven de la
vida pública, sinó que passaven la major part
del temps a casa.
Les dones s'encarregaven de les següents
tasques:
- Vigilància de la casa i les seves pertinences.
- Criança i educació dels fills (els xics fins a
l'edat d'anar a escola i les xiques fins al seu
matrimoni.)
- Realització de tasques domèstiques o
supervisió dels esclaus que les realitzen.
- Filat, teixit i elaboració de la roba familiar.
Xiqueta. Museu de Brauron

8. Esparta
En Esparta les dones gaudien d'una mica
més de llibertat, ja que podien participar
de les competicions atlètiques. Com que
el seu paper era engendrar futurs
guerrers, els espartans creien que la
condició física de les dones era
important.
De menudes, rebien una educació
semblant a la dels homes, s'entrenaven
en gimnàstica i música i eren ben
alimentades perquè tingueren bona
salut.
http://www.blogdeldiscobolo.com/2009/04/28/la-mujer-el-deporte-y-los-juegos-olimpicos-la-mujer-en-el-deporte-en-general/

9. Atenes
Les dones ateneses vivien pràcticament recloses a casa, encara que la seva
activitat diària depenia del nivell econòmic de la família. Les camperoles, per
exemple, segurament participaven de les tasques agrícoles al costat dels marits i
fills.
Una família mitjana no podia permetre's més d'una filla, ja que les nenes
costaven diners, doncs calia dotar-les per al matrimoni. Els fills no desitjats
s'exposaven en el pujol del Lycabetos, proper a l'Acròpoli
http://www.claseshistoria.com/bilingue/1eso/greece/society-esp.html

10. Educació i matrimoni
-L'educació de les dones es limitava
a
aprendre
les
tasques
domèstiques de la seua mare i a ser
una bona esposa: filar, teixir,
brodar, cosir i ser una bona
administradora de la hisenda.
-El matrimoni solia concertar-se al
marge de la voluntat de la jove, i
amb homes bastant majors que
elles. Una vegada casada, la dona
vivia en el gineceu, separada dels
homes, i es limitava a complir les
seues obligacions i a obeir al seu
marit.
http://dinora-lu.blogspot.com/2011/10/la-mujer-griega.html

11. Estatus jurídic
-Jurídicament, la dona era una menor tota la seua vida, passava de dependre del seu
pare a fer-ho del seu espòs.
-Amb el matrimoni, la dona rebia un dot que havia de ser retornat si el marit la
repudiava. Els homes podien casar a les seues esposes amb un altre home i els pares
podien sol·licitar el divorci de les filles. No obstant això, elles no podien prendre
aquest tipus de decisions.
http://www.celtiberia.net/verimg.asp?id=1704

12. Vida social
-Les dones lliures cuidaven el seu
aspecte físic. Portaven llargues
cabelleres que tenyien i adornaven
diàriament. Utilitzaven perfums,
cosmètics i maquillatge.
http://cibernous.com/autores/platon/curioso/mujer.html
http://lrincondeanimas.blogspot.com/2011/01/las-tesmoforias-aristofanes-euripid
-Participaven en algunes festivitats, com
les Panatenees, els Misteris d'Eleusis i les
Festes Dionisies i de manera molt
especial,
en
festejos
reservats
exclusivament a dones, com les
Tesmofories (festes en honor a Demèter i
Persèfone). També podien acudir a les
representacions de les tragèdies, però no
a les de les comèdies.

13. La vida diaria
El telar
Imatges: museu Ciclàdic (Atenes) i museu de Brauron

14. Els xiquets
La bellesa
Imatges: museu Ciclàdic (Atenes) i
museu de Brauron

15. Les heteres
-La relació entre home i dona no era
igualitària. A causa de la seva escassa
educació, els homes difícilment podien
trobar interessants a les seves esposes.
Per aquest motiu es relacionaren
fonamentalment amb altres homes o
amb les concubines o les ἑταιραι.
Les ἑταιραι eren les úniques dones
cultes a Atenes. La majoria eren
estrangeres, de refinada educació i
intel·ligència i, encara que venien els
seus favors sexuals (molt cars) eren més
estimades per la seva companyia
intel·lectual. Per això solien participar en
les reunions o simposioi.
Aspasia
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Aspasie_Pio-Clementino_Inv272.jpg/394px-Aspasie_Pio-Clementino_Inv272.jpg

16. Prostitutes i concubines
-Les πόρναι eren les prostitutes en el
sentit que ho entenem nosaltres. Dones
de molt baix estrat social que venien els
seus favors sexuals a canvi de diners.
- Els homes també podien mantenir una
relació de parella, estable i socialment
acceptada, amb una concubina o
παλλακής. Una dona que vivia en la casa
familiar i amb la que l’home compartia
el llit habitualment. En alguna època, els
fills fruit d’aquestes relacions, eren
legítims.

17. Más sobre mujeres griegas
La mujer en la Grecia antigua:
https://sites.google.com/site/lavidacotidianadelamujer/
http://dinora-lu.blogspot.com/2011/10/la-mujer-griega.html
http://www.xtec.cat/~mgarci10/presentacio.htm
La mujer en la mitología y la literatura:
https://sites.google.com/site/mujermitologiayliteratura/
Mujeres ilustres:
Helena: https://sites.google.com/site/mujermitologiayliteratura/helena-de-troya
Hipatia:
https://sites.google.com/site/lavidacotidianadelamujer/mujeresinfluyentes/hipatia-de-alejandria