Historia de Roma: desde la fundación de la ciudad.

1. LA HISTÒRIA
DE Roma
IES Vilamarxant
Amparo Gasent

2. Roma: HistÒria o
llegenda?
Què sabem sobre la fundació de Roma?
• Virgili, en la seua Eneida, converteix
Enees (que va sobreviure a la guerra
de Troia) en fundador de la ciutat.
Pero… què hi ha de cert en la
llegenda? Va ser Enees el fundador
de Roma? I qui sigueren Ròmul i
Rem?
• Tit Livi ens conta, a la seua obra, la
història de Roma “des de la
fundació de la ciutat” (Ab urbe
condita).

3. L’ENEIDA
• Segons l’obra èpica de Virgili, quan
Enees arribà a la península itàlica,
estava ocupada per dos pobles: els
llatins i els osco-umbres.
• Enees es casà amb Lavínia, filla del rei
Llatí i es va establir al seu territori.
• Ascani o Iulius, fill d’Enees, va ser el
fundador d’Alba Longa i el seu primer
rei.

4. RòMUL i Remo
Rómulo y REM
• Numitor i Amuli eren germans.
Amuli destronà el seu germà i va
obligar la filla, Rea Silvia, a
esdevindre vestal.
• Amuli ordenà matar a tots els
xiquets, però Rea Silvia, que
havia tingut dos bessons del déu
Mart, els va abandonar al riu
Tíber per tal que no foren
assassinats.

5. • Els bebés van ser trobats i criats per una lloba, Luperca. De
nens van viure amb uns pastors i quan van créixer,
després de matar a Amuli i alliberar Numitor, van tornar al
lloc
on la lloba els va
trobar
i
van
decidir
fundar una ciutat, Roma.
Però no van assolir posar-se d'acord en qui hauria de
dirigir la nova ciutat i finalment Ròmul va matar a Rem.

6. EL RAPTE DE LES
SABINES
• Roma creixia pròspera, però
tenia un problema, la majoria
dels seus habitants eren homes
i així la ciutat no podia seguir
creixent.
• Els romans van
decidir convidar
als seus veïns, els
sabins, i raptar a
les seves dones.

7. • Quan els sabins van decidir regressar a rescatar-les, elles
ja havien triat espòs i vivien feliços amb ells.
Quan els
sabins es
van
enfrontar
als romans, la lluita era tan
cruenta que podien haver
mort tots.
Finalment, les dones es van interposar entre els seus
marits i els seus familiars (pares, germans…).

8. A canvi de la seua intercessió, i amb la intenció de viure
matrimonis més feliços, les dones van demanar ser les
ames de les seues llars, en les quals només estarien
obligades a filar la llana.

9. LES TRES ETAPES
• Els historiadors estan d'acord que Roma va tenir tres
etapes que es distingeixen pel seu sistema de govern:
MONARQUIA, REPÚBLICA I IMPERI.

10. La monarquIa
753 - 509 AC
• Des de la fundació de Roma el seu sistema de govern va
ser una monarquia.
• Distintes dinasties de reis es van succeir en la corona
romana, alternant reis etruscs amb reis romans.

11. ROmVlVS
753 – 716 AC
Ròmul va ser el primer rei de
Roma. Va dividir la població
entre homes forts, que van
formar el primer exèrcit romà, i
plebeus. Entre els plebeus va
escollir a 100 homes dels millors
llinatges, als quals va fer
senadors. Ells van ser els
anomenats “pares” de Roma i,
els seus descendents, els patricis .

12. Numa PompiliVS
715 – 674 AC
D'origen sabí. El seu regnat va
ser pacífic i pròsper.
Va reformar el calendari romà, fins a completar dotze mesos.
Se li recorda com el més religiós dels reis romans, va alçar
diversos temples i va instaurar nous rituals.

13. TulLVS
HostiliUS
673 – 642AC
Rei d'origen llatí. De caràcter guerrer i poc piadós. Va ampliar
els territoris de Roma.
Va construir la Curia, un edifici per al Senat. Va morir, segons
la llegenda, per un llamp que Júpiter li va llançar quan Tuli li
va demanar ajuda.

14. AncVS MarciVS
642 – 617 AC
D'origen sabí, net de Numa Pompilius. Va construir la primera
presó romana en el cim del Capitoli i el port de Ostia.

15. TarquinIVS
PriscVS
616 – 579 AC
Rei d'origen etrusc, fill adoptiu
d’Ancus Marcius. Va lluitar contra
sabins i etruscs, va doblegar així la
grandària de Roma i va aconseguir
valuosos tresors per a la ciutat.
Va ampliar el Senat a 300
membres i va duplicar el
nombre de soldats en
l'exèrcit. Va construir el
sistema de clavegueram de
Roma, la Claveguera Màxima,
el Circ Màxim en el cim del
Capitoli i va començar el
Fòrum.

16. ServIVS TVlLIVS
578 – 535 AC
Gendre de Tarquinius, també d'origen etrusc. Com el seu
sogre, va lluitar contra els etruscs. Va erigir els anomenats
“murs servians”, les muralles que envolten els set cims de
Roma. Va fer reformes legislatives i administratives.

17. TarquiniVS SVPERBVS
535 – 510 AC
Va conspirar amb la seua dona, Tulia, per assassinar a Servius
Tullius, el seu antecessor. Se li coneix com un rei molt més
autoritari que els anteriors, fins i tot va derogar algunes
reformes constitucionals llevant així poder al poble.

18. LA REPÚBLICA
509 - 27 AC
Després de l’abús de poder de Tarquini el Superb, l’exèrcit es va
sublevar i l’expulsaren de Roma. Després d’açò, es va instaurar un
nou sistema de govern, la República.
En la República no governa una
persona, sinó el Senat, amb més
poder que durant la Monarquia.
Tot un
sistema
de
cònsols,
assemblees
i
magistrats
es
reparteixen els poders per a governar
Roma.

20. L’EXPANSIÓ DE
ROMA
• Durant la República, Roma comença a
per tot el Mediterrani i les Galies. Les tres
Púniques (contra els cartaginesos)
a Roma en primera potència mundial.
estendre's
Guerres
converteixen

21. DRETs Civils i Lex
Romana
En els anys de la república destaca la lluita pels drets civils
dels plebeus.
A més, s'instaura la lex romana, un sistema escrit de
lleis com mai havia existit fins a aqueix moment.

22. CaIUS IuliUS CAEsar
69-44 aC
• Es va unir amb Pompei i Cras per tal
de formar el primer triumvirat, una
aliança per aconseguir major poder.
• Però les desavinences van anar
creixent i va esclatar una Guerra Civil
entre els partidaris de Pompei i Cèsar.
• Després d'enfrontar-se en Farsalia,
Pompei va fugir a Egipte i allí va ser
assassinat per Ptolomeu XIV.

23. • En Egipte, Cèsar es va enamorar de
Cleòpatra i la va ajudar a arravassar el
tron al seu germà Ptolomeu. Va tenir
un fill amb ella, Cesarió, i anys després
va regressar a Roma.
• Allí, va ser assassinat pels senadors en
l'any 44 aC, el dia dels Idus de Març.

24. • Marc Antoni, amb Octavi i Lèpid,
va formar un segon Triumvirat,
que també va acabar en Guerra
Civil.
• També Marc Antoni, cònsol romà,
es va enamorar de Cleòpatra i va
acabar morint al costat d'ella a
Egipte alguns anys després.

25. L’IMPERI
27 aC – 476 dC
• Octavi, després de vèncer Marc Antoni, es va proclamar
Emperador i va canviar el seu nom pel d’August.
• Després de grans reformes socials, polítiques i
econòmiques, va aconseguir estabilitzar l’Imperi amb
l’anomenada PAX ROMANA i establir un sistema de
govern on, altra volta, tot el poder es concentrava en
una única persona.

27. DinastiEs
d’emperadors
Diverses dinasties es van succeir en l’Imperi
Romà
•
•
•
•
•
Julio-Claudis
Flavis
Antonins
Severs
Constantinians

28. DINASTIA JÚLIOCLÀUDIA
Julio-Claudis
La dinastia Júlio-Clàudia és la línia
dinàstica
dels
cinc
primers
emperadors
romans: Cèsar
August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Van governar l'imperi romà des del 27
aC fins al 68 dC, quan l'últim de la
nissaga, Neró, va suïcidar-se. Els cinc
emperadors estaven emparentats a
través de matrimonis i adopcions a les
famílies (gens) Júlia i Clàudia.
Calígula
Neró

29. L’any dels quatre
emperadors
Julio-Claudis
Vespasià
• Després del suïcidi forçat de Neró el
juny del 68 dC va seguir un breu
període de guerra civil que va durar
poc més d’un any. Durant aquest
període es succeirien un darrere
l'altre com a governants suprems de
Roma, Galba, Marc
Salvi
Otó, Vitel·li i,
finalment, Vespasià.
Aquest darrer seria qui aconseguiria
finalment estabilitzar l'imperi i
instal·lar una nova línia hereditària en
el poder, la dinastia Flàvia.

30. Julio-Claudis
DINASTIA FLÀVIA
• La dinastia Flàvia, fundada per l'emperador Vespasià, va
continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià. Va durar
dels anys 69 al 96; encara que aconseguí estabilitzar
Roma va ser una dinastia molt breu. Van construir el
Colosseu, el Fòrum de la Pau, els Banys de Titus i l'arc de
Vespasiá i Titus al fòrum romà.
Domicià
Titus

31. Julio-Claudis
DINASTIA antonina
• Els emperadors d'aquesta dinastia foren, per ordre de
regnat: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní
Pius, Marc
Aureli (compartint temporalment el poder amb Luci Ver)
i Commode. Els cinc primers són coneguts com els Bons
Emperadors per la seva política moderada, ben
contrastada amb el caràcter tirànic i opressiu dels seus
successors.

32. Julio-Claudis
DINASTIA severa
• La dinastia dels Severs va ser una dinastia imperial
romana que va governar l'Imperi Romà entre
el 193 i 235. La dinastia va ser fundada pel general
romà Septimi Sever, que va arribar al poder durant la
guerra civil del 193, coneguda com l'Any dels cinc
emperadors. El succeí el seu fill Caracal·la, que donà
la ciutadania romana a tots els homes lliures. Va ser
l'última del llinatge del principat i va precedir la Crisi del
segle III.
Septimi Sever

33. La crisi del segle
iii
Julio-Claudis
• Valerià I i el seu fill Gal·liè es repartiren l'imperi el 253: el
primer es quedà l'Orient i el segon l'Occident. Valerià fou
capturat i ajusticiat pels perses. Durant els vuit anys
següents, l'anarquia s'accentuà amb els trenta tirans,
emperadors nomenats a les províncies que regnaven
alhora.
• L'ordre fou reestablert amb Aurelià (270-275) que
recuperà la disciplina i unitat de l'imperi. es féu
anomenar dominus et deus.
• Dioclecià (284-305) aconseguí ordenar el territori romà.

34. Fi de l’imperi romà
• L’emperador Teodosi va dividir l’Imperi en Orient i
Occident al 395. L’any 476 va ser destronat l’últim
emperador.