1. Clima de Catalunya

2. Introducció:
Catalunya gaudeix d'un clima mediterrani temperat propi de la seva
latitud a l'hemisferi septentrional. Tot i així, atesa la seva variada
topografia, hi ha una diversitat de climes i trets particulars.Les
temperatures mitjanes anuals oscil·len des del 0 °C als Pirineus, fins
als 17 °C a la costa del sud; les temperatures màximes poden arribar
als 43 °C (a les Garrigues), i les mínimes als -30 °C (als Pirineus).
L’SMC treballa actualment en la localització i
en la recuperació de totes les dades
meteorològiques existents a Catalunya. Si
per a una comarca ja han estat localitzades i
estudiades aquestes sèries de dades
meteorològiques, prou antigues i de suficient
qualitat, i s’han estudiat les sèries
climàtiques possibles, també es mostra el
climograma i una taula resum amb els
estadístics termopluviomètrics principals per
al trentenni de referència 1961-1990 i/o
1971-2000 de la sèrie o sèries climàtiques
corresponents.

3. Quant a la pluviositat, Catalunya pot dividir-se en dues
regions:
La Catalunya humida, integrada pels Pirineus, els Prepirineus, el
Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la serralada Prelitoral, on la
pluviositat és superior als 700 mm anuals; i
La Catalunya seca; la resta del territori, on la pluviositat és inferior als
700 mm anuals.
La pluviositat té una tendència equinoccial. Al mediterrani, els estius
són secs i hi ha pluges primaverals. Als Pirineus, les precipitacions hi
són abundants durant maig i juny, i els estius, en general, són humits.
En considerar tant les temperatures com la pluviositat,
Catalunya es divideix en tres grans dominis climàtics:
Un de clima alpí (als alts Pirineus);
Un de clima atlàntic (a la conca de la Garona);
Un de clima mediterrani (la resta del territori), que se subdivideix en una
àrea de muntanya alta i una de muntanya baixa.

4. Extraordinària riquesa climàtica
La varietat geogràfica de Catalunya és realment extraordinària, sobretot
si es té en compte la seva modesta extensió. La gamma d'altituds
cobreix més de 3.000 metres, produint uns pisos climàtics, en
especial tèrmics, que donen temperatures mitjanes anuals des de 17
ºC a 0 ºC. L'orografia es troba molt compartimentada en serres i
depressions. Aquest factor, unit a diferents orientacions en les seves
unitats de relleu, produeix grans contrastos climàtics i meteorològics
entre unes comarques i les seves veïnes. Una bona manifestació
d'aquests contrastos el trobem en el mapa de precipitació mitjana
anual, on els totals pluviomètrics oscil·len entre els més de 1.200
mm, a determinats punts dels Pirineus, i els menys de 400 mm a
ponent de la depressió central.

5. La disposició paral·lela a la costa de les serres Litoral i Prelitoral allunya
les terres interiors de la influència marítima, més del què la modesta
distància en línia recta faria suposar. Així es donen clars trets de
continentalitat a la depressió Central catalana en oposició a la
influència suavitzadora de les aigües mediterrànies a la costa.
Els esmentats factors geogràfics i la situació i posició de Catalunya
produeixen com a resultat un autèntic mosaic de climes. Així, des del
punt de vista termopluviomètric, es poden definir un seguit de zones
climàtiques aproximades, totes elles amb uns límits molt tènues.

6. Termopluviometria:
L’any 1997 es va presentar aquesta primera part de l’Atles
Climàtic de Catalunya, fruit de la col·laboració entre
diversos organismes. Així, l’anàlisi i tractament de les
dades el van fer investigadors de la Facultat de Geografia i
Història (Universitat de Barcelona), mentre que el Servei
Meteorològic de Catalunya (Departament de Medi Ambient)
va finançar la seva edició, realitzada per l’Institut
Cartogràfic de Catalunya (Departament de Política
Territorial i Obres Públiques).
Inicialment es va fer l’estudi de més de 500 estacions amb
dades de temperatura i precipitació. El procés de selecció
de les estacions va consistir en triar només aquelles
estacions amb una sèrie de dades superior als vint anys
dins del període 1940-1980, i aquestes sèries són les que
van passar tot el procés de depuració de dades. Després
de tots els filtratges de dades, es varen considerar 300
estacions pels mapes pluviomètrics i 145 estacions pels
mapes termomètrics.

7. Per a la elaboració dels mapes climàtics es va seguir un
procediment de traçat manual de les isopletes basades en les
dades de les diferents estacions meteorològiques i en l’àmplia
experiència geogràfica i climàtica dels autors.
La cartografia generada es presenta en:
36 làmines amb la representació cartogràfica (a escala 1:750.000)
de la temperatura i la precipitació (mitjanes mensuals, estacionals i
anuals) sobre un fons físic de Catalunya, 2 làmines amb la
freqüència de precipitació (nombre mitjà de dies de pluja i neu al
llarg de l’any) per diferents punts d’observació de Catalunya i 4
làmines amb les situacions sinòptiques més típiques a la
Mediterrània Occidental segons l’estació de l’any.

8. Radiació solar:
L’any 2001 es va presentar la segona part de l' Atles Climàtic de
Catalunya, fruit d’una altra col·laboració entre diferents
organismes. En aquest cas, l’anàlisi i tractament de les dades
el van fer investigadors de la Universitat Politècnica de
Catalunya i de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN,
Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme),mentre
que el Servei Meteorològic de Catalunya (Departament de Medi
Ambient) va finançar la seva edició, feta per l’Institut Cartogràfic
de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres
Públiques). L’objectiu era actualitzar les anteriors edicions de
l’Atles de Radiació Solar a Catalunya (publicades els anys 1992
i 1996) per l’ICAEN.

9. Per a la seva elaboració, Inicialment es preparà una base de dades amb
dades de radiació solar de 139 estacions pel període 1971-1997
(malgrat el gruix d’informació es concentrà en els darrers 15 anys
d’aquest període). Totes les dades passaren per un procés d’anàlisi de
la seva qualitat, estudiant tant la seva coherència temporal com la seva
coherència espacial. Finalment, es consideraren 83 estacions per a
l’obtenció dels mapes de radiació solar.
Un primer resultat és la representació cartogràfica de les mitjanes
mensuals i anual de la irradiació solar global diària sobre superfície
horitzontal després del procés d’interpolació sense tenir en compte
l’orografia, obtenint d’aquesta manera 13 mapes (12 per les mitjanes
mensuals i 1 per la mitjana anual).
Atès que la radiació solar és una variable meteorològica molt
influenciada per l’orografia pròpia del territori, l’ICAEN va fer un segon
estudi que contemplava la incorporació de l’orografia catalana en els
mapes inicialment obtinguts a l’Atles de Radiació Solar a Catalunya. La
metodologia incloïa un model per determinar la distribució sobre el
territori català de la radiació solar tenint en compte la variació de la
radiació segons l’altitud, i un segon model per incorporar les
obstruccions a la radiació solar a causa del relleu.