Trabajo sobre un libro de griego, donde he buscado información sobre el partenón de Atenas, las Arreforas, los Propileos, etc Esta en valencià

2. El Partenó (Παρθενος) és un temple consagrat a la deessa grega Atenea Pàrtenosa qui el poble d'Atenes
considera la seva protectora a més és una ofrena a Atenea, deessa de la guerra i la saviesa com a símbol
de la victòria de Grècia sobre la barbàrie Persa…Va ser construït al segle V aC i és el monument més
antic dels ubicats a l’Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates
supervisats per Fídies.
El Partenó és considerat com un símbol perdurable de l'antiga Grècia i de democràcia atenesa, i un dels
monuments més grans del món cultural.
El Partenó va ser utilitzat com tresor, i durant un temps va servir com el tresor de la Lliga de Delos. Al
segle VI dC, el Partenó es va convertir en una església cristiana dedicada a la Mare de Déu. Després de
la conquesta turc otomana, es va convertir en una mesquita a començaments de la dècada de 1460.
El 1687 va haver una explosió que va danyar el Partenó i les seves escultures. El 1806, Thomas Bruce,va
endur-se algunes de les escultures supervivents, amb el permís dels otomans. Aquestes escultures es
van vendre el 1816 al British Museum a Londres, on estan exposades actualment. El govern grec ha
demanat la devolució de les escultures a Grècia, fins ara sense èxit.
Estil: Grec Clàssic.
 Materials utilitzats: fusta i marbre pentèlic.
 Sistema constrictiu: arquitravat
 Alçat: 10’5 m
 Planta: 67’5 X 30’95 m
La funció primordial dels temples grecs no era el culte, el Partenó no disposava d'altar. Fou erigit com una
ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d'Atenes i de la Lliga de Delos.
Pocos edificios tienen la elegancia del Partenón. Algunos dicen que se debe a que muchas de sus medidas
guardan la razón áurea.


3. Les arrèfores (Ἀρρήφορος) eren dos xiques verges d'entre set i once anys que vivíen en
l'Acròpolis d'Atenes. En la festivitat de la deessa Atenea Polias portàven sobre els seus
caps en unes cistelles el que lis donava la sacerdotisa d’esta deessa. Ningú sap de qué se
tractaba, ni siquiera elles mateixes. Descendíen per una baixada subterrànea fins una
cova. Deixaven els presents allí abaix i agafaven altres objetes que també estaven tapats i
que duien a la Acròpolis. Després d’açó eren remplaçades per altres.
Eren elegides pels arcontes entre les families nobles, probablement entre les allegades al
culte d’Atenea. Les seues families pagaven les despeses de la festa.
El seu nom significa portadores d’àrrēta: coses de les que esta prohibit parlar.
Es diu que existíen quatre arrèfores i que dos d’elles teixíen el peplo d’Atenea que recibía
cada quatre anys en les Panatenees .

4. El propileu (Προπύλαιον = 'davant la porta') era, a l'antiga Grècia, un vestíbul davant
l'entrada a un temple, palau, àgora o ciutat. En el cas d'un santuari o recinte sagrat
consistia en un camí flanquejat per edificis, d'estructura molt més complexa i
monumental, normalment dotat d'una façana amb columnes, i llavors s'hi referien amb
el plural Προπύλαια.
La construcció dels Propileus atenencs fou obra de l'arquitecte Mnèsicles. Els Propileus
estaven adornats amb moltes altres estàtues. Un camí que anava entre l'àgora i els
propileus que era l'única entrada a l'acròpoli. És considerat un dels més perfectes treballs
artístics grecs.

5. Atenea Partenos era el nom d'una imponent escultura criselefantina ( d'or i marfil ) de la
deessa grega Atenea esculpida per Fidias i erigida en el Partenó d'Atenes .
L'estàtua en si està feta de marfil i or . Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a
l'Esfinx i a cada costat del cap hi ha aixetes en relleu. ... L'estàtua d'Atenea té una túnica
fins als peus , i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en marfil. Sosté unaVictoria
d'aproximadament quatre colzes i a l'altra mà una llança; als seus peus jeu un escut i prop
de la llança hi ha una serp. Sobre el pedestal està el naixement de Pandora.
L'obra original de Fidias tenia unes dimensions que aconseguien els 26 colzes d'altura ( 12 m
aproximadament ) . El cost va haver d'estar a prop dels 700 talents.