1. Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES
LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES
• LLENGÜES
ROMÀNIQUES : XINÈS
CATALÀ, ESPANYOL La construcció de frases subordinades es fa per
ROMANÈS ,FRANCÈS juxtaposició, sense l’ús de cap partícula.
PORTUGUÈS ... S+V+O Els complements preposicionals precedeixen el verb.
De vegades el complement apareix davant de la frase
• XINÈS O+S+V
La nena menja caramels.
• RUS
• WÒLOF – FULA TAGAL
Nena menja caramels Generalment fan servir els verbs en forma passiva
• TAGAL Els caramels són menjats per la nena
ÀRAB
Signes de puntuació:
• BERBER - AMAZIG V+S+O És poc freqüent l’ús de la coma , en el seu lloc s’usa
• ÀRAB molt la conjunció i .
No fan servir ; : en el seu lloc utilitzen el punt i a
Menja nena caramels. part.
No té signes d’interrogació, d’admiració , ni cometes,
ni guions.
La subordinació es fa a través de l’entonació.
• PANJABI
• URDÚ PANJABI – URDÚ
• MANDINGA S+O+V L’adjectiu i els complements de nom van davant del nom .
No utilitza preposicions sinó postposicions. Casa a
• SONINKE
• JAPONÈS Nena caramels menja
Bibliografia: Col·lecció: Llengua, immigració i ensenyament del català. Del Departament de Benestar i Família. Generalitat de Catalunya.
Lluïsa Gracia, El Xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès
Lluïsa Gracia, Estudi comparatiu entre la gramàtica del wòlof i fula i la del català.
Raquel Sánchez, Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’àrab..
Marcos Orozco i Francesc Roca, Estudi comparatiu entre les gramàtiques del fula i el wòlof i la del català.
Xavier Lamuela,Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i del berber o amazig
www.xtec.es/acollida (recursos pel professorat)
www.xtec.es/sedec

2. CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES DE DIFERENTS LLENGÜES
LLENGÜES POSSIBLES ERRORS DELS PARLANTS
RESPECTE DEL CATALÀ
-ÀRAB L’article definit i indefinits no és un element • XINÈS, AMAZIG, URDÚ / PANJABI,
independent ( al- ) (-n) TAGAL i RUS
Dificultat a reconèixer i utilitzar els articles
- AMAZIG No hi ha article.
-XINÈS No hi ha articles , no té cap element lexical que • ÀRAB, MANDINGA/SONINKÉ i BENGALÍ,
correspongui al nostre article. Dificultat a reconèixer:
- l’article com a partícula independent
ARTICLE -URDÚ/PANJABI No hi ha article. - la diferència entre els articles definits i
indefinits.
-MANDINGA/ SONINKÉ L’article definit i indefinits no és
un element independent (-o)
• WÒLOF/FULA
-TAGAL No hi ha article Dificultat a reconèixer:
- la diferència entre els articles definits i
-BENGALÍ L’article definit i indefinits no és un element indefinits.
independent
-WÒLOF/FULA Només hi ha article definit.
-RUS No hi ha articles.

3. -ÀRAB La majoria de noms són femenins
Hi ha paraules ,però que admeten els dos
gèneres.
-AMAZIG Hi ha dos gèneres, però no coincideixen amb
el català : la majoria de noms masculins comencen per la
vocal a i els femenins comencen per la consonant t
seguida de la vocal a. • ÀRAB, AMAZIG, URDÚ / PANJABI , RUS,
XINÈS , TAGAL, MANDINGA / SONINKÉ,
-XINÈS Hi ha dos gèneres, però no coincideixen amb el WÒLOF / FULA
català.
Dificultat de correspondència amb el gènere
-URDÚ / PANJABI Hi ha dos gèneres que no sempre es de les paraules catalanes.
corresponen amb el català.
NOM
Dificultat per distingir entre masculí i femení .
- MANDINGA/ SONINKÉ Hi ha dos gèneres, però no
GÈNERE
coincideixen amb el català
-TAGAL Hi ha dos gèneres , però no coincideixen amb el
català
-BENGALÍ ....
-WÒLOF/FULA Hi ha dos gèneres, però no coincideixen
amb el català
-RUS Hi ha tres gèneres: masculí, femení i neutre, i sis
casos de declinació. Mots molt usuals són neutres o de
diferent gènere que en català .

4. -ÀRAB Hi ha tres nombres : singular, plural i dual.
• ÀRAB
-AMAZIG No té una formació sistemàtica del plural. Moltes Classificar les paraules duals en
paraules tenen una forma particular de fer el plural. singular o plural.
-XINÈS No hi ha flexió nominal . • AMAZIG, MANDINGA / SONINKÉ,
WÒLOF / FULA, TAGAL
Dificultat per a la formació dels plurals per
-URDÚ / PANJABI Hi ha singular i plural mitjà d’un morfema com el català.
• XINÈS
NOM -MANDINGA / SONINKÉ No hi ha morfema de plural. Dificultat a distingir entre singular i plural.
NOMBRE • URDÚ / PANJABI La terminació -a és
-TAGAL No hi ha flexió nominal. El plural es marca amb marca de plural. Això pot portar confusions en
una partícula independent, els mots en femení i singular.
-BENGALÍ ...
-WÒLOF / FULA No hi ha morfema de plural.
-RUS Hi ha dos nombres com el català.

5. -ÀRAB No hi ha verbs copulatius. Es sobreentenen dins
la frase. • ARAB , AMAZIG, XINÈS, MANDINGA /
SONINKÉ, TAGAL, WÒLOF / FULA
Omissió del verb en les frases atributives .
- AMAZIG No hi ha verbs copulatius. Confusió en l’ús dels verbs estar, ser,
haver i tenir.
-XINÈS No hi ha verbs copulatius.
-URDÚ / PANJABI No distingeixen entre ser i estar.
• URDÚ / PANJABI
VERBS No saber quan utilitzar els verbs ser i estar
-MANDINGA / SONINKÉ No hi ha verb copulatiu.
COPULATIUS
-TAGAL No hi ha verbs copulatius • RUS
Dificultat a utilitzar aquests verbs en
present.
-BENGALÍ ...
-WÒLOF / FULA No hi ha verb copulatiu.
-RUS No hi ha verbs copulatius en present, però sí en
passat i futur.

6. -ÀRAB Només té una conjugació . Distingeix entre
aspecte, mode, nombre, persona gènere i veu. No té • ÀRAB
infinitiu (al diccionari entren per la 3ª pers. del sing. ) Confusió en els temps verbal, no domina el
Té dos marques de temps: perfectiu i imperfectiu. sistema temporal .
Utilització generalitzada del present.
- AMAZIG Només té l’aspecte perfectiu i imperfectiu
(accions acabades o no acabades)
-XINÈS No té marques de concordança entre el pronom i • AMAZIG, MANDINGA / SONINKÉ , TAGAL
el verb. No canvien de forma per expressar el temps i la Ús inadequat dels modes i dels temps
persona. verbals.
-URDÚ - PANJABI Tenen flexió verbal de temps, persona
FLEXIÓ i gènere. • XINÈS
Dificultat a reconèixer i usar les diferents
-MANDINGA / SONINKÉ En els temps verbals només formes verbals adequada al temps i a la
VERBAL tenen l’aspecte perfectiu i imperfectiu (accions acabades o persona.
no acabades)
MODE
TEMPS -TAGAL No té marques de concordança entre el pronom i
PERSONA el verb. No canvien de forma per expressar la persona i el
nombre.
Té tres marques de temps: perfectiu, imperfectiu i
previst.
- BENGALÍ
-WÒLOF / FULA Hi ha flexió verbal.
-RUS ...

7. -ÀRAB ...
-AMAZIG ...
-XINÈS Ús de preposicions i postposicions • XINÈS
Tendència a no utilitzar la preposició a, amb,
de... en els complements del nom.
-URDÚ / PANJABI Utilitza de vegades postposicions en
lloc de preposicions. • URDÚ / PANJABI, MANDINGA / SONINKÉ
Tendència a no utilitzar les preposicions,
posar-les en un lloc inadequat o confondre la
PREPOSICIONS -MANDINGA / SONINKÉ Utilitza de vegades preposició que s’ha d’utilitzar.
postposicions en lloc de preposicions.
-TAGAL ...
-BENGALÍ ...
• WÒLOF / FULA
-WÒLOF / FULA Tenen menys preposicions que el català. Confusió o omissió de preposicions.
Hi ha paraules que poden funcionar com a preposició i
com adverbi.
• RUS
-RUS Hi ha preposicions i marques de morfologia a més a Es pot deixar la preposició atès que ja l’ha dit
més del cas de la declinació. en el mot.

8. -ÀRAB Els pronoms tenen flexió de persona, nombre i
gènere. • ÀRAB , BERBER / AMAZIG, XINÈS,
URDÚ - PANJABI, TAGAL
- AMAZIG Hi ha pronoms forts i febles, però no té els Dificultats per a fer servir
pronoms en i hi. els pronom febles i confusió en la utilització
dels altres pronoms.
-XINÈS No hi ha pronoms febles, només hi ha pronoms
PRONOMS personals.
PERSONALS I
FEBLES
-URDÚ - PANJABI Els pronoms forts no expressen
gènere. Fan la funció de proximitat i llunyania que fan els
demostratius. No tenen els pronoms febles li, hi, en
-TAGAL Hi ha els pronoms personals forts.
-MANDINGA / SONINKÉ, BENGALÍ, WÒLOF / FULA,
RUS ...

9. -ÀRAB El possessiu és un sufix. Concorda en gènere i
nombre amb el posseïdor i no amb la cosa posseïda. • ÀRAB
Dificultat en la concordança
- AMAZIG Generalment utilitzen la preposició de +
POSSESIUS pronom després de la cosa posseïda.
• AMAZIG
-XINÈS Utilitza el possessiu darrere el nom Desconeixement dels
possessius meu, teu,
-URDÚ - PANJABI Fan la mateixa funció que el català. seu...
• XINÈS
No utilitzarà possessius davant el nom

10. ASPECTES MORFOSINTÀCTICS QUE CAL TREBALLAR DE FORMA SISTEMÀTICA EN ALUMNES DE
LLENGÜES NO ROMÀNIQUES
ÀRAB AMAZIG XINÈS URDÚ- SONINKÉ- TAGAL BENGALÍ WÒLOF - RUS
PANJABI MANDINGA FULA
ARTICLE X X X X X X X ? X
NOM X X X X X X ? X X
GÈNERE
NOM X X X X X X ? X X
NOMBRE
VERBS X X X X X X ? X X
COPULATIUS
FLEXIÓ X X X X X ? ?
VERBAL
PREPOSICIONS ? ? X X X ? ? X X
PRONOMS ? X X X ? X ? ? ?
POSSESIUS X X X ? ? ? ? ?
ESTRUCTURA X X X X ? ?
DE LA FRASE