1. Declaració de bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic del Barri de les Adoberies de Vic

2. Concretament, les persones que presenten la sol·licitud temen que els immobles siguin declarats en estat ruïnós, cosa que permetria construir-hi sense respectar la fisonomia del barri. Ens trobem a principis de 2007, moment àlgid de la darrera etapa de creixement econòmic viscuda al nostre país. L’expedient d’incoació del barri de les adoberies de Vic s'emprèn a partir d’una iniciativa de la societat civil vigatana, que creia que aquesta zona estava amenaçada, tot i gaudir de protecció a nivell local.

3. Els tècnics i responsables del Servei de Patrimoni Etnològic del CPCPTC es desplacen en diverses ocasions a Vic per tal d’entrevistar-se amb persones que hom considera que poden tenir una opinió autoritzada sobre el tema. Tothom coincideix a considerar el barri de les adoberies de Vic un barri singular no només en l’àmbit local, sinó a escala nacional.

5. L’expedient de declaració ha de constar d’un informe de les següents característiques: 1. PREÀMBUL I OBJECTIUS 2. MEMÒRIA 2.a. Memòria etnohistòrica 2.b. Memòria arquitectònica 2.c. Estat de conservació 2.d. Bibliografia 3. RÈGIM DE PROTECCIÓ 3.a. El conjunt. Definició i delimitació 3.a.1. Criteris d’intervenció i proposta de criteris específics 3.b. Normativa 3.b.1. Marc legal 3.b.2. Règim d’autoritzacions del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació 4. ANNEX 4.a. Documentació gràfica - plànols a escala 1/50 corresponent a: - plantes - façanes - seccions - Reproducció de la planimetria històrica i fotografies antigues que, d’acord amb el Servei de Patrimoni Etnològic, es considerin més importants per a la comprensió de la història de l’element, fins al moment de la redacció del treball - Plànol urbanístic -Plànol cadastral o parcel·lari amb nom i número de carrer 4.b. Documentació fotogràfica - Fotografies interior, exterior i entorn 5. IDENTIFICACIÓ DE LA PROPIETAT 5.a. Nom i adreça de la propietat dels immobles a declarar 6. INFORME SOBRE EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT 6.a. Informe sobre el planejament urbanístic vigent d’aplicació al conjunt i al seu entorn, incloent anàlisi sobre la seva adequació a la protecció proposada i, si s’escau, propostes concretes de modificació a incloure en els apartats 3.a.1 i 3.b.3 de criteris d’intervenció.

6. Emplaçament del barri de les adoberies en el conjunt de la ciutat de Vic

7. Plànol de la zona proposada per a la declaració

8. El barri El passatge del Comú permetia l’accés al riu per sota de l’edifici situat al núm. 18 del carrer Adoberies; creuava el rec amb una passera pròpia. Aquest pas estret, que permetia el pas de dues persones de costat, es conserva encara avui, en un estat molt precari com es pot observar en aquestes dues imatges, ja que es va esfondrar l’edifici del qual formava part. Carrer de les Adoberies, des de l’extrem nord del pont de Queralt . Carrer de les Adoberies. S’observen els passos elevats que comuniquen les adoberies velles amb les construïdes amb posterioritat. La majoria d’elles són ampliacions de les del marge del riu, i es van construir durant el segle XX.

9. El barri Carrer del Prat d’en Galliners, amb Can Macara i el pont nou en primer terme. Carrer dels Aluders, mirant cap al nord. Carrer dels Aluders, mirant cap al sud. El pas està barrat a l’alçada de Can Macara degut a l’estat tan precari en què es troben els edificis de l’entorn.

10. Les adoberies L’adoberia tipus consta, bàsicament, de dues o tres plantes com a mínim per dur a terme el procés de l’adob. L’adequació de la seva estructura s’ajustava plenament a les necessitats de les fases del procés de l’adob, així com la seva ubicació a frec de ribera (en el cas de Vic, el riu Mèder, a la zona anomenada de Les Clotes). Aquest procés, per tant, seguia un ordre de treball que es justificava amb l’arquitectura del propi taller.

11. El rec , construït l’any 1710 per Fèlix Saborit, s’aprofitava per obtenir l’aigua del riu canalitzada i amb el nivell adequat. A l’encreuament amb el carrer Aluders els edificis s’enretiren i el carrer Prat d’en Galliners se situa al costat del rec. Aquest fet comportà la construcció de canals subterranis i mines que portaven l’aigua per sota el carrer, com els que es conserven en l’edifici de Can Macara. A partir d’aquest punt, el rec desapareix, interromput per l’arrencada del pont del final del carrer dels Aluders, i torna a reaparèixer, molt desdibuixat, en l’arbreda situada al final de l’esplanada del marge del riu. Des d’allà, s’interromp novament i es perd la traça original, que arribava al molí i als camps situats al costat. Resclosa. Comporta del rec. Rec i passera. Passeres damunt del rec. Soterranis de Can Macara, inundats per l’aigua provinent de la mina.

12. En un primer moment, tot el procés de l’adob es duia a terme als “ clots ”, ubicats a l’exterior de l’adoberia. Més tard, les feines es traslladarien a l’interior de l’adoberia, a la planta baixa , o semisoterrada , on entrava l’aigua que ompliria els safareigs. Unes comportes permetien l’entrada de l’aigua des del rec desviat del riu. Normalment, la ribera es situava en un nivell inferior respecte al carrer per tal d’afavorir la canalització de les aigües a l’interior dels safareigs, entrant l’aigua a l’ obrador per efecte únic de la gravetat. C. de les Adoberies 2 i 4. Semisoterrani. Clots amb molinetes. C. de les Adoberies 2 i 4. Semisoterrani. Bombos d’adob. C. de les Adoberies 2 i 4. Semisoterrani. Clots C. de les Adoberies 2 i 4. Vista parcial del semisoterrani.

13. Les plantes immediatament superiors eren zones de treball , amb les ventilacions i entrades de llum imprescindibles, on els obrers tallaven, estiraven i netejaven les pells en els seus diversos acabats. Són les parts menys interessants des d’un punt de vista arquitectònic. Carrer de les Adoberies 19. Planta segona. Carrer de les Adoberies 6. Planta primera. Carrer de les Adoberies 8. Planta segona. Carrer de les Adoberies 17. Planta primera.

14. A la planta o plantes superiors hi trobem els “ tiradors ” o estenedors de fusta de l’adoberia. En aquest espai, els cuirs perdien la humitat, ja que era una planta coberta, amb finestrals amples, i una vegada penjats, s’assecaven amb el corrent d’aire, però sense entrar en contacte amb el sol, ja que aquest les enduriria. En aquesta planta alta també hi tenien lloc les operacions de l’acabament de les pells i emmagatzematge, fins a arribar al moment de la seva expedició. Exterior d’assecadors. Tiradors de Can Macara. Estenedors o tiradors de “la Tuta”. Les seves grans dimensions, la seva especial ubicació i el fet que estiguin oberts als quatre vents els converteixen en uns dels més emblemàtics de la zona. Exterior d’assecadors. Tiradors de l’edifici del carrer de les Adoberies núm. 8.

15. Interior d’uns assecadors. Interior d’uns assecadors. Barrades Els “tiradors” estaven formats per un seguir de “ barrades ”, llates de fusta clavades al sostre de l’estenedor, armades de claus de ganxo disposats un al costat de l’altre per tal de poder-hi penjar les peces. A Vic s’hi poden observar els edificis de les adoberies amb els tendals de fusta al capdamunt i els contraforts i passeres que travessen les adoberies (ampliació del negoci). Interior dels assecadors del carrer de les Adoberies núm. 19. Interior dels assecadors d’Adoberies 20. Interior dels assecadors del carrer de les Adoberies núm. 17 – Aluders 6.

16. L’estat en què ha arribat el conjunt del Barri de les Adoberies fins a l’actualitat fan que puguem apreciar, encara avui, com era aquest barri tan emblemàtic per a la ciutat de Vic, on es duia a terme una activitat d’importància a escala nacional. Són una mostra, tal com diu la llei, d’ immobles i instal·lacions emprats consuetudinàriament a Catalunya les característiques arquitectòniques dels quals són representatives de formes tradicionals. És per aquest motiu que se’n demana la seva declaració de bé cultural d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic. Barcelona, 22 de desembre de 2008