1. TEMA 6
EL GRUP D’INTERVENCIÓ
6.1 L’espai d’intervenció pedagògica
6.2 L’ordenació de l’espai d’intervenció
6.3 Components de la intervenció didàctica
2. OBJECTIUS DEL TEMA
• Prendre consciència dels condicionants i
potencials d’un determinat espai per a
qualsevol intervenció educativa.
• Conèixer els elements de tot acte
d’intervenció didàctico-educativa.
• Saber identificar en una realitat educativa els
elements i condicionants esmentats.
3. 6.1 L’ESPAI D’INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA
L’espai d’intervenció es pot abordar des de:
Espai macro com el context en el que ens trobem
immersos.
Espai meso com el conjunt d’àmbits diversos dins
d’un espai/edifici determinat de funcionalitats
diferents.
Espai micro d’intervenció educativa el conjunt de
zones organitzades expressament per tal d’acollir els
processos d’intervenció educativa.
4. 6.1.1 Límits i possibilitats que ofereix l’espai
Grau de formalitat:
Molt FormalAula escolar
Molt InformalCarrer
Grau de control:
Molt AltCentre penitenciari
Molt BaixAteneu
5. 6.1.2 Tipologia de destinataris
Condicionants biològics:
Edat
Estat de Salut/Hàndicaps
Gènere
Condicionants psicològics:
Etapa madurativa dels usuaris
Condicionants socials: (Condicions)
Econòmiques
Culturals
Ambientals
6. 6.2 L’ORDENACIÓ DE L’ESPAI D’INTERVENCIÓ
Configuració i utilització de l’espai
d’intervenció:
Com a element substancial en el que s’instal·la el
currículum ocult
Com a instrument didàctic
Com a lloc de convivència i de relacions
Com a àmbit estètic
Com a territori del significat
7. Característiques de l’espai
L’espai d’intervenció ideal és aquell que:
Fomenta la interacció social
Facilita l’aprenentatge
Enriqueix la comunicació
Dissenya marcs d’instrucció que estimulin
l’aprenentatge
Desenvolupa la capacitat crítica i possibilitat
d’intercanvi, etc.
8. 6.3 COMPONENTS DE LA INTERVENCIÓ DIDÀCTICA
(Ferrández, 1996)
Variables Nuclears
Variables Exògenes
Variables Endògenes
11. Teoria de la comunicació bidireccional
(Ferrández, 1990)
Context
macro i micro
Codificador Missatge Canal Decodificador
Canal
EMISSOR RECEPTOR
Codi
Simbòlic
Analògic
Icònic
Codi
RECEPTOR EMISSOR
Decodificador Canal Missatge Canal Codificador
Barreres i sorolls
12. Codis de Comunicació
SIMBÒLIC:
La relació entre significat i significant és convencional.
És necessari dominar els signes convencionals.
A la nostra cultura té tres especificitats:
1. Verbal
2. Numèric
3. Semiològic
13. Codis de Comunicació
1. SIMBÒLIC - VERBAL: (Relacionat amb les Llengües)
L’expressió verbal és fonamental en tot el procés educatiu.
El domini de la llengua oral i escrita forma part dels
processos educatius formals des de l’inici.
El correcte i progressiu domini d’aquest codi és garantia
d’interiorització, assimilació i integració de la cultura.
En l’educació formal és clau en tot moment.
14. Codis de Comunicació
2. SIMBÒLIC -NUMÈRIC: (Relacionat amb les Matemàtiques)
L’àrea de Matemàtiques es desenvolupa des
de les primeres etapes del sistema educatiu.
L’expressió numèrica és un contingut
fonamental en l’educació formal.
15. Codis de Comunicació
3. SIMBÒLIC - SEMIOLÒGIC: (Relacionat amb la imatge)
Les imatges convencionals estan cada vegada
més presents a la nostra realitat
No està resol en l’educació formal.
L’educació no formal no evita incloure aquests
codis en els seus processos educatius.
16. Codis de Comunicació
ANALÒGIC:
Hi ha certa relació natural entre el significat i el
significant. És semi -convencional.
Es requereix certa abstracció per codificar i decodificar
missatges.
S’aprèn durant la vida. És més cultural.
Tot el camp de l’expressió dinàmica (dansa, teatre, etc.)
Comunicació no verbal.
L’educació formal no ha estat massa acollidora d’aquest
tipus de codis.
L’educació no formal s’ha ocupat més del camp analògic.
17. Codis de Comunicació
ICÒNIC:
La relació entre significat i significant és total. (a vegades
es confonen).
Absència de convencionalismes. Experiència directa.
Gairebé no es requereix aptitud abstracta.
Es centra en l’expressió plàstica (dibuix, pintura,
escultura, etc.)
Present en l’educació formal, no formal i també en
l’informal.
18. Models d’acció educativa
(Zabalza, 2000)
Atenció preferent a les
fonts del coneixement
MODEL HUMANISTA-
MODEL ACADEMICISTA EXPRESSIU
Preponderància de les Preponderància de les
consideracions sobre consideracions sobre
la realitat objectiva la realitat subjectiva
MODEL TECNOLÒGIC MODEL CRÍTIC
Atenció preferent a l’ús
del coneixement
19. Bibliografia
Borbonès,C (1991). L’organització dels espais en els
processos educatius a Revista de Ciències de
l’educació. Facultat de Filosofia i Lletres. U. Rovira i
Virgili. Tarragona
Santos Guerra, M.A (1994). Entre bastidores. Ed.
Aljibe. Málaga.
Tejada, J (2005). Didàctica-Currículum. Ed. Davinci
continental. Barcelona