2. L’avantguarda europea ...
Inclou els corrents estètics
que posen de manifest la
crisi de les arts i de la
literatura produïda en el
món occidental al
començament del segle XX.
3. Característiques
Rebuig de la tradició cultural burgesa
Destrucció de l'art tradicional
Recerca de noves formes expressives
Plantejaments innovadors que
revolucionen l’art
Inconformisme social
Incorporació de tècnica, de la modernitat i
de la màquina a la creació artística.
Ús de les idees freudianes.
4. Cronologia
Inici: pels volts l'any 1905
Màxima intensitat: el 1916 i el 1925
Declivi i desaparició: al voltant de
l’any1930 fins 1940
5. Contextualització històrica
Primera Guerra Mundial
Revolució russa de 1917
Crisi econòmica de 1929
Naixement de les ideologies totalitàries:
feixistes i estalinistes
Revolucions obreres
6. La Primera Guerra Mundial
1914 -1918
El conflicte
provoca un gran
trasbals econòmic,
polític i social.
El conflicte
provoca un gran
trasbals econòmic,
polític i social.
7. Els moviments d’avantguada
Els ISMES
L’artista lluita contra la tradició acadèmica.
Són alhora moviments socials i creadors
d’una nova teoria de l’art: l’antiart
Són caòtics i destructius
Declaren els principis a través dels
manisfestos.
S’extingeixen amb rapidesa (poca capacitat
d’incidència social - incomprensió)
10. El cubisme
Va néixer com a moviment pictòric a París, 1907. La
primera mostra pictòrica fou el quadre de Picasso, Les
senyoretes del Carrer d’Avinyó (1907).
Rebutgen la còpia exacta de la realitat.
Aplicació simultània de diferents perspectives.
Era un art intel·lectual que demanava la participació de
l’espectador perquè aquest havia de reconstruir l’obra
mentalment.
El moviment esdevingué literari amb G. Apollinaire. El
seu llibre més representatiu
fou Caligrammes (1918)
11. TÈCNIQUES LITERÀRIES:
- Aplicació del collage a la literatura
- Ús de diferents lletres d’impremta
- Ús del cal·ligrama
- Desaparició dels enllaços lògics de la frase
12. El cal·ligrama
Composició poètica que respresenta o
suggereix plàsticament algun motiu que té a
veure amb la temàtica del poema. Joc
tipogràfic
15. Unique Forms of Continuity in
Space, Umberto Boccioni
El futurisme
Forces del carrer, Umberto
Boccioni
16. El futurisme
Va néixer a Itàlia, 1909
Teòric: Filipo Tomaso Marinetti
Voluntat d’incidència social
Atac frontal al passat. La nova cultura s’orienta al futur.
Reivindicació del progrés, la tecnologia, la lluita,el combat
(exaltació de la 1a Guerra Mundial).
Fascinats per la velocitat, l’electricitat, l’automòbil, l’avió... etc.
Creació poètica: trencar l’ordre del discurs, paraules en
llibertat. destrueixen la tipografia convencional, destrueixen la
sintaxi, destrueixen també la puntuació. Empren símbols gràfics,
deixen espais en blanc i usen la sinestèsia. Ús de signes
aritmètics, musicals, etc.
20. El dadaisme Nova York
Impulsor: Tristan Tzara
Fou el moviment més radical. Da da és l’onomatopeia infantil
Ideològicament es caracteritza per una actitud anarquista, l’exaltació
del “jo” lliure i independent, la negació constant de la moral
tradicional i sobretot per un violent rebuig a la racionalitat.
Defensava l'espontaneïtat, l’atzar, l’absurd i la bogeria.
Actitud transgressora i de rebuig a l’ordre establert.
Es denuncia la inutilitat de l’art i de la literatura tradicional.
Espontaneïtat, s’ultrapassa el límit de la lògica i la moralitat.
Reivindicació de l’absurd, l’atzar i l’humor.
Promouen una ideologia ètica de rebuig al bel·licisme
Literatura: collage literari: barrejar textos amb materials; poema
objecte i poema visual (substitueix paraules per elements plàstics
(fotos, materials, dibuixos,..).
Escriptura autòmatica: Les idees es plasmen sobre el paper sense
rectificació posterior (expressar-se amb espontaneïtat total sense que
hi intervingui la raó, seguint el dictat del món interior)
26. El surrealisme
França, principis anys 1920
Representà la culminació de les avantguardes i, per tant, la
seva liquidació.
Teòric: André Breton, autor del Manifest del Surrealisme
liderava el moviment.
A partir de 1939-40 el declivi del moviment fou evident, i es pot
considerar que estava dissolt.
Derivació del dadaisme : Ús de l’escriptura automàtica. Associació
de paraules i imatges. Defensa de la distorsió al·lucinatòria (consum
de drogues) o onírica. Ús d’al·literacions i anàfores
Participà de la política comunista (Trotskisme).
Reben influència de la psicoanàlisi de Freud. L’essència de
l’esperit es troba en el subconscient. Volien assolir el
coneixement més recòndit de la realitat, el fons més amagat de
la subjectivitat humana. Les vies d’accés a aquesta realitat eren
els somnis. L’esperit es mostra en llibertat en el somni.
Literatura: escriptura automàtica: reproduir els filtres de la
ment.
Temes recurrents: l’erotisme, l’humor i l’absurd cruel.
28. MANIFEST GROC
DENUNCIEM La manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM La manca absoluta de decisió i d’audàcia
DENUNCIEM La por als nous fets, a les paraules, a risc, al ridícul
DENUNCIEM El soporime de l’ambient podrit de les penyes i els
personalismes barrejats amb l’art
DENUNCIEM L’Absoluta indocumentació dels crítics respecte l’art
d’avui i l’art d’ahir.
DENUNCIEM Els joves que pretenen repetir l’antiga pintura.
DENUNCIEM Els joves que pretenen repetir l’antiga literatura
DENUNCIEM L’arquitectura d’estil
DENUNCIEM Els pintors d’arbres torts
Fragment del Manifest groc (1928) Dalí, Guash i Montanyà
33. El grup de sabadell, 1920
Joan Oliver, Armand Obiols, Francesc Trabal
Rebuig a la burgesia
Desig de provocar la societat del moment.
Qüestionaven la cultura i els costums del seu
temps, així com la funció dels artistes, escriptors i
intel.lectuals en general.
Organitzaven actes provocadors: Anti-Jocs
Florals, creació Club de Senyors, van celebrar
conferències grotesques.