1. COM SABEM SI QUELCOM ÉS UN
ÉSSER VIU?
A partir de la visita a l’escola d’una parella d’experts que ens portaven tot
un seguit de rèptils, ens varen sorgir preguntes i dubtes respecte aquests
animals.
Després d’haver vist i tocat alguns rèptils l’interés per conèixer més sobre
aquests animals va augmentar. Varem descobrir que el seu cos està fred i
el nostre calent, que mengen de costat, que alguns neixen d’ous i d’altres
de la panxa com nosaltres, que la seva pell és gruixuda i de color verd, que
muden la pell quan creixen igual que nosaltres canviem la roba quan
creixem, que es mouen molt a poc a poc si la temperatura ambient no és
de 40 graus, que no tenen parpelles ni orelles, i que la serp olora per un
forat que té en el paladar…
Al racó d’experimentació aprofitem aquest interés dels alumnes i volem
respondre aquesta pregunta: Com sabem si quelcom és un ésser viu?
Hem recollit algunes de les intervencions dels alumnes, fotos, plasmacions…
i hem elaborat una maqueta de l’interior del cocodril.
Els alumnes tenen 3, 4, 5 i 6 anys. (Racó intercicles)
2. RESPONEM AMB LES NOSTRES IDEES.
El cocodril és un ésser viu? Sí! No!
Sí, com els animals que estan a l’aigua i altres a la terra. (German, 5 anys)
Què és un experiment? – Pregunten alguns-
Es una cosa que la pones en un cubo y hace magia. (Andrés 4 anys)
Mestra: Nosaltres som éssers vius? SÍ! No! Com sabeu què som èssers vius? Quines
coses fem?
Els nens i nenes van diguent:
Podem moure’ns.
Creixem.
Respirem pel nas i per la boca.
Mengem.
Bebem.
Tenir fills.
Ens morim.
Tenim peus.
La cabra té banyes, el bull també, la vaca també… el conill té orelles. Tots són
diferents.
Som animals! (Germán)
Som animals? (Andrés)
Els animals no són iguals perquè viuen a l’aigua i els peixos són petits. (Germán)
3. CONTINUA LA CONVERSA...
NOMÉS HEM RECOLLIT UNA PART
Si mengem molt, fem caca. (Cristian)
Mestra:Sí, i què passa quan memgem? Per on entra el menjar en el
nostre cos?
Per la boca (nens/es)
Mestra: I després per on passa?
Per aquí. (Assenyalen l’esòfag)
Mestra: Molt bé, per l’esòfag! I després on va?
A la panxa! (Maria) I si menges molt et poses molt gras! (Cristian)
Si, no podem menjar tant. Hem de menjar fruita.(German)
Mestra: Així, va a l’estòmag. I després ?
Fem caca. (contesten)
Mestra: Aquí tenim el cos humà per dins. Mireu, què deu ser això?
(Assenyalant l’estòmag)
El cor (Fran)
Té ratlles!
Mestra: Què seran aquestes ratlles?
És l’estòmag! (Victor)
4. OBSERVEM EL NOSTRE INTERIOR
Mestra: De quin color són les
ratlles?
Jo també tinc ratlles! I assenyala
les venes del braç.(Paula)
Mestra: I què deuen ser? De quin
color són?
Liles. (Paula)
Les meves són blaves. (Fran)
Mestra: I tots tenim aquestes
ratlles? A veure, mireu-vos els
braços…. Ui! I na Maria també té
ratlles a les parpelles, i a la cara, i
al front…
I jo tinc? (Pregunten uns quants).
Mestra: Què deu ser això que
tenim tots? Mirem el cos humà a
veure si ho endevinem.
7. BUSQUEM MÉS RESPOSTES
Jo ho he vist en un llibre! Vaig a buscar-ho! (Andrea)
Ens porta un llibre del cos humà i ens ensenya la pàgina on surt la
circulació.
Llegim el que explica i entre tots aclarim el que diu. Descobrim que quan el
cor batega, la sang entra i surt del cor. Alguns diuen si no tinguèssim cor
ens moriríem. Andrés ens explica que havia un senyor que estava malalt
perquè el seu cor no funcionava i li havien de posar un altre nou.
Així descobrim que hi ha venes de dos colors: vermell i blau. La sang entra
al cor bruta (color blau) i surt neta (color vermell).
Ho representem en la maqueta del cocodril.
9. PENSEM:
QUÈ LI ENTRA AL COCODRIL?
I QUÈ LI SURT?
Li entra: aire, aigua, menjar, fred, una
mosca ...
I li surt: pipi, aire, excrements, bebés ...
12. Representem el cor
amb globus de color.
Les venes i les
artèries van del cor a
totes les parts del
cos.
Entenem una mica
més de com funciona
la circulació de la
sang en els éssers
vius.
13. “El menjar es mou dins quan
mengem” (Cristian)
Intentem representar
l’aparell digestiu del
cocodril partint del
nostre.
Fem la llengua amb
plastelina, l’esòfag amb
paper de forrar, l’estòmag
amb una bossa de plàstic
transparent, i els
instestins amb
plastelina...
14. LA NOSTRA MAQUETA
Ara el problema és com penjar-lo sense
que li caigui res. Decidim deixar-ho
damunt una taula.
16. ACABEM AMB MÉS INTERROGANTS?
Com és la granota per dins?
Tots els éssers vius són així?
Per què tenim dos intestins?
Per què alguns animals tenen pèl i altres
no?
Per què la pell del cocodril és gruixuda?