5. CARACTER ÍSTIQUES DEL POEMA Va ser escrit quan ja s’havia establert d’una manera gairebé universal que l’assalariat tenia dret a unes vacances d’uns dies sense que se li descomptés res del sou estipulat. El poeta se sentia molt polititzat; no perquè li agradés la política, sinó perquè no hi havia manera de fer poesia sense que no li sortís compromesa. Volia fugir de les metafísiques d’altres grans contemporanis seus que només s’enfrontaven amb la realitat social des de plantejaments ideals o utòpics, segurament per evitar emmerdar-se en la baixa qualitat del quotidià, que no té altra dimensió que els minuts -o dies- que una situació pugui trigar a ser resolta o desmuntada. Pere Quart envestia la circumstància i era des d’aquesta lluita que volia que n’emergís l’èpica que es mereixen els combats. La realitat no és que hom regali res a ningú, sinó que l’aparent obsequi econòmic ja ha estat retingut de la retribució deguda per la feina feta (amb tesi marxista o sense). Les vacances pagades, generalitzades entre nosaltres en temps del franquisme, tenien el mateix regust d’obsequi social voluntari i benvolent d’aquelles pagues dobles o triples (aparença encara mantinguda) que es donaven aquells anys per mostrar la bona concòrdia entre patrons i assalariats. És més, el règim ho aprofitava per fer evident la seva bona gestió i com a prova de l’harmonia social. Pere Quart desmuntava aquella imatge fent present la presa de pèl política d’aquell acció caritativa. Per actuar degudament cal repensar totes les situacions. Era la proposta del poeta de la quotidianitat.
6. AIGUAMARINA – JOSEP MARIA de SAGARRA - Tàlem: m 1 En llenguatge literari, llit nupcial. (En aquest poema fa referència al llit on els estiraran un cop morts). - Escàlem: m MAR Estaca petita i rodona que hom fixa a la vora d'una barca, galera, etc., a la qual hom lliga el rem.
7. MÉTRICA I COMENTARI: - En aquest poema podem observar que hi ha una gran diversitat mètrica i d’estrofes, força diferent dels llibres anteriors de Josep Maria de Segarra. Podem observar un polisíndeton al inici de molts dels versos amb la conjunció innecessària “ i ”; i una comparació en el vers 2. - Només observant el títol, ja ens situem en un context mariner i marítim. Al inici del poema ens introdueix en un equilibri desitjat, és a dir, que desitja ser lliure com un ocell però no canviar mai de lloc on viure. La idea bàsica del poema és el Carpe Diem, aprofitar el dia, i suposa una vida calmada i tranquil·la en un paisatge de les mateixes característiques. I només llegir llibres clàssics, ja que aquests asseguren l’estabilitat del dubte. Amb la segona estrofa, ens queda clar aquesta idea de viure el dia a dia sense preocupar-nos de on anirem quan morim. “Creure en la fusta del rem i en la fusta de l’ escàlem” , significa que només em de creure allò tangible, és a dir, allò que podem veure i sentir. I amb la tercera estrofa ens arriba la idea clau i principal del poema, l’amor, ja que diu que tot el que fem, ho hem de fer amb les parpelles obertes i el cor obert, amb els cinc sentits, sense avergonyir-se del que pugui passar durant la nit. I en els versos de l’última estrofa veiem l’amor pur i desitjat. Fa referència a la rosa i les seves espines, com que tot amor té els seus petits entrebancs i problemes, però que, malgrat tot, és tan bell com una rosa. I fa referència al vent, element clau dels poemes de Joan Maria de Segarra, com a element que fa que l’amor entre aquesta parella sigui tan pur i clar com l’aigua marina.
8.
9. L’Elionor és un dels poemes més significatius dels poemari “La fàbrica”; en aquest hi trobem la seva expressió més social que obre ull davant les injustícies socials i de les dures condicions de la classe obrera. L’Elionor és un exemple de les noies que acabaran sent com totes les dones treballadores, una vida gris que es perpetua quan la seva filla també amb catorze anys entri a treballar a la fàbrica. L’Elionor representa la classe obrera, totes les dones treballadores, les conquestes i lluites socials, les millores en les condicions laborals i socials i la necessitat de poder aconseguir una normalitat laboral i una qualitat de vida. En aquest poema, l’autor ens obre a la realitat del seu entorn: el poble on viu i la fàbrica on treballa, amb els quals s’incorpora al corrent del realisme històric. El poema <L’Elionor>, ens fa veure el treball costant i humil que es va transmetent amb les generacions. Mostra el dolor d’una dona sense rebel·lia perquè tot està estipulat i sancionat pel costum i la tradició. Els versos, també, denuncia la falsa saviesa tradicional de les dones. També podem dir que aquest poema és un poema autobiogràfic, ja que el propi autor també es va posar a treballar en una fàbrica tèxtil als catorze anys fins que va patir l’esclerosi múltiple, la qual li va obligar abandonar la feina a la fàbrica. Versos lliures, amb una constant d’hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, amb algun alexandrí i eneasíl·lab. També mostra un paral·lelisme entre els versos 1-7 i 27-31.
![INTRODUCCIÓ: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()