1. RESUM
EXECUTIU

2. Resum executiu
Antecedents
L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya s’ha elaborat en coherència i amb
l’objectiu que el Govern de la Generalitat de Catalunya doni resposta als compromisos adquirits
des de l’escala internacional fins a l’escala local durant els darrers 20 anys pel que fa a la
necessitat de desplegar estratègies que facilitin la integració de la sostenibilitat en l’àmbit del país.
Centrant-nos prioritàriament en el context europeu, el concepte de desenvolupament sostenible
forma part inherent del procés de construcció europea, cosa que reflecteix l’Estratègia de
desenvolupament sostenible de la Unió Europea (2001) i la renovada Estratègia Europa 2020
(2010) que substituirà l’Estratègia de Lisboa (2000). En tots els casos, un dels principis
fonamentals és la necessitat de garantir la integració del desenvolupament sostenible en el
conjunt de polítiques europees com a oportunitat per fer front als reptes de futur.
De manera alineada als mandats europeus, el desenvolupament sostenible és també un dels
principis rectors en què es fonamenta l’Estatut de Catalunya de 2006. A més, el Parlament ha
plantejat diverses vegades la necessitat de dotar-se d’una estratègia de desenvolupament
sostenible, i així també ho estableix l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de
l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011 del Govern i dels agents socials.
En la mateixa línia, els ens locals també han manifestat la necessitat d’impulsar una estratègia a
escala nacional en la Declaració de Manresa promoguda l’any 1998 per la Xarxa de Ciutats i
Pobles per a la Sostenibilitat.
L’Estratègia per al desenvolupament sostenible no arriba a un escenari verge de polítiques de
desenvolupament sostenible. Catalunya en els darrers 15 anys s’ha anat dotant de diferents
instruments sectorials que han incorporat la sostenibilitat en la seva formulació i el seu
desenvolupament, i han condicionat avenços significatius en aquest camp, tant a escala
nacional com local, en què destaquen les múltiples agendes 21 locals implantades en el territori.
Aquests avenços han revertit en una evolució favorable de diversos indicadors durant els darrers
anys, que evidencia una millora de la capacitat de resposta de l’Administració, la ciutadania i els
actors socioeconòmics envers els reptes ambientals (per exemple, en la disminució del consum
domèstic d’aigua, l’augment dels percentatges de recollida selectiva o la reducció de la intensitat
energètica final). Ara és el moment de fer un salt endavant i impulsar una Estratègia que serveixi
d’instrument per integrar, coordinar i elevar a escala de país una política de desenvolupament
sostenible transversal i holística.
Visió i missió
L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya en l’horitzó 2026 és el full de ruta
que fixa les línies i els objectius estratègics clau per garantir la transició de Catalunya cap a una
economia segura, ecoeficient i de baix contingut en carboni, basada en l’eficiència en el consum
de recursos i en la minimització dels impactes sobre la salut i el medi a Catalunya i al món, i que:

3. o Harmonitzi el desenvolupament econòmic amb la millora del benestar i la qualitat de vida de
la ciutadania.
o Internalitzi els costos ambientals i el valor dels serveis dels ecosistemes i de la biodiversitat.
o Asseguri la restauració dels efectes ocasionats pels impactes ambientals i la recuperació del
capital natural i la seva funcionalitat.
o Assoleixi una veritable integració horitzontal i vertical entre les diferents polítiques sectorials
i entre els diferents nivells de govern, respectivament, tot garantint la coherència entre els
diversos objectius sectorials.
o Garanteixi la participació de la ciutadania en els processos de presa de decisions.
o Assoleixi una societat culta, inclusiva, amb igualtat d’oportunitats i solidària.
Oportunitats de l’Estratègia
Un dels elements innovadors de l’Estratègia és la concreció i quantificació dels objectius
estratègics de la Catalunya sostenible de 2026. A través de l’element referencial d’aquests
objectius i de la definició d’un mecanisme de desplegament, seguiment i avaluació, l’Estratègia
esdevé un instrument eficaç de prospectiva i alerta de gran interès per a la presa de decisions a
curt i mitjà termini, a fi de mantenir, aprofundir o reorientar, si cal, polítiques, estratègies i
instruments. Alhora, el caràcter integrador dels objectius aporta un valor afegit remarcable que
contribueix a interrelacionar els objectius entre diferents sectors socioeconòmics.
El càlcul de les externalitats socioambientals dels processos productius que inclou l’Estratègia
també constitueix un aspecte fortament innovador. Tenint en compte que aquesta és només una
primera aproximació al càlcul de les externalitats, es pot concloure que la consecució dels
objectius sostenibilistes que estableix l’Estratègia representaria reduir les externalitats negatives
com a mínim en uns 6.300 M€ l’any 2026; aquesta xifra suposa una disminució de pràcticament el
50% respecte de l’escenari tendencial o, el que és el mateix, un 2,3% sobre el PIB de l’any 2026.
En un context de crisi socioeconòmica com l’actual, l’Estratègia constitueix una oportunitat
cabdal, d’una banda, per reduir costos mitjançant la internalització de les externalitats i contribuir
a millorar la productivitat de l’economia catalana, i, d’altra banda, a partir del model productiu
que planteja, obrir nous nínxols d’ocupació en àmbits com per exemple els serveis ambientals, la
rehabilitació, les energies renovables o les xarxes intel·ligents amb capacitat de millorar
l’ocupació i crear riquesa.
L’Estratègia ofereix per tant un horitzó viable de progrés envers la sostenibilitat com a factor per
a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de la qualitat de vida que haurà d’integrar-
se en les polítiques sectorials i en els instruments vigents i futurs tant legislatius com de
planificació, gestió i administració a partir d’un consens amb els actors socieconòmics i la
ciutadania en el seu conjunt.
Procediment d’elaboració de l’Estratègia
El punt de partida per a l’elaboració de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de
Catalunya ha estat una sèrie de treballs tècnics de diagnosi que han estudiat, d’acord amb una
anàlisi aprofundida de l’evolució en els darrers anys i de la planificació vigent, els reptes
socioambientals i la prospectiva a mitjà i llarg termini dels principals sectors econòmics de
Catalunya per avançar cap a escenaris de major sostenibilitat.

4. L’elaboració de l’Estratègia també ha comptat amb un procés participatiu dissenyat i desenvolupat
conjuntament pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Interior, Relacions
Institucionals i Participació durant l’any 2009. Aquest procés, anomenat www.2026.cat, s’ha
desenvolupat tant en espais presencials de debat distribuïts arreu del territori català com
mitjançant canals de participació virtuals (fòrum a l’e-Catalunya i xarxa social Facebook).
Paral·lelament, s’han creat ad hoc el Consell Consultiu i la Mesa Local de l’Estratègia, i s’ha
establert un grup de treball interdepartamental (amb la participació del CADS) que ha estat
fonamental per facilitar el consens en el si del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Eixos, línies i objectius estratègics
L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya s’estructura en 7 eixos per
presentar el model sostenible de la Catalunya de l’any 2026. Els 7 eixos es despleguen en línies
estratègiques (LE) que s’identifiquen com a pautes essencials per garantir la transició eficaç des
de la situació actual al model sostenible plantejat. La concreció de cada LE queda garantida
mitjançant els objectius estratègics (OE) que defineixen amb precisió uns escenaris de
sostenibilitat caracteritzats per un elevat grau d’ambició i amb garanties de viabilitat.

5. EIXOS
EIXOS LÍNIES ESTRATÈGIQUES
LÍNIES ESTRATÈGIQUES OBJECTIUS
OBJECTIUS
ESTRATÈGICS
LE1.1 Consolidar un model territorial que reforci els nodes urbans, amb criteris de compacitat i complexitat i que minimitzi el
consum de sòl. 11 OE
EIX 1: Catalunya, un
EIX 1: Catalunya, un LE1.2 Regenerar els sòls urbans residencials i industrials i rehabilitar el parc d’habitatges amb criteris de sostenibilitat ambiental i
territori biodivers social com a opció preferent envers nous creixements. 5
5 OE
OE
amb ciutats i LE 1.3 Coordinar i integrar efectivament la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural amb les diferents polítiques
pobles
pobles sectorials, a fi de revertir la tendència a la pèrdua de biodiversitat, hàbitats i serveis socioambientals que presten els 4 OE
ecosistemes.
LE 1.4 Valoritzar la funció dels sòls agraris, dels espais forestals i de les masses d’aigua marines per a la producció d’aliments i
LE 1.4 Valoritzar la funció dels sòls agraris, dels espais forestals i de les masses d’aigua marines per a la producció d’aliments i
productes de qualitat i de proximitat, tot establint un nou model socioeconòmic en què es comptabilitzin els serveis
productes de qualitat i de proximitat, tot establint un nou model socioeconòmic en què es comptabilitzin els serveis 3
3 OE
OE
socioambientals.
socioambientals.
LE 2.1 Reorientar el model de producció i consum energètic prioritzant la baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni i
EIX 2: Catalunya, maximitzant l'estalvi i l’eficiència energètica, a fi de fer front al canvi climàtic, dins un futur model energètic sostenible que 6 OE
eficient en l’ús de
eficient en l’ús de garanteixi alhora un subministrament energètic segur, fiable i de qualitat.
l’energia i en
l’energia i en LE 2.2 Incrementar substancialment la generació d’energia renovable, reduir la dependència envers els combustibles fòssils i
LE 2.2 Incrementar substancialment la generació d’energia renovable, reduir la dependència envers els combustibles fòssils i
5
5 OE
OE
l’acció climàtica l’emissió de GEH i preparar la xarxa de distribució d’energia elèctrica per a la generació distribuïda.
l’emissió de GEH i preparar la xarxa de distribució d’energia elèctrica per a la generació distribuïda.
LE 3.1 Incrementar de manera efectiva la quota modal del transport sostenible de mercaderies i persones per minimitzar-ne els
EIX 3: Catalunya es impactes socioambientals i econòmics, a fi d’incrementar la sostenibilitat en el transport. 8 OE
mou amb
LE 3.2 Establir les condicions tècniques i logístiques adequades per garantir un increment determinant de l’electrificació del
LE 3.2 Establir les condicions tècniques i logístiques adequades per garantir un increment determinant de l’electrificació del
intel.ligència
intel.ligència transport: vehicles elèctrics, transport sobre rails i optimització de les infraestructures existents.
transport: vehicles elèctrics, transport sobre rails i optimització de les infraestructures existents. 3
3 OE
OE
EIX 4: Catalunya LE 4.1 Internalitzar de manera efectiva les externalitats en els balanços econòmics dels sectors d’activitat. 4 OE
ecoeficient,
ecoeficient,
LE 4.2 Optimitzar els processos productius i promoure el desenvolupament de nous serveis que minimitzin el consum de recursos i
LE 4.2 Optimitzar els processos productius i promoure el desenvolupament de nous serveis que minimitzin el consum de recursos i
competitiva i
competitiva i matèries primeres a partir d’estratègies integrades de producte i de l’ecoinnovació, tot garantint la competitivitat de
matèries primeres a partir d’estratègies integrades de producte i de l’ecoinnovació, tot garantint la competitivitat de 13 OE
13 OE
innovadora l’economia catalana.
l’economia catalana.
LE 5.1 Facilitar canvis culturals a tots els nivells de la societat per transformar els actuals patrons de consum d’acord amb la
premissa que cal dissociar el concepte de qualitat de vida del consum de béns i recursos materials i de la generació de 9 OE
EIX 5: Catalunya residus.
consumeix amb LE 5.2 Incrementar significativament les quotes de mercat dels béns i serveis dissenyats i elaborats amb criteris d’ecoeficiència,
LE 5.2 Incrementar significativament les quotes de mercat dels béns i serveis dissenyats i elaborats amb criteris d’ecoeficiència,
criteri durabilitat, qualitat, reciclabilitat i de gestió excel·lent, i també els mecanismes de compra sostenible i els sistemes per
durabilitat, qualitat, reciclabilitat i de gestió excel·lent, i també els mecanismes de compra sostenible i els sistemes per 6
6 OE
OE
desmaterialitzar el consum.
desmaterialitzar el consum.
LE 6.1 Establir estratègies d’inclusió i cohesió social sota els principis d’equitat, igualtat de dones i homes, accés als serveis bàsics 6 OE
i solidaritat intra/intergeneracional per incrementar la qualitat de vida de les persones i del conjunt de la societat.
i solidaritat intra/intergeneracional per incrementar la qualitat de vida de les persones i del conjunt de la societat.
EIX 6: Catalunya cívica,
inclusiva, solidària,
inclusiva, solidària,
LE 6.2 Garantir un estàndard alt de qualitat ambiental per minimitzar els riscos i efectes potencials sobre la salut de les persones i
LE 6.2 Garantir un estàndard alt de qualitat ambiental per minimitzar els riscos i efectes potencials sobre la salut de les persones i
els ecosistemes.
els ecosistemes.
7
7 OE
OE
sana i segura
sana i segura
LE 6.3 Promoure una societat responsable i culta i garantir, mitjançant les eines educatives i comunicatives, que tingui una visió
global i transdisciplinària de la sostenibilitat a fi d’assegurar la corresponsabilitat i orientar l’acció.
7 OE
EIX 7: Catalunya
EIX 7: Catalunya
participativa i amb LE 7.1 Avançar en el marc d’una governança per a la sostenibilitat que estigui basada en la transparència de la informació, la
comunicació efectiva i la participació dels actors socials, econòmics i de la ciutadania en general, en la presa de decisions i 4
4
4 OE
OE
OE
una administració en la gestió.
propera
propera
Total 16 LE
Total 16 LE Total 101 OE

6. Els 101 objectius estratègics es descriuen mitjançant indicadors dels quals s’han
representat tres escenaris prospectius: un de tendencial, un de referència basat en el
marc normatiu i l’escenari de l’Estratègia que en fixa un valor per a l’any 2026. Un total
de 49 objectius estratègics s’han pogut quantificar i se n’ha estimat el valor per a l’any
2026.
Desplegament, seguiment i avaluació
Instruments de desplegament i implantació de l’Estratègia per al desenvolupament
sostenible de Catalunya:
a. Plans d’acció departamentals de desplegament de l’Estratègia que identifiquin
els instruments i les mesures prioritàries per assolir els objectius i el model de
país sostenible que estableix l’Estratègia per a l’any 2026.
b. Pla marc de seguiment i coordinació de l’Estratègia, que integrarà els diferents
plans departamentals. El DMAH impulsarà i coordinarà la definició, l’elaboració
i el desenvolupament d’aquest Pla.
c. Plans d’acció sobre temàtiques específiques que concretin les actuacions
prioritàries.
d. Desenvolupament de criteris per a la integració dels objectius i les línies
estratègiques de l’Estratègia en els plans, programes i textos legislatius que
elaborin el Govern i els diferents departaments de la Generalitat.
Sistema de seguiment i revisió de l’Estratègia:
e. Sistema d’indicadors elaborat en el marc de l’Estratègia que permet avaluar els
progressos efectius realitzats i l’assoliment i l’actualització dels objectius
estratègics.
f. Balanç de la idoneïtat de les actuacions que es duguin a terme en els plans
d’acció departamentals i reorientació de l’aplicació de determinats tipus
d’instruments o mesures.
Sistema d’Avaluació de l’Estratègia:
g. Informe biennal de balanç dels progressos assolits en la consecució dels
objectius estratègics.
h. Anàlisi prospectiva de noves necessitats i detecció de prioritats emergents.

7. RELACIÓ D’OBJECTIUS ESTRATÈGICS QUANTIFICATS

8. Valor actual Valor actual
Descripció indicador Objectiu Estratègic Unitat Descripció indicador Objectiu Estratègic Unitat
(any) (any)
Taxa mitjana d'habitatges principals respecte el total Percentatge sobre el consum total d'energia primària que
76 (2007) 82 % 2,8 (2007) 15,8 %
d'habitatges prové de fonts renovables
Percentatge sobre el consum brut d'energia final que prové de
Densitat d'habitants per superfície de sòl urbà 63 (2007) -- habitants/ha 3,6 (2007) 20-30 %
fonts renovables
Consum d'energia primària procedent de biomassa forestal,
Superfície de sòl agrari respecte sòl urbà 6,9 (2002) 6,4 sòl agrari/sòl urbà 89 (2007) 520 ktep
agrícola i animal
Pes de la rehabilitació i el manteniment d'edificis respecte del Quota modal de mobilitat sostenible de la mobilitat quotidiana
34(2002) 47 % 49 (2006) 64 % de desplaçaments
total de l'edificació en dia feiner en els desplaçaments per treball
Residus de la construcció i demolició generats per m2 2 Quota modal de mobilitat sostenible de la mobilitat quotidiana
480 (2006) 120 kg/m construït 59 (2006) 71 % de desplaçaments
construït en dia feiner en els desplaçaments quotidians
ktones de CO2
Taxa de valorització dels residus de la construcció i demolició 20 (2007) 80 % Emissions de CO2 equivalents derivades del transport 16.315 (2007) 10.650-11.250
equivalents
Proporció de vehicles elèctrics (purs i híbrids endollables) i
Superfície d'espais naturals protegits amb alt nivell de gestió vehicles híbrids no endollables respecte el parc total de 0,01 (2009) 25-30 %
39 (2010) 50 %
respecte el total de la superfície d'espais naturals protegits vehicles
Superfície coberta d'hàbitats naturals i seminaturals sobre la Quota de transport de mercaderies per carretera 97 (2008) 90-94 %
60,74 (2009) 60,74 %
superfície total de Catalunya
Increment de la superfície de les praderies de fanerògames Reducció de les externalitats socioambientals de l'economia
-- 10 % -- >18 %
marines catalana respecte de l'any 2008
Quota d'ocupació verda (sectors medi ambient, construcció
Superfície forestal gestionada respecte del total 30 (2007) 92 % sostenible, energies renovables i RDI en sostenibilitat 2,2 (2009) 5,4 %
ambiental)
Superfície en producció agrària ecològica respecte el total de
4 (2008) 12 % Despesa industrial en R+D 1.830 (2007) 5.000 M€
la superfície agrària útil.
tep/M€ constants any
Intensitat energètica final 81,6 (2007) 50-55 2008 del VAB de Empreses amb sistemes de gestió ambiental amb certificat
250 (2009) 600 nombre empreses
Catalunya EMAS
ktones de CO2 Instal·lacions d'allotjament turístic amb algun sistema de
Emissions de GEH dels sectors difusos 39.162 (2005) 27.800-29.200 4 (2008) 80 %
equivalents certificació ambiental
Residus del sector industrial generats per produir una unitat t/M€ constants del 2008
Consum energia final 16.200 (2007) 13.770-15.000 ktep 124 (2007) 67
de VAB industrial de VAB industrial
tep/M€ constants del Residus del sector industrial valoritzats respecte del total de
Intensitat energètica del sector indústria 128 (2007) 79-85 73 (2007) 85 %
2008 de VAB industrial residus del sector industrial generats
Consum d'energia final durant l'ús i construcció dels edificis 3
6.900 (2007) 4.550-5.400 ktep Consum total d'aigua en l'agricultura -- 2.200-2.500 hm
(inclou els edificis residencials i de serveis)
2
Consum energètic màxim en edificis de nova construcció -- <50 kWh/m Consum energia del sector domèstic 2.260 (2007) 2.210-2.380 ktep

9. Valor actual
Descripció indicador Objectiu Estratègic Unitat
(any)
3
Consum d'aigua del sector domèstic 348 (2007) 417 hm
Percentatge de la fracció resta que rep tractament al final de
-- 100 %
la seva vida maximitzant-se la valorització
Generació de residus municipals per càpita 1,59 (2008) 1,22 kg/habitant•dia
Valorització material total dels residus municipals 24 (2006) 60 %
Taxa de recollida selectiva bruta dels residus municipals 34 (2008) 73 %
Percentatge de reducció del consum de bosses comercials de
-- 95 %
plàstic d'un sol ús
Compra pública verda en els sectors proposats en la
-- 100 %
COM(2008) 400
Facturació dels operadors ecològics catalans per habitant 9 (2009) 30 €/habitant·any
Productes locals d'alimentació disponibles per al consum 78 (2006) 81 %
Abandonament escolar prematur 32 (2007) <10 %
estacions trànsit:
Percentatge d'estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de
71 (2008)
la contaminació atmosfèrica que compleixen la normativa per 100 %
estacions industrials:
a les NO2
100 (2008)
estacions trànsit:
Percentatge d'estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de
70 (2008)
la contaminació atmosfèrica que compleixen la normativa per 100 %
estacions industrials:
a les PM10
70 (2008)
Qualitat del medi atmosfèric a través de l'Índex Català de
-- >50 --
Qualitat de l'Aire (ICQA)
Platges amb un sistema de certificació ambiental (EMAS i/o
44 (2009) 215 nombre platges
ISO 14001)
Càrrega orgànica dels abocaments d'aigües residuals
45.000 (2008) 36.000 t DQOd
industrials
Percentatge d'escoles adherides a la Xarxa d'Escoles per a la
19 100 %
Sostenibilitat de Catalunya