1. EL JOC I EL CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ INFANTIL
ACTIVITAT: Troba en el Currículum de l'Educació Infantil les àrees i blocs de
continguts on es faça referència al joc com a contingut d'aprenentatge.
Per començar, cal dir que al inici, el document fa referència als fins, objectius i a
les àrees en general que formen el currículum. Aquest pretén aconseguir un
desenvolupament integral de la persona en distints àmbits: físic, motòric,
emocional, afectiu, social i cognitiu.
Quant als principis generals, podem destacar l’últim ja que és on s’exposa que els
mètodes de treball en els dos cicles es basaran en les experiències, en l’activitat
infantil i en el joc.
Quant als fins, cal remarcar que un dels fins de l’etapa és el desenvolupament físic
dels xiquets i la facilitació del descobriment de les possibilitats del cos i del
moviment i els hàbits de control corporal.
Quant als objectius, ressaltarem el primer: “conèixer el seu propi cos i el de la
resta, les seues possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències”. Així
mateix, la segona part de l’últim objectiu també ens resulta interessant ja que fa
referència a la iniciació en el moviment, el gest i el ritme, la qual cosa va vinculada
de manera directa al joc.
En l'Annex I del Currículum de l'Educació Infantil, apareixen reflectides les àrees
en què es divideix el mateix. Entre totes elles, tan sols dos fan referència al joc
de manera explícita:
En l'àrea 'Coneixement de si mateix i autonomia personal' puguem apreciar el
següent fragment:
“Per a contribuir al coneixement de si mateix i a l'autonomia personal, el joc
resulta una activitat privilegiada que integra l'acció amb les emocions i el
pensament, i afavoreix el desenvolupament afectiu, físic, cognitiu i social.”
Així mateix, als OBJECTIUS d’aquesta àrea hem pogut identificar (en el número
8) una xicoteta menció pel que fa a una de les capacitats que cal adquirir:
"8. Desenvolupar estratègies per a satisfer de manera cada vegada més autònoma
les seues necessitats bàsiques d'afecte, joc, alimentació, moviment, exploració,
higiene, salut i seguretat, manifestant satisfacció pels èxits aconseguits."
1

2. Seguidament, a l’apartat de CONTINGUTS, al BLOC 1 del Primer Cicle: “El
despertar de la identitat personal”, localitzem les següents al·lusions al joc:
“Reconeixement de la imatge pròpia i dels altres. Identificació de si mateix, del
seu nom i d'objectes personals, a través de rètols, fotografies, jocs d'amagar-se i
aparèixer, d'espills o de cançons.”
“Exploració i identificació d'algunes parts del propi cos i del dels altres,
assenyalant-les i anomenant-les en jocs i activitats quotidianes com vestir-se,
desvestir-se, neteja personal, reconeixent algunes característiques pròpies i
aconseguint progressiva competència. Experimentació de sentiments de seguretat,
afecte i competència en la realització d'activitats diverses. Percepcions sensorials
diverses: visuals, tàctils, auditives..., en situacions educatives quotidianes com a
jocs, rogles, menjars o neteges.”
Al BLOC 2 del Primer Cicle: “Benestar personal i vida quotidiana” seguim observant
mencions al joc:
“Participació en activitats d'imitació d'accions de la vida quotidiana i de joc
simbòlic, gaudint amb elles i desenvolupant la capacitat d'organització i anticipació
de l'acció.”
I, per fi, és al BLOC 2 del Segon Cicle, anomenat “Joc i moviment” on puguem
veure tot un apartat dedicat a aquest:
"Gust i interès per l'exploració sensoriomotriu per al coneixement personal, el
dels altres i la relació amb els objectes en situacions d'aula que afavorisquen
l'activitat espontània.
Exploració i valoració de les possibilitats i limitacions perceptives, motrius i
expressives pròpies i dels altres. Iniciativa per a aprendre habilitats noves i desig
de superació personal.
Exploració i progressiu control de les habilitats motrius bàsiques més habituals
com la marxa, la carrera, el bot i els llançaments.
Jocs motors, sensorials, simbòlics i de regles.
Exploració de l'entorn a través del joc. Sentiment de seguretat personal en la
participació en jocs diversos. Gust pel joc.
Confiança en les pròpies possibilitats d'acció, participació i esforç personal en els
jocs i en l'exercici físic.
2

3. Comprensió i acceptació de regles per a jugar, participació en la seua regulació i
valoració de la seua necessitat i del paper del joc com a mitjà de gaudi i de relació
amb els altres.
Progressiu control postural, del to, equilibri i respiració, tan en repòs com en
moviment. Satisfacció pel creixent domini corporal.
Adaptació del to i la postura a les característiques de l'objecte, de l'altre, de
l'acció i de la situació.
Nocions bàsiques d'orientació (cap a, fins a, des de...) i coordinació de moviments.”
Tanmateix, en l’àrea 2 ´Coneixement de l’entorn`, encara que no trobem una
al·lusió explícita al joc, considerem necessari dir que un bon mètode amb el qual els
nens podrien conèixer i familiaritzar-se amb el seu entorn seria la realització de
diferents tipus de jocs en eixos espais.
D'altra banda, en l'àrea 3'Els llenguatges: Comunicació i Representació',
apareix el joc encara que d'una manera no massa explícita.
Bloc 2: 'Altres formes de comunicació: plàstica, musical i corporal'
- “Exploració i ús de la veu, el propi cos, d'objectes quotidians i d'instruments
musicals. Reconeixement de sons (...) i gaudi en l'ús del silenci, so, cançons, jocs
musicals o danses, al servici de la interpretació.”
-“Ús dels recursos corporals, el mim - gestos i moviments -, al servici de
l'expressió, representació i dramatització de tasques, sentiments, emocions,
vivències... Representació espontània de personatges, fets i situacions en jocs
simbòlics, individuals i compartits. Participació en activitats de dramatització,
danses, joc simbòlic i altres jocs d'expressió corporal.”
I per últim, en l’Annex II, el qual fa referència a les orientacions metodològiques i
per a l’avaluació, trobem diversos paràgrafs que fan referència al joc de manera
explícita i són els següents:
“El joc, instrument privilegiat d'intervenció educativa.
3

4. El joc és una conducta universal que nens i nenes manifesten de forma espontània.
Afecta al desenvolupament cognitiu, psicomotor, afectiu i social ja que permet
expressar sentiments, comprendre normes, desenvolupar l'atenció, la memòria o la
imitació de conductes socials. A través dels jocs, nenes i nens s'aproximen al
coneixement del mitjà que els envolta, al pensament i a les emocions pròpies i dels
altres. Pel seu caràcter motivador, creatiu i plaent, l'activitat lúdica té una
importància clau en Educació infantil.
Des de molt ràpid, se'ls hauria d'estimular amb jocs motors, d'imitació, de
representació incipient, joc simbòlic, dramàtic i jocs de tradició cultural. Així per
exemple, en nens d'un a dos anys mereix especial esment el joc heurístic, és a dir,
el ensenyar als nens i nenes a descobrir per si mateixos les coses, ja que permet
l'exploració i el descobriment autònom.
Aquesta activitat requereix disposar de temps i espai, programar-la i preparar els
materials. El nen d'aquesta edat s'inicia en el joc social a través del “corro”, trens,
etc. A poc a poc, passarà d'un joc solitari a un joc paral·lel, i gradualment aniran
jugant de manera més participativa i social, la qual cosa li permetrà descobrir
noves relacions.
Cap al final del primer cicle i sobretot en el segon cicle, el joc simbòlic cobra
especial importància. A través d’ell, el nen s'apropa a la imitació i representació de
models externs, la qual cosa li permetrà comprendre i interpretar gradualment el
món que li envolta. Així mateix, no pot oblidar-se el valor educatiu dels jocs
populars i de cooperació. A les programacions d'aula, el joc ha de ser tractat com
a objectiu educatiu, perquè ha d'ensenyar-se a jugar; com a contingut, ja que són
molts els aprenentatges vinculats als jocs que els nens poden construir; i com a
recurs metodològic perquè a través del joc es poden realitzar aprenentatges
referits a les diverses àrees de coneixement i experiència.
Per tant, en Educació infantil s'hauria de dotar de caràcter lúdic a les diferents
activitats que en ella es realitzen, evitant la falsa dicotomia entre joc i treball,
així com potenciar els jocs infantils, reservant per a ells temps, espais i recursos.
D'aquesta forma es rentabilitzarà pedagògicament la seva potencialitat.
4

5. En definitiva, el joc hauria de ser una activitat central en aquesta etapa educativa
perquè constitueix un element privilegiat capaç d'integrar diverses situacions,
vivències, coneixements o activitats. Per això, com s'ha indicat, no ha
d'entendre's en oposició al treball escolar, sinó com un instrument privilegiat
d'aprenentatge.”
5