1. Les m àquines d e Leonard o D a Vinci

2. Índex
· Q ui era Leonard o D a Vinci?
· M àquines d 'aire
· M àquines d e querra
· M ecànica
· M àquines Hid ràuliques

3. Q ui era Leonard o D a Vinci?
Leonard o d a Vinci (Vinci, Toscana, 1 5 d 'abril d e 1 452 - Am boise, 2 d e m aig d e 1 51 9) fou un artista
florentí i un hom e d 'un esperit universal, a l vegad a, cientfic, enginyer inventor
a í , ,
anatom ista, pintor escul , arquitecte,
, tor
urbanista, natural ista, m úsic, poeta, filòsof i
escriptor Leonard o D a Vinci sovint ha estat
.
d escrit com l 'arquetip i el s ím bol d e l'hom e d el
Renaixem ent, un geni universal un fil sof
, ò
·
hum anista am b una curiositat illim itad a, i una
gran força creativa. Ha estat consid erat com
un d el pintors m és d estacats d e tots el tem ps
s s
i potser la persona m és pol ètica i tal
ifac entosa
en un m aj nom bre d 'àm bits d iferents.
or

4. M àquines volad ores
Un anemòmetre és un aparel d issenyat
l
per m esurar la velocitat d el vent, és
un d el aparells usats en una estació
s
m eteorol gica. Etim ològicam ent d eriva
ò
d e l paraul grega anem os, que
a a
significa vent.
Va estud iar l'ala i la pota d e les aus, la m ecànica d el
vol i l'operació d e d iafragm a en l respiració i l
a a
d efecació. Va crear els seus prim ers m od els d e
màquines voladores, i fins i tot va fer prototips que
m ai va arribar a crear.

5. M àquines d e guerra
El d isseny b àsic d e la catapulta havia estat en ús d urant
centenars d 'anys abans d e D a Vinci es va em barcar en la seva
m ill
ora. Aquest d isseny particular utilitza un ressort d e d ues full
, es
per prod uir una enorm e quantitat d 'energia per im pulsar els
proj ectils d e ped ra o m aterial incend iaris a grans d istàncies.
s
C àrrega d el ful d el d os grans d eus es realitza m itj çant una
l s an
m aneta a la band a d e la catapulta.
Tanb é va fer altres m àquines com l bom bes d e racim o, m etral
es letes, carro d e com bat, nau d e
com bat entre altres...

6. M ecànica
Leonard o va escriure un cod i d e M ecànica on va recol m olts d els seus d issenys. Aquest m anuscrit va arrib ar a Esp anya,
lir
p erò va estar perd ut d urant 1 30 anys. Va ap arèixer finalm ent en 1 967 i avui es p ot consultar en una ed ició facsím il a la
Bib lioteca N acional d e Mad rid .
El cod i d e m ecànica d e D a Vinci, com p renien d ispositius b àsics com la rod a, la pol a, el cargol, la p alanca i l'engrani. Si b é
itj
van ser d 'ús com ú d es d e segl abans, el va exp erim entar am b el i va real
es l ls -los. Tam b é els va
itzar canvis p er m illorar
com binar d e m oltes form es per crear m àquines i invents nous.
Aquests d isp ositius-tam b é anom enats m àquines sim p les-van ser l b ase perqu è Leonard o p ogu és exp erim entar am b
a
d iferents d issenys d e m àquines volad ores i reflexion és sobre l teoria cientfica que estava d arrere.
a í
El utilitzava l rod es p er em prend re estud is sistem àtics d e l fricció i va ob servar la força que p od ia inj
l es a ectar una rod a p etita
que d óna m oltes voltes a una altra m és gran que gira m és lent p erò am b m olta m és força. Un exem p le és el ornitóp tero
vertical, un m ecanism e am b ales que havia d 'em ular el funcionam ent d 'un au.
En m olts d el seus esb ossos d e m àquines volad ores Leonard o inclou politges i palanques per aixecar ob j
s ectes p esats.
Encara que ell no va inventar la corriola, la va estud iar d es d el punt d e vista cientfic; s'esforçava p er con èixer els secrets d e
í
la conversió d el m ovim ent i d e la transm issió d e la força. La corriola inverteix la d irecció d 'una força i quan d os o m és
p olitges es connecten, p erm eten que una càrrega p esad a s'aixequi am b m enys força.

7. M àquines Hid ràuliques
El remer mou una manovella que acciona una roda dentada gran, engranada amb
una altra més petita, l'eix és solidari amb les pales.
Fulton, el 1807, va idear (a partir de l'idea de Da Vinci), un vaixell a vapor amb pales
que, després, es van canviar per hèlixs.