SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 9
COMPLEMENT DIRECTE
EL PREDICAT DE L’ORACIÓ: EL
     COMPLEMENT DIRECTE
Definició

Complement verbal introduït generalment
sense preposició, que expressa el tema
o el pacient de la situació designada pel
verb. He vist molta gent
Opcions d’identificació

En tenim de diferents, però no sempre funcionen.

1. Preguntant què al verb (Què he vist? Molta gent) o Quina és la
   cosa (participi) (Quina és la cosa vista). Mai no s’ha de
   preguntar qui sinó què, encara que el presumpte complement
   directe sigui una persona.

02. Substituint el complement per un pronom feble (ha de sortir
el, la, els, les, en, ho)

03. Convertint l’oració a passiva. Aleshores el complement directe
passa a fer
funció de subjecte pacient. Molta gent ha estat vista per mi
04. No duu preposició, però en pot dur en alguns
casos.

· Quan el complement directe és un pronom
personal fort: Et vull a tu
· Optativament davant els pronoms
tothom, tots, totes i ningú: És un lladre: estafa a
tothom (al costat de estafa tothom)
· En oracions recíproques: L’un estima a l’altre
· Per a desfer ambigüitats: Qui va trobar en Pere?
/ Qui va trobar a en Pere
Estructures

1. Nom: Pren la pasta, i toca el dos!

02. Sintagma nominal: Tinc una gana
antològica

03. Un pronom: En tinc
04. Una oració [subordinada substantiva]
· Introduïdes amb la conjunció que: He vist que
has vingut tot sol. Com és això?
· Introduïdes per altres conjuncions: No sé com
t’ho fas per estar tan elegant
· Introduïdes per un pronom interrogatiu: No sé
pas què caram has vist
· D’infinitiu: He vist tremolar de por un home
valent
· De relatiu: He vist allò que passa
Substitució pronominal

Una característica del català és que el complement directe no
es pot elidir. La substitució pronominal és preceptiva.

01. Si el complement és determinat: el, la, els, les, em, ens,
et, us
Pren la pasta. Repeteixo: pren-la
Que ens veus bé?

02. Si el complement és neutre: ho
No ho sé, noi, com t’ho fas, però sempre ho acabes fent

03. Si el complement és indeterminat o quantificat: en
Tinc gana, molta. En tinc molta
Marca el complement directe, tenint en compte que n’hi pot
haver més d’un a cada oració.

01. L’IRA ha trencat la treva
02. L’estufa elèctrica va fer saltar el dispositiu de seguretat
03. He obert la porta
04. Què dius que has obert?
05. Un gos ha mossegat el primer ministre
06. Em passo el dia escoltant George Harrison
07. Em passo el dia escoltant-lo
08. Passo el dia com puc
09. El passo com puc
10. No sé què caram ha passat
11. A qui dius que estimes més?
12. No sé com t’ho faràs
13. He vist que queia i no hi he pogut fer res
14. Però no venies pisos, abans?
15. No eren pisos allò que venia, sinó pinsos
16. Ella es pentina i es renta tota sola
17. –Tens gaire feina? –Que si en tinc...!
Digues la funció del mot, sintagma,
oració o pronom subratllats.

L’altre dia a classe va saltar l’automàtic /
Que hi ha gaire gent? / Catalunya Ràdio,
la ràdio que escolta tothom / L’ordinador
ha fet figa
Catalunya Ràdio, la ràdio que tothom
escolta / Què et penses! /Com ho tens?

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
torrascat
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
Dolors Taulats
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
Elena Gimenez
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Sílvia Montals
 

La actualidad más candente (20)

Funcions sintàctiques
Funcions sintàctiquesFuncions sintàctiques
Funcions sintàctiques
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
Els sintagmes
Els sintagmesEls sintagmes
Els sintagmes
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicis
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i febles
 
Complement indirecte
Complement indirecteComplement indirecte
Complement indirecte
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
 
ELS SUBSTANTIUS
ELS SUBSTANTIUSELS SUBSTANTIUS
ELS SUBSTANTIUS
 

Destacado (6)

Consonants
ConsonantsConsonants
Consonants
 
L'oració composta
L'oració compostaL'oració composta
L'oració composta
 
Consonantes
ConsonantesConsonantes
Consonantes
 
Mots hereditaris i cultismes
Mots hereditaris i cultismesMots hereditaris i cultismes
Mots hereditaris i cultismes
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticals
 

Más de Dolors Taulats

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
Dolors Taulats
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
Dolors Taulats
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Dolors Taulats
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
Dolors Taulats
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
Dolors Taulats
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
Dolors Taulats
 

Más de Dolors Taulats (20)

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
 
Conjuncions
ConjuncionsConjuncions
Conjuncions
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Neologismes
NeologismesNeologismes
Neologismes
 
L’estilística iv
L’estilística ivL’estilística iv
L’estilística iv
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
L’estilística iii
L’estilística iiiL’estilística iii
L’estilística iii
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Usos de ser i estar
Usos de ser i estarUsos de ser i estar
Usos de ser i estar
 
Llengües en contacte
Llengües en contacteLlengües en contacte
Llengües en contacte
 
La composició
La composicióLa composició
La composició
 
Estilística ii
Estilística iiEstilística ii
Estilística ii
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
 
Perífrasis verbals
Perífrasis verbalsPerífrasis verbals
Perífrasis verbals
 
Paraules amb guionet
Paraules amb guionetParaules amb guionet
Paraules amb guionet
 

Complement directe

  • 2. EL PREDICAT DE L’ORACIÓ: EL COMPLEMENT DIRECTE Definició Complement verbal introduït generalment sense preposició, que expressa el tema o el pacient de la situació designada pel verb. He vist molta gent
  • 3. Opcions d’identificació En tenim de diferents, però no sempre funcionen. 1. Preguntant què al verb (Què he vist? Molta gent) o Quina és la cosa (participi) (Quina és la cosa vista). Mai no s’ha de preguntar qui sinó què, encara que el presumpte complement directe sigui una persona. 02. Substituint el complement per un pronom feble (ha de sortir el, la, els, les, en, ho) 03. Convertint l’oració a passiva. Aleshores el complement directe passa a fer funció de subjecte pacient. Molta gent ha estat vista per mi
  • 4. 04. No duu preposició, però en pot dur en alguns casos. · Quan el complement directe és un pronom personal fort: Et vull a tu · Optativament davant els pronoms tothom, tots, totes i ningú: És un lladre: estafa a tothom (al costat de estafa tothom) · En oracions recíproques: L’un estima a l’altre · Per a desfer ambigüitats: Qui va trobar en Pere? / Qui va trobar a en Pere
  • 5. Estructures 1. Nom: Pren la pasta, i toca el dos! 02. Sintagma nominal: Tinc una gana antològica 03. Un pronom: En tinc
  • 6. 04. Una oració [subordinada substantiva] · Introduïdes amb la conjunció que: He vist que has vingut tot sol. Com és això? · Introduïdes per altres conjuncions: No sé com t’ho fas per estar tan elegant · Introduïdes per un pronom interrogatiu: No sé pas què caram has vist · D’infinitiu: He vist tremolar de por un home valent · De relatiu: He vist allò que passa
  • 7. Substitució pronominal Una característica del català és que el complement directe no es pot elidir. La substitució pronominal és preceptiva. 01. Si el complement és determinat: el, la, els, les, em, ens, et, us Pren la pasta. Repeteixo: pren-la Que ens veus bé? 02. Si el complement és neutre: ho No ho sé, noi, com t’ho fas, però sempre ho acabes fent 03. Si el complement és indeterminat o quantificat: en Tinc gana, molta. En tinc molta
  • 8. Marca el complement directe, tenint en compte que n’hi pot haver més d’un a cada oració. 01. L’IRA ha trencat la treva 02. L’estufa elèctrica va fer saltar el dispositiu de seguretat 03. He obert la porta 04. Què dius que has obert? 05. Un gos ha mossegat el primer ministre 06. Em passo el dia escoltant George Harrison 07. Em passo el dia escoltant-lo 08. Passo el dia com puc 09. El passo com puc 10. No sé què caram ha passat 11. A qui dius que estimes més? 12. No sé com t’ho faràs 13. He vist que queia i no hi he pogut fer res 14. Però no venies pisos, abans? 15. No eren pisos allò que venia, sinó pinsos 16. Ella es pentina i es renta tota sola 17. –Tens gaire feina? –Que si en tinc...!
  • 9. Digues la funció del mot, sintagma, oració o pronom subratllats. L’altre dia a classe va saltar l’automàtic / Que hi ha gaire gent? / Catalunya Ràdio, la ràdio que escolta tothom / L’ordinador ha fet figa Catalunya Ràdio, la ràdio que tothom escolta / Què et penses! /Com ho tens?