SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 22
L’oració subordinada adverbial
Les oracions subordinades adverbials són
aquelles que fan funcions pròpies d’un
adverbi o sintagma adverbial dins l’oració
principal; per tant, equivalen a un
complement circumstancial:

Aniré a treballar   demà (adverbi CC)
                    quan em trobi bé
                    (oració adverbial)
Hi ha dos grups bàsics             d’oracions
subordinades adverbials:

1. Les que complementen            un   verb
(locatives, temporals i modals).

          Jo aniré on vulguis.

2. Les que complementen tota l’oració
(comparatives, consecutives, condicionals, co
ncessives, causals i finals).

          Parlo perquè vull.
Les oracions subordinades adverbials poden ser de diferents tipus:

Temporals (o de temps): situen en el temps. Poden indicar una
relació de simultaneïtat, l’anterioritat o la posterioritat.
        Nexes: quan, aleshores, abans que, després que, des
que, etc.
        Quan et vingui bé, fes-me aquest favor.

Locatives (o de lloc): indiquen el lloc on transcorre l’acció.
       Nexes: on, fins on, allà on, pertot on, etc.
       Anirem a on tu voldràs.

Modals (o de mode): Expressen la manera com es realitza l’acció.
      Nexes: com, segons com, en la mesura que, igual que, etc.
      Fes-ho com vulguis.
Gerundi

El gerundi sempre expressa una acció o anterior
a la del verb de l’oració principal, mai una acció
posterior.

Va caure de l’autobús, trencant-se una cama.***

Va caure de l’autobús i es trencà una cama.
Comparatives: estableixen una comparació
amb l’oració principal.
     Nexes:
     - igualtat: tan/tant… com, tal com, així…
com, tal qual, etc.
     - superioritat i inferioritat: més… que/
de/ que no pas, menys que/ de/ que no/ que
no pas, etc.
     - proporcionalitat: com més… menys,
quant més… més, etc.

     No plou tant com jo esperava.
Consecutives: expressen una acció
que és conseqüència de l’oració
principal.
    Nexes: tan… que, tant(s)…
que, tal(s)… que, talment… que.

    Hi veig tan bé que no me’n sé
avenir.
Condicionals:     proposen      una
restricció del contingut de la
principal.
     Nexes: si, amb que, mentre
que, en cas que, tret que, només
que, posat que, llevat que, etc.

    Si plou, no ens mourem.
S'ha de distingir la conjunció adversativa sinó de si no
(conjunció condicional + adverbi de negació).

La utilitat dels materials no es garanteix per l'ús d'un
suport determinat, per molt innovador que sigui, sinó per
la qualitat que tenen.

El grau de competència d'un professor no es valora pel
coneixement que té de coses molt concretes, sinó per la
seva manera d'entendre i transmetre la realitat.

Hi ha subcontractació no solament dels equips informàtics
sinó també dels professionals.
Demaneu ajuda si no trobeu la
informació que busqueu.

No es pot saber de qui és
l'ingrés si no s'hi fa constar el
nom.

S'han d'explicar bé; si no, ningú
no els entendrà.
Concessives: la subordinada representa
un obstacle a l’acció expressada per
l’oració principal.
      Nexes: encara que, tot i que, per
més que, malgrat que, a pesar de, etc.

Encara que no t’agradi t’ho has de
menjar.
Causals: indiquen la causa o la raó
de l’acció que s’expressa en l’oració
principal.
     Nexes: perquè, ja que, com que,
atès que, vist que, a causa que, etc.

Estic amoïnat perquè ningú no
m’ajuda.
La conjunció doncs és il·lativa o continuativa; no té mai
valor causal i, per tant, no s'ha de confondre amb
perquè, puix (que) o ja que.

Suposem, doncs, que tothom qui s'ha inscrit al curs té
uns coneixements mínims.

Ha arribat tothom. Doncs ja podem començar [diferent
de: Ja podem començar perquè ha arribat tothom].

Cal potenciar el reconeixement de la ciència, perquè [o
puix que o ja que] massa sovint només ens fem ressò
dels petits fracassos [i no pas doncs].
Finals: expressen l’objectiu o intenció
amb què es realitza allò que es
manifesta a l’oració principal.
    Nexes: perquè, a fi de/que, per tal
de/que, etc.

Ho dic a fi que tothom ho sàpiga.
No       existeix la      conjunció
*peraquè, sinó que ha de ser
perquè, que és final (el verb de la
frase va en subjuntiu) i causal (el
verb va en indicatiu). A més, no
s'ha de confondre la conjunció
perquè amb per què ni amb per a
què (preposició + interrogatiu o
relatiu).
Que siguin capdavanters ara no és prou garantia
perquè ho continuïn essent en el futur [final].

Hem preparat unes pàgines especials perquè
pugueu gaudir del ciberespai [final].

No han vingut a la festa perquè se n'han descuidat
[causal].

Votem aquesta opció perquè ens permet arribar
més lluny [causal].
No s'expliquen la causa per què es
mouen [no pas conjunció, sinó preposició
+ relatiu].

Volen saber per què hi ha gent que
s'apunta a aquests cursos [no pas
conjunció, sinó preposició + interrogatiu].

Es pregunten per a què seran útils totes
aquestes feines [no pas conjunció, sinó
preposició + interrogatiu].
És incorrecte ometre la conjunció completiva que, que no s'ha
de confondre amb els relatius ‘que’ ni ‘què’, els quals
substitueixen un element anterior, mentre que la conjunció es
limita a introduir una frase, sense substituir cap element
esmentat abans.

Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem.

Esperem que aquesta informació us sigui molt útil.

Us agrairé que estudieu els aclariments que ara us presentem.

Preparen un gran sarau que prometen que serà inoblidable.

A ella sí que li agrada el cine.
Per tal d'evitar confusions de significat i
aconseguir un llenguatge precís i no enfarfegat, val
més reservar la locució conjuntiva així com per al
sentit modal ('de la mateixa manera que', 'igual
que') i no pas per al copulatiu, encara que aquest
ús s'hagi recollit al diccionari. Per a aquest sentit
copulatiu és molt més usual fer servir ‘i’, ‘i
també’, ‘a més’.

Així com ella contesta molt amablement, ell ho fa
d'una manera molt seca [sentit modal].

Així com ahir feia bo, avui no para de ploure
[sentit modal].
Hi podran participar estudiants, professors i
personal de gestió en actiu, a més d'empreses i
institucions col·laboradores [millor que no pas
així com].

Hi trobareu una variada oferta de serveis i tot
el que pot afavorir el vostre progrés personal i
professional [millor que no pas així com].

La Universitat us farà arribar aquest programari
a casa amb la primera tramesa de material, i
també les instruccions i indicacions per a
instal·lar-lo [millor que no pas així com].
La locució conjuntiva tot i que s'ha de fer
servir amb el verb en indicatiu. Amb el verb
en subjuntiu s'han d'utilitzar altres locucions
equivalents.

Tot i que no és igual el nombre d'usuaris
que el de sessions, almenys indica que s'hi
han connectat unes quantes persones
diferents [correcte].

Tot i que tenim un programari net de
virus, la responsabilitat final és de cada
usuari [correcte].
Encara que [o Malgrat que] aquests
passos previs no tinguin una dimensió
pública,    s'han      de      presentar
correctament [i no pas Tot i que].

S'han d'eliminar les substàncies
perilloses, encara que [o malgrat que]
en alguns casos puguin ser beneficioses
per a algú concret [i no pas tot i que].

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Homonímia
HomonímiaHomonímia
Homonímiaalbigom
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuFerranet74
 
Oració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalsOració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalskwart
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsFàtima
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 
Les oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesLes oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesFàtima
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragalljoanmolar
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostesManelic
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Enric Gil Garcia
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicislurdessaavedra
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"lidiaaaaaa
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
AristòtilPolhansi
 

La actualidad más candente (20)

Homonímia
HomonímiaHomonímia
Homonímia
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
Modernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiuModernisme vs noucentisme.definitiu
Modernisme vs noucentisme.definitiu
 
Oració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalsOració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbals
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
Figures Retòriques
Figures RetòriquesFigures Retòriques
Figures Retòriques
 
Relacionsemantiques[1]
Relacionsemantiques[1]Relacionsemantiques[1]
Relacionsemantiques[1]
 
Les oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantivesLes oracions subordinades substantives
Les oracions subordinades substantives
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
L´escepticisme
L´escepticismeL´escepticisme
L´escepticisme
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragall
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicis
 
"El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista""El teatre modernista regeneracionista"
"El teatre modernista regeneracionista"
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 

Similar a L’oració subordinada adverbial

LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
08- presentaciódels pronoms relatius.pdf
08- presentaciódels pronoms relatius.pdf08- presentaciódels pronoms relatius.pdf
08- presentaciódels pronoms relatius.pdfEduard Comeig
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticalsgelidA2014
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntiusjmpinya
 
05- perífrasis verbals.pdf
05- perífrasis verbals.pdf05- perífrasis verbals.pdf
05- perífrasis verbals.pdfEduard Comeig
 
Llengua lejie
Llengua lejieLlengua lejie
Llengua lejiemjvercher
 
Les oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesLes oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesFàtima
 
Les conjuncions
Les conjuncionsLes conjuncions
Les conjuncionsSusanAleix
 
Les conjuncions1
Les conjuncions1Les conjuncions1
Les conjuncions1SusanAleix
 
La_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.pptLa_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.pptbnnn4
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsFàtima
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsFàtima
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsFàtima
 
L'oració composta
L'oració compostaL'oració composta
L'oració compostacarme
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesÀlex Gimeno
 
Complement circumstancial
Complement circumstancialComplement circumstancial
Complement circumstancialDolors Taulats
 

Similar a L’oració subordinada adverbial (20)

LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
08- presentaciódels pronoms relatius.pdf
08- presentaciódels pronoms relatius.pdf08- presentaciódels pronoms relatius.pdf
08- presentaciódels pronoms relatius.pdf
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
Oracio simple
Oracio simpleOracio simple
Oracio simple
 
Subordinades compostes
Subordinades compostesSubordinades compostes
Subordinades compostes
 
05- perífrasis verbals.pdf
05- perífrasis verbals.pdf05- perífrasis verbals.pdf
05- perífrasis verbals.pdf
 
Llengua lejie
Llengua lejieLlengua lejie
Llengua lejie
 
Les oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesLes oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostes
 
Conjuncions
ConjuncionsConjuncions
Conjuncions
 
Les conjuncions
Les conjuncionsLes conjuncions
Les conjuncions
 
Les conjuncions1
Les conjuncions1Les conjuncions1
Les conjuncions1
 
La_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.pptLa_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.ppt
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 
L'oració composta
L'oració compostaL'oració composta
L'oració composta
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
 
El verb
El verbEl verb
El verb
 
Complement circumstancial
Complement circumstancialComplement circumstancial
Complement circumstancial
 

Más de Dolors Taulats

Más de Dolors Taulats (20)

Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Neologismes
NeologismesNeologismes
Neologismes
 
L’estilística iv
L’estilística ivL’estilística iv
L’estilística iv
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
L’estilística iii
L’estilística iiiL’estilística iii
L’estilística iii
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Usos de ser i estar
Usos de ser i estarUsos de ser i estar
Usos de ser i estar
 
Llengües en contacte
Llengües en contacteLlengües en contacte
Llengües en contacte
 
La composició
La composicióLa composició
La composició
 
Estilística ii
Estilística iiEstilística ii
Estilística ii
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
 
Perífrasis verbals
Perífrasis verbalsPerífrasis verbals
Perífrasis verbals
 
Paraules amb guionet
Paraules amb guionetParaules amb guionet
Paraules amb guionet
 
Verbs derivats
Verbs derivatsVerbs derivats
Verbs derivats
 
Estilística i
Estilística iEstilística i
Estilística i
 

L’oració subordinada adverbial

  • 2. Les oracions subordinades adverbials són aquelles que fan funcions pròpies d’un adverbi o sintagma adverbial dins l’oració principal; per tant, equivalen a un complement circumstancial: Aniré a treballar demà (adverbi CC) quan em trobi bé (oració adverbial)
  • 3. Hi ha dos grups bàsics d’oracions subordinades adverbials: 1. Les que complementen un verb (locatives, temporals i modals). Jo aniré on vulguis. 2. Les que complementen tota l’oració (comparatives, consecutives, condicionals, co ncessives, causals i finals). Parlo perquè vull.
  • 4. Les oracions subordinades adverbials poden ser de diferents tipus: Temporals (o de temps): situen en el temps. Poden indicar una relació de simultaneïtat, l’anterioritat o la posterioritat. Nexes: quan, aleshores, abans que, després que, des que, etc. Quan et vingui bé, fes-me aquest favor. Locatives (o de lloc): indiquen el lloc on transcorre l’acció. Nexes: on, fins on, allà on, pertot on, etc. Anirem a on tu voldràs. Modals (o de mode): Expressen la manera com es realitza l’acció. Nexes: com, segons com, en la mesura que, igual que, etc. Fes-ho com vulguis.
  • 5. Gerundi El gerundi sempre expressa una acció o anterior a la del verb de l’oració principal, mai una acció posterior. Va caure de l’autobús, trencant-se una cama.*** Va caure de l’autobús i es trencà una cama.
  • 6. Comparatives: estableixen una comparació amb l’oració principal. Nexes: - igualtat: tan/tant… com, tal com, així… com, tal qual, etc. - superioritat i inferioritat: més… que/ de/ que no pas, menys que/ de/ que no/ que no pas, etc. - proporcionalitat: com més… menys, quant més… més, etc. No plou tant com jo esperava.
  • 7. Consecutives: expressen una acció que és conseqüència de l’oració principal. Nexes: tan… que, tant(s)… que, tal(s)… que, talment… que. Hi veig tan bé que no me’n sé avenir.
  • 8. Condicionals: proposen una restricció del contingut de la principal. Nexes: si, amb que, mentre que, en cas que, tret que, només que, posat que, llevat que, etc. Si plou, no ens mourem.
  • 9. S'ha de distingir la conjunció adversativa sinó de si no (conjunció condicional + adverbi de negació). La utilitat dels materials no es garanteix per l'ús d'un suport determinat, per molt innovador que sigui, sinó per la qualitat que tenen. El grau de competència d'un professor no es valora pel coneixement que té de coses molt concretes, sinó per la seva manera d'entendre i transmetre la realitat. Hi ha subcontractació no solament dels equips informàtics sinó també dels professionals.
  • 10. Demaneu ajuda si no trobeu la informació que busqueu. No es pot saber de qui és l'ingrés si no s'hi fa constar el nom. S'han d'explicar bé; si no, ningú no els entendrà.
  • 11. Concessives: la subordinada representa un obstacle a l’acció expressada per l’oració principal. Nexes: encara que, tot i que, per més que, malgrat que, a pesar de, etc. Encara que no t’agradi t’ho has de menjar.
  • 12. Causals: indiquen la causa o la raó de l’acció que s’expressa en l’oració principal. Nexes: perquè, ja que, com que, atès que, vist que, a causa que, etc. Estic amoïnat perquè ningú no m’ajuda.
  • 13. La conjunció doncs és il·lativa o continuativa; no té mai valor causal i, per tant, no s'ha de confondre amb perquè, puix (que) o ja que. Suposem, doncs, que tothom qui s'ha inscrit al curs té uns coneixements mínims. Ha arribat tothom. Doncs ja podem començar [diferent de: Ja podem començar perquè ha arribat tothom]. Cal potenciar el reconeixement de la ciència, perquè [o puix que o ja que] massa sovint només ens fem ressò dels petits fracassos [i no pas doncs].
  • 14. Finals: expressen l’objectiu o intenció amb què es realitza allò que es manifesta a l’oració principal. Nexes: perquè, a fi de/que, per tal de/que, etc. Ho dic a fi que tothom ho sàpiga.
  • 15. No existeix la conjunció *peraquè, sinó que ha de ser perquè, que és final (el verb de la frase va en subjuntiu) i causal (el verb va en indicatiu). A més, no s'ha de confondre la conjunció perquè amb per què ni amb per a què (preposició + interrogatiu o relatiu).
  • 16. Que siguin capdavanters ara no és prou garantia perquè ho continuïn essent en el futur [final]. Hem preparat unes pàgines especials perquè pugueu gaudir del ciberespai [final]. No han vingut a la festa perquè se n'han descuidat [causal]. Votem aquesta opció perquè ens permet arribar més lluny [causal].
  • 17. No s'expliquen la causa per què es mouen [no pas conjunció, sinó preposició + relatiu]. Volen saber per què hi ha gent que s'apunta a aquests cursos [no pas conjunció, sinó preposició + interrogatiu]. Es pregunten per a què seran útils totes aquestes feines [no pas conjunció, sinó preposició + interrogatiu].
  • 18. És incorrecte ometre la conjunció completiva que, que no s'ha de confondre amb els relatius ‘que’ ni ‘què’, els quals substitueixen un element anterior, mentre que la conjunció es limita a introduir una frase, sense substituir cap element esmentat abans. Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem. Esperem que aquesta informació us sigui molt útil. Us agrairé que estudieu els aclariments que ara us presentem. Preparen un gran sarau que prometen que serà inoblidable. A ella sí que li agrada el cine.
  • 19. Per tal d'evitar confusions de significat i aconseguir un llenguatge precís i no enfarfegat, val més reservar la locució conjuntiva així com per al sentit modal ('de la mateixa manera que', 'igual que') i no pas per al copulatiu, encara que aquest ús s'hagi recollit al diccionari. Per a aquest sentit copulatiu és molt més usual fer servir ‘i’, ‘i també’, ‘a més’. Així com ella contesta molt amablement, ell ho fa d'una manera molt seca [sentit modal]. Així com ahir feia bo, avui no para de ploure [sentit modal].
  • 20. Hi podran participar estudiants, professors i personal de gestió en actiu, a més d'empreses i institucions col·laboradores [millor que no pas així com]. Hi trobareu una variada oferta de serveis i tot el que pot afavorir el vostre progrés personal i professional [millor que no pas així com]. La Universitat us farà arribar aquest programari a casa amb la primera tramesa de material, i també les instruccions i indicacions per a instal·lar-lo [millor que no pas així com].
  • 21. La locució conjuntiva tot i que s'ha de fer servir amb el verb en indicatiu. Amb el verb en subjuntiu s'han d'utilitzar altres locucions equivalents. Tot i que no és igual el nombre d'usuaris que el de sessions, almenys indica que s'hi han connectat unes quantes persones diferents [correcte]. Tot i que tenim un programari net de virus, la responsabilitat final és de cada usuari [correcte].
  • 22. Encara que [o Malgrat que] aquests passos previs no tinguin una dimensió pública, s'han de presentar correctament [i no pas Tot i que]. S'han d'eliminar les substàncies perilloses, encara que [o malgrat que] en alguns casos puguin ser beneficioses per a algú concret [i no pas tot i que].