1. La química és la ciència que estudia la composició, estructura, i
propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta
durant les reaccions químiques .

2.  Introducció
 Bases de la química
 Dissolucions i Mescles
 Acidesa
 Química Industrial
 Branques de la química:
 Orgànica
 Inorgànica
 Compostos químics
 Gràfic dels avanços de la
Química
 Premi Novell de Química 2011
 Desenvolupament de la
Química al llarg de la història

3.  La química comença amb la descoberta del foc que va permetre les
primeres transformacions controlades de la matèria amb la cocció dels
aliments, la fabricació de vidre, de ceràmica i els primers aliatges. Els
antics egipcis poden ser considerats els pioners de la química, però els
primer pioner sd e la química van ser els arabs i perses.

4. • Àtom: és la unitat bàsica de la química. Es compon d'un nucli amb càrrega positiva (el
nucli atòmic), que conté protons i neutrons, i que manté al seu voltant una sèrie
d'electrons per equilibrar la càrrega positiva que hi ha al nucli.
• Molècula: és la porció més petita indivisible d'una substància química pura que té les
seves propietats químiques característiques, és a dir, té la possibilitat de participar en un
cert conjunt de reaccions químiques amb altres substàncies.

5. • Element: concepte d'element químic està relacionat amb el de la substància química. Un
element químic és específicament una substància que es compon d'un sol tipus d'àtom.
Un element químic es caracteritza per tenir un nombre determinat de protons en el nucli
atòmic dels seus àtoms. Aquest nombre és el que es coneix com a nombre atòmic de
l'element.
• Compost: és una substància amb una proporció especial d'àtoms d'uns determinats
elements químics que determina la seva composició, i una organització o estructura
química particular que determina les propietats químiques.
• Substància: és un tipus de matèria amb una determinada composició i un conjunt definit
de propietats químiques. En sentit estricte, una barreja de compostos, d'elements o de
compostos i elements no és una substància química, però pot ser anomenada producte
químic.

6. * En aigua, i en altres dissolvents, és possible
dissoldre substàncies, de manera que queden
disgregades en les molècules o ions que les
componen. Quan se supera cert límit, cridat
solubilitat, la substància ja no es dissol, i queda, bé
com precipitat en el fons del recipient, bé com
suspensió, surant en petites partícules.
* Es denomina concentració la mesura de la quantitat
de solut per unitat de quantitat de dissolvent.

7. * La concentració d'una dissolució es pot expressar de
diferents formes, en funció de la unitat emprada per a
determinar les quantitats de solut i dissolvent. Les més
usuals són:
* Grams per litre (g/l) raó solut/dissolvente o
solut/dissolució, depenent de la convenció.
* % en massa: raó solut/dissolució.
* % en volum: raó solut/dissolució.
* Molaritat: raó solut/dissolució.
* Normalitat: raó solut/dissolució.
* Molalitat: raó solut/dissolvent.
* Fracció molar.
* Parts per milió raó solut/dissolució.

8. Acidesa
El pH és una escala logarítmica per a descriure l'acidesa d'una
dissolució aquosa.
Els àcids, com el suc de llimona i el vinagre, tenen un pH baix
(inferior a 7). Les bases, com el bicarbonat de sodi, tenen un pH alt
(superior a 7).
El pH es calcula mitjançant la següent equació:
On és l'activitat dels ions d'hidrogen en la solució, la qual en
solucions diluïdes és numèricament igual a la quantitat d'ions
d'hidrogen , que cedeix l'àcid a la solució.
Una solució neutral (aigua ultra pura) té un pH de 7, el que implica
una concentració d'ions d'hidrogen de 10-7 M.
Una solució àcida (per exemple, d'àcid sulfúric)té un pH < 7, és a dir
que la concentració d'ions d'hidrogen és major que 10-7 M.
Una solució bàsica (per exemple, d'hidròxid de potassi) té un pH >
7, o sigui que la concentració d'ions d'hidrogen és menor que 10-7 M.

9. • És la branca de la química que tracta la transformació de
matèries primeres en productes industrials, en l'anàlisi i
elaboració de productes tant orgànics com inorgànics, i control
de qualitat dels processos esmentats.
• La titulació universitària capacita per a l'exercici d'activitats
professionals com:
• Disseny i explotació dels processos de fabricació.
• Realitzar tasques d'avaluació tecnicoeconòmica de recursos.
• Realitzar plans de seguretat i higiene industrial i prevenció de riscos
laborals.
• Els principals camps d'estudi són:
• Electricitat i mecànica.
• Dibuix tècnic.
• Química analítica, orgànica i industrial.

10. • La química orgànica o química del carboni és la branca de la
química que tracta dels composts químics de carboni i de llurs
transformacions. Els objectius fonamentals de la química orgànica
són l'elucidació de l'estructura molecular (anàlisi estructural) i la
síntesi de composts, l'estudi de les propietats específiques i
relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i
l'estereoquímica.
• L'etimologia de la paraula “orgànica”, prové d’òrganon, dels éssers
vius que tenen òrgans i que estan “organitzats”, en oposició a
“inorgànic” que seria el qualificatiu assignat a tot el que manca de
vida, organització o estructuració.

11. • És la branca de la química que s'ocupa de l'estudi dels compostos
químics que no contenen carboni, considerats aquests com a orgànics.
De fet, la distinció entre compostos orgànics i inorgànics és difosa i
força arbitrària; d'una banda, hi ha compostos amb carboni que es
consideren inorgànics, com els carburs i carbonats i el grafit i el
diamant; de l'altra, molts compostos formats bàsicament per àtoms de
carboni també contenen metalls de transició. Tradicionalment estudiats
per la química inorgànica, aquests compostos són estudiats per la
química organometàl·lica, una disciplina que s'encavalca amb les dues
branques.
• Les àrees d'estudi en química inorgànica són:
• La taula periòdica del elements, i l'estudi de la química de cada element
i dels seus compostos. S'hi diferencien tres grans grups:
• Química dels elements dels grups principals.
• Química dels metalls de transició.
• Química dels lantànids i actínids.
• La química de coordinació.
• La síntesi de compostos inorgànics
• La química bioinorgànica.

12.  Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements
químics i que pot descompondre's en aquests per medis químics apropiats.
 Els composts, igual que les mescles, estan constituïts per dos o més elements
químics diferents, però es diferencien essencialment d'aquestes en els següents
aspectes:
 Els components de les mescles poden separar-se per medis físics
(filtració, decantació, destil·lació,...), però els constituents dels composts, no.
 Les mescles tenen les propietats dels seus components, però els composts
posseeixen les seves propietats específiques corresponents.

13.  Les mescles poden existir en qualsevol proporció mentre que els composts es
formen a partir dels elements químics en proporció invariable (llei de les
proporcions definides enunciada entre 1794 i 1804 pel químic francès Joseph
Louis Proust).
 La formació o descomposició d'un composts químic va sempre unida a un
despreniment o absorció de calor, mentre que per a una mescla l'efecte calorífic
és nul o en tot cas, molt petit.
 En general els composts químics tenen una estructura química definida i única i
amb una relació determinada dels components. Tanmateix, hi ha un petit
nombre de composts que no compleixen la llei de les proporcions
definides, anomenats no estequiomètrics o berthòl·lids: per exemple, Cu1,7S i
especialment els composts intermetàl·lics i els intersticials. La majoria dels
compostos sí compleixen la llei de les proporcions definides i s'anomenen
daltònids, en record del químic anglès John Dalton que, amb la seva teoria
atòmica, donà una base teòrica que explicava la llei de les proporcions
definides.
 Actualment (2009) el nombre d'elements químics és de 117 (90 d'ells naturals i
la resta sintètics), mentre que el de composts químics supera els 50 milions i en
constant creixement (aproximadament 12.000 noves substàncies
diàries, majoritàriament composts químics).

14. 100%
50%
0%
Investigacions
Investigacions
Estudi de la Quimica

15. El Premi Nobel de Química aquest any ha sigut lliurat al científic:
• Dan Shechtman

16. Prehistòria:
Descobriment del
Foc
Antiga Grècia:
Llibres sobre el Egipcis: Extracció
coneixement de la de metalls
Natura
Edat Mitjana:
Alquímia
Edat Moderna:
Creació de la
Primera Taula Àrabs:
Periòdica Descobriment de
substàncies
químiques.
Actualitat