La competència socio emocional al ceip melcior rosselló
S r cinètica
1. psicopedagogia:
“El cos humà és el carruatge, el jo és l’home que el condueix,
el pensament són les regnes, i els sentiments són els cavalls.”
Plató
Introducció Els alumnes cinètics són els que tenen una
parla pausada perquè van pensant les parau-
Entrem en l’últim dels sistemes de represen- les que han de dir, ja que tot ha d’estar en
tació sensorial, el cinètic. En el món educa- sintonia amb els seus òrgans. Senten (emo-
tiu, a les aules, es poden detectar alumnes ció) tot el que diuen, el que fan, el que vo-
cinètics: solen ser aquells nens que, mentre len, etc.
la mestra està explicant, es dediquen, per
exemple, a dibuixar. Es passen el temps mo- Treballar estratègies a l’aula
vent-se o fent alguna activitat i el seu tarannà
sempre gira entorn d’allò que els agrada. Els Les estratègies són els mètodes que utilitzem
alumnes cinètics necessiten l’estímul directe per fer-ho tot, ja sigui de manera conscient
del docent per mantenir-se actius, se’ls ha de (per imitació, assaig-error, etc.) o de manera
demanar que participin, han de notar que for- inconscient. No existeixen estratègies bones
men part de l’explicació per poder mantenir o dolentes, sinó adequades o inadequades
la seva atenció i així assimilar més fàcilment segons el context del moment.
la informació del tema.
Observar i detectar les estratègies
que fan servir els estudiants per a
cada tasca pot ajudar els docents a
entendre què pot ocasionar que un
alumne tingui èxit o fracàs. Quan ja
s’ha detectat la manera (estratègia)
més adequada de treballar/estudiar,
cal fer que l’alumne prengui cons-
ciència de quina és l’estratègia que
li va més bé i quina l’aboca al fracàs
(crear consciència). En el moment
que l’alumne ja és conscient que ha
elaborat una estratègia que li facilita
el treball, cal passar a practicar-la i
perfeccionar-la.
Observar i detectar les estratègies
que fan servir els estudiants per a
cada tasca pot ajudar els docents a
entendre què pot ocasionar que un
alumne tingui èxit o fracàs
8
2. ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ
SENSORIAL I EL SEU ÚS EN
L’APRENENTATGE (III)
Sistema de representació cinètica
Encarna Vallespí Doliu
Observar i detectar
Veu
Tendeixen a tenir un to de veu greu i parlen
des de la part inferior de l’estèrnum respirant
Crear consciència profundament i fent moltes pauses.
Postura
Practicar les estratègies
Quan parlen o pensen mantenen el cap cot,
tendeixen a fer els moviments dels braços i
Característiques de les persones de les mans per sota de l’alçada de la cara,
preferentment cinètiques i quan dialoguen mantenen la postura laxa
per poder sentir els seus pensaments i el seu
Tot seguit valoraré diferents aspectes com diàleg intern.
ara els moviments oculars, la veu, la postura,
o la manera de rebre i processar la informa- Manera de rebre i processar
ció de les persones preferentment cinètiques la informació
(es calcula que entre un 30% i un 50% de la po-
blació prioritza l’estil d’aprenentatge cinètic Aprenen preferentment experimentant amb
i que aquest percentatge és més alt en la po- el material educatiu:
blació masculina): • Per aprendre necessiten associar els con-
tinguts a moviments o sensacions corpo-
Moviments oculars cinètics rals (en una classe expositiva, es balance-
jaran amb la cadira, intentaran aixecar-se,
Tendeixen a mirar cap a terra quan treballen es passaran l’estona fent dibuixos, etc.).
amb el sistema sensorial cinètic. • Els seus aprenentatges són més lents i
se’ls donen millor les tasques breus i amb
descansos freqüents.
• Les activitats físiques, el dibuix i la pintu-
ra, els experiments de laboratori, els jocs
de rol, etc., milloren el seu aprenentatge.
Diàleg intern • Recorden més bé el que fan que no pas el
que escolten o el que veuen.
• Processen la informació a través de la
“memòria muscular”.
• Expressen les seves emocions amb mo-
viments.
• Recorden el que fan o la impressió gene-
ral que els causen les coses, però no re-
Sensació cinètica corden els detalls.
9
3. Els sistemes de representació sensorial i el seu ús en l’aprenentatge (III)
• Emmagatzemen la informació acadèmica
de forma poc eficient, però la informació
relacionada amb el món esportiu i artístic
l’emmagatzemen molt bé.
Aprenentatge
Aprenen quan toquen, necessiten estar invo-
lucrats personalment en les activitats.
Ortografia
Acostumen a tenir dificultats en l’aprenen-
tatge de l’ortografia. Escriuen les paraules i
comproven si “els agrada” la sensació que els
provoquen.
Lectura
Els agraden les històries d’acció o molt emo- S b d lit t
Submodalitats
tives. Els costa estar quiets durant les seves
lectures. En les submodalitats cinètiques sempre es par-
la de les sensacions que es noten i de les qua-
Distraccions litats que es tenen: intensitat (fort-feble), es-
pai (gran-petit), textura (aspre-suau), durada
Quan no els involucren emocionalment, les (continuat-intermitent), temperatura (calor-
explicacions auditives o visuals els distre- fred), pes (feixuc-lleuger), forma, freqüència,
uen. humitat, olor, etc. També podríem parlar de
les sensacions de la pell i dels músculs, de les
Preferències dels alumnes cinètics sensacions internes, de la postura, de la respi-
ració, de les emocions, etc.
Paraules i frases
Exercicis per desenvolupar la capacitat
Seguir el ritme amb el cos, agradar, notar dels sistema no preferent cinètic
l’aire a la cara, gaudir de..., tenir desig, tocar
i abraçar, sentir, agafar el bou per les banyes, DIA 1. Seu en una cadira, tanca els ulls i pren
atreure, repel·lir, rebutjar, tenir el fred al cos, consciència de les diferents parts del teu cos
aturar-se de cop, contactar, tenir una paraula que estan en contacte amb la cadira.
a la punta de la llengua, cap boig, cor trencat, DIA 2. Sense sabates, camina pel terra i nota
és un suplici, sentir-se content, donar un cop les diferents sensacions que reps.
de mà, escapar-se les paraules, ser curt de DIA 3. Imagina’t que plou o que neva. Pren
gambals, ser una rèmora, sentir-se accelerat, consciència de les sensacions que es produi-
em dol, etc. rien en el teu cos.
DIA 4. Fes memòria d’algun fet del passat que
Activitats hagi estat especialment important per a tu.
Fixa’t en les sensacions que es produeixen en
Tocar, manipular, sentir, experimentar, fer el teu cos.
teatre, cuinar, treballar a l’hort, tenir respon- DIA 5. Toca diferents objectes, olora’ls, pren
sabilitats, etc. consciència de cadascun d’ells.
10
4. psicopedagogia
DIA 6. Imagina’t una muntanya russa. Quines Em plau acabar amb uns versos de Joaquín
sensacions tens? Sabina:
DIA 7. Repassa les activitats fetes.
Ahora que los sentidos sienten sin miedo,
Cloenda ahora que me despido pero me quedo.
Aquí acaba el tercer dels articles sobre els siste- Encarna Vallespí Doliu
mes més habituals per comunicar-se de manera Mestra, Filòloga, Psicopedagoga i Màster en PNL
efectiva, al llarg dels quals he parlat del rapport, encarnaciovallespi.blogspot.com
de l’escolta activa, de l’elaboració d’objectius, encarnavallespi@gmail.com
i del treball d’estratègies per aprendre amb
èxit. Bibliografia
• DILTS, R. B; EPSTEIN, T. A. Aprendizaje dinámico con
Un model de bona comunicació implica tenir
PNL. Barcelona: Urano (2001).
clar l’objectiu que es pretén aconseguir: ser
• MAHONY, T. El poder de las palabras. El uso de la PNL
sensible a les reaccions del receptor (tenir para mejorar la comunicación, el aprendizaje y la con-
empatia), ser flexible en les estratègies comu- ducta. Bilbao: Desclée (2010).
nicatives per establir un procés comunicatiu • VALLESPÍ, E. Els sistemes de representació sensorial i el
eficient, i respectar el mapa de l’altre (el mapa seu ús en l’aprenentatge (I). Sistema de representació
no és el territori). El docent ha de ser capaç de visual, dins Educat núm. 9, pàg. 4-6 (2011). Disponible a
crear sempre un clima proactiu dins l’aula: ha www.educat.cat/bloc/?p=390 (consulta: 19/07/2012).
de mostrar afecte, saber escoltar, respectar • VALLESPÍ, E. Els sistemes de representació sensorial
les diferències, permetre expressar-se, com- i el seu ús en l’aprenentatge (II). Sistema de represen-
partir les responsabilitats i els compromisos, tació auditiva, dins Educat núm. 14, pàg. 10-13 (2011).
Disponible a www.educat.cat/bloc/?p=1625 (consulta:
ser coherent amb els arguments i accions,
19/07/2012).
donar l’oportunitat de decidir, etc. I, com he
• VALLESPÍ, E. L’estil d’aprenentatge com a estratègia per
indicat altres vegades, l’ús del llenguatge és a una aula d’acollida. Llicència d’estudis del curs 2005-
important, perquè la tria dels vocables pot ser 06. Disponible a www.xtec.es/sgfp/llicencies/200506/
ofensiva, constructiva, emotiva, assertiva o memories/1042m.pdf (consulta: 17/10/2012).
motivadora.
11