1. Revista de divulgació cultural gratuïta
nº25 maig 2013MASSADA
SABADELL
MASSADA
SABADELL
Tel Aviv ,
la primera
ciutat del
mòn en
disposar,
a tota la
ciutat, de
una xarxa
WIFI
gratuïta
amb una
velocitat
de 100 Mb.
Reproducció de la conferència sobre la
Internacionalització de l’economia catalana i les
relacions amb les institucions i l’economia d’Israel
a càrrec de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya,
l’Honorable senyora Joana Ortega

2. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 2
EDITORIAL
SUMARI
Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva.
Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.
Des que vàrem començar aquesta aventura anomenada Massada Sabadell, totes i cadascuna de les persones que formem
part de l’equip, hem partit del principi que, per poder tirar endavant la revista ens calia una gran dosi d’entusiasme ja que els
recursos dels que disposàvem eren força limitats. Segurament ha estat per aquest motiu que sempre ens hem mogut dins dels
paràmetres de la modèstia més absoluta.
Ha passat el temps, hem anat creixent i en l’esdevenir de la publicació hem anat incorporant col·laboradors de gran prestigi
que han contribuït, de forma determinant que, revista rere revista, hàgim pogut anar millorant i guanyant qualitat. Gràcies
a la col•laboració absolutament desinteressada de tots i totes hem pogut anar oferint en cada número, un mitjà de difusió de
les nostres idees que ha anat evolucionant cap a nivells que no hauríem pogut imaginar ara fa poc més de dos anys.
En el present exemplar de maig, hi trobareu uns articles de dos nous col•laboradors, el polític Raul Grangé i l’arqueòleg
Eugeni Junyent, que ens parlen cadascú d’experiències molt properes i que són d’allò més adient per a divulgar en la nostra
revista, que també és vostra.
Volem aprofitar aquesta editorial per donar-los-hi les gràcies, un agraïment que fem extensible a tots els nostres
col·laboradors. Gràcies pel vostre compromís i perquè, mitjançant els vostres articles, feu que entre tots puguem assolir amb
escreix els objectius pels quals fou creada aquesta revista. Gràcies de tot cor.
En aquest número també hi trobareu la crònica d’un esdeveniment que ja s’ha convertit en tradició a Sabadell. L’ofrena
amb la qual, en el marc de l’Aplec de la Salut, la ciutat vol recordar i homenatjar a les víctimes del nazisme. Com no podria
ser d’una altra manera, els membres de l’Associació Cultural Sabadell Israel hi participarem activament . Tant de bo totes i
cadascuna de les ciutats de Catalunya, si més no un cop a l’any, poguessin retre homenatge les víctimes d’aquella barbàrie.
També volem fer esment i agrair a les persones que ho han fet possible les facilitats que hem trobat a l’hora de reproduïr la
conferència donada per la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable senyora Joana Ortega, al III
Simposi d’Internacionalització Terres de l’Ebre - Camp de Tarragona – Lleida, celebrat a Tortosa el passat dia 26 d’abril.
I finalment us volem recordar i convidar a que el proper diumenge dia 2 de juny a les 10 del matí, ens trobem tots plegats a
la plaça Francesc Macià de Barcelona a la Caminada “Walk The Land 65” per celebrar el 65e aniversari de la independència
d’Israel i a la contribució israeliana al progrés de la humanitat.
Que gaudiu de la lectura!
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
nº25 maig 2013
ACSI
Associació Cultural Sabadell Israel
Ofrena floral en record
a totes les víctimes pàg. 06
pàg. 15De Foix al Yad Vashem
pàg. 19Go Macc
El partit de la mort pàg. 21
Continua la Primavera
a Tel Aviv
pàg. 03
pàg. 23El personatge:
Tadeusz Gebethner
Llibres:”HHhH” pàg. 25
Victòria del sentit comú pàg. 20
Oświęcim pàg. 17
Conferència de la
Vicepresidenta del
Govern , l’Honorable
senyora Joana Ortega
pàg. 08

3. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
EN PORTADA
Continua la Primavera a Tel Aviv
Tel Aviv 12/05/2013.
Comencem amb una bona notícia per a
tots els addictes als ordinadors i altres eines
informàtiques: Tel Aviv és la primera ciutat al
món que porta per tot arreu una xarxa WIFI
gratuïta i amb l’alta velocitat de 100 Mb.
Més subjectiu és el segon esdeveniment que
m’agrada explicar: el 25 d’abril, es va projectar
a la magnífica cinemateca de Tel Aviv, - de
línies modernes i austeres, amb marbre clar
i canonades a la vista a l’estil del parisenc
museu Beaubourg-, un documental de l’etnòleg
francès Maurice Dorès sobre Jacques Faitlovich
(1880-1955): es tracta d’aquell jueu polonès,
enamorat tant de França com d’Àfrica, que va
tornar a descobrir als Jueus d’Etiòpia i que va
aconseguir ensenyar-los la cultura occidental
com a camí del seu retorn en el si del judaisme
rabínic, del qual es pensa que van romandre
separats potser des de la caiguda del Primer
Temple. Sobretot, van poder, gràcies a ell,
emprendre la volta a la terra promesa, que
anomenaven Jerusalem.
Faitlovich va haver de lluitar molt per aixecar
escoles, formar mestres, aconseguir diners per
dur a terme aquesta empresa, travar vincles
entre els jueus del món i aquesta tribu perduda,
però per damunt de tot va saber estimar-la,
entendre-la, i animar-la a concretar el seu
somni sionista. Va passar la fi de la seva intensa
vida a Tel Aviv, amb la seva esposa, on va morir
el 1955, mentre arribava el primer grup dels
«Beta-Israel», pioners dels més de 100 000
ciutadans israelians negres d’avui dia.
L’última part de la pel·lícula consta de diverses
entrevistes que no dissimulen les dificultats que
acompanyen el repte d’integrar-los ràpidament
enunasocietatalhoratradicionalimoderníssima,
i ja molt heterogènia culturalment, però que
valoren amb orgull els èxits aconseguits en tots
els camps.
En el debat que va seguir, molts joves van
expressar la seva satisfacció per veure així
explicada la seva pròpia història, valorada la
seva cultura d’origen i arrelada en el conjunt
nacional israelià la seva peculiar identitat. I
ara em podríeu preguntar perquè vaig triar
comentar-vos aquest tema? Doncs perquè
el meu fill apareix en el documental per ser
historiador de les aventures de Faitlovich i dels
jueus d’Etiòpia fins a Israel!
La festa de Lag-ba-Omer va ser aquest any el
27 d’abril.
L’any 132, per aquestes dates, Shimon Bar-
Kojba es va revoltar contra el potentíssim imperi
de Roma que ja havia enderrocat Jerusalem i
desterrat a gran part de la població hebrea. La
revolta va acabar tràgicament, però representa
fins ara un brot d’heroisme, i els nens imiten
els combatents que assenyalaven l’arribada de
l’exèrcit romà calant focs en els turons, on els
nens solen amuntegar llenya amb antelació,
per tirar-la aquesta nit a les fogueres, i canten
i mengen, mentre els bombers vigilen donant
Raxel Israel
nº25 maig 2013
MASSADA SABADELL pàg. 3

4. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 4
voltes preventivament. L’ampla plaça on visc es
va omplir, durant les 4 nits d’assajos, de fum
i d’olor de brases, cosa que em va recordar
l’uruguaiana Montevideo!.
Dissortadament, aquest any, bufen uns aires
forts i ressecs, que van causar per tot el país
més de 500 incendis a les deu primeres hores,
amb 30 ferits, i que els bombers van trigar tres
dies a sufocar.
Uns dies desprès, altres amenaces planaren
damunt del nord d’Israel: la guerra civil siriana
frega la frontera, cauen uns obusos al Golan, i
comença un gran exercici militar, amb soldats i
amb civils reservistes cridats per un període «de
milium» que pot durar fins a un mes: també a
Tel Aviv, veiem a aquests homes, entre 23 i 45
anys, que marxen amb la motxilla a l’espatlla,
deixant a les seves famílies, els seus oficis, els
seus hàbits quotidians.
Aquest és el preu que hem
de pagar per la nostra
independència.
Simbòlicament, l’endemà, cada israelià aferrat
a la seva nació va recordar el modern «profeta»
Theodor Hertzl, de la imaginació i voluntat del
qual en va sortir el projecte d’un Estat dels Jueus,
una solució política a la remota judeofòbia que
ell acabava de veure de nou al París liberal de
finals del segle XIX amb el famós
«Cas Dreyfus»: en efecte, 111 anys
enrere, el 31 d’abril de 1902, Hertzl
va acabar la seva novel·la sobre Sió,
«Altneuland», la Terra antiga i nova.
Confesso que sé poquet de futbol,
i per tant ignoro perquè el 1r de
maig, a la ràdio Galei-Tzahal, un
altre vegada un veí de Tel Aviv
torna a explicar que des de 2003
ell es fa anomenar oficialment Yossi
Barça, que és «culé» des de la seva
infància, i que el seu fill, amb només
3 anyets, ja té la col·lecció de totes
les camises del club!
El 2 de maig, la ciutat es difumina en una
estranya boira, tan espessa que es diria que
algú va posar un gegantí tros de cotó sobre
ella!. L’aeroport Sde-Dov per les línies internes,
ubicat en un cap del passeig marítim, es tanca.
A la platja, els turistes miren amb sorpresa
aquest vapor opac que va ocultant el sol i
esborrant el mar. El dia 3, sonen pels carrers
unes melodies russes, yiddish, o clàssiques:
és el dia d’homenatge popular als músics
«russos», aquells virtuosos que van arribar
aquí dues o tres dècades enrere, que van haver
de renunciar del seu art perquè no cabien a
les orquestres filharmòniques ja completes,
i que toquen el violí, el violoncel, la flauta o
l’acordió per alegrar les seves mans i els cors
dels transeünts.
EN PORTADA
nº25 maig 2013

5. MASSADA SABADELL pàg. 5
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
El 8 de maig, es commemora a Europa la victòria
dels exèrcits dels Aliats, sobre els de Hitler,
l’any 1945.Tothom té molt vista la fotografia
d’aquell soldat de l’Armada Roja a Berlín, el
dia de l’alliberament de la ciutat, en hissar la
bandera de l’URSS sobre del Reichstag. Doncs
bé: aquell soldat era jueu, i actualment és viu,
ja molt gran, i té la seva residència a Tel Aviv!...
però sempre es va negar a concedir entrevistes.
Una certa mitologia tendeix a presentar als
jueus, durant la Segona Guerra Mundial, com
a víctimes passives davant l’horror absolut dels
caçadors nazis. La realitat és més matisada:
en molts camps d’extermini dels presoners
esclavitzats van intentar revoltar-se, mentre,
tant a França i Bèlgica com a Polònia, els
jueus es van afilar massivament als grups de
la Resistència, i el General de Gaulle va dir, el
1940 a Londres , que pensava «que arribaria
la França de les esglésies, però que va veure
arribar la França de les sinagogues».
Es calcula que un milió i mig de
jueus van lluitar com a soldats
dels diversos exèrcits aliats, i fins
i tot van crear la famosa Brigada
jueva, que tants estralls van fer
a les tropes nazis. Per tant, en
aquest aniversari de la fi d’una
guerra tan atroç, nombrosos
veterans immigrats a Israel surten
a desfilar pels carrers de Haifa,
Tel-Aviv i Jerusalem, lluint totes les seves
impressionants condecoracions, guanyades en
les grans batalles que van permetre, juntament
amb les dels americans i canadencs, la derrota
del nazisme.
Acabem amb unes notes més lleus. La banda
anglesa de música electrònica Depeche Mode
va fer un happening molt concorregut que va
emplenar el Parc Hayarkon.
A l’edifici nou del Museu de Tel Aviv, que mereix
més línies en un futur article, es poden veure
els vídeos de les obsessions de l’artista escocès
Douglas Gordon, que recentment va exposar
a Barcelona, concretament a la Fundació Joan
Miró. I la cantant americana Beyoncé lluirà
vestits del jove estilista telaviviense Alon Livne,
la «boutique» s’ubica al número195 de la
coneguda avinguda Dizingoff. Després de les
fortes calors, avui fa fresca i plourà a Sukoth.
Disseny de Alon Livne
per a Beyoncé
Els Depeche Mode
Clica la imatge per veure el video Enjoy the silence Tel Aviv maig 2013
Raxel Israel
Museu de Tel Aviv
EN PORTADA
nº25 maig 2013

6. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
Ofrena floral en record a totes les víctimes del nazisme
La ciutat de Sabadell compta,
des de l’any 1989, amb un
monument en record i honor a
totes les persones mortes als
camps d’extermini nazis.
Format per un bloc de pedra
calcària de 2,30x0,65x0,22
m, i situat sobre una base
de formigó, està flanquejat
per un xiprer com a símbol
d’hospitalitat i eternitat.
El dia 14 de maig de 1989 i
a iniciativa de l’Ajuntament
de Sabadell i d’Amical
Mauthaussen, s’inaugurà
aquesta estel.la en record
d’aquelles víctimes. En aquell
moment encara vivien algunes
persones que, sobretot, havien
estat internades al camp de
Mauthaussen.
El seu record reiterat era el
fet d’haver estat destinats a la
terrible pedrera d’aquell camp
i la seva funció consistia en
picar i picar pedra calcària de
la qual n’extreien blocs de la
mateixa grandària que la del
monument.
MASSADA SABADELL pàg. 6
nº25 maig 2013

7. Des d’aquell dia de maig de 1989 i coincidint
amb el sabadellenc Aplec de la Salut,
la ciutat, les seves entitats i ciutadans
anònims s’apleguen entorn d’aquella pedra
d’homenatge per testimoniar el seu record a
les víctimes de la barbàrie nazi.
Aquest any no ha estat una excepció i entorn
del monument s’hi ha fet un emotiu acte en el
que l’alcalde ha glosat i recordat el motiu que
ens cohesiona any rere any en aquell indret,
citant entre altres a Primo Levi i el filòsof
Josep Ramoneda, entre d’altres, per arremetre
contra la utilització del llenguatge que s’ha
fet durant els darrers dies, amb paraules com
aquestes: “Estic ofès per l’ús i la banalitat que
s’aplica al terme “nazi”, en qualsevol moment
i sigui el partit que sigui. És una ofensa a la
memòria de les víctimes i a la raó”.
Després de les seves paraules es va guardar
un minut de silenci mentre sonava una peça
de música klezmer.
Com no podia haver estar d’una altra manera,
l’Associació Cultural Sabadell-Israel (ACSI)-
Massada Sabadell, també va fer la seva ofrena
floral a la memòria de totes les víctimes de
l’horror nazi.
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 7
Alcalde :“No estem vacunats
contra la maldat”
ACTUALITAT
nº25 maig 2013

8. Tortosa, 26 d’abril de 2013
La vicepresidenta del Govern i titular
del Departament de Governació
i Relacions Institucionals, Joana
Ortega, va participar en el III Simposi
d’Internacionalització Terres de
l’Ebre - Camp de Tarragona - Lleida,
que va tenir lloc a l’Aula Magna
del Campus Terres de l’Ebre, a
Tortosa. La vicepresidenta va
pronunciar una conferència sobre la
internacionalització de l’economia
catalana i les relacions amb les
institucions i l’economia d’Israel,
país en el qual s’ha centrat enguany
el Simposi. La presentació ha anat a
càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira,
codirector del Simposi.
Agraïm a les persones que han fet
posible que Massada Sabadell hagi
rebut l’autorització per reproduir
aquesta conferencia.
Senyores i senyors,
En primer lloc, vull agrair als organitzadors del
Simposi l’oportunitat de poder ser avui aquí
amb tots vostès i poder parlar d’una qüestió
tan important com la internacionalització
de la nostra economia i les relacions amb
les institucions i l’economia israelianes.
Perquè, avui dia, en aquests temps difícils
però carregats de reptes encoratjadors, la
internacionalització és la gran esperança de
la nostra economia, i cal parlar-ne a fons per
anar definint estratègies i concretant objectius
de país. I quan parlem d’internacionalització,
de capacitat d’innovació, d’aportacions de
gran valor afegit i de l’aspiració d’un país
per anar endavant, Israel és, sens dubte, la
nostra gran referència i un dels grans models a
seguir.
Pel que fa a la necessitat d’internacionalitzar
la nostra economia, poca cosa els puc dir que
vostès no sàpiguen. Potser sí que els puc parlar
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
Conferència de la vicepresidenta del Govern, l’Honorable senyora
Joana Ortega pronunciada en el III Simposi d’Internacionalització
Terres de l’Ebre - Camp de Tarragona – Lleida
nº25 maig 2013
MASSADA SABADELL pàg. 8
Moment de la conferència de la vicepresidenta Joana Ortega
“Israel és, sens
dubte, la nostra
gran referència i un
dels grans models a
seguir.”

9. dels grans esforços que estem fent des del
Govern per simplificar tant l’administració com
la càrrega burocràtica que de vegades alenteix
la nostra economia.
En l’anterior legislatura, el Govern va
impulsar i va aconseguir que s’aprovessin les
anomenades lleis òmnibus, que van comportar
una simplificació i una desregularització
important en molts àmbits de l’economia. En
la present legislatura, com es va anunciar
dies enrere, el Govern aprovarà i portarà
al Parlament el projecte de Llei de Governs
Locals que, en primer lloc, servirà per clarificar
competències i, sens dubte, comportarà també
una administració local més ràpida i eficient.
I més enllà d’aquest projecte, estem treballant
també en una llei òmnibus local que completi
el procés i aconsegueixi una actuació
administrativa ràpida, diligent i adequada a
les demandes de la nostra societat.
La consecució d’unes administracions àgils i
eficients és un objectiu de país. Ens hi obliga la
necessitat de lluitar contra la crisi.
Els parlo d’una administració diligent, sempre
al servei del ciutadà i business friendly. I això
no ho dic des de cap tipus de credo neoliberal,
que no és el meu cas, sinó des de la certesa
que l’economia productiva és el gran motor
de recuperació i de desenvolupament, i que
des de les administracions cal que afavorim
l’activitat i l’emprenedoria tant com sigui
possible.
Les administracions hem d’estar sempre al
servei de la societat i no pas al revés. Hem
de tenir la mida justa per a ser un factor de
progrés i, contràriament al que ha passat en
algunes ocasions, no hem de ser una llosa que
ho esclafi tot i que vulgui intervenir a tot arreu.
Però, a més, aquesta necessitat d’afavorir
l’economia en temps de crisi també és
una oportunitat per a establir les bases de
l’administració del segle XXI. Si ara hem
d’ajustar i repensar l’administració per
necessitat, també és el moment d’afrontar el
repte de canviar de mentalitat i de forma de fer
i avançar cap a una administració que sigui
més del segle XXI que no pas del XIX.
I això que passa amb les administracions,
també passa amb la resta de sectors de la
nostra economia. La crisi és profundíssima i
terrible, però passarà, la superarem. I tots els
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
nº25 maig 2013
MASSADA SABADELL pàg. 9
Alon Bar, ambaixador d’Israel
“En temps de
dificultats, hi ha
coses que no suposen
milions i milions
d’euros d’inversions,
però que sí que
tenen un altíssima
repercussió en el
progrés econòmic de
la societat.”

10. esforços que hàgim fet per ser més competitius,
més àgils, més internacionals, també ens
serviran de cara a una economia moderna, de
valor afegit, centrada en la innovació i en el
coneixement.
Hi ha molta feina a fer. Necessitem una
economia basada en el coneixement, que
augmenti la nostra productivitat i que ens
diferenciï d’altres competidors, i és obvi que
això ha d’anar acompanyat també d’una
major internacionalització de la nostra
economia.
Hem de comprar, vendre, produir per a altres
països, col·laborar-hi, establir convenis, obrir
mercats... I és evident que de la mateixa
manera que parlem d’una oportunitat per a
configurar l’administració del segle XXI, també
ara tenim al davant l’oportunitat d’aixecar les
empreses catalanes d’aquest segle. I podem
fer-ho des de la nostra tradicional cultura
emprenedora, des dels nostres valors d’esforç i
de gust pel treball, per la feina ben feta, per la
responsabilitat, pel compliment dels tractes.
No de bades parlem d’una economia, la
catalana, que sense recursos i pràcticament
sempre sense l’ajuda d’un estat al darrere, va
ser capaç de fer la revolució industrial gairebé
al mateix temps que els països més avançats
d’Europa, i que era capaç d’imitar i millorar
tots els avanços tecnològics que s’anaven
produint més enllà de les nostres fronteres.
Catalunya, doncs, ha d’estar amatent a la
creació d’empreses, a la cultura emprenedora.
Disposem encara d’aquests valors que ens
han fet grans i, alhora, disposem d’unes
noves generacions molt i molt preparades,
disposades a obrir-se camí tot i les moltes
dificultats a les que s’enfronten. Tot això és un
actiu que el nostre país no pot malbaratar.
I si fem llista de tot allò que tenim, ens hem
de sentir molt i molt orgullosos del que és
Catalunya i, sobretot, del que pot arribar a ser.
Som un país amb una posició geoestratègica
de primer ordre dintre de la mediterrània; som
un país capdavanter en atenció i investigació
sanitària i en molts altres sectors; disposem
d’un patrimoni geogràfic i cultural de primer
ordre i, sobretot, disposem de voluntat d’anar
endavant.
Ja fa molt de temps que hem descobert que
ningú no ens regalarà res i que tot ens ho hem
de vetllar per nosaltres mateixos. La famosa
frase de Francesc Pujols segons la qual ha
d’arribar un dia en què els catalans ho tindrem
tot pagat només pel fet de ser-ho, tant de bo es
compleixi, però si no ens en cuidem nosaltres,
no sembla que se n’hagi de cuidar ningú.
I és aquí on sorgeix, de manera natural, la
necessitat de parlar d’Israel. En un simposi
en què es vulgui parlar de lluita contra les
dificultats, de capacitat d’innovació, de
talent, de cultura emprenedora, de compromís
social cap a les noves empreses, Israel és la
referència obligada.
Dies enrere es commemorava el seixanta-cinc
aniversari de la independència d’Israel. Fa
seixanta-cinc anys, aquella terra era poc menys
que un desert amb molta sorra i molt de sol i
poca cosa més. Tenia tota la força mítica de la
terra promesa, de ser la pàtria dels patriarques
i el bressol cap on miren amb devoció les tres
grans religions monoteistes del planeta.
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
nº25 maig 2013
MASSADA SABADELL pàg. 10
Francesc Pujols amb Salvador Dalí

11. Però poca cosa més. I fins i tot el seu
naixement, impulsat per la necessitat d’evitar
que es tornés a repetir mai més l’Holocaust,
el crim més horrorós que mai s’ha comès
sobre la terra, fins i tot no va ser un naixement
fàcil. Israel sempre ha tingut una existència
dura, voltada de conflictes i de veïns no pas
amistosos. És cert que tot conflicte és sempre
una qüestió molt complexa i carregada
de matisos, però el que és una veritat
incontestable és que aquell gran país, més
petit geogràficament que no pas Catalunya i
amb una població semblant, s’ha convertit en
l’única democràcia del seu entorn.
No ho dic jo, que també, sinó que ho deia
el mateix president Obama ara fa cosa d’un
mes a Jerusalem, quan afirmava que gràcies
al talent i del treball dur, els israelians han
posat el seu petit país –el seu gran país-- a
l’avantguarda de l’economia mundial. Com
deia Obama, “els israelians entenen el valor
de l’educació, i en aquests anys han donat al
món deu premis Nobel. Els israelians entenen
la força de la inventiva, i les seves universitats
eduquen enginyers i inventors.
Aquest esperit ha portat cap al creixement
econòmic i cap al progrés humà: l’energia
solar i els cotxes elèctrics; embenatges i
pròtesis que salven vides; la investigació
mèdica de més alta recerca i els nous
medicaments que tracten les malalties; els
telèfons mòbils i la tecnologia informàtica que
canvia la nostra manera de viure.
De què estem parlant doncs? Molt senzillament,
d’un país amb una població de 7,7 milions
d’habitants, amb una superfície d’encara no
21.000 quilòmetres quadrats. Però aquest petit
país té unes xifres d’atur que no arriben al
sis per cent i un PIB per càpita al voltant dels
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
nº25 maig 2013
MASSADA SABADELL pàg. 11
Universitat de Tel Aviv
Edifici d’Intel a Haifa
Declaració de la Independència de l’estat d’Israel per
David Ben-Gurión, el 1948
“Si la gent vol veure
el futur de l’economia
mundial, l’hauria de
buscar a Tel Aviv i a
Israel.”

12. trenta mil dòlars. I més enllà de tot això, té una
xifra de patents per càpita que multiplica per
25 les que pugui tenir la societat espanyola; un
país que ha situat una de les seves universitats
en el lloc dotzè del rànquing mundial, i que
té quatre universitats entre les trenta millors
universitats del món, mentre que Espanya, per
exemple, no n’hi té cap.
A Catalunya avancem en aquest sentit, i tenim
tres de les cinc primeres universitats de l’Estat.
Tenim tres campus d’excel·lència internacional
que engloben les Universitats de Barcelona,
la Politècnica de Catalunya, la Universitat
Autònoma de Barcelona i la Universitat
Pompeu Fabra. Tenim també el Parc de la
recerca biomèdica de Barcelona, que lidera
les investigacions en aquest camp en el sud
d’Europa. Per tant, hem de tenir confiança en
el nostre futur perquè tenim i estem creant les
eines per guanyar-lo.
Els catalans, com dic, ens hauríem d’emmirallar
en les virtuts de la societat israeliana. I encara
més quan, com és sabut, tot això s’ha hagut
d’aconseguir entre tota mena de dificultats.
Des del 1948, Israel ha hagut d’afrontar tres
guerres i l’hostilitat dels seus veïns. El camí no
ha estat fàcil, però Israel ha sabut crear una
cultura emprenedora a partir d’una població
preparada i amb altes dosis de talent, i això
ha donat lloc a una societat tan innovadora
i creativa que s’ha definit com l’equivalent
del segle XXI a la creativa Florència del
Renaixement.
No és pas que allà a Israel les persones siguin
millors o pitjors que a Catalunya, sinó que s’ha
sabut crear l’ambient per fer florir tota aquesta
dosi de coneixement i de preparació. Una
societat inquieta culturalment, que parla anglès
amb fluïdesa, i que sap que, sense recursos
naturals i sense petroli, o s’espavila o ben poca
cosa podria fer en el concert internacional.
I a més, és la societat que ha sabut impulsar
de manera excel·lent les start-ups, un projecte
de suport a les empreses innovadores, en
les quals les inversions capital-risc i certes
ajudes –no pas gaire quantitatives— de l’Estat
permeten que petites empreses sorgides al
voltant de la investigació i del món universitari
puguin créixer i superar els seus primers anys,
normalment aquells en què no es recullen
beneficis i que solen portar a la desaparició
de molts i molts projectes que haurien pogut
fructificar amb una mica d’ajut. Tot això s’ha
fet, doncs, afavorint aquestes associacions
entre universitat i empresa, ajudant a l’eclosió
del talent i contribuint a crear una economia
emprenedora i centrada en l’excel·lència.
Catalunya, doncs, n’hauria d’aprendre molt
d’Israel. Aquest país és la prova de la gran
riquesa que hi ha en les persones i de la
màxima rendibilitat econòmica i social d’optar
per l’emprenedoria i la innovació.
També és la demostració que les petites
nacions són viables, fins i tot molt més àgils
que les grans, i que amb una política educativa
i empresarial pròpia, tot és possible. I no pas
de les bombolles ni des de l’especulació, sinó
des de la veritable font de creació de riquesa,
que no és altra que l’economia productiva.
I crec que Catalunya està en unes condicions
excel·lents per a poder col·laborar amb Israel.
Ho ha dit en més d’una ocasió l’amic Alon
Bar, l’ambaixador d’Israel a Espanya, que
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
nº25 maig 2013
MASSADA SABADELL pàg. 12
Catalunya-Israel

13. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
nº25 maig 2013
MASSADA SABADELL pàg. 13
no es cansa de manifestar la seva admiració
per Catalunya i que ens visita de manera molt
freqüent. Com ha dit ell mateix, “existeix una
relació d’amistat especial, i certa admiració,
per exemple, en el sistema de renovació
paral·lel de l’hebreu i el català, i que existeix
un interès especial en els contactes comercials.
S’ha enfortit la Cambra de comerç catalana-
israeliana, que és molt activa.
No hem d’oblidar, tampoc, l’enorme atractiu
històric i cultural que Catalunya té també per
als ciutadans d’Israel. Aquí, a Tarragona, cal
recordar els grans esforços per promocionar el
turisme israelià que havia fet l’antic president
de la Diputació, en Joan Areggio, juntament
amb l’activa Associació de Relacions Culturals
Catalunya-Israel, amb l’amic Andreu Lascorz.
Tot això es concreta amb més de quatre-cents
mil visitants anuals d’Israel a Catalunya i,
el que és encara més important, les moltes
relacions que això comporta i que facilita que,
uns i altres, catalans i israelians, ens sentim a
casa a un i altre costat del Mediterrani.
Val la pena recordar que fa encara no mig
any, una organització tan antiga i respectada
a Israel com el Fons Nacional Jueu va plantar
10.000 arbres --5.000 a la zona que va
resultar calcinada pel foc a Horta de Sant
Joan, i altres 5.000 en la localitat israeliana
de Yattir, en ple desert de Néguev—en record
dels bombers que van perdre la vida en aquell
incendi. Això és una prova més de l’interès
d’Israel per Catalunya i de l’amistat entre totes
dues nacions.
Els catalans ens podem sentir molt orgullosos
del nostre país i de la nostra cultura, i és
obvi que tenim tot un país per oferir carregat
d’història, amb uns paisatges totalment
diversos i a poca estona de viatge entre els
uns i els altres. Tot això ens hauria de portar a
saber explicar a tot el món –i també a Israel—
aquest gran país que tenim, aquest patrimoni
excepcional de geografia, d’història i de
cultura que és Catalunya.
I també cal tenir molt present que Catalunya
és un país amb una important tradició jueva,
i que recentment s’ha recuperat i valorat
l’importantíssim patrimoni que han generat
segles i segles de presència jueva. El call de
Girona, els banys de Besalú, la recuperació
del call de Barcelona... per no parlar, avui que
som a Tortosa, d’una de les presències jueves
més antigues al nostre país, possiblement
des de l’inici del període visigot, i que va
esdevenir una de les més importants comunitats
jueves de Catalunya i de tota la Corona
catalanoaragonesa.
Tant important era la comunitat de Tortosa que
el mateix rei en Jaume va permetre que fos
batlle de Tortosa la persona més competent del
lloc, fos cristiana o jueva, i al 1265 el batlle
d’aquesta ciutat era un jueu, Astruc Jacob
Xixon.
I ens queda també molt i molt altre patrimoni
històric per difondre, i fins i tot patrimoni
dels nostres dies, com ara la Presó de Sort,
que va ser centre de detenció provisional de
milers de persones jueves que travessaven
clandestinament els Pirineus fugint de la
persecució nazi, i que ha donat lloc a una
interessant col·laboració amb el Memorial
de la Shoah de París, o també, a Portbou, el
Memorial Walter Benjamin, que recorda la
mort en aquella població, el 27 de setembreBoscos a Tarragona i Israel impulsats pel Fons Nacional Jueu
en memòria dels bombers morts a Horta de Sant Joan

14. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
nº25 maig 2013
MASSADA SABADELL pàg. 14
del 1940, del gran filòsof judeo-alemany.
No podem oblidar tampoc la presència activa
de diverses comunitats jueves a Catalunya,
com ara la Comunitat Israelita de Barcelona, la
CIB, pràcticament centenària, fundada el 1918
i que deu anys després, obria a Barcelona, a
Balmes cantonada Provença, el primer centre
comunal jueu després de l’expulsió del 1492.
O altres comunitats com l’ATID, la Bet Shalom
o la Jabad, totes elles actives a Catalunya.
Tot això, però, només són algunes pinzellades
que ens permeten dibuixar l’immens potencial
de les relacions entre Catalunya i Israel. Aquí
mateix, per no anar més lluny, és bo recordar
el conveni signat entre la Universitat Rovira i
Virgili i la Universitat Ben Gurion, o el fet que
diversos empresaris d’Israel ja han invertit a
Catalunya, o que empreses catalanes s’estan
obrint camí en aquell país.
També té importància una altra branca
d’activitat, lligada amb els costums jueus i el
consum de productes confeccionats segons
les normes tradicionals, de la qual crec que
se’n parlarà d’aquí a poca estona, com per
exemple la producció de vi i cava kosher, de
primeríssima qualitat, per part de l’empresa
Elví Wines i que, des de casa nostra, està
adquirint fama i difusió internacional.
Per tant, una vegada més, recordar que hi ha
molta feina a fer i molt camí per recórrer en el
fructífer camí de les relacions entre Catalunya
i Israel. I és una opció i un exemple que hem
de seguir amb seriositat, perquè si una cosa
caracteritza la població d’Israel és la seva
seriositat i l’exigència de la feina ben feta.
Les coses les hem de fer bé i amb total voluntat
d’oferir per part nostra la màxima seriositat
i el màxim rigor. Davant una oportunitat
com aquesta no podem permetre’ns el luxe
d’improvisar o de quedar malament, perquè
això no s’avé ni amb el caràcter català ni,
encara menys, amb allò que esperen de
nosaltres.
I acabo. Una vegada més vull agrair la
invitació a participar en aquest simposi i
l’oportunitat d’explicar com n’és d’important
per al futur del nostre país el fet de poder
comptar amb unes empreses dinàmiques
i competitives i amb una economia capaç
d’oferir al món productes innovadors i de
qualitat.
I si això és important, la manera de fer-ho
passa per esforçar-nos i també per aprendre’n
d’aquelles altres nacions que han sabut valorar
l’esforç, la cultura, la preparació i la innovació.
Israel és, com deia fa una estona, el nostre
gran model. I uns i altres, a un costat i a l’altre
del Mediterrani, sentim la presència d’un afecte
mutu i d’uns lligams que es remunten fins i tot a
dos mil anys enrere. Això, per a nosaltres, és
una oportunitat d’or i un do de la Providència.
Els desitjo, doncs, que aquest simposi fructifiqui
i ens permeti avançar pel camí venturós d’unes
excel·lents relacions econòmiques i d’amistat entre
Israel i Catalunya.
Moltíssimes gràcies per la seva atenció.
l’Honorable senyora Joana Ortega
Vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya

15. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 15
Mentre el taxista anava sortejant l’intens
trànsit de Kiryat Ha-Yevenot, el calor d’aquell
mati de juliol a Jerusalem es feia sentir
de valent. Sorpresa, quan al tombar per
Ha-Zikaron , en ruta cap al cim del Mount
Memorial, mica en mica el trànsit es pacificava
i l’aire esdevenia més fresc i lleuger.
El taxista, mut fins aquell moment, em va
preguntar el motiu de la visita al Yad Vashem.
L’hi vaig explicar. Em va somriure i em donar
la mà, i sense més em va deixar en la gran
explanada amarada de sol que precedeix
l’entrada del Memorial.
De la llum a la foscor, aquest és el camí. Res
feia presagiar en l’ample i lluminós vestíbul
que les pròpies passes s’encaminaven
inexorablement cap a l’estretor rectilínia i
obligada, on se’ns mostra la realitat de la
Shoah. Dels assentaments mil·lenaris a la
transhumància de la Diàspora. De la petjada
monumental en la cultura europea a la
ingratitud d’alguns països on la independència
i eficiència cultural i econòmica de les
comunitats jueves, era un perillós exemple per
a la població a la que es volia mantenir en la
ignorància i dependència d’unes estructures
feudals obsoletes. D’aquí als primers pogroms
i, de ben segur, l’episodi més miserable i
pervers que la humanitat hagi pogut crear
mai: el genocidi organitzat i
planificat de milions d’éssers
humans.
I avançant pel passadís...
els Guetos i la deportació. I
inevitablement se’m fan presents
les meves tietes Elvira, Maria
i Conxita. Membres de la 3ª
Brigada de la “Resistance” que
foren fetes presoneres per
la Gendarmerie del Govern
col·laboracionista de Vichy i
lliurades a la Gestapo a Foix,
Ariège. Miraculosament, després
de salvatges interrogatoris,
les tres van romandre juntes
i entaforades en el “tren
fantasma”. El tristament famós tren que va
trigar dos mesos en arribar a Alemanya amb
700 homes i 65 dones a dins. El primer destí
fou Dachau on hi van deixar els homes ,
seguint elles el seu camí fins a Ravensbrück
on hi arribaren el 9 de setembre de 1944
i instal•lades al Bloc 22. Sobrevivint les
tres, també de forma miraculosa, a les
seleccions, les traslladen a un Komando de
Auberchevaide, una barriada de Berlín on
fabriquen material d’aviació que la majoria
de deportades intentaven sabotejar. En unes
condicions de treball infernals, de 650 dones
tan sols en sobreviuen 115. Poc abans de
l’alliberació tornen a ser traslladades , primer
al camp de Sarchenschausen i després a peu
fins a Copernic on les van fer treballar en
condicions inhumanes a pic i pala excavant
trinxeres i fortins d’artilleria per la defensa
de Berlín. En tot aquest itinerari Maria es
separada i l’hi perden la pista fins quasi un
any després de la fi de la guerra. La troben,
per fi, a l´ Hospital Salpetriêre de Paris en
De Foix (l’Ariège) al Yad Vashem Raül Grangé
MEMORIAL
nº25 maig 2013

16. un estat irreconeixible. No tenia més que pell
penjada als ossos i estava convertida en un
esquelet humà per l’enverinament de l’aigua
del camp d’extermini de Bergen Belsen. Va
morir al poc temps del rencontre.
Elvira i Conxita sobrevisqueren.......
A la sala dels noms el record és, si això fora
possible, encara més estremidor. No hi ha
fotos de camps ni d’uniformes ratllats. Un
embut surt del cel i s’obre damunt meu amb
centenars de fotografies de famílies , de grans,
de joves, de dones, de nens...fotos de “l’altra”
vida anterior a la Shoah, on encara duien
vides pròpies d’éssers humans, dignes, alguns
fins i tot felices i que ens demanen amb la
mirada que mai oblidem.
Vaig apurant les darreres sales dedicades a
la alliberació , ja amb neguit per arribar a la
llum que hi ha al final del túnel....la balconada
espaiosa que s’obre a les pendents de Mitspe
Kerem i al paisatge d’Israel, just sobre el Bosc
dels Justos.
Poques vegades una senzilla arquitectura ha
pogut entendre i transmetre tant fidelment
no ja una epopeia històrica, sinó tota una
disposició mental davant la tragèdia i la
determinació en derrotar al nazisme en totes
les seves formes , així com les persecucions
de tots els temps contra el poble Jueu. El
balcó al nou Israel es la victòria dels Justos.
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
L’autor de l’article
al Yad Vashem,
al costat de la
tomba d’Oskar
Schindler
MASSADA SABADELL pàg. 16
Raül Grangé
Solucionesdemarketingycomunicacion
DISEÑOGRÁFICO
MEMORIAL
nº25 maig 2013

17. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 17
10de maig.
Arribem a Crackòvia un dia assolellat i
sorprenentment calorós. Stare Miasto és
un centre històric agradable i d’una gran
bellesa en una ciutat moderna i vital. Edificis
nobles voltegen la plaça Rynek Glowny, la
més gran d’Europa on s’hi barregen calesses,
venedors de flors, terrasses plenes de turistes
i força grups d’escolars que ressegueixen els
principals monuments de la mà dels mestres
ara que ha arribat el bon temps, deixant
enrere un hivern de fins a 20 graus sota zero.
Cada hora, un so de trompeta sacseja la
plaça des de la torre Hejnal, una tradició que
s’allarga des de l’edat mitjana i que fa que un
bon grapat de persones badin mirant amunt
com si amb aquest gest s’oís millor la melodia
inacabada.
11de maig.
Fa un dia gris i marcadament més fred.
Kazimierz és força diferent del centre històric,
i bona part del barri jueu presenta la mateixa
fesomia que als anys quaranta, quan fou
convertit en guetto amb l’ocupació nazi, ara
ple de cafès i locals acollidors.
La vida s’hi desplega al voltant de la plaça
Nowy, un petit mercat on s’hi barregen
establiments de menjar ràpid, fruiteries,
paradetes d’antiguitats i artesans. En arribar-
hi, s’hi havia format un cercle de gent que
seguia ritmes d’Elvis amb el peu al voltant
d’un quartet d’espontanis que gaudien el plaer
del moment.
12de maig.
Una carretera que creua zones boscoses de
poblament dispers i camps de colza vestits
en franges d’un groc intens mena cap a
Oświęcim, Auschwtitz en alemany. Fa més fred
i plou, i la pluja sona pesadament sobre el
fang, davant els barracots i entre les travesses
del camí cap enlloc.
Creuar la tanca i els camps I i II-Birkenau és
una experiència aclaparadora que difícilment
es perdrà en la memòria i prou intensa com
per fer que els pensaments s’amunteguin.
Davant la manca de raó, prenen protagonisme
sentiments i sensacions que cristal·litzen
en una barreja d’indignació, tristesa i certa
incomoditat en moure’ns lliurement per aquest
espai d’infàmia i record on el temps s’hi deturà
fa setanta anys, de sentir-nos-hi lliures des de
la nostra vida actual, sovint banal en excés i
lluny d’aquells que patiren la crueltat extrema.
La visita a Auschwitz, que es ven per tots
els racons de Cracòvia, fa pensar que pugui
Oświęcim
Diari del viatge a Cracòvia
nº25 maig 2013
Eugeni Junyent

18. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 18
tractar-se d’una atracció turística més, cosa que accentua aquesta sensació estranya.
De ben segur no és fàcil trobar el punt just de respecte a les víctimes i el necessari
coneixement d’uns fets inqualificables el ressò dels quals no s’ha apagat del tot.
13de maig.
Segueix plovent. Més enllà del barri de Kasimierz, a l’altra banda del Wizla, s’hi troba
Podgorze, on un altre camp encabia els treballadors de la fàbrica Emalia d’Oskar
Schindler. L’empresa, ubicada en una àrea encara avui industrial, és actualment un
museu de gran interès que mena sensorialment el visitant per la vida de Cracòvia des
de finals dels anys 30 fins a la invasió soviètica, a través d’una colla d’espais d’emoció
hàbilment ambientats. D’alguna manera, és un segon creuament de la tanca.
Diari del viatge a Cracòvia
nº25 maig 2013
Eugeni Junyent
Arqueòleg
Diari del viatge a Cracòvia
Fotografies: Eugeni Junyent

19. El Maccabi Tel Aviv que dirigeix el sabadellenc
Òscar Garcia Junyent es va proclamar campió
de la lliga israeliana després de derrotar
el Ironi Ramat Hasharon a domicili (0-2).
L’exjugador de Barça es va erigir en l’heroi
per a la calenta afició del Maccabi, que no
celebrava un títol així del seu equip des de
2003. Al voltant de 40.000 seguidors van
saltar als carrers en que el col·legiat va xiular
el final del partit per celebrar un títol que té a
Óscar com a gran artífex.
L’entrenador català va arribar a Israel
procedent del juvenil del Barça amb l’objectiu
de posar en funcionament un projecte el
mirall havia de ser el de La Masia. I ho ha
aconseguit. Només quatre derrotes en tota
la temporada reflecteixen la bona campanya
del seu equip, en què van destacar també els
espanyols Carlos García, defensa, i Recoba,
davanter. La gran estrella va ser el punta
Eliran Lligar, que va acumular 22 gols.
Durant les deu últimes campanyes Hapoel Tel
Aviv, Beitar Jerusalem i Maccabi Haifa s’havien
repartit els títols de Lliga. No obstant això,
l’arribada d’Óscar ha servit per canviar la
tendència. La seva Maccabi Tel Aviv és el nou
rei d’un país que també somia encara amb
ficar a la seva selecció en el pròxim Mundial.
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 19
Go Macc
Mostres d’alegria
després de la
consecució del
títol de lliga
ACTUALITAT
nº25 maig 2013

20. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 20
Jordi Petit
Tots els serveis per
la teva empresa ,
un sol proveïdor
info@tallerdemk.com
Victòria del sentit comú
La Bíblia, text comú a les tres religions
monoteistes, és prou clara en recrear la
marginació de les dones. De bon principi ja
apareix “el pecat original” quan Eva es deixa
seduir per la serp, tot embolicant a la troca
a l’Adam i els foragiten del paradís que en
èpoques més recents hom ha situat entre el
Tigris i l’Eufrates. Però a aquest “càstig” en
seguiren d’altres, com ara el “pariràs amb
dolor”. Seria producte d’una tesi doctoral
recollir tots els casos semblants en aquest text
de textos religiosos i literaris on, molt sovint,
“elles” són les “dolentes”, ficció simbòlica dels
valors d’uns temps arcaics.
Tornem a la dona primigènia i llegim que
fou creada d’una costella del primer home,
l’original... més clar l’aigua... Al llarg de la
història d’Israel, entre dades verificables i
d’altres fictícies, paga molt la pena per calibrar
l’abast del que escric, visionar “peplums” com
ara “Salomón i la Reina de Saba” i “Samsó i
Dalida”, entre d’altres.
La sentència guanyada recentment a Israel,
on s’autoritza les dones a pregar lliurement
davant del Mur de les Lamentacions, és un
pas extraordinari que té diferents lectures i
conseqüències. En primer lloc és una victòria
de l’associació de dones que portava 25 anys
reclamant aquest dret, reservat únicament
als homes, perquè qualsevol moviment social
que assoleix les fites que es proposa i per les
quals lluita, anima la resta de gent a actuar
i no assumir amb impotència una espècie de
complex d’inferioritat.
La sentència conté una sèrie d’afirmacions que
afecten de ple la tradició judaica, en un sentit,
amb meu únic i personal parer, molt positiu.
Amb aquesta resolució ens trobem que no es
poden fer interpretacions literals i stricto senso
dels texts bíblics i es reconeix implícitament
que els temps són canviants i que les societats
Jordi Petit
President honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de
Catalunya
Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i
Creu de Sant Jordi, 2008
també evolucionen. Curiosament, i malgrat
les distàncies que hom pugui trobar, són
conceptes similars als emprats pel Tribunal
Constitucional espanyol, quan finalment va
donar per bo i,per tant, va obrir la porta a la
legalització dels matrimonis igualitaris i les
adopcions dins de l’àmbit homosexual.
Aquest posicionament deixa en evidència
la marginació de les feligreses catòliques i
musulmanes, apartades de la gran majoria,
sinó totes, de les litúrgies i càrrecs únicament
reservades als homes.
Tant de bo aquest exemple que ha donat el
tribunal israelià aboni els canvis urgents per
a la igualtat de les dones a la majoria de la
resta de les confessions religioses.
Subscripció a la revista.
!MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
massadasabadell@gmail .com
L’article d’opinió
nº25 maig 2013

21. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 21
Una història assombrosa va tenir lloc a Kíev
durant la II Guerra Mundial. A l’estiu de 1942,
Ucraïna estava administrada pels nazis amb la
brutalitat que els caracteritzava. Tanmateix els
alemanys van voler organitzar partits de futbol
entre els diferents països ocupats o considerats
satèl·lits a l’est. Doncs bé, aviat s’esdevé
que un equip sobresurt i va col·leccionant
victòries contra els seus adversaris romanesos
o hongaresos: el FC Start, organitzat a corre-
cuita a partir de la carcassa del desaparegut
Dinamo de Kíev, prohibit des de l’inici de
l’ocupació, però els jugadors del qual van ser
cridats de nou per a l’ocasió.
El rumor dels èxits d’aquest equip arriba als
alemanys, que decideixen organitzar un partit
de prestigi a Kíev entre l’equip local i l’equip
de la Luftwaffe. Quan es fa la presentació dels
equips, els jugadors ucraïnesos estan obligats
a realitzar la salutació nazi.
El dia del partit, tots dos equips entren
a l’estadi, ple com un ou, i els jugadors
alemanys alcen el braç cridant “Heil Hitler!”.
Els jugadors ucraïnesos també estiren el
braç, i sens dubte això decep el públic, que,
ben evidentment, considera el partit com
una ocasió per demostrar simbòlicament la
resistència a l’invasor. Però en lloc de marcar
el gest amb el “Heil Hitler!” que havien
acordat, els jugadors tanquen el puny, pleguen
el braç damunt del
pit, i criden “Visca
la cultura física!”.
L’eslògan, impregnat
d’una connotació
soviètica, fa que el
públic es peti de
riure.
A penes comença
el partit, un jugador
alemany trenca la
cama a un atacant
ucraïnès. Doncs bé, en aquella època no hi
havia substituts. Per tant, el FC Start ha de
jugar el partit amb deu jugadors. La cosa
es presenta molt malament. Tanmateix, els
jugadors de Kíev es neguen a donar-se per
vençuts. Empaten sota les aclamacions de la
gentada. Tot seguit, marquen un segon gol i
l’estadi és un clam d’alegria.
A la mitja part, el general Eberhardt,
superintendent de Kíev, visita els jugadors
ucraïnesos al vestidor i els fa aquest discurs:
“Bravo, heu fet un joc excel·lent i ho hem
sabut apreciar. Però ara, a la segona part,
heu de perdre. Heu de perdre! L’equip de la
Luftwaffe mai no ha perdut, especialment en
territoris ocupats. És una ordre! Si no perdeu,
us executarem”.
Els jugadors van escoltar en silenci. En tornar
Football Club Start i “el partit de la mort”
“El partit de la mort”
“Without belittling the courage with which men have
died, we should not forget those acts of courage with
which men have lived.” – John F. Kennedy
HISTÒRIA
nº25 maig 2013

22. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 22
al camp, sense cap consulta prèvia, després d’un
instant d’incertesa, prenen una decisió: jugar.
Marquen un gol, i un altre, i acaben guanyant
per 5 a 1. El públic ucraïnès està exultant. El
bàndol alemany està furibund. Disparen uns
quants trets enlaire. Però encara no hi ha cap
jugador que es neguitegi, ja que els alemanys
es pensen que expiaran l’ofensa en el terreny de
joc.
Al cap de tres dies, organitzen un partit de
revenja i en fan publicitat amb una gran
quantitat de cartells. Mentrestant, els alemanys
fan venir d’urgència jugadors professionals de
Berlín per reforçar l’equip.
Comença el segon partit. L’estadi torna a estar
ple a vessar, però aquesta vegada hi ha un
desplegament de tropes de les SS tot al voltant,
oficialment per mantenir l’ordre. Els alemanys
tornen a obrir el marcador. Però els ucraïnesos
no afluixen gens i guanyen per 5 a 3. Al final
del partit, els seguidors ucraïnesos estan bojos
d’alegria, però els jugadors estan lívids. Els
alemanys disparen trets. Tothom salta al terreny
de joc. Enmig de l’enrenou, tres jugadors
ucraïnesos desapareixen entre la gentada. Van
sobreviure a la guerra. La resta de l’equip és
detingut i porten immediatament quatre jugadors
a Babi Yar, on els executen. Agenollat davant
la fossa, el capità i porter, Nikolai Trusevich, té
temps de cridar abans que li endinyin un tret a la
nuca: “L’esport roig mai no morirà!”. Tot seguit,
van assassinar també altres jugadors. Avui,
tenen un monument dedicat davant l’estadi del
Dinamo.
Els nazis havien de
guanyar com fos
per donar un cop
d’autoritat
Extret del llibre HHhH
“Himmlers Hirn heisst Hey-
drich” (el cervell de Himmler es
diu Heydrich), de l’autor francès
Laurent Binet
Monument als valents
jugadors de l’FC Start
davant de l’estadi del
Dinamo de Kíev.
HISTÒRIA
nº25 maig 2013

23. MASSADA SABADELL pàg. 23
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
El polac Tadeusz Gebethner, un futbolista convertit en salvador
La família Gebethner era molt coneguda a
Polònia. Gustav Adolf havia estat el fundador
d’una de les editorials més importants del país
“Gebethner & Wolff”. El seu nét Tadeusz tenia
altres anhels. Va ser el primer president del
club esportiu “Polònia” quan va ser fundat i el
també va ser el primer capità del seu equip
de futbol. Va jugar més de 150 partits com
a migcampista o defensor.L’equip de futbol
“Polònia” atreia intel·lectuals, advocats, actors,
gent de negocis i poetes. A diferència d’altres
clubs esportius polonesos, incloïa també
jugadors jueus i membres d’altres minories. Al
1925 quan el “Macabi Varsòvia” va celebrar
el seu aniversari, va convidar al” Polònia”
a participar en un torneig. El “Polònia” va
derrotar per 4 a 2 a un equip de futbol de Tel
Aviv.
Quan Alemanya va atacar a Polònia l’1 de
setembre de 1939, Tadeusz Gebethner es
va incorporar a l’exèrcit com a voluntari
i va combatre al 102è Regiment d’Ulans.
Després de la derrota el regiment va
ser internat a Lituània. Tadeusz va
escapar del camp de presoners i es va
dirigir a Vílnius , on va trobar refugi
en una de les llibreries de Gebethner
& Wolff. Allà van començar les
seves activitats clandestines, que
continuarien després del seu retorn
a Varsòvia. En aquesta ciutat l’exfutbolista es
convertiria també en salvador de jueus.
A l’estiu de 1942, després de sobreviure a
la massacre de Skawina, prop de Cracòvia,
Ludwika Abrahamer i la seva
filla de 12 anys Alina, van
arribar a Varsòvia on van
viure com indigents i sense
sostre. En la seva desesperació
Abrahamer es va dirigir a un
antic conegut, un ex gerent de
l’editorial Gebethner & Wolff.
Incapaç d’oferir-los-hi refugi,
les va enviar a casa de Tadeusz
Gebethner, que llavors era soci
de l’editorial. Tot i no conèixer-
les, aquest va acceptar rebre-
les. Algunes setmanes més
tard se’ls va unir el marit de
Ludwika, Solomon Abrahamer,
que havia escapat del camp de
Skawina.
Tadeusz Gebethner, que considerava
la salvació de jueus com una obligació
d’humanitat, va acompanyar a Abrahamer
a l’Oficina de Registre de la Població on,
assumint un greu risc personal, el va ajudar
a obtenir una cèdula d’identitat sota un nom
fals. Més encara, quan Abrahamer va tenir
necessitat d’una operació urgent en un ull,
Gebethner va utilitzar les seves connexions
amb el moviment clandestí polonès per trobar
un cirurgià disposat a anar al seu apartament i
realitzar l’operació sota la llum d’una espelma.
Tadeusz Gebethner (cinquè per la dreta) amb l’equp de Polònia el 1916
El Personatge
nº25 maig 2013

24. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 24
¿Alguna vez tu mouse ha hecho click AQUÍ?
¡Pues debería hacerlo!
Un dia de 1943, alertada per una delació, la policia polonesa
va arrestar als Abrahamer. Abans que fossin lliurats a la
Gestapo, Gebethner va aconseguir el seu alliberament a canvi
d’una important suma de diners que va lliurar a la policia.
Al febrer de 1944 Gebethner va aconseguir que els Abrahamer
fossin traslladats a Hongria, que per llavors - abans de ser
ocupada per Alemanya - era considerada més segura que
Polònia. La família va sobreviure l’Holocaust, va emigrar a
Israel i es va establir a Tel Aviv. El 1981 Alina Abrahamer es
va dirigir a Yad Vashem sol·licitant un reconeixement per al
salvador de la seva família. La mare d’Alina va plantar un
arbre a l’Avinguda dels Jusots entre les Nacions en honor del
valerós jugador de futbol.
Com a membre del moviment clandestí polonès i coronel
de l’exèrcit de Polònia, Gebethner va lluitar en l’aixecament
de Varsòvia l’agost de 1944 com a comandant d’un sector
proper a la Universitat Tecnològica. Va ser greument ferit en
un enfrontament i els metges van haver amputar-li una braç i
una cama, però tot va ser en va. Tadeusz Gebethner va morir
a causa d’aquelles ferides el 14 d’octubre de 1944 a un camp
alemany de presoners proper a Magdeburg.
El 2 octubre 1981 Yad Vashem va reconèixer a Tadeusz
Gebethner com a Just entre les Nacions.
El 2009, Lukasz Chmielewski, un seguidor de 26 anys del club
“Polònia” va decidir realitzar una investigació sobre la història
d’aquell valent compatriota. Les fotos de Tadeusz Gebethner
que va trobar van ser enviades per ell a Yad Vashem. Segons
Lukasz, en Tadeusz Gebethner va ser un model de patriota,
esportista i persona per a cada polonès i especialment per als
aficionats al futbol.
La senyora Abrahamer i la seva filla Alina planten
un arbre en honor a Gebelhner
El Personatge
nº25 maig 2013

25. MASSADA SABADELL pàg. 25
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
HHhH (Himmlers Hirn heisst Heydrich), el cervell de
Himmler es diu Heydrich de Laurent Binet
Dos paracaigudistes txecoslovacs enviats per Londres tenien l’encàrrec de liquidar Reinhard Heydrich, cap
de la Gestapo, el servei secret nazi, cap de la planificació de la “solució final” i protector nazi de Bohèmia
i Moràvia, sobrenomenat “el botxi”, “la bèstia rossa”, “l’home més perillós del Tercer Reich”. Després de
mesos de preparació, els dos comandos van executar-lo a trets quan es traslladava en el seu Mercedes
entre el castell on vivia, fins a la seva oficina. D’aquell fet en sorgí una recerca boja que acabà en una
església al centre de Praga. HHhH és un acrònim encunyat per la SS en alemany que significa “el cervell de
Himmler es diu Heydrich” (Himmlers Hirn heisst Heydrich).
La major part de la història té lloc entre 1938 i 1942. La narració s’estructura com un embut: capítols curts
es relacionen diferents episodis en diferents llocs i en diferents moments, totes les quals convergeixen a
Praga, on es va produir l’atac. Tots els personatges d’aquest llibre van existir o existeixen encara. L’autor es
va documentar i informar dels fets amb la major precisió possible, però va haver de resistir la temptació
d’idealitzar-los.
Com explicar aquesta història? Això a vegades porta
l’autor a pujar a l’escenari de la seva pròpia vida per
reflectir les condicions de l’escriptura, la investigació,
la vacil·lació. La veritat històrica es revela tant com una
obsessió neuròtica, com una recerca sense fi.
L’autor, Laurent Binet, actualment amb 40 anys, va
néixer a París. Va fer el seu servei militar a Eslovàquia
i ha dividit el seu temps entre París i Praga des de fa
anys. HHhH és la seva primera novel·la.
Jan Kubis
Josef Gabcik
NOTA
Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia
electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com
Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies
LLIBRES
nº25 maig 2013

26. MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 26
Subscripció a la revista.
Tens una empresa??
Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
Publicitat efectiva, publicitat que es veu.
PUBLICITAT
massadasabadell@gmail .com
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-
cions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
massadasabadell@gmail .com
-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA
http://embajada-israel.es
-ASEI
Asociación Solidaridad España-Israel
http://www.aseiweb.net
-ACAI
Associació Catalana d’Amics d’Israel
http://www.acai.cat
ENLLAÇOS
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
CONTACTA’NS
massadasabadell@gmail .com
AGRAÏMENTS
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL
-Tarbut Sefarad
Amics de la cultura hebrea
http://www.tarbutsefarad.com
-ARCCI
Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel
http://www.arcci.cat
-Radio Sefarat
http://www.radiosefarad.com/joomla/
DISSENY I MAQUETACIÓ
http://www.tallerdemk.com
! !
!
massadasabadell@gmail .com
SabadellBotigues.com
Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat
subscriu-te per rebre-la
gratis
Clica aquì per
subscriure’t
PUBLICITAT
Agraïments i Col·laboracions
nº25 maig 2013

27. Revista de divulgació cultural gratuïta
MASSADA
SABADELL
MASSADA
SABADELL
EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel
EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell.
COL·LABORADORS: Marc Monells, Silvia Golàn, Raxel Israel, Pedro Gómez-Valadés, Jordi Petit, Mariona López,
Eugeni Junyent, Raül Grangé.
DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.
La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats.
Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.
nº25 maig 2013