1. MASSADA
SABADELL
Revista de divulgació cultural gratuïta
#30
nov 2013
Israel i la independencia de Catalunya
Esther Moscatel
Borojovich ya no desaparecerá nunca
David Serrano
Tel Aviv segueix vestida d’estiu
Raxel Israel
Israel país invitado en la
“Barcelona Design Week 2014”

2. nº30 nov 2013
EDITORIAL
MASSADA SABADELL
Des de l’aparició del darrer número de la nostra revista, s’ha produït un fet cabdal que ens ha omplert
d’alegria i alhora de preocupació a tots els que fem possible Massada- Sabadell: la visita del President de la
Generalitat de Catalunya Artur Mas a Israel.
És evident que, d’una banda, la valoració és altament positiva especialment pels lligams que s’han pogut
establir a nivell econòmic, científic, social i polític. Des de sempre hem defensat les enormes similituds entre
ambdós pobles i hem definit a Israel com el lloc on ha de mirar-se Catalunya en molts àmbits, especialment
en el procés que tot just ha començat.
Però de l’altra hem pogut observar una reacció mesquina per part d’alguns sectors. Certament, no tothom
ha estat content d’aquesta visita, del seu significat i resultats. Hem observat com aquells que veuen a Israel
com a un país dolent no han tardat en aixecar la veu i en les tertúlies, pàgines web o mitjans de comunicació
on poder ser presents, han seguit falsejant la realitat i abocant un munt de mentides respecte a l’únic país
de la zona on la llibertat és un dret de tots els ciutadans. I També hem pogut comprovar com el Govern d’
Espanya, de forma poc digne, ha obstruït i ha posat impediments a tots els actes públics i esdeveniments
que s’havien programat. Sort que la representació catalana encapçalada pel seu President van ser capaç de
no respondre a les provocacions i en tot moment va saber estar en el seu paper de representats de Catalunya.
Parlant de provocacions, alguns encara ens fan mal els ulls quan evoquem la imatge del Sr. Alejo VidalCuadras, dins del marc de la “2nd Policy Conference” celebrada a Israel al febrer del 2011, dipositant un
ram de flors en memòria a les víctimes de la Shoà al Yad Vashem. Allò si que fou una autèntica provocació!
En definitiva, una visita molt positiva per a Catalunya i per a Israel, que ha generat molts, masses nervis i ha
posat en evidència per part d’alguns contradiccions que tradicionalment havien intentat amagar i que ara
han aflorat. Llegiu el magnífic article del Rubèn Novoa el qual ha tingut l’amabilitat de col·laborar de forma
desinteressada amb la nostra publicació. Ell ho explica molt bé.
Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia
electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com
Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies
MASSADA SABADELL
pàg.2
ACSI
Associació Cultural Sabadell Israel
SUMARI
Israel a la BDW 2014 pàg. 03
Guerra de banderes a Israel pàg. 06
Israel i la independencia de Catalunya pàg. 08
Natan pàg. 12
Borojovich ya no desaparecerá nunca pàg. 14
Tel Aviv segueix vestida d’estiu pàg. 22
II Seminari sobre Antiseminisme pàg. 25
Acollint als amics d’Israel pàg. 26
Ajuda des de Israel A les Filipines pàg. 27
Un dia a Auschwitz i Birkenau pàg. 28
El personatge pàg. 31
El llibre pàg. 34
Nota: La revista Massada Sabadell és
interactiva. Aquesta icona et mostra els
enllaços. Clica.

3. EN PORTADA
Israel país invitado en la
“Barcelona Design Week 2014”
nº30 nov 2013
NOTA DE PRENSA:
Los alcaldes de Barcelona y Holon anuncian la
participación de Israel como país invitado en la
Barcelona Desing Week 2014 durante su visita al
Design Museun Holon
‘País Invitado: Israel’ que tendrá la innovación y
el emprendimiento como temas centrales, mostrará
el potencial creativo e innovador de este país,
facilitando la creación de sinergias con profesionales
y empresas de Barcelona
La iniciativa, que cuenta con la colaboración del
Design Museum Holon y de la Embajada de Israel
en España, incluirá exposiciones, conferencias,
encuentros empresariales, mesas redondas y
sesiones de networking
La Barcelona Design Week, organizada por BCD
desde 2006, logró en la última edición más de 5.000
asistentes, 1.500 empresas participantes y más de
70 actividades, y se ha consolidado como una de
las Design Weeks más importantes en el ámbito
internacional
Museu del Disseny a Holon
MASSADA SABADELL
pàg.3

4. nº30 nov 2013
EN PORTADA
Holon (Israel), 10 de noviembre de 2013;
encuentros empresariales, sesiones de networking
y una mesa redonda en la que se debatirá sobre
Los alcaldes de Barcelona, Xavier Trias, y de Holon, los sistemas de emprendedores creativos israelíes
Moti Sasson, acompañados por Lluís Vendrell, y catalanes. Xavier Trias, ha destacó que “la
miembro de la Comisión Ejecutiva de BCD participación de Israel en la BCN Design Week
Barcelona Centro de Diseño, han anunciaron ayer 2014, gracias a la colaboración entre BCD, el Museo
tarde la participación de Israel como país invitado del Diseño de Holon y la Embajada de Israel en
de la BCN Design Week 2014, evento que celebrará España, será una oportunidad única para demostrar
del 2 al 14 de junio.
el potencial creativo y emprendedor de un país que
es líder mundial en tecnología e investigación”.
El anuncio se hizo en el marco de la visita al Design
Museum Holon, a la que también han asistido Alon Por su parte, Lluís Vendrell, ha apuntado que “el
Sapan, director general del Centro Mediateque emprendimiento creativo y la innovación son dos
(conjunto cultural-artístico que incluye el museo, la factores estratégicos tanto para Barcelona como
biblioteca y el Centro de Investigación de Holon); para Israel y, en este sentido, la Barcelona Design
Raphael Gamzou, subdirector general de Cultura Week es el escenario ideal para fortalecer los lazos
del Ministerio de Relaciones Exteriores de Israel, existentes, y para crear nuevas oportunidades de
y Sònia Recasens, segunda teniente de alcalde de negocio entre las empresas y los emprendedores de
Economía, Empresa y Empleo del Ayuntamiento de ambos territorios”.
Barcelona.
Con su participación en la Barcelona Design
Con el objetivo de mostrar el potencial creativo Week, Israel toma el relevo de Austria (2011),
e innovador de Israel, y de facilitar sinergias y Suecia (2012) y los Países Bajos (2013) como país
oportunidades de negocio con profesionales y invitado, y tiene la oportunidad de mostrar su
empresas de Barcelona, la Barcelona Design Week potencial creativo y emprendedor en un evento de
2014, que organiza anualmente BCD, incluirá un repercusión internacional, así como de fortalecer
conjunto de actividades en el marco de la iniciativa los lazos comerciales e institucionales con la capital
‘País Invitado: Israel’, que contará con la colaboración catalana.
del Design Museum Holon y de la Embajada de Israel
en España. Con el emprendimiento creativo y la La Barcelona Design Week, organizada por BCD
innovación como temas clave -ámbitos estratégicos desde 2006, cerró las puertas de la última edición
tanto para Israel como para la ciudad de Barcelona con más de 5.000 asistentes y 1.500 empresas
- ‘País Invitado: Israel’ incluirá un programa y profesionales que participaron en más de 70
de actividades con conferencias, exposiciones, actividades. En sus ocho ediciones, se ha consolidado
MASSADA SABADELL
pàg.4

5. nº30 nov 2013
EN PORTADA
como la cita de referencia del sector en Barcelona, y
como una de las Design Weeks más importantes en
el ámbito internacional. La Barcelona Design Week
cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona
y de la Generalitat de Catalunya.
Museo de Diseño de Holon
Diseñado por el archiconocido arquitecto Ron
Arad, el Museo de Diseño de Holon fue inaugurado
en marzo de 2010 y rápidamente se ha convertido
en un museo de referencia internacional, ubicado
en Oriente Medio. El museo parte de una
iniciativa de regeneración urbana que tiene por
objetivo transformar la ciudad de Holon en un
centro internacional de diseño. La Central del
Museo de Holon tiene por misión abundar en
el enriquecimiento y estímulo de sus visitantes
explorando ideas interesantes y atractivas del diseño,
sus principios, y procesos, de forma táctil y práctica.
Sobre la Barcelona Design Week
La BCN Design Week es la cita anual enmarcada en
el ámbito del diseño y la empresa que organiza BCD
Barcelona Centro de Diseño, un evento de ámbito
internacional que convoca a profesionales, empresas
y entidades de cualquier sector que tengan como
motor el conocimiento y la creatividad. Encuentros
empresariales, conferencias, talleres, networking,
exposiciones y presentaciones dan contenido a un
evento que este año cuenta con Israel como invitado.
La BCN Design Week pretende potenciar el
intercambio de conocimiento y las oportunidades
de negocio entre empresas y profesionales, acercar
el diseño al público en general y proyectar la marca
Els alcaldes de Barcelona i Holon
Barcelona en el mundo vinculada a conceptos evento se ha consolidado como la cita de referencia
como la creatividad, el diseño, la innovación y el del diseño y la empresa en Barcelona, y como una
emprendimiento.
de las Design Weeks más importantes en el ámbito
internacional.
En sus ocho ediciones anteriores, la BCN Design
Week ha contado con más de 200 ponentes de La BCN Design Week cuenta con el apoyo del
renombre internacional y con cerca de 15.000 Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat de
participantes que han podido aprender, compartir Catalunya, y con la colaboración de un gran número
y debatir sobre diversas temáticas que marcan la de empresas, profesionales y entidades de la ciudad
agenda actual del sector diseño y la innovación. Este de Barcelona.
MASSADA SABADELL
pàg.5

6. OPINIÓ
nº30 nov 2013
Guerra de banderes a Israel
Rubèn Novoa
Publicada a El Singular Digital el 13/11/2013
La visita oficial del President de la Generalitat
de Catalunya Artur Mas a Israel ha
compromès les relacions diplomàtiques de
García Margallo ––i per extensió del govern
espanyol del PP–– amb l’Estat d’Israel.
Prova d’aquest nerviosisme que ha generat
a Espanya la missió catalana a l’estat jueu
són algunes de les declaracions dels líders
polítics del PP. El mateix portaveu dels
populars al Parlament de Catalunya, Enric
Millo, va fer un tuit de marcat contingut antiisraelià on afirmava que “no li agradaria ser
palestí a Israel”. Desconeix el sr. Millo que
els àrabs que viuen a Israel gaudeixen de
millor ensenyament, sanitat i drets humans
que els seus germans palestins de Gaza,
Samària i Judea. Viuen i poden participar
en un sistema democràtic, cosa que no es
pot dir de cap país àrab de la zona. Però si
això no fos suficient, la presidenta del PP a
Sant Feliu de Llobregat va afegir més llenya
al foc titllant d’“éstupid”el viatge de Mas a
Israel. Qui també no ha volgut deixar l’ocasió
per fer enfadar Israel ha estat aquesta ment
preclara de l’Alícia Sánchez-Camacho, líder
i conspiradora de confiança del PP Català
tot llançant-se a la piscina afirmant que Mas
no aconseguiria res d’Israel perquè amb qui
tenen amistat els israelians és amb Espanya.
Ai les Alícia! Que Espanya no va reconèixer la
independència d’Israel fins l’any 1986!
Dit això, l’actitud paternalista, fiscalitzadora i
assetjadora de l’ambaixador espanyol a Israel,
Fernando Carderera, i que tan bé ha descrit
MASSADA SABADELL
pàg.6
el cap de política del diari Ara, Ferran Casas,
i que també ha recollit El Singular Digital,
no ha passat per alt als ulls del Centre de
Planificació i Recerca Política de la diplomàcia
israeliana ––que subministra informació al
Mossad, tot sigui dit–– i que ha estat present
en les reunions d’alt nivell que ha mantingut

7. nº30 nov 2013
OPINIÓ
el President Mas amb Yair Lapid i el President
Peres. Com tampoc ha estat passat per alt
aquest assetjament forassenyat al qual s’ha
vist sotmès el President de Catalunya per part
d’Espanya a Israel.
La guerra de banderes que es va viure l’últim
dia del viatge oficial de Mas a Jerusalem és
la prova més evident que Sánchez-Camacho
menteix, com altrament és d’habitud en ella.
El fet que el President Peres decidís rebre
al President de Catalunya amb la bandera
d’Israel i no amb la bandera espanyola com
és perceptiu protocolàriament diu molt a favor
de l’actitud que està prenent l’Estat d’Israel en
el conflicte Catalunya-Espanya. I més si tenim
present la imatge sorgida abans de l’estiu
fruït de la trobada del president extremeny
amb Shimon Peres. El gol d’Israel a Espanya
és antològic: vindria a ser un ‘no ens agrada
Carderera ni la feina que la diplomàcia
espanyola fa a Israel. No només per assetjar
al President Mas, el nostre convidat, sinó que
també per les reunions que hostatja i recolza
cada divendres l’Ambaixada d’Espanya
a Israel amb organitzacions racistes antiisraelianes com ara el BDS Movement que
serveixen per organitzar aldarulls als territoris
palestins en disputa’. D’això, l’Alícia SánchezCamacho no us en parlarà, com tampoc del
suport que el PP i el govern espanyol han
donat a Palestina a les Nacions Unides, un ens
controlat per Hamàs i Fatah, que al cap i a la
fi són organitzacions terroristes catalogades
com a tal als llistats de la UE i la Guàrdia
Civil.
En defensa del President Mas i de la
diplomàcia exterior catalana cal valorar molt
positivament que el nostre president considerés
que les víctimes de l’Holocaust estan per
damunt d’aquesta guerra de banderes, i,
davant la possibilitat de no fer una ofrena
doble amb l’ambaixador espanyol i haver
de cancel·lar l’acte al Yad Vashem optés per
prioritzar el sentit de la seva visita i del què
estava fent allà. Alguns catalans catalans
miops i mancats d’intel·ligència estratègica
exterior censuren que s’avingués a fer l’ofrena
amb la bandera espanyola, certament, però
la jugada ha sortit rodona per als interessos
catalans. Que Mas hagués refusat fer l’ofrena
al Yad Vashem en les condicions imposades
pel xantatge espanyol ––amb poders notarials
inclosos com relata Ferran Casas–– hagués
estat un escàndol d’àmplia magnitud a Israel
(pel poc respecte que hauria suposat a les
víctimes de l’Holocaust) i també a Espanya
(recordem que Carod-Rovira va haver de
dimitir després l’afer de la corona d’espines
en el viatge a Israel de 2006). Tot això s’ha
evitat. Alhora, des de Catalunya hem vist
el gest significatiu d’Israel de comprensió i
respecte envers el nostre President i el procés
MASSADA SABADELL
pàg.7
sobiranista que ha iniciat democràticament el
nostre poble.
Només així s’entén l’ira que expressa avui
Maria Jesús Cañizares de l’ABC en la portada
del seu diari, que tanmateix és l’alegria
compartida de tants i tants catalans que ens
sentim amics d’Israel i fem costat al nostre
president en el procés sobiranista que ha de
culminar l’any vinent en una consulta sobre
la independència. Todà rabà Israel ! Moltes
gràcies President !
Rubèn Novoa
Editor del web Israel a Catalunya

8. ACTUALITAT
Israel y la
Independencia
de Cataluña.
De 1714 al 2014
300 años sin
perder la
esperanza.
Esther Moscatel
Reproduim aquí l’article aparegut a la revista
orientemediterraneo, el passat dia 6 de novembre,
pocs dies abans de la visita institucional del president
de la Generalitat de Catalunya a Israel. Aquest article,
en el qual l’autora es posicionava molt clarament,
havia de servir als lectors israelians per copsar la
idea de què és i què representa Catalunya, vista dels
dels ulls d’una persona que coneix perfectamente les
nº30 nov 2013
dues realitats, la israeliana i la catalana.
Además, ahora van a tener otro punto de contacto
importante entre Israel y Cataluña, ya que acabamos
Agraïm a la seva autora, Esther Moscatel, l’haver de conformar el capítulo israelí de la Asamblea
accedit que Massada-Sabadell pugui publicar aquest Nacional de Cataluña.
article i ens regraciem de la seva amistat
Publicado por orientemediterraneo Nov 6
La Asamblea es un movimiento popular, integrado
Autora: Esther Moscatel Mendelsohn
por personas que estamos a favor de la Independencia
Desde Jerusalén. Israel.
de Cataluña y de la secesión de España.
Para nosotros es un orgullo como israelíes poder
recibir durante tres días del mes de noviembre al
presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas.
Porque si bien nos consideramos también catalanes
por nuestros orígenes, casi todos nosotros hemos
inmigrado y nos sentimos israelíes.
El hecho de que el presidente de la Generalitat venga
a Israel y valore a todas las figuras políticas y sociales
del país es muy importante. Es una manera también
de apuntalar a Israel en el extranjero, desde un punto
de vista positivo. Más si tenemos en cuenta que en
Europa no siempre se valora positivamente a Israel.
Junto con Artur Más vendrá una delegación de
treinta empresarios. La mayoría de ellos pertenecen
al rubro de la alta tecnología, de la informática y
de ciudades inteligentes. Una de las empresas es del
sector de la biotecnología, Ability Pharmaceuticals,
que está desarrollando un producto para combatir
el cáncer de páncreas. Todos ellos están muy
interesados en cooperar con Israel en sus proyectos.
Para los empresarios israelíes con los que se
encontrarán, especialmente del sector de la alta
tecnología, la venida de esta delegación representa
también una gran oportunidad de negocios.
MASSADA SABADELL
pàg.8
La Asamblea Nacional de Cataluña ha
tenido como principal actividad en los
últimos tiempos la organización de la
Vía Catalana por la Independencia,
que fue una manifestación que recibió un gran
apoyo logístico y que en su edición principal del 11
de septiembre pasado han participado más de un
millón seiscientas mil personas, cruzando Catalunya
de norte a sur, en un recorrido de más de 400 km,
desde Francia hasta el país Valenciano.
La Asamblea Nacional de Cataluña tiene un
programa fundacional, cuyo objetivo es pedir a
todos los parlamentarios catalanes y a los grupos
políticos catalanes que apoyen la Independencia de
Cataluña. Que Cataluña se convierta en un nuevo
REVISTES ANTERIORS
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

9. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
estado de la Unión Europea, y de este modo poder
recuperar la prosperidad de los catalanes.
No creemos a quienes hoy nos dicen que no vamos
a formar parte de la Unión Europea, porque vamos
a estar allí. Dicho esto teniendo en cuenta que los
europeos ya nos fallaron en el pasado, cuando
perdimos la guerra de 1714 debido a que los ingleses
no respetaron la palabra que habían dado a los
catalanes.
Es imposible que no nos admitan, porque somos
parte de Europa. Nosotros ya somos ciudadanos
europeos y con 7 millones y medio de personas
tenemos un país más grande que otros de la UE,
empezando por los nórdicos. Cataluña es un país que
es un contribuyente neto a Europa. Los impuestos
que pagamos son mayores que los beneficios que
recibimos de la UE. Hoy ya somos el tercer polo de
desarrollo dentro de Europa. A ellos no les interesa
que una región tan desarrollada como Cataluña se
vaya de Europa.
En este momento, los catalanes están sufriendo
muchísimos recortes en los servicios que reciben
a pesar de que pagan más impuestos de lo que
reciben del Estado español. La causa de los recortes
y restricciones es la mala redistribución de los
impuestos que se hace desde Madrid.
Creemos que una Cataluña independiente podrá
ser un país viable y con éxito, con una mejor
redistribución impositiva y con superávit. En este
momento, la gran deuda que tenemos se debe en
gran parte a que el Estado español no nos permite
acceder a los mercados financieros internacionales.
Nosotros estamos junto a España a causa de que
Cataluña es un país que es un
contribuyente neto a Europa
Pero no es la UE quien se opone al proceso
soberanista, sino Madrid. El Gobierno español está
ahora ejerciendo una gran presión para atemorizar
a los catalanes. Una manera de hacerlo es lo que
comentábamos en el párrafo anterior; decirnos a los
catalanes que no vamos a ser parte de la UE o que
nos iríamos directamente a la ruina económica con
la Independencia.
MASSADA SABADELL
pàg.9
perdimos una guerra en 1714. Fue la guerra de
sucesión española tras el sitio de Barcelona por parte
de las tropas borbónicas. Allí perdimos la posibilidad
de continuar viviendo de un modo más libre como
catalanes. Y en este momento se quiere recuperar
esa identidad propia.
Nosotros estamos junto a España a
causa de que perdimos una guerra en
1714
Aquí en Israel un grupo de catalanes hemos decidido
dar soporte al proceso secesionista. Al igual que en

10. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
otros países, nos constituimos en Asamblea para
aportar como israelíes que somos un conocimiento
mutuo de Israel en Cataluña y recíproco de Cataluña
en Israel. Este es el espacio que hemos abierto para
aportar nuestro grano de arena hacia el gran objetivo,
que es la Independencia de Cataluña.
Debemos hacerle ver a todo el mundo, pero
comenzando por casa, como se equivocan los
españoles cuando ven como una agresión el
hecho de que los catalanes quieran votar, hacer
un referendo para decidir su autodeterminación o
utilizar las herramientas democráticas para llegar a
la Independencia.
Si España no entra en razones, y continúa en su
postura ciega de no dejarnos votar, que en Cataluña
se pueda hacer un referendo, probablemente
terminemos haciendo una declaración unilateral de
Independencia.
España lanzó una serie de acusaciones, que no
eran ciertas, que no las han podido demostrar,
envenenando el clima de las elecciones del año
pasado, como por ejemplo acusando en informes
policiales al presidente de la Generalitat Artur
Mas de tener dinero no declarado en la banca suiza,
cosa que no se ha demostrado, muy al contrario.
Y hoy después de un año de haber hecho aquellos
informes no saben decir aún quien ha sido su autor
intelectual, ni siquiera contando con los excelentes
servicios de inteligencia que tiene el Estado español.
Valga esto a modo de ejemplo.
Esto que cuento es terrible, que cualquier cosa que
diga un policía queda registrada, más hoy en día que
todo está informatizado. Se sabe de que ordenador
han salido las cosas; la huella digital no se puede
borrar. No puede ser que no se sepa hoy todavía
quién fue su autor. Se trata de una campaña anticatalana.
saber que una mayoría quiere la independencia.
2- Si finalmente no hubiera un referendo, se deberían
hacer elecciones plebiscitarias. Es decir, que en las
elecciones que se convoquen para la Generalitat, los
partidos independentistas tengan un solo punto en
sus programas: la independencia de Catalunya, de
modo que quien vote a un partido independentista
(sea CiU, ERC o cualquier otro), esté votando
claramente por la Independencia de Cataluña. Este
sería un referendo de facto.
Resumiendo, existe un documento del Estado
español de 1977 en el que hablan a favor de la
autodeterminación de los pueblos. Hace casi
40 años, España se comprometía a respetar la
autodeterminación de Cataluña. Y en el momento
en que los catalanes deciden ejercer ese derecho a
la autodeterminación en el 2013, dicen que no sirve
más.
Estamos frente a tres opciones ante nosotros de aquí 3. Si Madrid impide que se realice un referendo o
en más:
que se forme un Parlamento catalán que pueda hacer
elecciones plebiscitarias, hacer una declaración
1- Hacer el referendo. Todos los catalanes queremos unilateral de Independencia.
MASSADA SABADELL
pàg.10

11. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
Si Rusia terminó aceptando la independencia de las
repúblicas bálticas, ¿Por qué España no va a poder
aceptar la Independencia de Cataluña?
encontrado hace poco en el aeropuerto de Barcelona
a un autocar cuyo conductor era un israelí, que
llevaba grupos de turistas hacia la Costa Brava.
Por el momento, Israel calla. Pero existe una acción
muy clara del embajador de Israel en España Alon
Bar, que en los momentos más difíciles y polémicos
ha viajado a Cataluña, donde ha inaugurado obras
que remarcan la relación entre los catalanes y los
judíos.
Una gran inversión israelí ha sido en la empresa
Iberpotash en la cuenca potásica de las ciudades de
Cardona y Suria, donde se hallan montañas de sal.
La interacción entre Israel y Cataluña es continua y
se refuerza cada vez más.
Un ejemplo de ello es lo que ha acontecido en
la provincia catalana de Lérida. Allí había un
paso durante la Segunda Guerra Mundial que ha
permitido a muchos judíos escaparse de los nazis,
durante el Holocausto. Las autoridades locales
decidieron conmemorar aquellas acciones de dos
maneras. Una, mostrando el lugar a los visitantes y
la otra mediante publicaciones y libros alusivos al
evento.
Otra gran cooperacion entre ambos paises ha sido a
través de la empresa Hewlett Packard, en su planta
de Sant Cugat del Valles, junto a Barcelona, para
impresoras de gran rango.
Existe un continuo intercambio de actividades,
conocimiento y de empleados entre esta oficina, y la
que HP tiene en Israel.
Son cada vez más las industrias israelíes con
intereses en Cataluña, y viceversa. Desde hace un
tiempo los embajadores israelíes se presentan como
El embajador Alon Bar ha estado en la diputación Bussiness Development Managers, algo así como
de Lérida con empresarios y políticos hablando desarrolladores de negocios entre dos naciones.
de futuros proyectos. Por ejemplo, uno de ellos es Y esto es también lo que ha pasado entre Israel y
una línea aérea de bajo coste entre el aeropuerto de Cataluña con el embajador Alón Bar, y también con
Lérida y el de Lod en Israel, junto a Tel Aviv.
el anterior, Rafi Schutz. Y lo han hecho muy bien.
Hoy Cataluña es uno de los principales destinos
turísticos de los israelíes. A tal punto, que ha Nosotros queremos que este lazo continúe
sustituido al turismo de Israel que antes viajaba profundizándose. Israel por el momento no se
masivamente a Turquía.
pronuncia sobre el proceso de Independencia
Por día hay dos vuelos regulares además de dos catalán. Pero en el momento que obtengamos la
a cuatro vuelos chárter en ambos sentidos entre Independencia, esperamos contar con que Israel
Cataluña e Israel. Uno va hoy por Plaza Cataluña en esté a nuestro lado. Es muy importante esta buena
Barcelona y oye hablar en hebreo. Y yo misma me he relación que ya existe. Y nos alegra que así sea.
pàg.11
MASSADA SABADELL
Esther Moscatel Mendelsohn, nacida en Lérida (Lleida,
en Catalán), proviene de una familia que retornó a
Catalunya tras la expulsión hace cinco generaciones
y luego emigró a Israel hace 20 años. Es ingeniera
química y MBA. Su actividad profesional se centra en
las inversiones en biotecnología y aparatos médicos
sofisticados. Esther ha escrito esta columna a partir
de un extenso diálogo que ha mantenido con Oriente
Mediterráneo a colación del momento de explosión que
está teniendo el proceso de independencia catalán y de la
llegada a Israel el próximo fin de semana del presidente
de la Generalitat, Artur Mas.

12. ACTUALITAT
nº30 nov 2013
NATAN
la figura i l’acció d’Abby Natan
En aquest número, continuem enumerant algunes
de les organitzacions israelianes d’ajuda al món, tan
desconegudes a les nostres contrades com eficaces
en la seva lluita per fer d’aquest món un lloc més just
i humà.
El pioner en la organització i col·laboració amb les
regions en desgràcia va ser Abby Natan el qual, l’any
1968 va fundar el “Fons d’Ajuda als nens de Biafra”
fons en el qual va incloure l’adquisició d’aliments.
El 1976, Natan va posar en marxa un operatiu
semblant a Cambodja, que estava afectada per un
cruent genocidi. Van treballar, durant sis mesos, en
el límit entre Thailàndia i Cambodja, en un camp de
refugiats, dirigit per una organització internacional
i la Creu Roja. D’aquesta manera es va intentar, per
primera vegada, el tractament contra la desnutrició i
l’anèmia d’una població que sofria malalties tropicals
i contagioses greus (malària, hepatitis, pulmonia,
meningitis i infeccions parasitàries). Es van fer
intervencions quirúrgiques i ortopèdiques derivades
dels fets de guerra. Així Israel va demostrar que
era possible articular, amb equips entrenats, ajuda
eficaç a llocs colpejats per catàstrofes i en condicions
adverses.
L’any 1985, Natan va establir campaments a Etiòpia,
que estava assolada per una fam terrible. L’any
anterior, Abby Natan va reunir diners a Israel i Estats
Units per equipar els voluntaris i van enviar unes 600
tendes de campanya, aliments i medecines, creant
així una caserna-hospital per a 5000 refugiats a la
regió del Wollo (nord-oest d’Etiòpia), país que patia
MASSADA SABADELL
pàg.12
una greu sequera, que provocava un massiu èxode de
la població. Més d’un milió dels seus habitants van
morir de fam i malalties infeccioses. Aquest mateix
any, Natan va establir a Colòmbia, una fàbrica de
totxos com a resposta al terratrèmol que va assotar
aquell país. A mitjans dels anys noranta, va donar
cobertura als campaments per a refugiats que es van

13. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
muntar a Zaire i Ruanda.
A Israel, Natan també va ser sensible al sofriment
humà. Entre altres coses va subministrar calefactors
als ancians, va dur a terme la planificació d’una aldea
per a la recuperació d’addictes i va prestar ajuda a
diverses organitzacions de voluntariat.
En el nom d’Abby Natan es va fundar Natan l’any
2003, una organització no-gubernamental que aspira
a cristalitzar valors bàsics de respecte a l’home i la
seva llibertat, el dret a una vida segura, alimentació i
aixopluc, liberalisme i llibertat d’expressió mitjançant
l’articulació de recursos a través de la proposta d’ajuda
a totes les persones per la seva condició humana, tant
a Israel com a altres països del món, com un acte de
fe en la bondat de l’home i aglutinar-ho en una única
política que enforteixi l’ànima i l’esperit, permetent la
creació d’un moviment filantròpic israelià, les arrels
del qual es nodreixin en l’acció.
Natan treballa aprofitant el relatiu benefici d’Israel
(com a focus de coneixement i experiència) en la
confiança que, per la incorporació del gran potencial
humà, és possible alleugerir la misèria dels que es
troben en aquella situació.
Es tracta d’una plataforma conjunta d’organitzacions
d’ajuda humanitària israelianes, amb presència
internacional i organismes de la societat civil que
treballen amb comunitats i països en crisi, que han
patit catàstrofes naturals o conflictes generats per
l’acció de l’home.
Les seves àrees de treball són principalment:
mitjans sanitaris i higiene; en cooperació amb la
companyia aèria encarregada del transport dels
equips i les donacions.
b) La Unitat Mèdica, que proporciona ajuda i
medecines d’emergència, comunitària i de prevenció,
sobre el terreny. Treballa amb hospitals d’Israel i dels
països on actua i també bé relació amb empreses de
subministraments mèdics.
c) La Unitat de Cobertura Comunitària,
que presta ajuda emocional i tractament individual,
assistència pediàtrica a joves i també assistència a
ancians i col·lectius amb necessitats.
Aquesta organització té l’objectiu de perpetuar la
tasca, l’entrega i valors d’Abby Natan. Des del moment
que succeeix un desastre, Natan es posa al dia amb
informes de la situació, amb permanent contacte
amb el Ministeri d’Afers Exteriors i altres diferents
organismes d’ajuda.
També està oberta a tota organització o individu que
comparteixi la seva visió i els seus objectius. Aquesta
munió d’organisme que treballen junts fa anys en
favor d’un món millor, té el profund compromís de
materialitzar els valors de donar pau i fraternitat,
principis que palpiten en el cor de la cultura i la
tradició israeliana i jueva.
a) La Unitat Logística, donant recolzament
a la vida: aliments, sostre, vestimenta, aixopluc,
MASSADA SABADELL
pàg.13

14. ACTUALITAT
“BOROJOVICH YA
NO DESAPARECERÁ
NUNCA”.
Ana Jerozolimski
DAVID SERRANO BLANQUER, AUTOR
DE “ISAAC BOROJOVICH Y LA MEMORIA
URUGUAYA DE LA SHOÁ”, EN ENTREVISTA
ESPECIAL.
nº30 nov 2013
David Serrano (Sabadell, 1966), fa més de 20 anys que es dedica a la memòria democràtica,
ja sigui amb l’estudi del testimoni de la repressió franquista com la nazi. Des de fa un temps
és Assessor Internacional en Drets Humans del govern de l’Uruguai, on manté vincles de
recerca que l’han dut a estudiar la memòria uruguaiana de la Shoá (Holocaust). Arran de la
publicació del relat d’Isaac Borojovich, que va ser a tres guetos i set camps sent adolescent,
aprofita per analitzar tots els testimonis de jueus que van sobreviure i que van instal·lar-se en
aquell país. Serrano ha escrit set llibres sobre el tema, és el biògraf del supervivent Joaquim
Amat Piniella, del que es celebra el centenari enguany, i ha participat en nombrosos congressos
internacionals. El 1 de febrer presentarà el primer documental que ha dirigit, corealitzat per
la URL i Universidad ORT Uruguay, al Festival Internacional de Cinema de Punta del Este. El
documental, de 53 minuts, es titula “Giza, la niña de la maleta”, que es presentarà a Sabadell
el març de 2014. El Semanario Hebreo l’entrevista
arran de la presentació del llibre a Montevideo
l’octubre de 2013.
MONTEVIDEO
3 DE OCTUBRE DE 2013
“Recuperar la memoria significa dejar un legado para las nuevas generaciones”, nos dice el
escritor entre muchos otros profundos conceptos, en esta entrevista que nos concedió días antes
de la presentación de su nuevo libro, editado por “Trilce”. David Serrano Blanquer ayudó a
Isaac Borojovich –sobreviviente de la Shoá-a rescatar aquellas partes de su memoria, que la
necesidad de protegerse de lo duro y difícil de recordar, había escondido en algún rincón.
El resultado es un libro que toca el alma, que será presentado el jueves próximo, 10 de octubre,
en el auditorio Pocitos de la Universidad ORT (Bvar. España 2633), a las 19.30.
El autor es doctor en Filología y Director del Centro de Investigación de la Literatura Europea
Concentracionaria (Barcelona) . Junto a él, en la presentación del libro, participarán David
Telias, Coordinador de Estudios Judaicos en la ORT, el psiquiatra y psicoterapeuta Miguel Cherro
y el propio sobreviviente Isaac Borojovich.
Hace pocos días, David nos concedió una entrevista, que nos place publicar hoy.
MASSADA SABADELL
pàg.14
David Serrano Blanquer: “El libro significa por una parte un
homenaje y por otra el punto de partida de una necesaria
reflexión sobre su importancia en la construcción de la memoria
de la Shoá dentro del país de acogida como Uruguay. Un país
muy pequeño que contó con una proporción de sobrevivientes
per cápita muy superior a la media de países de acogida”.

15. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
P: David, cuando nos contactamos
recientemente para realizar esta entrevista, que
tú muy gentilmente aceptaste de inmediato,
yo aún no había leído sobre el libro que se
está presentando el próximo jue ves 10 de
octubre en la Universidad ORT. Sabía que
habías escrito un libro sobre un uruguayo
que había sobrevivido a la Shoá y lo primero
que me planteaba en mi fuero íntimo era por
qué un español, catalán, llega a Uruguay a
entrevistar a un judío qué se salvó del
holocausto….
Cuando Pablo Harari, de la editorial Trilce que
publica el libro, me ayudó también con muy
buena disposición enviándome material del
libro para que me sirva de guía al elaborar
las preguntas, comprendí que tú habías
llegado a Uruguay en busca de las huellas
del español Juan Camacho, que luchó con
las fuerzas republicanas en la Guerra civil en
tu país y que se exiló luego en Uruguay. Isaac
Borojovich, sobre el que escribes el libro que
lleva su nombre, fue para ti un descubrimiento
posterior.
O sea que dedicaste la escritura de todo un
libro a un tema que no era el inicial por el cual
habías llegado al país: ¿Qué es lo que más te
impactó en la historia de Isaac Borojovich?
R: De la historia de Borojovich me impactó su
apego a la vida y a la lucha por darle sentido,
pero sobre todo fue una conexión inconsciente
con mis dos lecturas preferidas: Sin destino,
de Imre Kertész y “La noche” de Elie Wiesel.
Descubrí a Kertész haciendo la tesis, la primera
en España sobre la literatura de los campos
nazis, y tuve el placer de hablar con él cuando
nadie le hacía demasiado caso, justo antes
del Nobel de Literatura. El modo de afrontar
el horror desde la mirada limpia del niño, que
tiene que comprender y madurar en medio del
horror, además adoptando el
rol de adulto para poder cuidarse de la figura
El libro, publicado por “Trilce”
MASSADA SABADELL
pàg.15
del padre. Fue como descubrir al protagonista
de esos relatos de ficción.
P: ¿Y por qué Isaac te hizo sentir una conexión
con esas dos lecturas? Me imagino que en
cada sobreviviente se puede descubrir una
singular forma de enfrentar el horror.. ya
que de lo contrario, quizás no se pueda
sobrevivir…
R: La conexión viene dada porque considero
que lo interesante del relato de un
sobreviviente, cosa muy difícil, es conseguir
que aparezca de modo impoluto, lejos de
apriorismos y prejuicios, y el relato de un
adolescente, si consigue meterse en su interior,
resulta apasionante. Los relatos muestran toda
su potencia moral sin mediar el filtro de la
experiencia adulta.
Son directos, sin concesiones y, por ello,
extremadamente duros, críticos. Es el relato
el que habla, no el mediador. Conseguirlo
lo convierte en doblemente potente desde el
punto de vista moral y de denuncia.
P: Este libro se da también en el contexto de
una relación cercana que has desarrollado
con David Telias, coordinador de Estudios
Judaicos en la Universidad ORT, quien escribió
un prólogo que llega mucho. En la ORT hubo
años atrás una serie de conferencias sobre
“El legado universal de la Shoá» . ¿Cómo
plantearías tú ese legado universal? ¿Qué es

16. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
lo que deben aprender todos los pueblos del
mundo a raíz de lo sucedido?
R: Mi acercamiento al tema se produce
desde la literatura, el relato del testimonio
recogido y, a partir de ahí, la sociología y la
antropología. El tema moral, a pesar de estar
implícito, es más complejo, menos académico.
Mi compromiso es con la recuperación y
pervivencia de la memoria (ya sea de los
judíos en la Shoá, como los republicanos
durante la represión franquista o nazi), porque
solo desde la memoria podemos construir
pueblos que puedan ser libres. La Shoá
nos pone ante el espejo de las zonas grises
-Levide la condición humana: con sus claros y
sus oscu ros pero siempre el mensaje central
inalterable, como en el documental de Stawsky
“A pesar de Treblinka”, que la vida continúa y
que nada puede destruir la vida del todo. Ahí
no me alinea para nada con lo que Kertész
plantea en Kaddish por el niño no nacido. Y, a
partir del concepto de Arendt de la banalidad
del Mal, la necesidad de estar alerta, porque
el Mal se esconde tras las formas más
aparentemente inofensivas.
P: Y eso lo hace especialmente peligroso.
David, tú aclaras que tu enfoque es el literario..
pero precisamente por haber conocido de
primera mano numerosos testimonios, y no
únicamente por el conocimiento académico del
tema, estimo que el mensaje universal de la
Isaac Borojovich (izquierda), junto a su amigo Aron, con quien logró salvarse en la Shoá.
Shoá desde un punto de vista moral, lo debes
tener clarísimo…. Me gustaría mucho oír tu
planteamiento al respecto, precisamente por tu
interés en la memoria de quienes luchan por la
libertad….
R: La recuperación de la memoria solo tiene
sentido si está al servicio de la verdad y
de los valores democráticos que de ella se
desprenden. El compromiso del investigador
y divulgador tiene que ser el rigor para poder
MASSADA SABADELL
pàg.16
transmitir la necesidad de considerar los
valores humanos como algo por lo que hay
que luchar constantemente. No puede haber
historia sin compromiso moral, la asepsia
solo deja espacio para la intolerancia. Y la
Shoá es el paradigma de ese espacio que
hay que llenar constantemente para evitar
que sea ocupado por el odio hacia el otro en
cualquiera de sus formas.
P: David Telias explica en su prólogo que en

17. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
determinado momento, se pasó de hablar de
seis millones de víctimas, a seis millones de
personas asesinadas, a las historias de cada
uno. El testimonio personal, el poder dar
nombre y rosto a cada una de las víctimas,
comprender la familia en la que vivía, lo que
era su vida y por ende lo que fue asesinado,
permite humanizar la Shoá mucho más que los
impresionantes números que la resumen.¿Tú
tenías eso en mente cuando entrevistabas a
Isac y cuando ya te pusiste concretamente
a escribir el libro en base a sus relatos, o
simplemente estabas inmerso en la historia
personal y por lo impactante que te resultó fue
eso lo que abordaste?
R: Siempre he escogido la publicación de
testimonios por dos motivos: por la necesidad
de preservar una memoria que estaba a punto
de perderse, y especialmente por lo que tiene
de mensaje de compromiso con la lucha
por la vida, la libertad, la democracia y los
valores universales que yo resumiría en los de
la Revolución francesa: libertad, igualdad y
fraternidad. En Borojovich se cumplen todos
los requisitos más uno que a mí me apasiona
especialmente como investigador: el proceso
de construcción de la memoria. Isaac había
empezado justo a relatar fragmentos de
sus recuerdos, pero no había buceado ni
construido su relato aun. Lo hicimos juntos
y fue una actividad mágica, catártica. Cada
testimonio publicado me ha permitido ofrecer
una lectura global, desde el compromiso
ético, de algunos aspectos que considero
esenciales de la condición humana y su lucha
por la supervivencia y superación de las
adversidades.
P: ¿Esto significa que Isaac-y quizás otros
sobrevivientes al igual que él-tenía “olvidados”
o congelados los recuerdos más difíciles?
R: Claro, es un mecanismo de autodefensa
ante el dolor que produce el recuerdo. Cherro
lo llama la memoria encapsulada, como la
maleta de Giza Alterwajn.
P: Giza, que también aparece en tu libro, en la
segunda parte..
R: Así es. Pues los recuerdos están ahí, solo
hace falta que se encuentre el modo de
llegar a ellos. Pero siempre si el testimonio
quiere afrontar ese proceso, que es doloroso,
muy doloroso, como Semprún cuenta
magníficamente en “La escritura o la vida”.
Nunca he forzado a ningún sobreviviente a
buscar en su memoria encapsulada. El proceso
está pactado y se hace conjuntamente, poco
a poco, asumiendo lo que va apareciendo,
que muchas veces es difícil de encajar. Un
hecho apasionante es descubrir que se cuenta
un re cuerdo desde la perspectiva de la edad
en que se vivió: desaparecen los filtros y solo
aparece el ser atormentado –niño o adultoque
MASSADA SABADELL
pàg.17
luchaba por sobrevivir. La catarsis, ahí, es
increíblemente potente. Y suele ayudar a cerrar
heridas y remordimientos. El remordimiento,
ese gran tema, esa gran herida difícil de curar.
P: Volviendo al legado universal de la Shoá..
Recientemente se informó que el parlamento
español votaría sobre la inclusión del tema
como materia obligatoria de estudios en la
enseñanza. ¿Cómo lo ves? Creo que podría
ser uno de los casos más interesantes del
mundo, ya que en la España de hoy-y no
estoy haciendo una apreciación científica en
absoluto sino reflejando una impresión en
base a lecturas gene rales de actualidad,
por ejemplo en la prensa-, conviven un
renovado interés por lo judío con un profundo
antisemitismo.. Dime por favor si te parece que
lo estoy planteando de forma equivocada…
R: Participo en un grupo de trabajo del
Memorial Democrático de la Generalitat
“Exilio, deportación y Holocausto”, en
el que hemos hecho un análisis de los
contenidos curriculares de la Shoá y la
represión franquista. Los resultados han sido
devastadores: precariedad de contenidos
combinados con errores, omisiones y
tergiversaciones. Desde la expul sión de
los judíos en 1492 no hay una voluntad
de análisis profundo del antisemitismo
creciente en España y en Europa en general,
con el resurgimiento de grupos neonazis y

18. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
de las buenas palabras. Por otra parte, hay
interés con conocer mejor el tema y se han
creado diversos grupos de trabajo y análisis
tanto en Universidades como en instituciones,
entidades, etc.
P: A raíz de esto te quisiera plantear una
pregunta que es importante también en
Uruguay. ¿Te parece que si se estudia la Shoá
en el programa curricular, se está no sólo
enriqueciendo los conocimientos históricos
generales de los alumnos sino dándoles
instrumentos para que sus propias sociedades
sean mejores?
Isaac, de niño, con sus padres, en Europa.
neofascistas (muy pre sentes en Cataluña
por el proceso que aquí se está abriendo
de autodeterminación). Lo que se plantea,
de momento desde el Gobierno, es muy
poco preciso. Estamos a la espera de su
concreción. Además, la asignatura desde la
que se planteaba más específicamente el tema
“Educación Ético-cívica” ha sido eliminada ya
para el curso siguiente. Mal presagio a pesar
R: El estudio de la Shoá tiene que ser prioritario
en la educación obligatoria, e imprescindible
en la universitaria, si entendemos que nos
ayudan a entender la complejidad de la
condición humana y la necesidad de un
compromiso con los valores universales de la
Revolución francesa o de la DUDH. En mi caso
es clarísimo porque lo afronto desde el estudio
de la literatura y a su vez de la educación Éti
co-cívica. Nuestros estudiantes tienen que
saber qué mundo les hemos dejado para que
tengan los instrumentos para conseguir uno
mejor si es posible.
P: David Telias destaca un aspecto que creo es
el más notorio en los sobrevivientes que años
después de las terribles experiencias vividas,
formaron familias-a veces tras haber perdido
MASSADA SABADELL
pàg.18
a las primeras que habían tenido, aniquiladas
en la Shoá que empujaron hacia adelante: el
amor a la vida. Tú ya lo mencionaste antes
respecto a Isaac. Es más: escribe que con su
diaria lucha por sobrevivir fue de hecho tan
combatiente como los del levantamiento del
ghetto de Varsovia y los de Treblinka.
Y creo que es un elemento clave que debe
ser destacado porque durante muchos años
se habló-y algunos lo habrán hecho también
en forma despectiva-de los judíos que iban a
las cámaras como ovejas al matadero…y tú
comprendiste que las cosas eran mucho más
complejas ¿verdad?
R: Claro. Las cosas importantes de la
vida nunca son sencillas, sino complejas.
Muchas veces me encontré en conferencias
en asociaciones judías de Barcelona que
se acusaba a los republicanos de falta de
solidaridad con el colectivo judío de los
campos nazis. Son dos colectivos distintos, con
grados de organización e intervención en la
supervivencia muy diferentes. Los españoles
estaban organizados incluso militarmente
des de la guerra civil (1936-39) y ello ayuda
a hombre y mujeres en los campos. El hecho
de no ser blanco directo de la Solución Final
favorece cosas impensables para el colectivo
judío: crear redes de solidaridad e incluso
negociar con las autoridades para conseguir
mejoras a cambio de trabajo. La lucha de
la comunidad judía en los campos que yo

19. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
de aniquilación física y moral jamás conocido.
Difícilmente hay modo de salir del laberinto
sutilmente trazado por las autoridades nazis. Y,
a pesar de todo, la capacidad de resistencia,
oposición y trans gresión son inherentes a
cada uno de los campos del Reich.
Hoy, con su familia. Apostó a la vida.
he estudiado parte de una premisa casi
exclusiva: la estricta supervivencia. Mientras
unos se pueden plantear organizarse, los
otros sustentan su lucha en sortear el camino
trazado explícitamente. Es una lucha sorda,
constante, propia del resiliente, en palabras de
Boris Cirulnyk. No sé si me explico.
P: Sí… interesante este punto… A lo que yo iba
es si te parece que se puede ver en esa lucha
diaria por sobrevivir, una especie de heroísmo
del ser humano común…así como no se puede
hablar con facilitad del rebaño que iba al
matadero, cuando no se conoce a fondo la
máquina de sofisticado engaño que los nazis
habían creado en todo el proceso, hasta las
cámaras de gas…
R: La perversión eufemística del sistema
de destrucción nazi es tan potente, que la
fortaleza del ser humano se muestra en cada
individuo, sometido al más atroz del sistema
MASSADA SABADELL
pàg.19
P: En el marco de la preparación de tu libro,
te entrevistaste con diversos sobrevivientes
uruguayos. La Profesora Rita Vinocur,
una persona sumamente querida en la
colectividad y que realiza además un
valiosísimo aporte, creo yo, a la sociedad
en general a través del trabajo del Museo
de la Shoá que funciona en el edificio de la
Comunidad Israelita del Uruguay y su enfoque
abierto y educativo, te dijo que le gustaría
que conozcas la realidad judía del tema. Y
tú te zambulliste en ello… conociste a Giza
Alterwain y a otros sobrevivientes… ¿Dirías que
hay un común denominador entre todos?
R: Rita Vinocur había asistido a mis
conferencias y entendió que debía compartir
sus conocimientos y contactos con alguien
que mostraba la sensibilidad suficiente –
esperopara intentar comprender la mente
de un sobreviviente en general. Me introdujo
en el mundo del sobreviviente judío. Primero
me entrevisté y empaticé enseguida con ellos
y después me di cuenta que tenía que leer
todo lo que otros habían dejado escrito de
su experiencia. De ahí que el libro contenga

20. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
un ensayo, en la segunda parte, que intente
analizar la Memoria uruguaya de la Shoá a
partir del relato de sus testimonios ahora que
prácticamente está a punto de desaparecer la
última generación de sobrevivientes: significa
por una parte un homenaje y por otra el punto
de partida de una necesaria reflexión sobre su
importancia en la construcción de la memoria
de la Shoá dentro del país de acogida como
Uruguay. Un país muy pequeño que contó con
una proporción de sobrevivientes per cápita
muy superior a la media de países de acogida.
El impacto tendría que haber sido mayúsculo.
Yo quedé sorprendido de la cantidad para
un país tan pequeño. Pero el silencio, el gran
aliado del miedo, no se rompió hasta décadas
más tarde, como en la mayoría de sitios.
Luego ya fue un pequeño y creciente degoteo
instigado por las figuras de Ana Benkel y Chil
Rachjman.
P: Ambos ya lamentablemente fallecidos.
Este trabajo de investigación te ha ligado
a Uruguay. ¿Estoy en lo cierto si estimo
que aquellos con quienes te entrevistaste
supieron compartir contigo lo típico de un
judío sobreviviente (¿existe algo así?) y al
mismo tiempo, el hecho claro que estabas
conversando con uruguayos?
R: Como ya mencionamos antes, vine a
Uruguay persiguiendo un español superviviente
de Mauthausen instalado en Canelones, Juan
Camacho, y el país y su gente me atraparon,
la siento ya mi segunda patria y no puedo
estar un año sin viajar. Hay algo universal
en el sobreviviente, y los temas son muy
similares pero el universo de la Shoá tiene
sus singularidades, sus lugares comunes y
sus especificidades que vienen dadas ya por
la procedencia diversa de cada uno de ellos.
Es un tema muy complejo que no me atrevo
a simplificar, pero he abierto el camino de
la reflexión con alguna de mis conferencias
en la ORT. Lo único que puedo decir es que
tanto en el caso de Camacho como de los
sobrevivientes de la Shoá su amor por la
patria de adopción es irrenunciable, creo.
P: ¿Hay algo más que consideres que es digno
de ser mencionado, que yo no haya sabido
preguntar?
R: Del análisis de la Memoria uruguaya de
la Shoá fue muy emocionante la relación
vía mail que establecí con el Dr. Miguel
Cherro, que me ayudó a comprender mejor
las actitudes, verbales, no verbales y causaefecto, que me encontraba en cada uno de
los testimonios. Intenté analizar por ejemplo
un tema apasionante: el de los objetos
transicionales asociados a la mayoría de
los sobrevivientes uruguayos a pesar de
procedencia y grupos sociales distintos. Fue
un diálogo muy interesante en el que nos
planteábamos cómo solucionar las dudas que
teníamos sobre aspectos fundamentales de
MASSADA SABADELL
pàg.20
la mente humana sometida a las condiciones
más atroces imaginables. Los paralelismos
con la represión de la dictadura uruguaya,
que él ha analizado, y la represión franquista,
dejaron al descubierto que hay construcciones,
reacciones, relatos y vacíos psicológicos que
son universales ante el horror. Pero siempre,
por duro que sea, hay una luz, por tenue que
sea, al final del túnel.
P: Este comentario que agregas me lleva a
preguntarte, casi para terminar, sobre los
diferentes tipos de memoria…
Y me viene a la mente un buen amigo, el
profesor Oscar Destouet, que ha investigado
en profundidad el tema de la memoria
referente a la dictadura militar en Uruguay
e independientemente de ello, ha estudiado
y sigue estudiado el tema de la Shoá y la
memoria de la misma. Esto no pasa para nada
por la igualación de las dos cosas, que son
inconmensurablemente distintas.. ¿Pero a tu
criterio, pasa por algún lado un denominador
común a toda tragedia? Y por otra parte
¿se tiene de la Shoá por sus características
singulares, una memoria distinta de todo lo
demás?
R: Son muchas preguntas y complejas en una
sola… La memorias son siempre cruzadas.
Los tupamaros cantaban las canciones
que los republicanos cantaban en el frente
durante la guerra civil española… El horror

21. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
utiliza diferentes máscaras y tiene dis tintos
grados de implementación y “éxito” pero
tiene sus constantes: el miedo y la represión
institucionalizadas, el señalamiento de las
víctimas y su burocratización eliminadora,
su lenguaje (como vio Victor Klemperer), sus
mecanismos de transmisión… Hay colectivos
especialmente olvidados: los gitanos y
homosexuales por ejemplo porque difícilmente
han encontrado quien los defienda (solo hace
falta ver como el monumento a los zíngaros
en Berlín lleva 20 años parado…). La Shoá es
un fenómeno único, singular, que a menudo
se simplifica en exceso o se banaliza pero
que tiene su espacio central junto al otro
gran horror del siglo XX, la bomba atómica
y el resto de genocidios. La Shoá tiene que
ser central para afrontar la reflexión sobre
los límites de la condición humana, más
aun con los procesos de revivificación de los
movimientos neonazis en todo el mundo… Su
lectura, por lo tanto, es universal.
P:Volvamos al libro que nos ha convocado
para esta entrevista, sobre Isaac. Un libro es
por cierto una hermosa forma de perpetuar
una memoria…. y me imagino que Isaac,
al igual que otros sobrevivientes, quieren
combinar su mirada hacia el futuro con sus
propios recuerdos, nada fáciles por cierto.
¿Cómo crees que los hijos y nietos de Isaac
Borojovich y de otros que como él siguieron
adelante apostando por la vida a pesar de
todo, deben tenerlos presentes? Y, que vivan
hasta los 120—
¿Cómo crees que será justo que los recuerden
después?
R: Recuperar la memoria significa dejar
un legado para las nuevas generaciones.
Borojovich ya no desaparecerá nunca, ni
para sus familiares ni para el resto de la
humanidad, ya sea uruguaya o española. El
recuerdo mantiene viva la llama del amor
a la vida a pesar de todo. Esta memoria es
imprescindible para poder construir pueblos
que hayan aprendido la lección y que
ayuden a formar individuos libres y a su vez
comprometidos, porque la libertad nunca
viene dada, hay que luchar por ella. Ellos son
nuestros referentes éticos de conducta ante los
peligros de los totalitarismos que, como dije,
se esconden bajo formas sutiles a veces. Hay
que estar siempre alerta y en las escuelas hay
que leer a Camacho, Borojovich, Levi, Kertész,
Celan, Amat Piniella, Wiesel, Arendt, Semprún,
Antelme…
Leer porque es el saber lo que nos hace libres.
Ana Jerozolimski
MASSADA SABADELL
pàg.21
Recuperar la memoria
significa dejar un
legado para las nuevas
generaciones

22. ACTUALITAT
nº30 nov 2013
Tel Aviv segueix vestida d’estiu
Raxel Israel
Tel-Aviv . Novembre 2013
Si no es fes fosc a dos quarts de sis de
la tarda, ens oblidaríem totalment que ja
som les acabelles del mes de novembre.
Ahir a la nit , vam anar al Teatre Cameri, el major
teatre de Tel Aviv, situat a prop del Museu i al costat
de l’edifici blanc de l’Òpera, en una esplanada de
lloses de marbre clar , entre les quals creixen arbres
baixets i carrasclars de flors. Es representava la
famosa obra «Cyrano de Bergerac» de l’autor francès
Edmond Rostand , posada en escena per Guilad
Kimji, tan jove com talentós. Pels que l’han estudiat
a l’escola o ja l’havien vista a en un teatre de París,
resulta particularment interessant escoltar el text en
hebreu!. Els actors excel·leixen, la traducció acurada
i dinàmica i el ritme de l’espectacle va ser tal que no
va donar temps ni a un moment d’avorriment a cap
de les cinc-centes persones que omplien aquella «sala
mitjana» . En aquesta temporada, en les altres sales la més gran construïda per a un miler d’espectadors i
altres més petites -, els programes abasten obres molt
diferents, des de les tragèdies de Shakespeare fins a
uns assajos moderns tant israelians com estrangers . a la cultura dels jueus etíops. En aquesta ciutat mai
cansada, els teatres, l’Òpera, els centres culturals de
Fa poc, en una nit especial, els millors actors dansa i d’arts, les galeries d’exposicions,... desborden
van llegir les traduccions en hebreu de les pàgines cada nit de públic i, sovint , també ho fan a les tardes.
més destacades de les novel·les més conegudes de
la literatura francesa. El mateix Teatre Cameri va Ahir, acabada la funció, vam passejar rumb a
dedicar amb molt èxit una altra nit, la del 18 d’octubre, l’avinguda Ibn Gvirol a la recerca d’ una terrassaMASSADA SABADELL
pàg.22
Teatre Cameri, Tel-Aviv
restaurant, però no hi havia ni una taula lliure , i vam
haver de caminar bastant per poder seure a xerrar
prenent cafetons! Semblava com si tot el jovent
de la ciutat hagués envaït els carrers i les terrasses
. A la una de la matinada feia fresqueta, però tots
anaven escassament vestits com al migdia, això és:
com en ple estiu!. Davant dels pubs, els grups es

23. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
tornaven densos, tot esperant poder entrar dins
a ballar i a beure alcohol. Als barris perifèrics,
passen de tant en tant actes de violència grupal,
però aquí, al centre, no es percep gens de tensió i
per aquesta raó també parelles grans i famílies
amb nens aprofitaven la bonica nit per esbargir-se.
Tranquil·lament asseguda a la terrassa, vaig
recordar que, fa tot juts un any vaig començar a
col·laborar en aquesta interessant revista digital
amb les meves vivències telavivienses, explicant
el què significava haver de baixar amb presses les
escales en escoltar l’alarma , per intentar protegirnos dels míssils llançats des de Gaza sobre la part
meridional del país, i més tard, sobre Tel-Aviv i
Jerusalem!. Doncs hi va haver por, hi va haver còlera,
hi va haver desgast de les persones, però aquells
projectils no van poder amb nosaltres i, malgrat
les amenaces iranianes que dissortadament encara
són vigents, seguim gaudint de les transparents nits
del llarg estiu i dels nombrosíssims esdeveniments
culturals que aquí es creen i es respiren diàriament .
El 18 d’octubre va ser també el dia de la primera
pluja forta després de quasi cinc mesos sense cap
gota d’aigua! A les ràdios es va comentar amb
serietat aquest esdeveniment positiu, oblidantse per unes hores de la política i anunciant que el totes les ciutats . Mentrestant, la meva ampla plaça
nivell del llac de Tiberíades era molt acceptable! de botigues de luxe celebrava la «nit de la moda» :
Coses d’un país sec amb poques fonts d’aigua. catifes vermelles a la vorera, taules carregades amb
aperitius i gots de vi davant dels aparadors, aquí
El dia 24 d’octubre, els cinemes i els museus van quatre models posant per als fotògrafs, allà una
romandre oberts durant 24 hores gratuïtament i en orquestra russa, i llums brillants per tot arreu. Una
MASSADA SABADELL
pàg.23
multitud elegant, de vegades exageradament vistosa,
transcorria entre les «boutiques» i els conductors no
sabien on aparcar. S’escoltava tant l’idioma rus que
un arribava a pensar que s’havia traslladat a Moscou!
El dia 26 d’octubre, tots els enamorats del Barça van

24. nº30 nov 2013
ACTUALITAT
fer un crit d’alleujament, de suport i d’entusiasme, en vèncer els seus estimats
jugadors catalans a la fi del partit contra l’etern rival de la capital per 2 a 1!.
No obstant això, realment «el dia de Catalunya» va ser el 10 de novembre:
el president de la Generalitat, l’Honorable Sr. Artur Mas, arribava a Israel
i atenia als mitjans de comunicació, envoltat per una impressionant
delegació catalana que abastava a científics , a acadèmics , a empresaris i a
personalitats polítiques . El president Mas va oferir una entrevista al diari
Yedioth Ajaronoth, i va donar fer concurridíssima conferència en un dels
auditoris de la Universitat de Tel Aviv.
En ella va dir que calia “aprendre d’Israel, líder mundial en diversos
camps com la innovació i les empreses tecnològiques”. Va signar uns
acords importants amb aquella universitat i va establir vincles amb
diversos centres tecnològics.
Alguns dels acords més importants es van establir amb l’Institut Weizman
de Rejovoth, que és un prestigiós centre d’investigacions punter en tots
els camps científics, des del coneixement de l’ADN humà fins a l’estudi del
cosmos i de la física quàntica, igual com en les ciències mèdiques. Allà,
va donar la benvinguda al president Mas el professor Ernesto Joselevich,
i li va donar en català, per haver passat a Barcelona 7 anys de la seva
infància i haver estudiat en un col·legi català . Per tant, afirmava tenir
«una connexió amb la identitat catalana», i sentir orgull en acollir l’il·lustre
convidat. A la Universitat de Tel-Aviv , els estudiants estaven al corrent de la
situació a Catalunya i algunes preguntes es van centrar en el debat sobre la
Independència. Però, indubtablement, el més emocionant i el més simbòlic
va passar quan Marcos Caballero-Mordejai Ben Abir, veí de Beer-Sheva
amb 83 anys i membre de la ARCCI , els avantpassats van ser expulsats de
Tarragona el 1492, es va reivindicar «tot català» davant el president Mas!.
He llegit que la vigília, el 9 de novembre, s’havia commemorat a Barcelona
la terrible Kristalnacht, la Nit dels Cristalls Trencats, que va ser un autèntic
pogrom enmig de l’Alemanya del segle XX, amb el qual va començar
oficialment i sense més embuts la immensa tragèdia de la Shoah. I com cada
any , això em va emocionar .
Mordejai Ben Abir,
veí de Beer-Sheva
amb 83 anys es
va reivindicar «tot
català» davant el
president Mas
Raxel Israel
MASSADA SABADELL
pàg.24
REVISTES ANTERIORS
!
Si et falta algun número anterior, pots
trobar-ho al nostre blog
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
MASSADA
SABADELL
massadasabadell@gmail .com
Subscripció a la revista.

25. ACTUALITAT
nº30 nov 2013
II Seminari Internacional sobre Antisemitisme
Els passats dies 5 i 6 de novembre, a l’Auditori
de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona,
organitzat per la Fundació Baruch Spinoza
i amb la col·laboració de la Regidoria
de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de
Barcelona, es va desenvolupar el II Seminari
Internacional sobre Antisemitisme que en
aquesta edició estava centrat en l’educació en
l’Holocaust per l’eradicació de la Judeofòbia.
Sota la direcció científica del Dr. Xavier Torrens
aquest Seminari comptà amb la participació
de diversos experts , vinguts d’arreu del món,
com ara Aryeh Green o Annette Wieviorka i
també del nostre país com Lena de Botton,
Josep Montserrat o Justo Lacunza entre d’altres,
que tractaren temes tant interessants com la
visió del judaisme des de les diferents religions,
els prejudicis i la judeofòbia.
Complementària a les conferències, durant la
celebració del Seminari, vam tenir l’oportunitat
de visitar l’exposició “Superherois: Identitat
Secreta”.
El fet que aquest II Seminari
Internacional sobre Antisemitisme se celebrés
en aquestes dates, es deu la voluntat dels
organitzadors de fer-lo contingent amb la
commemoració del Dia Internacional contra
l’Antisemitisme.
Recordem als nostres lectors que si estan
interessats en escoltar totes i cadascuna de
les conferències, poden fer-ho a traves de la
pàgina web de la Fundació Baruch Spinoza
www.fundacionbaruchspinoza.org
COL·LABORA
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
massadasabadell@gmail .com
MASSADA SABADELL
pàg.25

26. ACTUALITAT
Acollint als amics d’Israel
De nou, durant aquest mes de
novembre, dues delegacions de
funcionaris d’Israel han visitat la ciutat
i uns membres de la nostra entitat
han tingut l’honor de donar-los-hi la
benvinguda a Sabadell.
En concret el dia 4 ens visità una
delegació del Ministry of Aliyah and
Immigrant Absorption , encapçalats
pel SR. Maxim Bitton, els qual
tingueren l’amabilitat d’obsequiar a
la nostra associcaió amb diversos
records i un magnnífic quadre de
Jerusalem.
D’igual forma el dia 11 vàrem poder
donar la benvinguda a un nou grup
de persones, que desenvolupen la
seva activitat professional en la
Oficina del Primer Ministre.
Imatges de la trobada
MASSADA SABADELL
pàg.26
nº30 nov 2013

27. ACTUALITAT
nº30 nov 2013
Ajuda des de Israel a les Filipines
Sigui a la part del
món que sigui, les
IDF sempre estan en
disposició d’ajudar a
l’ésser humà quan el
colpeix la tragèdia.
Aquí, uns soldats
israelians a punt
d’agafar l’avió per volar
a les Filipines a donar
ajuda i assistència a
aquell país desvastat
recentment per l’huracà
Haiyan
Bogo encara està curant les
ferides després del tifó mortal
que va assolar el país. En la
cerimònia conjunta a l’escola,
els residents locals van poder
oblidar la seva dura realitat,
potser només per un moment,
quan es van unir als soldats
i oficials israelians en el cant
“Som el món” i va concloure
amb l’himne nacional d’Israel,
“Ha-Tikva,” que es tradueix en
anglès com “L’Esperança”.
MASSADA SABADELL
pàg.27

28. DOCUMENT
nº30 nov 2013
Un dia a Auschwitz i Birkenau, les residències de la mort
Costa de creure que a tant sols 66 kilòmetres de
la bonica ciutat de Cracòvia a la Silèsia polaca,
hi haguessin els camps d’extermini més cruels i
despiatats que el ser humà hagi pogut concebre.
El d’Auschwitz (Oswiecim en polac) i a tres
kilòmetres Birkenau (Brezinka en la mateixa
llengua) n’eren l’evidència més clara. Estant
ambdós tant a prop, hi haviem d’anar. M’havia
passat el mateix a Dachau visitant Munich i a
Mathaussen passant per Linz.
Però tornem a la ciutat de Cracòvia.
amb bedolls, faigs, castanyers i roures, que a
la tardor quan cauen les fulles, encatifen el sòl
amb una pàtina d’intensos daurats.
Josep Escoda
La història de Cracòvia, està fortament marcada
per la presència d’una important comunitat jueva.
Es calcula que abans de la II Guerra Mundial,
una quarta part de la població, uns 60.000,
ho era. Practicament tots ells residien al barri
de Kazimierz que avui conserva nombroses
sinagogues, escoles, centres culturals, etc.
En aquest barri s’hi van rodar algunes de les
escènes de la pel.lícula La llista de Schindler del
Spielberg.
L’ocupació de Polònia, el setembre del 1939,
va delmar la comunitat fins a eliminar-la
practicament en la seva totalitat. Els camps
d’extermini d’Auschwitz i Birkenau, en van ser
les destinacions i practicament no va quedar
cap persona viva.
Per això mentre visitàvem els dos cementiris
jueus (del vell hi han referències del segle XVI),
vèiem que cap defunció senyalava el lustre del
40 al 45, tots havien mort a un altre lloc i de
forma inhumana
Krakow en polac, és la segona població més
important de Polònia i ens havia rebut amb un
magnífic temps primaveral, que es perllongaria
tots els dies que hi fariem estada. Això ens
va permetre visitar còmodament una vila
monumental de quasi bé 800.000 habitants,
amb una vintena d’universitats i 300.000
estudiants que ens els vam trobar arreu conferint
a la població un aire jovenívol i cultural, difícil
d’igualar.
La monumentalitat de la ciutat, la va fer
mereixedora el 1978 de figurar com a Patrimoni
de la Humanitat de la UNESCO. I la prova és
que cada any, la visiten més de 7 milions de
turistes.
Cracòvia té uns hiverns molt freds i el seu règim
de pluges és molt important, el que fa que per tot
arreu et trobis amb parcs i jardins majestuosos,
El desplaçament fins a Auschwitz el vam fer en
un autocar que prèviament haviem contractat
i que incluïa entrades per accedir als dos
recintes. Anava ple, el que et donava una idea
que seriem molts visitants, però la grandiositat
dels dos recintes va fer que la gernació, que
efectivament hi va fer cap, quedés esvaïda.
MASSADA SABADELL
pàg.28

29. nº30 nov 2013
DOCUMENT
Per una carretera ben asfaltada, vam anar
veient moltes cases a quatre vents, escampades,
amb teulades de ferro pintat, poc formigó i
molts totxos grossers i artificials. També alguns
polígons industrials i boscos espessos de bedolls
i roures joves.
Un cop vam haver travessat el poblet d’Oswiecim,
vam veure desseguida les alambrades que
delimitaven el camp d’Auschwitz i els vint-i-dos
barracons d’obra vista que van ser els primers
a ocupar.
Els esmentats barracons fermament construits,
van ser fets a les primaries del segle XX i foren
destinats a acollir una important caserna de
l’exèrcit polac, que amb la invasió alemanya, al
moment se’l van fer seu, i immediatament destinat
com a camp de “treball” dels progroms que
ja feia temps havien iniciat. Un serraller es va
afanyar a forjar el rètol de ferro que figura a
l’entrada: “Arbeit Macht Frei”
(El treball ens fa lliures). Cal dir però que
l’original el tenen ben guardat.
Aquell camp aviat se’ls va fer petit i van triar
un llogaret a tres kilòmetres enlllà, van fer fora
els vilatans, van derruir les cases i aprofitant les
totxanes, van fer construir barracons. Quan
se’ls van acabar van continuar fent-los amb
fusta...fins a 300.
A Auschwitz i amb l’ajuda d’una guia, vam
començar les visites a la dotzena de barracons,
avui convertits en museus de l’horror: centenars
MASSADA SABADELL
pàg.29
de fotografies claríssimes dels interns i internes
amb el número de cada un d’ells, nom i cognom,
dia d’arribada i dia de defunció. La màquina
burocràtica alemanya, era perfecte. En immenses
vitrines vam poder veure esgarrifats muntanyes
de sabates i robeta d’infants, cabells, ulleres,
pròtesis ortopèdiques, orinals i gibrells, maletes,
etc. etc. Vam accedir a la única cambra de gas i
forn crematori que conserven, en el més absolut
silenci, respecte i alhora incredulitat.
La darrera visita va ser un pati entre dos

30. nº30 nov 2013
DOCUMENT
barracons on tenien lloc les execucions per
afusellament. Al terra, hi vam dipositar un pom
de crisantems grocs per tots els sers humans que
els havien llevat la vida en aquell infern.
1.100.000 jueus; 145.000 polacs; 23.000
d’ètnia gitana, 15.000 presoners russos i
25.000 de diferents nacionalitats.
Al final del camp hi havia un vagó de tren, dels
últims que van arribar al camp amb deportats, les
runes dels crematoris que els nazis van destruir
en un intent d’esborrar les seves salvatjades i un
monument funerari per a totes les víctimes, en
diferents llengües, una de les quals en sefardí,
descendents de l’altre monstruositat que van
cometre uns reis propers d’alguna manera a
nosaltres, que es fèien dir catòlics.
L’autocar ens va conduir al segon inframon que
veuriem, Birkenau, de cent mil metres quadrats,
construit entre 1941 i 1942 i que va allotjar
una mitjana de 100.000 persones, totes elles
mancades de la més absoluta higiene, atencions
mèdiques, alimentació (un plat fondo amb sopa
de verdures podrides i un tros de pa morè
similar a una llamborda, era el consum diari).
Només podien anar de ventre al llevar-se i al
plegar de treballar, 12 hores més tard, sense
cap intimitat i en forats que fèien d’excusat,
sense aigua corrent. El mateix uniforme a ratlles
estiu i hivern, res de roba interior i per sabates
una mena de sandàlies amb sola de fusta.
Es calcula que entre els dos camps hi van morir
MASSADA SABADELL
pàg.30
La visita es va acabar a les 5 de la tarda. Ens
vam adonar que no haviem dinat. Era igual,
tampoc teniem gana.
Auschwitz-Birkenau. Octubre 2013
Josep Escoda

31. El Personatge
nº30 nov 2013
Aristides de Sousa Mendes, un portuguès salvador de desenes de milers de persones
El títol de Just entre les Nacions va ser atorgat per Aristides de Sousa Mendes (Cabanas de Viriato, municipi de Carregal do Sal, districte de Viseu, juliol 19
de 1885 - Lisboa, 3 de abril de 1954) va ser un diplomàtic portuguès. Entre el 16 i el 23 de juny de 1940, frenèticament va expedir visats portuguesos de forma
gratuïta a més de 30.000 refugiats, entre els quals
12.000 eren jueus, que desitjaven fugir de França
després de la invasió de l’Alemanya Nazi durant la
Segona Guerra Mundial i poder escapar del terror
que aquell règim comportava. Aristides va salvar
a desenes de milers de persones de l’Holocaust pel
que va ser reconegut el 1966, després de la seva
mort, com a Just entre les Nacions per l’Estat de
Israel. És considerat el “Oskar Schindler portuguès”
(de fet, fins i tot va salvar a més persones que
l’alemany).
Aristides de Sousa Mendes do Amaral i Abranches
pertanyia a una família aristocràtica, catòlica,
conservadora i monàrquica. El seu pare era
membre del Tribunal Suprem.
Després de llicenciar-se en Dret per la Universitat
de Coimbra, l’any 1907 Aristides es va traslladar
a Lisboa, igual que el seu germà bessó César, qui
arribaria a ser ministre sota el règim de Salazar.
El 1910 Aristides va contreure matrimoni amb el
seu amor de joventut, Angelina; amb ella tindrà
14 fills nascuts en els diferents països en els quals
Sousa Mendes va estar destinat. Poc temps després
va començar la seva carrera diplomàtica exercint
la seva tasca a diverses delegacions consulars
portugueses de Zanzíbar, el Brasil o els Estats Units
d’Amèrica.
MASSADA SABADELL
pàg.31

32. nº30 nov 2013
El Personatge
El 1929 va ser nomenat Cònsol a Anvers, càrrec
que va ocupar fins a 1938. La seva obstinació en la
promoció de Portugal no va passar desapercebuda.
Leopold III de Bèlgica el va condecorar en dues
ocasions com a oficial de l’Ordre de Leopold i
comendador de l’Ordre de la Corona, la més alta
condecoració belga. Després de passar gairebé
deu anys de servei a Bèlgica, Salazar, president del
Consell i ministre de afers exteriors, va nomenar
Sousa Mendes cònsol a Bordeus, França.
En esclatar la Segona Guerra Mundial, Aristides es
trobava a Bordeus desenvolupant la seva tasca com
a cònsol. Les tropes de Hitler avançaven ràpidament
sobre França. Portugal es va declarar país neutral.
El mateix dictador del país lusità, António
d’Oliveira Salazar fa constar a través de la Circular
14 la seva negativa a entrar en el conflicte obligant
a tots els cònsols portuguesos a no concedir visats:
a estrangers de nacionalitat indefinida, contestada
o en litigi, els apàtrides , els jueus expulsats del seu
país d’origen o del país del qual siguin ciutadans.
Aristides de Sousa Mendes va fer cas omís a les
ordres del seu Govern i va expedir visats d’entrada
per a Portugal o els Estats Units. El 16 juny 1940
Aristides va decidir lliurar un visat a tot aquell
que l’hi demanés. Amb l’ajuda dels seus fills i
nebots així com amb la del rabí de Anvers, Jacob
Kruger, es va dedicar a expedir
passaports i signar visats
ininterrompudament. En rebre
les queixes des de Lisboa va
dir: Si cal desobeir, prefereixo
que sigui a una ordre dels
homes que a una ordre de Déu.
Tot i que Salazar va prendre
mesures contra el cònsol rebel,
Sousa va continuar la seva
activitat a Baiona entre els
dies 20 i 23 de juny de 1940 en
presència del vice-cònsol i de
dos funcionaris de Salazar que
res van poder fer per aturar la
concessió de visats . El 23 de juny Salazar el cessarà
del seu càrrec de cònsol però Aristides, lluny de
desistir en la seva obstinació, va continuar emetent
visats a tots els que es trobava de camí a Hendaia.
Durant tot aquest procés va rebre la col·laboració
MASSADA SABADELL
pàg.32
del diplomàtic espanyol Eduardo Propper de
Callejón (veure Massada-Sabadell núm. 8), també
reconegut després de la seva mort com Just entre les
Nacions, que va proporcionar els visats per al pas
per Espanya.
Salazar va enviar diversos funcionaris a recollir
Aristides. No obstant això, Sousa Mendes
aconsegueix creuar la frontera francesa amb altres
refugiats i arribar a Espanya. A causa dels deficients
mitjans existents per a la comunicació, els guàrdies
de la duana espanyola no havien estat avisats per
Madrid per tancar la frontera i no van tenir més
remei que deixar passar a tots els refugiats que
acompanyaven a l’antic cònsol per continuar en
direcció a Portugal.
En tornar a Portugal, Aristides de Sousa Mendes
va patir les represàlies de Salazar. El dictador el
REVISTES ANTERIORS
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
massadasabadell@gmail .com

33. nº30 nov 2013
El Personatge
va obligar a abandonar la carrera diplomàtica,
fins i tot li va impedir que exercís l’advocacia. La
seva llicència per conduir, que havia estat emesa a
l’estranger, va ser requisada. Va sobreviure gràcies
a la caritat de la comunitat jueva de Lisboa. Amb la
seva ajuda, dos dels onze fills d’Aristides van poder
estudiar als Estats Units.
Al final de la Segona Guerra Mundial, Salazar es
felicita per haver ajudat a molts refugiats. En cap
moment, Sousa va tornar a formar part del cos
diplomàtic.
Sense el reconeixement públic de la seva tasca,
Sousa Mendes va passar els seus últims anys de
vida sumit en la misèria després de vendre les seves
pertinences a la mort de la seva esposa el 1948. Va
morir oblidat el 3 d’abril de 1954 a l’hospital dels
franciscans a Lisboa. Va ser enterrat amb una túnica
franciscana.
Algunes de les persones que els visats i passaports
emesos per Sousa Mendes van salvar la vida:
Otto d’Habsburg, fill de l’últim emperador
d’Àustria-Hongria, va escapar amb la seva família
des de l’exili belga i es va dirigir als Estats Units.
Norbert Gingold, pianista.
Charles Oulmont, escriptor francès i professor de la
Universitat de la Sorbona.
Tres ministres del govern belga escapats abans de
la invasió al seu país, els quals, refugiats a la casapalau d’Aristides a Portugal, van formar el “Govern
belga a l’exili”.
Salvador Dali i Gala Eluard Dali.
Marcel Dalio
Integrants de la família Rothschild, una dinastia de
financers i banquers internacionals d’origen jueu
alemany, van rebre també visats de mans d’Aristides
de Sousa Mendes.
El 1966, al Memorial de Yad Vashem, celebrat a
Israel, se’l reconeix com a Just entre les nacions.
El 1987, la República de Portugal el condecora amb
l’Ordre de la Llibertat i demana disculpes públiques
a la seva família.
El 1994, el president portuguès Mário Soares
descobreix el bust en homenatge a Aristides de
Sousa Mendes, així com una placa commemorativa
al lloc en el qual estava el consolat de Portugal a
Bordeus el 1940.
El 1995, l’Associació Sindical de Diplomàtics
Portuguesos (ASDP) crea un premi anual amb el
seu nom.
El 1998, la República Portuguesa el condecora amb
la Creu de Mèrit a títol pòstum per les seves accions
a Bordeus.
MASSADA SABADELL
pàg.33
El 2006 es va proposar la reconstrucció de la casa
del cònsol.
El 2007, va ser votat com un dels 10 portuguesos
més importants, al programa Us Grans
Portuguesos, quedant en tercera posició.

34. LLIBRES
“Madame Proust y la cocina kosher”
NOTA
nº30 nov 2013
de Kate Taylor
“Madame Proust y la cocina kosher” és una deliciosa i elegant novel·la protagonitzada per tres dones.
Madame Proust, mare del famós escriptor francès, Sarah Bensimon, una nena jueva que sobreviu gràcies
a ser enviada a Canadà i Marie Prévost, una traductora que està estudiant els diaris (ficticis) de Madame
Proust.
Madame Proust és la principal protagonista d’aquesta novel·la. Els fragments dels seus diaris ens
transporten al Paris de finals del segle XIX i sobretot a les seves vivències com a mare de Proust, quan
encara era un jove que no sabia molt bé què fer amb la seva vida, un Proust capritxós i extravagant,
amant de l’art i de la literatura, admirador de l’aristocràcia, amb una salut molt delicada que provocava la
preocupació constant de la seva mare, portant-la a protegir-lo en excés. Aquests diaris són la part íntima
de la novel·la. L’autora ha fet una gran tasca, intentant d’imaginar què hauria escrit la mare de Proust, fins
a tal punt que aquests diaris resulten totalment creïbles. La forma elegant però alhora fresca i propera en
què estan escrits els diaris fan desitjar al lector el seguir llegint sense parar i fer créixer dins seu l’afecte a
aquesta dama, sentint-ne les seves vivències i desvetllaments pel seu fill.
Sarah Bensimon, és una nena jueva que va creixent al llarg de la novel·la. En plena guerra (Segona
Guerra Mundial) els pares decideixen enviar-la a Canadà amb l’esperança d’evitar el sofriment que
anticipen i que pugui arribar a viure una vida normal. Aquest fet, aquesta terrible separació, marcarà la
vida de Sarah per sempre. La història de Sarah ens situa en la pell d’algú que ha de viure amb un gran
dolor en el seu cor, ens parla de la dificultat de la superació d’un trauma, de la construcció d’una vida
quan els fonaments s’han trencat.
Si Sarah ocupa el segon lloc de protagonisme en el llibre; Marie, serà el personatge amb menys pes
explícit en aquesta novel·la tot i que l’autora volia transmetre que Marie viu a través dels diaris i d’un
amor que tindrà relació amb Sarah. És un joc interessant la posició d’aquest personatge que d’alguna
manera s’uneix al lector en el descobriment dels diaris de Madame Proust. El que Marie llegeix li
permetrà elaborar la seva pròpia història, la portarà a descobrir-se a si mateixa, a explorar els seus
sentiments i reconstruir-los.
Kate Taylor introdueix al llarg de les seves pàgines múltiples temes que enriqueixen la novel·la. Amb
Madame Proust descobrim els complexos sentiments maternals, l’art, que tant ella com el seu fill
gaudeixen traduint Ruskin, el cas Dreyfus com un dels gèrmens de l’antisemitisme posterior i el paper
del seu marit en el món de la medicina. El personatge i la vida de Sarah ens mostren molts aspectes de la
cultura jueva, les seves tradicions, les unions matrimonials o la cuina Kosher.
MASSADA SABADELL
pàg.34

35. nº30 nov 2013
Des de la revista us volem
desitjar una feliç Hanukkà
ACSI
Associació Cultural Sabadell Israel

36. nº30 nov 2013
Agraïments i Col·laboracions
COL·LABORA
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
massadasabadell@gmail .com
ENLLAÇOS
-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA
http://embajada-israel.es
-ASEI
Asociación Solidaridad España-Israel
http://www.aseiweb.net
-ACAI
Associació Catalana d’Amics d’Israel
http://www.acai.cat
-Tarbut Sefarad
Amics de la cultura hebrea
http://www.tarbutsefarad.com
PUBLICITAT
Tens una empresa??
Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
Publicitat efectiva, publicitat que es veu.
massadasabadell@gmail .com
REVISTES ANTERIORS
!
Si et falta algun número anterior, pots
trobar-ho al nostre blog
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
MASSADA
SABADELL
Subscripció a la revista.
massadasabadell@gmail .com
AGRAÏMENTS
-ARCCI
Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel
http://www.arcci.cat
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
-Radio Sefarat
http://www.radiosefarad.com/joomla/
massadasabadell@gmail .com
-Israel a Catalunya
http://israelacatalunya.blogspot.com/
CONTACTA’NS
DISSENY I MAQUETACIÓ
http://www.tallerdemk.com
MASSADA SABADELL
pàg.36
PUBLICITAT

37. MASSADA
SABADELL
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
ACSI
Associació Cultural Sabadell Israel
EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel
EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell
DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing
PORTADA: 2ad
La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats.
Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a
Revista de divulgació cultural gratuïta
nº30 nov 2013