1. MASSADA
SABADELL
Revista de divulgació cultural gratuïta
#31
des 2013
Tot passejant...
Barcelona assumeix la presidència de la Red de Juderías
Impresions d’un català a Israel
Israel va intentar influenciar en el judici que es va fer a Nelson Mandela
El qatalanit i les llengües del judaisme

2. nº31 des 2013
EDITORIAL
MASSADA SABADELL
A punt d’acabar l’any 2013, Massada Sabadell acudeix puntual a la cita amb els seus fidels
lectors.
Si haguéssim de fer una valoració general d’aquest any que ens deixa, segurament aquesta
no estaria prenyada d’optimisme. El nostre país segueix immers en una greu crisi econòmica
que ha fet que, qüestions tant importants com l’atur i el benestar de les famílies, no hagin
experimentat cap mena de millora.
Tampoc ha estat un anys senzill per al judaisme ni per a Israel. L’amenaça nuclear Iraní o els
continus atacs amb coets han estat font de preocupació permanent pels ciutadans israelians. I
d’altra banda, el creixement de la judeofobia i l’antisemitisme arreu d’europa ho ha estat per
a tots els habitants de bé del vell continent.
Certament, tot no ha estat dolent i entre les coses bones voldríem destacar el viatge que el
Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas va fer a Israel. Viatge que tingué el
doble objectiu d’estrènyer els lligams entre ambdós països i alhora oferir una oportunitat de
relació especial en el procés que ha iniciat Catalunya.
Hem de desitjar i esperar que el 2014 ens ofereixi un futur millor.
Des de l’Associació Cultural Sabadell Israel i des de la nostra revista, treballarem per seguir
demostrant les bondats de la tradició jueva i de l’Estat d’Israel. És la nostra petita contribució.
Us animem a sumar-vos al nostre projecte i a fer junts aquest camí. Les pàgines d’aquesta
publicació i les portes de la nostra associació estan obertes de bat a bat a totes les persones
que vulguin il·lustrar-nos sobre algú tema o que tinguin alguna idea per organitzar qualsevol
tipus d’activitat. Tot el que ajudi a difondre els valors de la cultura jueva, les bondats de l’Estat
d’Israel i a combatre els falsos prejudicis i l’antisemitisme serà benvingut.
Feliç any nou
ACSI
Associació Cultural Sabadell Israel
SUMARI
Tot passejant...pàg. 03
Acord “històric” pàg. 05
Barcelona presidència de la Red de Juderías pàg. 06
Dos israelinas premis Nobel pàg. 07
Israel va intentar influenciar en el judici a
Nelson Mandela pàg. 08
La ignorada memòria històrica de la protecció
dels jueus sota el franquisme pàg. 09
El qatalanit i les llengües del judaisme pàg. 10
Impresions d’un català a Israel pàg. 13
Yad Sarah pàg. 16
Llocs per visitar pàg. 18
Conferència Clarobscurs d’Orient Mitjà pàg. 19
El personatge pàg. 20
Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia
electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com
Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies
MASSADA SABADELL
pàg.2
El llibre pàg. 22
Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva. Aquesta
icona et mostra els enllaços. Clica.

3. EN PORTADA
Tot passejant....
nº31 des 2013
Les persones que estimem el lloc on vivim ens
agrada passejar pels carrers de les nostres
pobles, viles i ciutats. Segurament en moltes
ocasions ens veiem obligats a fer-ho de forma
ràpida perquè anem a treballar o a fer un
encàrrec i no disposen de massa temps. Hi
passem, hi transitem sense parar massa esment
en allò que ens envolta.
Però quan tenim l’oportunitat de dur a terme la
saludable activitat de passejar, ens adonem que
és en aquests moments quan podem gaudir de
veritat d’aquests carrers, de tots els elements
dels quals es composen i apreciar els mil detalls
que ens podem anar trobant a cada racó.
Però a vegades succeeix que has passat per un
carrer mil vegades tot passejant i sense saber
molt bé el perquè, de cop i volta et sorprèn
una novetat o un detall que amb tota seguretat
portava molts i molts anys i que, malgrat haver-hi
passat en un munt d’ocasions, no n’havies parar
esment. I a vegades aquests detalls ens sorprenen
especialment perquè porten contingent un valor
afegit que el fan especialment interessant.
Sabadell no n’és pas una excepció. Hi transitem,
hi passegem i un dia ens adonem d’allò que
havíem tingut davant i que no havíem percebut i
ves per on ens sorprèn gratament.
MASSADA SABADELL
pàg.3

4. nº31 des 2013
EN PORTADA
Un d’aquests detalls l’hem trobat al carrer de
Sant Quirze, gairebé a la cantonada amb el
carrer de Gràcia. Just al damunt de l’entrada
d’un conegut sabater. Es tracta de l’espai
destinat a posar-hi ha el número de la casa. Si
ens hi fixem podrem observar que, a la seva
base, just darrera el número cinc, hi trobem una
peça de ceràmica amb l’Estrella de David.
Desconeixem els motius que varen dur al
propietari a posar aquest element a la façana
i desconeixem també si el fet de ubicar-hi
el número el damunt respon a una voluntat
d’emmascarar o de dissimular aquest símbol. (És
un edifici renovat als anys seixanta-setanta del
segle passat i per tant en ple període franquista)
Podríem fer moltes conjectures al respecte, però
preferim tant sols constatar l’existència d’aquest
detall en una ciutat malauradament orfe de
testimonis del llegat de la cultura i la tradició
jueva.
Segurament molt dels nostres lectors tenen la sort
de viure en pobles, viles o ciutats que han tingut
una major presència jueva i per tant gaudir de
més i millors vestigis. En aquest sentit us animem
a que ens feu arribar les vostres fotografies i els
vostre comentaris.
MASSADA SABADELL
pàg.4

5. ACTUALITAT
Acord històric per enllaçar els mars
nº31 des 2013
El ministre d’Energia israelià , Silvan Shalom ,
va anunciar l’acord amb Jordània i ‘Autoritat
Palestina per salvar el Mar Mort i proporcionar
aigua dessalada a les tres parts, un acord que
es reflectirà en la signatura un acord “ històric”
per cooperar en la unió del Mar Roig amb el
Mar Mort.
En virtut de l’acord, que se signarà a la seu del
Banc Mundial a Washington, es va informar
que l’aigua que s’extreu del Golf d’Aqaba
a prop de Eilat al sud d’Israel, és una mica
dessalada i es distribueix als tres membres de
l’acord, per ser transferida a quatre tubs fins al
Mar mort .
Mort i Roig
Shalom va elogiar l’anunci com “un gran avanç
després de molts anys d’esforços, “És ni més
ni menys que un moviment històric” , va dir.
També va destacar els aspectes econòmics de
l’obtenció d’aigua barata, l’aspecte ambiental
de “salvar el Mar Mort “, i els beneficis
diplomàtics de la signatura d’un acord per les
converses de pau amb l’Autoritat Palestina.
El Mar Mort està en camí
d’assecar-se l’any 2050
Mentre que les estimacions diuen que el Mar
Mort està en camí d’assecar-se l’any 2050, els
grups ecologistes van advertir que el delicat
ecosistema del Mar Mort podria veure’s alterat
per una gran afluència d’aigua del Mar Roig.
Un cop signat l’acord , Shalom va assegurar
que “es publicarà una licitació internacional
per fer front a tot el projecte - la construcció de
la planta dessaladora d’Aqaba i la col·locació
de la primera de les quatre canonades “.
MASSADA SABADELL
pàg.5

6. ACTUALITAT
Barcelona assumeix la presidència de la Red de Juderías
nº31 des 2013
El regidor de Barcelona Jordi Martí assumirà
la gestió d’aquest organisme que passarà a
presidir el batlle de Barcelona Xavier Trias
la xarxa dels calls i el seu funcionament”, amb
l’objectiu que aquesta “prengui molta més
consistència i projecció”.
L’Ajuntament de Barcelona ha pres el testimoni
del Consistori d’Àvila al capdavant de la Red
de Juderías d’Espanya, durant l’Assemblea
General celebrada a Àvila la setmana
passada, amb la intenció de projectar aquest
grup integrat per vint municipis i al qual es
pretén dotar d’una major visibilitat.
“Dedicarem molts esforços intel·lectuals, tècnics
i polítics perquè el grup de treball funcioni”,
ha sostingut el representant de l’Ajuntament de
Barcelona, abans d’expressar la seva intenció
de “potenciar la visibilitat del grup”, així com
la “projecció pública, política, mediàtica,
social i cultural” de la Red de Juderías. En
aquest sentit, Jordi Martí ha afirmat que es
tractarà d’“aprofitar les noves tecnologies”,
al mateix temps que Barcelona oferirà tota la
seva infraestructura administrativa de “suport
i col·laboració”. Especialment l’“aparell
administratiu de l’Ajuntament especialitzat en
noves tecnologies”.
A partir d’ara, el regidor de Presidència i
Territori de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi
Martí, assumirà la gestió d’aquest organisme
que passarà a presidir el batlle de Barcelona
Xavier Trias, nou president de la Red de
Juderías d’Espanya, en substitució de Miquel
Àngel García Nieto, regidor avilès.
L’Assemblea General de la Red de Juderías ha
servit per acordar la posada en marxa d’un
grup de treball integrat per nou membres ––
quatre de la Taula de Presidència (Barcelona,
Besalú, Àvila i Càceres)– que vol servir per
“redefinir el funcionament de la xarxa dels
calls” després de prop de dues dècades de
funcionament. Jordi Martí s’ha compromès en
roda de premsa a impulsar el grup de treball
i reflexió al voltant de “propostes que millorin
Finalment, Jordi Martí també s’ha compromès
a desenvolupar el conveni rubricat per la Red
de Juderías d’Espanya amb la seva xarxa de
calls homòloga portuguesa ––que aplega divuit
ciutats–– i l’acord de col·laboració signat amb
la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya.
Text: R.Novoa/Agències
Fotografia: Red de Juderías
MASSADA SABADELL
pàg.6
Rubèn Novoa
Editor del web Israel a Catalunya

7. ACTUALITAT
nº31 des 2013
Dos científics israelians van rebre el seu Premi Nobel a Suècia
Dos investigadors israelians-americans van
rebre el Premi Nobel de Química a Estocolm,
Suècia.
El professor Ariel Warshel, nascut a Israel i ara
resident de Califòrnia, i el professor Michael
Levitt, nascut a Sud-àfrica , que va viure a
Israel i ara també viu als Estats Units, van
compartir el premi de 1.250.000 de dòlars
amb el professor australià Martin Karplus, qui
va anar als Estats Units abans de l’Holocaust.
Karplus no és israelià, però té una filla que viu
a Jerusalem i és metgessa.
Els tres científics van rebre elogis del
comitè de selecció del Premi Nobel pel seu
“desenvolupament de models de multiescala
per a sistemes químics complexos” . Altres
nou científics també van obtenir el premi en la
cerimònia d’Oslo .
El ministre de Ciència, Tecnologia i Espai,
Yaakov Peri , va felicitar els dos guanyadors
israelians i va dir que era una situació sense
precedents que un país tan petit com Israel
tingués vuit premis Nobel en ciència. Però al
mateix temps, va destacar la necessitat de
portar a casa a científics israelians líders que
havien deixat el país perquè no podien trobar
un bon lloc ni pressupostos per continuar amb
el seu treball allà.
La nova generació de científics d’Israel seguirà
“lluitant per aconseguir el major nivell que
està representat en aquests dos guanyadors”,
va dir. “La ciència és un dels nostres
motors vitals per al creixement econòmic.
Seguirem empenyent per a la inversió de
més pressupostos per a infraestructures,
investigacions i desenvolupament”, va afegir .
Warshel va néixer al Kibbutz Sde Nahum .
Després del seu servei militar va estudiar a
l’Institut Technion d’Israel a Haifa i a l’Institut de
Ciència Weitzman a Rehovot .
Levitt, qui va néixer a Sud-àfrica, va rebre
el seu doctorat en 1971 a la Universitat de
Cambridge i va ser membre de la facultat
Weitzman a finals dels ‘70 i principis dels ‘80.
Avui dia és professor en la investigació de
càncer.
La ciència és un dels
nostres motors vitals per al
creixement econòmic.
Font: Itongadol
MASSADA SABADELL
pàg.7

8. ACTUALITAT
nº31 des 2013
Segons documents classificats, Israel va
intentar influenciar en el judici que es
va fer a Nelson Mandela
Segons publica la revista electrònica argentina
Itongadol, el Ministeri de Relacions Exteriors
d’Israel va intentar convèncer el règim de
l’apartheid de Sud-àfrica que no demanés la
pena de mort en el judici a Nelson Mandela
de l’any 1964, segons van revelar documents
publicats recentment.
Segons aquests, els quals van ser divulgats
pels Arxius Estatals d’Israel coincidint amb la
mort del líder sud-africà, la postura de l’Estat
Jueu la van manifestar en una carta adreçada
al govern racista sud-africà on se li demanava
que negociés amb Mandela i altres acusats en
el judici que s’estava duent a term. La carta
també criticava les polítiques segregacionistes
del règim de l’apartheid.
El 1964 , després que Mandela i altres
membres del Congrés Nacional Africà fossin
acusats de sabotatge i conspiració, l’aleshores
primera ministre israeliana, Golda Meir, li va
demanar a un diplomàtic israelià a Cape Town
que expressés el descontentament d’Israel amb
el judici. Meir també va elogiar l’ara famós
discurs de Mandela, en el qual denunciava
el judici , i va dir que havia estat una “gran
actuació que va mostrar un gran coratge
i va fer-se ressò el dolor de milions
d’africans”.
Com a resultat dels esforços de Meir,
el Ministeri de Relacions Exteriors
d’Israel va convidar al filòsof Martin
Buber i a l’autor israelià Haim Hazaz
a enviar una carta al govern sud-africà
per protestar contra el cop del règim a
l’ANC . “Parlin amb ells . Escoltin-los.
Tenen alguna cosa a dir. No silenciaran
les seves veus penjant-los. Des de la
terra d’Israel els demanem que confiïn
en la noblesa de l’home, sense importar
el color de la seva pell. I si ho fan a
altres segons la seva fe, el futur serà de
vostès, d’ells i del món “, van escriure
Buber i Hazaz .
El cap de la missió israeliana a Cape
Town també va enviar un cable a Israel,
on detallava la desesperada situació financera
de l’esposa de Mandela, Winnie .
Mandela , el premi Nobel de la Pau va morir
als 95 anys a casa de Johannesburg , va ser
el primer president democràtic de Sud-àfrica i
va marcar la fi de la segregació racial al seu
país.
MASSADA SABADELL
pàg.8
REVISTES ANTERIORS
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

9. OPINIÓ
nº31 des 2013
La ignorada memòria històrica de la protecció
dels jueus sota el franquisme
L’actualitat ens enfonsa en un mar de
preocupacions i, per a molta gent, el problema
rau en estirar els diners fins a final de mes.
Aquesta situació, que comporta un fort estrés,
ens fa viure per lògica un present amb molta
incertesa i temor al futur. Aquesta angoixa
ens distreu de temes de fons que cal conèixer.
El passat només serveix per a lamentar-nos
de les retallades conseqüència directa de
l’anomenada “crisi econòmica”, que no és
altra cosa que un descarat espoli. Manen les
entitats financeres i la política, l’expressió de
la voluntat del poble, ha estat marginada del
centre de poder.
Hi ha temes exemplars i plens de valors
positius, fraternitat i solidaritat que cal conèixer
malgrat aquest dia a dia tan obscur.
La no implicació directa del franquisme a
la Segona Guerra Mundial, ens allunya
de qüestions gravíssimes com va ser la
persecució que aquí es va fer dels jueus.
Certament, coneixem aquesta persecució per
la commemoració anual del dia internacional
de l’Holocaust del poble jueu, però en aquest
estat no hi ha la sensació d’haver-la viscut
directament.
L’extermini va afectar també a d’altres
col·lectius, a més a més dels jueus. L’estat
alemany no va compensar de cap manera
l’ètnia gitana i tampoc als homosexuals. Una
gran vergonya històrica, un atemptat racista i
homòfob.
Les persones homosexuals, dins dels caps
administrats pels nazis, no tenien dret a
serveis sanitaris i eren marginats per la resta
dels presoners. Pel que fa al col·lectiu de les
lesbianes, la seva “invisibilitat” les va ajudar
en un principi però com que totes les dones
havien de “passar per la maternitat obligatòria
per donar fills a la gran Alemanya”, poc a
poc es van anar fent visibles i van passar a
engrandir les quotes dels camps d’extermini.
Elles van ser marcades amb un triangle negre,
ells amb un de rosa...
Cal felicitar-nos per l’estrena el dia 29 de
novembre al Cinema Alexandra de Barcelona,
del documental “Juego de espías”, codirigit
per Germán Roda i Ramón J. Campo, que
MASSADA SABADELL
pàg.9
explica el compromís d’ajut als jueus a
Canfranc (Osca), una història majoritàriament
desconeguda i que no ens podem perdre
ara que tenim l’oportunitat de copsar el que
va significar aquell petit enclavament entre
muntanyes per l’esdevenidor de la guerra i
les xarxes, compromisos i complicitats que
es van establir en aquell poble per salvar
la humanitat perquè qui salva una persona,
salva la humanitat. Han hagut de passar molts
anys però és un fet positiu el reconèixer a les
persones que van arriscar la seva vida pel
compromís ètic contra l’antisemitisme nazi.
Jordi Petit
President honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de
Catalunya
Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i
Creu de Sant Jordi, 2008

10. DOCUMENT
El qatalanit i les llengües del judaisme
nº31 des 2013
la diàspora mentre ha estat llengua de culte;
i l’hebreu modern que es parla a l’actual
estat d’Israel. També ho és el jiddisch de les
comunitats de l’est d’Europa, una llengua
germànica amb influències de l’hebreu i de
llengües eslaves. Neix entre els jueus alemanys
(els textos més antics són del segle XIV), però
s’acabarà desplaçant cap a les terres eslaves
a mida que els jueus van emigrar cap allà. Ara
es parla arreu on hi hagi comunitats jueves
procedents de l’est europeu. I és llengua jueva
el judeocastellà de què hem parlat abans, que
es parla, sobretot, a l’Amèrica llatina, Grècia,
Turquia i Israel. Dins dels judeocastellà s’ha
d’incloure la haquitia que parlen els sefardites
Fragment del quadern de comptes de Jucef ben Zabara
del nord ddel Marroc.
Q
uan parlem de les llengües del
judaisme un dels errors més estesos a
Catalunya és creure que va existir un dialecte
del català –qatalanit o judeocatalà– parlat
per les comunitats jueves medievals dels calls
catalans. L’error ve de pensar que si existeix
una llengua sefardita o judeocastellana també
n’hi va haver una de judeocatalana. Però
treure una conclusió d’aquesta mena ve de
barrejar dues realitat històriques diferents. A
l’Edat Mitjana tampoc hi havia un dialecte
castellà parlat per les comunitats jueves
de Sefarad, sinó que allò que anomenem
sefardita és la llengua castellana del segle
XV, la parlada en el moment que es produeix
l’expulsió, l’any 1492, que ha persistit com a
llengua jueva fins els nostres dies. El sefardita
és la llengua parlada avui pels jueus de la
diàspora procedents de Sefarad.
En aquest sentit, podem parlar de llengües
jueves quan ens referim a l’hebreu que es
parlava en l’Israel històric (fins la destrucció
del segon Temple de Jerusalem, l’any 70), i a
MASSADA SABADELL
pàg.10
Per parlar amb propietat de qatalanit, la
parla catalana del segle XV hauria d’haver
sobreviscut entre les comunitat jueves de la
diàspora. En els casos on els jueus catalans
es van trobar amb una llengua fàcilment
assimilable, com és el cas d’Itàlia, van perdre
la llengua catalana en benefici de l’italià. Els
que van anar a parar a Grècia i Turquia, on
la llengua era molt diferent a la que parlaven,
la llengua materna va sobreviure més temps.
És el cas del castellà. Pel que fa al català, es
creu que a principis del segle XX encara era
parlat a Tessalònica (Grècia). A aquesta parla

11. nº31 des 2013
DOCUMENT
dialectal sí que li podríem dir judeocatalà si
encara es parlés. Però no és el cas.
L’error, però, és tan gran que judeocatalà té
entrada a l’Enciclopèdia Catalana. També la
Viquipèdia insisteix en la seva existència i, fins
i tot, l’anomena també catalànic o qatalanit.
La investigació que han dut a terme els doctors
Francesc Feliu i Joan Ferrer, professors de
la Universitat de Girona, sobre uns textos
del segle XV del gironí Jucef ben Zabara,
representa una aportació científica positiva que
demostra que els jueus catalans no tenien un
dialecte propi. Els experts expliquen que l’error
potser ve de quan Solomon Asher Birnbaum va
escriure a l’edició de 1972 de l’Enciclopèdia
Judaica: «A la península Ibèrica la història dels
jueus arrenca el primer segle després de Crist.
Aquí el catalànic es va desenvolupar a l’est,
el portuguèsic a l’oest i, entre ells, el jidyó o
judezmo (també anomenat ladí).»
Jucef ben Zabara va ser un gironí que va
viure al segle XV. Era col·lector del clavari de
la comunitat jueva de la ciutat, una mena de
tresorer que encara tenia unes altres funcions,
com la de ser el dipositari de la clau del Call i
la persona que tenia cura de l’aplicació de les
normes. Per tant, Zabara era un home cultivat,
acostumat a fer anar els llibres de comptes i
relacionar-se amb diferents comunitats. Mai no
sabrem què va fer que un dels seus quaderns
de comptes, el corresponent a l’any 1443,
Facsímil del llibre de comptes de Jucef ben Zabara
MASSADA SABADELL
pàg.11

12. nº31 des 2013
DOCUMENT
anés a parar a l’interior d’un llibre de protocols
notarials i no fos destruït, o fet miques com tots
els altres, per utilitzar-ne el paper per fer gruix
a les guardes dels llibres dels cristians.
El fet és que el quadern de comptes de Zabara
ha arribat als nostres dies gràcies al zel
dels notaris catalans per conservar els seus
documents i, també, pel bon criteri de l’Arxiu
Històric de Girona.
wqlyryyh wt¸wrwqsˇ» (‘per als membres
dels jurats, per al seu Nadal, els donem
neules, clareya i toroqs’). Ha sorprès de
manera especial l’aparició d’aquest darrer
terme –toroq– que fa referència, de manera
inconfusible, al torró de Nadal, tot i que és
el primer i únic cop que s’ha trobat escrit
d’aquesta manera. El quadern també serveix
per fer recular l’origen d’alguna paraula,
com passa amb el terme assessor (’sˇysˇwr),
L’estudi de la recerca de Ferrer i Feliu han
conegut per primer cop en català al Tirant lo
estat publicades, el març de 2013, pel Journal Blanc, el 1490, i que l’anotació de Zabara
of Medieval Iberian Studies dels Estats Units.
fa recular cinquanta anys. Encara un altre
Resumint el que el treball ens explica, excloent- exemple els serveix per testimoniar els
ne els noms de persona o de família, rere
intercanvis culturals. És la paraula Corpocrist
l’escriptura hebrea del document de Zabara, la (qwrpwqrysˇt¸) –celebració del Corpus
transcripció del qual va ser iniciada per Eduard Christi–, que s’havia trobat
Feliu i, després de la seva mort el 2009,
escrita en aquesta forma, per
continuada pels dos investigadors de la UdG,
primer cop, en un document
hi apareixen cent seixanta paraules catalanes. mallorquí del 1442 i tan sols
La llengua, és clar, la de la Girona de mitjan
un any més tard apareix en
segle XV, que presentava peculiaritats com la
aquest gironí.
presència d’una –n final etimològica, un tret
que Joan Coromines creia desaparegut de la
Francesc Feliu i Joan Ferrer
parla des de final del segle XII.
conclouen que el quadern de
comptes de Jucef ben Zabara
El document conté, segons el criteri dels
“és el document més importat
especialistes, paràgrafs d’una rellevància
descobert fins ara per a l’estudi
especial. Sense voler ser extensos en una
de la llengua parlada pels
explicació que supera aquest article, és el cas
jueus de Catalunya”. Una de
del número 70, en què de les nou paraules
les característiques que fa
escrites quatre són catalanes: «lsˇwcrym
més interessant el català del
mhmwsˇbcym crwbt nd’l lprwc lhm nyblysˇ
quadern, i indiscutibles les
MASSADA SABADELL
pàg.12
conclusions dels investigadors, és el fet que
Zabara escrivia les paraules catalanes tal
com les pronunciava, precisament perquè no
escrivia en la llengua que parlava.
Les conclusions d’aquest estudi van ser
exposades dins del cicle de conferències
que el Patronat Call de Girona i el Museu
d’Història dels Jueus van organitzar al voltant
de l’exposició “Les llengües del judaisme”,
celebrada del 22 de març al 30 de setembre
de 2013.
Enric H. March
Llicenciat en filologia Semítica i Hispànica
Bereshit
Bíblia hebrea. Frankfurt, 1695

13. DOCUMENT
Impresions d’un català a Israel
Aquesta és la tercera vegada que visito Israel. El primer cop vaig ser-hi
simplement com a turista, poc després de la Guerra dels 7 dies, a finals dels
anys 60. Una de les coses que més em varen impressionar aleshores fou la
sensació de seguretat. Amb el controls importants als aeroports, ja des de
Barcelona, em vaig notar segur. Els anys següents hem vist com aquell tipus
de control als passatgers s’apliquen pràcticament a tot el món. I des del 11S
la seguretat aeroportuària ha deixat de ser una obsessió israeliana per passar
a ser una pràctica mundial. Aquell fou un viatge de descoberta del que és
l’Israel modern. La profunda impressió que et causa haver estudiat un Israel
bíblic i passar a conèixer que l’actual estat hebreu és un país modern, tot i que
marcat per tot arreu pels seus orígens. Però les anècdotes d’aquella estada han
passat, per a mi, a l’arxiu de l’oblit.
El segon viatge va ser, uns anys més tard, en motiu d`una conferència de treball
i ja em va permetre observar més al detall moltes descobertes arqueològiques,
així com alguns dels avenços i millores. Ja aleshores vaig copsar un país
que experimentava grans canvis que anaven des del terreny de l’agricultura
- irrigació novedosa i grans extensions agràries en terra desèrtica- al
desenvolupament tecnològic. Em vaig trobar un país que tenia una diversitat
ètnica i que creixia desenvolupant programes d’habitatge que combinaven
una gran massificació amb una forta explotació turística. Però també em va
cridar l’atenció les limitacions d’accés a la gran mesquita de Jerusalem i el
sorgiment de zones protegides per uns murs que m’evocaven el mur de Berlín.
Aquest any he pogut fer un tercer viatge en el qual jo formava part d’un
col•lectiu de 700 persones en motiu d’una trobada inter-religiosa a Jerusalem
i a d’altres ciutats d’Israel. Hem estat hostatjats en bons hotels i d’altres de més
modestos, transportats en autobusos de qualitat i menjat a restaurants ben
diferents. He copsat que a la cuina de l’altra riba del Mediterrani gaudeixen
d’una varietat exuberant de vegetals, fruites i altres menges menys habituals a
la nostra riba occidental.
MASSADA SABADELL
pàg.13
nº31 des 2013
Josep Monells i Mateu

14. nº31 des 2013
DOCUMENT
En aquesta ocasió, però, el viatge s’ha centrat en
la visió d’Israel des de la perspectiva dels llocs
considerats sagrats i religiosos. Jerusalem, Yeruixalàyim, la ciutat santa de les tres religions.
fer de pastor. Per això em van demanar d’anar
aquest cop a Israel. Però la meva condició protestant
queda relativitzada, quan et trobes envoltat d’una
diversitat de llocs referents, esglésies i racons
arqueològics de tots colors. En alguns d’aquests
Jo sóc evangèlic, o protestant com millor us agradi. indrets cada confessió diu i creu que el seu és el lloc
De fet, he dedicat la major part de la meva vida a real i correcte d’un fet religiós històric. Això porta a
que, en algunes ocasions, en un àrea ben limitada hi
ha tres o quatre centres dedicats al mateix fet narrat
als Evangelis i sacralitzat fins l’absurd. Fins al punt
que moltes persones reverencien, besen, s’agenollen
o palpen emotivament pedres, forats i figures. El
cert és que, en alguns d`aquets llocs de Terra Santa,
hi ha una exuberància de riquesa escultòrica, de
pintures, decoració i orfebreria. Aquesta abundància
em recorda un passatge bíblic que descriu el llibre de
Fets dels Apòstols (Ft 19: 23-41) que es refereix a la
ciutat grega d’Efes, on es produí un gran aldarull per
la competència en l’abundància que posà en perill el
negoci de la joieria.
He tingut l’oportunitat de participar en actes
presumptament ecumènics. Sota lemes tan
grandiloqüents
com
VERITAT...UNITAT...
DIVERSITAT... hem participat ortodoxos, catòlics,
protestants, coptes, melquites, armenis, un evangèlic
baptista entre d’altres denominacions religioses.
Durant alguns dels actes es produïa una veritable
exhibició de la diversitat de culte, estètica, artística
i antropològica pel fet de que hi assistíem gent de
60 països, des d’Oceania, Àsia, Europa, Amèrica del
Sud i del Nord fins al Canadà. Un autèntic “meeting
religiós” on els israelians viuen envoltats per les
pròpies diverses corrents religioses del judaisme que
alhora viuen i conviuen amb musulmans, però també
amb cristians, palestins cristians, àrabs pro-Israel i
àrabs anti-Israel. Tot plegat, coincidint amb dies de
molta tensió internacional. Com passa massa sovint,
hi havia una amenaça iraquiana d`atacar Israel,
concretament algunes de les ciutats que visitàvem.
Però em va sorprendre que, tot i que alguns tenien
MASSADA SABADELL
pàg.14

15. nº31 des 2013
DOCUMENT
por, la majoria pregava per la pau, estaven tranquils, es tradueix en la disciplina que s’observa als nens
convençuts que, si arribava l’hora, Déu els protegiria. i nenes que van amb grups a les escoles. Aquest
sentiment es veu en l’actitud dels joves, molts d’ells
Aquest Israel ha fet realitat l’antic ideal bíblic de la amb característiques quasi militars, però també
Terra Promesa. Gent procedent de països eslaus, en la pertinença als quibuts. Però hi ha llibertat i
nòrdics, mediterranis, americans, caucàsics, diversitat d`opinions. També he trobat palestins que
africans, maoris, indis i asiàtics conformant una s´han mostrat orgullosos dels progrés econòmic del
veritable diversitat ètnica concentrada en un país sistema israelià i que voldrien una solució ja, perquè
petit. Però no sols els residents reflecteixen una gran volen viure en pau. Israelians i palestins compartint
diversitat de procedències. També cal afegir-hi la terra malgrat tot. En aquest cas, em fa la impressió
diversitat dels “guris” de tot arreu del món, com diu que política i religió haurien d’anar per separat.
la joventut d`avui, degut a la diversitat del turisme
abundantíssim a tot Israel.
La relació social no és fàcil, de vegades una mica
freda, no sempre és fàcil saber qui es qui. Es nota
El nivell econòmic que s’observa al llarg del país en una certa tensió per protegir-se davant de possibles
aspectes com l’agricultura, la tecnologia, el transport, agressions. Moltes diferències religioses, polítiques,
la vivenda o la neteja, contrasta obertament amb els racials i socials, però un èmfasi unitari en la eficàcia,
nivells que hi ha en zones molt més pobres i brutes l’eficiència i l’agilitat en les decisions. Una gent que,
dels sectors musulmans. Israel, país de contrastos. tot i que poden semblar durs i esquerps, volen ser
També dins les pròpies zones no jueves hi ha grans amables i igualitaris. Donen l’aparença de ser una
diferències econòmiques. Sectors palestins cristians societat molt europea i occidentalitzada, però alhora
amb un estat de benestar ben considerable contrasten no poden amagar trets orientals. Diria que encara
amb àrees quasi desèrtiques i abandonades on tenen recorregut fins que les relacions socials siguin
encara no s’hi han aplicat els moderns sistemes de ben fluides.
regadiu i tecnologia. Però arreu del país es veu una
la gran i excel·lent producció agrícola i de fruits. La Però la voluntat del poble està fent que, el era un país
“Start-up Nation” és un referent a nivell tecnològic desèrtic, pobre, una terra castigada per la història,
però també comercial. I diuen que no saben el que s’estigui convertint en un paradís modern. Des dels
és la falta de treball, no hi ha atur juvenil, tot i que la Alts del Golan fins a la Mar Morta, des de les ciutats
vida i la vivenda són realment cares.
fins als quibuts, des la bellesa del Llac de Galilea a les
ribes del i del riu Jordà, he trobat un país motivat per
A nivell polític, per a un visitant que ve de fora, al progrés i un futur pacífic. Un Israel que vol viure
queda ben palès que hi ha un gran sentit patriòtic en harmonia amb Déu i amb els seus homes i dones.
per garantir la supervivència com a nació. Això
MASSADA SABADELL
pàg.15

16. Israel ajuda al món...
nº31 des 2013
Yad Sarah
Aquest mes, continuant amb la sèrie començada fa
uns mesos sobre cooperació, volem parlar de Yad
Sarah, una altra organització creada per ajudar
desinteressadament als més necessitats.
Aquesta organització va ser fundada per un jove
mestre de Jerusalem (Uri Lupoliansky , nascut el 1951
i que va ser alcalde de Jerusalem entre els anys 2003
i 2008) que va adquirir alguns aparells d’inhalació
per ajudar a nens amb problemes respiratoris durant
l’hivern. Lupoliansky va comprar més accessoris
i va fundar, a casa seva, “Guemaj” (fons d’ajuda
mútua), habitual a les comunitats jueves ortodoxes,
que consisteix en prestar certs articles i accessoris
bàsics a aquells que ho necessiten i aquestos, quan
convingui, puguin donar a altres allò que puguin
necessitar. El nom de l’organització va ser triat en
record de la seva àvia Sarah, víctima de l’Holocaust.
Yad Sarah, el mes de desembre de 2003, va ser
acceptada com ONG al Departament d’Informació
Pública de Nacions Unides. Això va ser després de
demostrar la seva contribució en ajudar i rehabilitar
a ferits a països del Tercer Món i de l’antiga Unió
Soviètica. El mes de gener de 2005, li fou concedit
Yad Sarah s’esforça en millorar la qualitat de
vida de la gent de passa per dificultats. En el
cor de la seva existència es troba el compromís
per la responsabilitat social mútua. Voluntaris i
contribuents comparteixen aquesta obligació creant
gran varietat de serveis (comunitaris i domiciliaris)
per a tot aquell que necessita ajuda (temporal o per
un temps prolongat). En els darrers anys, comunitats
Delegats sirians i palestins van intentar bloquejar el i països del món s’hi apropen per conèixer les seves
seu ingrés però representants d’Alemanya van forçar activitats, intentant desenvolupar un model similar
la seva acceptació en reconeixement a la seva més als seus propis països.
que lloable tasca humanitària, en especial amb la Yad Sarah va implementar projectes a Corea del
Sud (serveis domiciliaris); va establir centres a
població àrab israeliana i palestina.
un status consultiu especial (conseller) al Consell
Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC)
permetent-li l’enviament d’experts i consellers a
governs i institucions de l’ONU. La decisió va ser
per unanimitat pels 19 membres del Comitè (amb
el beneplàcit d’Iran, Pakistan, Sudan, Xina, Cuba i
Zimbabwe).
MASSADA SABADELL
pàg.16

17. nº31 des 2013
Israel ajuda
varis països de la ex-Unió Soviètica; al Camerun
es va proporcionar material; a Sud-àfrica, dos
centres amb equipament mèdic i de rehabilitació;
a l’Uzbekistan van dissenyar un pla comunitari
per a nens amb necessitats especials; a Turquia es
va planificar un centre d’exposicions; a Jordania,
un d’exposicions en cooperació amb la Mitja Lluna
Roja jordana; a Angola es va organitzar un seminari
per a la reparació de cadires de rodes; ...
L’operatiu continua a hores d’ara. Un projecte que
tindrà una important dimensió: a El Salvador
s’està en plena realització d’un centre d’exhibicions
i seminaris, essent el primer, de molts països de
l’Amèrica Central i Llatina, que va expressar interès
en establir un model de Yad Sarah. Xile, Panamà,
Guatemala i Hondures van sol·licitar informació
per a realitzar estudis de viabilitat. Altres projectes
estan essent considerats i programats a Eslovàquia,
Romania i la Índia.
Yad Sarah treballa assistint a comunitats en crisi a
països en desenvolupament arreu del món i, a Israel,
desenvolupa una nova generació de conscienciació
orientada als valors de “Reparar el Món”. Posa en
funcionament programes de conducció conjunta per
a joves, fa activitats amb refugiats africans que viuen
a Israel, duu a terme plans semestrals d’educació,
munta delegacions d’ajuda humanitària i seminaris
internacionals en cooperació amb organitzacions
líders d’Israel i d’altres països.
Uri Lupoliansky a l’espai de la
Knesset decorat amb tapissos
pintats per Marc Chagall
Si alguna amistat us ha enviat
aquesta revista però voleu
rebre’l a la vostra bústia
electrònica, feunos-ho saber
Entre els serveis es mencionen préstecs
d’equipament mèdic i rehabilitació; assistència
i exhibició d’articles de recuperació; sistemes
d’alarma personals; transports per a persones en
cadira de rodes en vehicles especials; divisió de
comunitat i llar; consultoria legal per a ancians;
clínica dental geriàtrica; equipament especial per
a nens amb discapacitat severa; biblioteca de jocs
i centre d’enriquiment per a nens amb necessitats
especials i llurs famílies. També hi ha plans per
expandir el coneixement adquirit en varis seminaris
per al manteniment de l’equipament mèdic i de
rehabilitació utilitzat.
MASSADA
SABADELL
Subscripció a la revista.
massadasabadell@gmail .com
MASSADA SABADELL
pàg.17

18. Llocs per visitar
nº31 des 2013
El Museu d’Art i d’Història del
Judaisme a París
Situat a l’històric barri del Marais, en un dels
palauets privats més elegants de París, el Museu
d’Art i d’Història del Judaisme recull l’evolució de
les comunitats jueves a través del seu patrimoni
cultural i de les seves tradicions. El museu dedica
un espai destacat a la història dels jueus a França,
tota vegada que evoca les seves comunitats a Europa
i l’Àfrica del Nord, que van contribuir a la formació
de la fesomia del judaisme francès actual.
A més a més d’objectes d’art tèxtil, de culte i
manuscrits, el Museu custodia documents únics
sobre tendències intel·lectuals, artístiques i
històriques, entre els quals destaquen els arxius del
cas Dreyfus.
Chagall, Modigliani, Soutine, Kikoïne, ..., il·lustren
la presència jueva en l’art del segle XX.
El Museu organitza exposicions temàtiques,
històriques, fotogràfiques o d’arts gràfiques, a més a
més d’instal·lacions d’art contemporani durant tot
l’any.
A la biblioteca, videoteca i arxiu fotogràfic del
centre de documentació, que està obert a tots els
públics, s’hi pot trobar infinitat d’informació i
recursos sobre la cultura jueva.
L’auditori, amb capacitat per a 198 persones, ofereix
una programació regular i variada de conferències,
trobades, lectures, cinema, espectacles infantils i
concerts entre d’altres activitats.
Així mateix, el Museu organitza nombroses
activitats didàctiques: tallers per a nens i adults,
visites guiades, passejades comentades...
71, rue du Temple
Paris
MASSADA SABADELL
pàg.18
www.mahj.org

19. ACTUALITAT
nº31 des 2013
Conferència Clarobscurs
d’Orient Mitjà
.
El proper dijous 9 de gener tindrà lloc la conferència Clarobscurs d’Orient Mitjà
a càrrec de Tomàs Alcoverro, periodista i corresponsal de La Vanguardia a Orient Mitjà.
Acte emmarcat en l’exposició l’arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas..
Podeu imprimir aquesta invitació directament de
la revista o linkarla des de la imatge.
Dijous 9 de gener,
a 2/4 de 8 del vespre,
a la seu de la Fundació
INVITACIÓ
Clarobscurs d’Orient Mitjà
Conferència a càrrec de Tomàs Alcoverro, periodista i
corresponsal de La Vanguardia a Orient Mitjà
Activitat emmarcada en l’exposició
L'arxiu del corresponsal de guerra. Col·lecció Plàcid Garcia-Planas.
Sabadell, desembre de 2013
MASSADA SABADELL
pàg.19
Tomàs Alcoverro i Muntané
Tomàs Alcoverro i Muntané
(Barcelona, 4 de novembre
de 1940) és un periodista
català.
Ha estat corresponsal de
La Vanguardia a Beirut
(Líban). És un dels més
reconeguts observadors
europeus del món àrab. El
2004 va ser guardonat amb
el Premi Manuel Vázquez
Montalbán i el 2006 va rebre
la Creu de Sant Jordi.

20. El Personatge
nº31 des 2013
Andrée Geulen – Herscovici - La llista de Geulen
Andrée Geulen , una mestra de 20 anys d’una
escola de Brussel·les, va prendre consciència
per primera vegada de la persecució dels
jueus quan alguns dels seus alumnes van
arribar un dia amb l’Estrella de David groga
cosida a la roba. Com molts altres belgues,
Geulen no havia prestat massa atenció a
les mesures antijueves. Però en el moment
en què va haver de mirar de cara a les
discriminacions que patien els seus alumnes,
va decidir actuar. Va ordenar a tots els
nens vestir guardapols per anar a l’escola
i d’aquesta manera va fer cobrir el senyal
d’humiliació imposada als jueus .
Geulen començà a ocupar-se del rescat de
jueus després de conèixer a Ida Sterno ,
una jueva que militava en l’organització
clandestina Comitè d’ Defence des Juifs
- Comitè de Defensa dels Jueus - que
necessitava d’una col·laboradora no jueva per
acompanyar nens jueus als llocs amagatall.
Geulen va rebre un pseudònim - Claude
Fournier - i va haver d’abandonar la casa
dels seus pares i traslladar-se a l’internat on
treballava. L’escola Gaty de Gamont estava
Andrée Geulen a Brusel.les durant l’ocupació profundament involucrada en la tasca d’ocultar
nens jueus. Per iniciativa de la directora, Odile
Ovart , dotze alumnes jueus estaven amagats
allà.
MASSADA SABADELL
pàg.20
Al maig de 1943 l’escola va patir una batuda
dels alemanys enmig de la nit. Se sospita que
la batuda va ser conseqüència d’una delació.
Els alumnes van ser despertats brutalment i
arrossegats fora dels seus llits amb el propòsit
de controlar les seves identitats. L’acció policial
havia estat escollida amb astúcia, durant la
festivitat de Pentecosta, quan la majoria dels
alumnes no jueus es trobaven amb les seves
famílies, mentre que els alumnes jueus, que
no tenien on anar, romanien a l’escola. Tots
van ser arrestats i els professors interrogats .
Andrée Geulen no va demostrar cap temor
quan els alemanys li van preguntar si no
s’avergonyia d’ensenyar a nens jueus i els va
respondre amb audàcia: “ No us avergonyiu
de fer la guerra a nens jueus? “
Geulen se les va enginyar per evadir
l’arrest però Odile Ovart i el seu marit van
ser detinguts i deportats a un camp de
concentració a Alemanya, on tots dos van
morir . El matrimoni Ovart va ser reconegut
com Just de les Nacions per Yad Vashem .
L’incident no va dissuadir Geulen de continuar
la seva tasca il·legal però justa. Per contra,
aqueslla mateixa nit, després d’abandonar
l’escola, va anar a avisar sobre la batuda als
alumnes jueus que coneixia i que no vivien a

21. nº31 des 2013
El Personatge
l’escola i els va prevenir de no tornar-hi. La
seva participació en les tasques de rescat es va
tornar més activa encara i va començar a viure
de forma clandestina. Va llogar un apartament
amb Ida Sterno sota el nom fals que usava. El
contacte amb les organitzacions clandestines
es mantenia a través de caselles de correus
secretes, una d’elles situada en una botiga
d’antiquari.
Durant més de dos anys Andrée va reunir nens
i els va portar a famílies cristianes o monestirs.
Ella s’assegurava que les famílies podien
allotjar als nens i els seguia visitant i vetllant
per les seves necessitats. “ Ida i jo anàvem
a recollir els nens d’aquells pares que ens
sol·licitaven ajuda . Els dèiem que preparessin
una maleta i que estaríem de tornada dins d’un
o dos dies ... Encara ploro quan penso en els
moments en què havíem de portar els nens,
especialment els que tenien 2 o 3 anys, sense
poder dir als pares on els estàvem portant “
... En sortir per a una missió ella retenia en la
seva memòria els noms i adreces, però també
anotava en una llista secreta els noms falsos
i veritables de centenars de nens amagats,
molts dels quals mai van tornar a veure els seus
pares .
Al maig de 1944 Ida Sterno va ser arrestada
i confinada al camp de Malines. Geulen va
haver de passar a la clandestinitat. Tanmateix
va visitar Ida a Malines sota un nom fals i va
continuar amb la tasca de les dues fins a l’últim
moment.
Després de l’alliberament Geulen es va
mantenir ocupada treballant en sentit invers,
el de recollir als nens de les famílies adoptives
per tornar-los als pares. A través dels anys
va mantenir el contacte amb “els seus nens”
, sempre aconseguint sorprendre’ls amb la
memòria dels detalls sobre la seva infantesa i
amagatall.
El 1989 Andrée Geulen va ser reconeguda
com Justa de les Nacions . Vint anys més tard
va arribar per una altra visita a Yad Vashem,
en l’ocasió d’una conferència sobre els nens
ocultats a Bèlgica. En aquesta oportunitat, en
una cerimònia especial li va ser conferida la
ciutadania honorària l’Estat d’Israel .
Andrée Geulen amb Ida Sterno (esq.), la seva comanya jueva
al CDJ. Ida Sterno fou capturada i assassinada el 1944
MASSADA SABADELL
pàg.21
Andrée Geulen amb un dels seus supervivents durant una
visita al Museu Històrica de Yad Vashem, 2007
Dues pàgines de la llibreta d’Andrée Geulen a les que
anotava els nens que tenia sota la seva protecció

22. LLIBRES
nº31 des 2013
“La noche de los Girondinos”, de Jacob Presser.
Jueus condemnant a jueus.
Molts són els llibres que han abordat el dramàtic tema dels camps de concentració.
Alguns han estat relatats des d’un punt de vista biogràfic-històric i altres han optat per
prendre una forma més literària, arribant a donar forma a autèntiques obres d’art,
com són els casos de “Si això és un home” o “L’escriptura o la vida” . “ La noche de
los Girondinos “ (Editorial Barril & Barral) es mou a camí d’ambdues possibilitats però
sobretot crida l’atenció per la seva gosadia de, essent escrit per un jueu, centrar-se en
l’actitud d’alguns dels pertanyents a aquesta religió davant la barbàrie.
Un dels debats filosòfics i morals més polèmics arran dels fets comesos per la ideologia
nazi, és l’anàlisi del comportament de l’ésser humà quan es veu en una situació
tan extrema i entra en contradicció el sentiment universal de justícia amb el de la
supervivència, i fins a quin punt aquesta últim serveix com a excusa per no prendre
partit.
Jacob Presser , va escriure aquest llibre el 1957 amb la intenció de fer una revisió
de la memòria col·lectiva dels jueus-holandesos i el comportament de molts d’ells
davant l’ocupació alemanya. Aquest historiador, per la seva situació personal
viscuda, col·laborà amb la resistència des de la clandestinitat mentre que la seva
dona morí assassinada en un camp de concentració, es veu en l’obligació moral de
desempolsegar moltes de les coses que va patir en primera persona i altres de les
moltes que ha estudiat per escriure “La noche de los girondinos”. Ja en el seu moment
va escriure un llibre de poemes dedicat a la memòria de la seva dona, “ Orpheus “.
Abans de res estem davant d’una mirada profunda a l’ésser humà, com gairebé
sempre en aquests casos també dolorosa, i de com en moments de total sofriment
és capaç d’esdevenir un monstre cruel o en el contrari, és a dir, com diu a les seves
pàgines, convertir-se, de veritat, en un home . Però també té molt d’intent per passar
comptes amb aquells que per preservar la seva integritat, van mirar cap a un altre
MASSADA SABADELL
pàg.22

23. nº31 des 2013
LLIBRES
costat, van fer delacions o directament van
col·laborar en l’extermini dels seus iguals. Tant
té aquest llibre de mirada necessària al passat
que el govern holandès va regalar en el seu
moment d’edició milers de còpies a la Setmana
del llibre holandès i més tard li atorgaria el
premi Van der Hoogt .
Construït a mig camí entre la ficció (de
personatges i situacions concretes que no de
l’escenificació) i la biografia, no es tracta com
deixa clar l’escriptor des d’un principi d’un
afany literari sinó d’una necessitat per explicar
el que allí va succeir . Aquest fet es deixa notar
en que l’inici resulta una mica desmanegat i
inconnex. Segons transcorre el relat, no té més
de 100 pàgines, aconsegueix crear la suficient
tensió per interessar el lector per la deriva dels
personatges i la seva història, gràcies també a
ser explicat a manera de flashback .
Jacques Henriques, el protagonista de la
novel·la, simbolitza en el seu periple vital
totes les actituds que l’autor vol mostrar. Des
de la “neutralitat” impartint classes en una
escola , fins al seu col·laboracionisme directe,
formant part dels Serveis d’Ordre (les SS
jueves) després de ser reclutat pel fill d’un
dels capitostos del camp de concentració de
Westerbork, i acabant per la seva redempció
arran d’establir amistat amb una mena de rabí
.
No estem davant d’un llibre que destaqui en
gran manera per la seva qualitat literària,
cosa que per cert no sembla ser la intenció
del seu creador . El que si té “ La noche de
los girondinos” és tota la força nascuda de
revelar una veritat, tràgica i desconeguda,
que investiga en l’ànima humana i en els
mecanismes que “van ajudar” a mantenir
un dels episodis més menyspreables de la
història. Encara centrat en un moment històric
determinat no cal deixar passar la reflexió que
efectua per aplicar a molts dels esdeveniments
que succeeixen avui en dia al nostre voltant .
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc
... i també publicitant el teu negoci.
REVISTES ANTERIORS
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
massadasabadell@gmail .com
Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra
bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.com
Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu.
Moltes gràcies
MASSADA SABADELL
pàg.23

24. nº31 des 2013
Agraïments i Col·laboracions
COL·LABORA
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?
Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ...
i també publicitant el teu negoci.
massadasabadell@gmail .com
ENLLAÇOS
-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA
http://embajada-israel.es
-ASEI
Asociación Solidaridad España-Israel
http://www.aseiweb.net
-ACAI
Associació Catalana d’Amics d’Israel
http://www.acai.cat
-Tarbut Sefarad
Amics de la cultura hebrea
http://www.tarbutsefarad.com
-ARCCI
Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel
http://www.arcci.cat
-Radio Sefarat
http://www.radiosefarad.com/joomla/
PUBLICITAT
Tens una empresa??
Vols oferir els teus serveis?
Publicita-la a Massada Sabadell.
Publicitat efectiva, publicitat que es veu.
massadasabadell@gmail .com
REVISTES ANTERIORS
!
Si et falta algun número anterior, pots
trobar-ho al nostre blog
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
MASSADA
SABADELL
Subscripció a la revista.
massadasabadell@gmail .com
AGRAÏMENTS
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
CONTACTA’NS
massadasabadell@gmail .com
DISSENY I MAQUETACIÓ
http://www.tallerdemk.com
MASSADA SABADELL
pàg.24
PUBLICITAT

25. nº31 des 2013
La Massada al món
massadasabadell@gmail .com
Si reps la revista i no hem situat el teu país, comunica’ns-ho.
Si recibes la revista y no hemos ubicado tu país, comunícanoslo.
If you receive the magazine and we have not located your country, please let us know.
Si vous recevez le magazine et nous n’avez pas indiqué votre pays, s’il vous plaît nous contacter à ce sujet.

26. MASSADA
SABADELL
http://www.acsimassada.blogspot.com.es/
ACSI
Associació Cultural Sabadell Israel
EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel
EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell
DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing
PORTADA: 2ad
La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats.
Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a
Revista de divulgació cultural gratuïta
nº31 des 2013