COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA

Enric M. Sebastiani i Obrador
Universitat Ramon Llull
Complexitat i competència
Conseqüències didàctiques en l’ensenyança de l’EF
[01/03/15]Twitter:
@sebastiani64

Els mals de morir de
l’E.F. 1. Existeix manca d’acord
2. Es plantegen propostes sense sentit
i sense planificar
3. Sembla un entreniment
4. Segueix un model d’esport competitiu,
analític, tècnic i especialitzat
5. L’avaluació és incoherent,
desproporcionada i normativa
6. Desconnectada o mal encaixada en
els centres escolars
7. Amb un professional amb poc
ofici i cultura professional
8. Inútil. No aconsegueix els seus
propòsits
9. Obsessionada amb la
preparació física
10. Aburrida i poc interessant
11. Innecessària i excessivament
teòrica12. Un tast que no
consolida aprenentatges
13. Es reivindica inapropiadamente per
assemblar-se a les altres matèries
Una
perspectiva
autocrítica
1. Existeix manca d’acord.
2. Es plantegen propostes sense sentit i sense planificar.
3. Sembla un entreteniment.
4. Segueix un model d’esport competitiu, analític i especialitzat.
5. L’avaluació és incoherent, desproporcionada i normativa.
6. Desconnectada o mal encaixada en els centres escolars.
7. Amb un professional amb poc ofici i cultura professional.
8. Inútil. No aconsegueix els seus propòsits.
9. Obsessionada amb la preparació física.
10. Avorrida i poc interessant.
11. Innecessària i excessivament teòrica.
12. Un tast que no consolida els aprenentatges.
13. Es reivindica inapropiadament per assemblar-se a altres matèries.
Els mals de morir de l’Educació Física

Els mals de morir de l’Educació Física
1. Existeix manca d’acord.
2. Es plantegen propostes sense sentit i sense planificar.
3. Sembla un entreteniment.
4. Segueix un model d’esport competitiu, analític i especialitzat.
5. L’avaluació és incoherent, desproporcionada i normativa.
6. Desconnectada o mal encaixada en els centres escolars.
7. Amb un professional amb poc ofici i cultura professional.
8. Inútil. No aconsegueix els seus propòsits.
9. Obsessionada amb la preparació física.
10. Avorrida i poc interessant.
11. Innecessària i excessivament teòrica.
12. Un tast que no consolida els aprenentatges.
13. Es reivindica inapropiadament per assemblar-se a altres matèries.

2. Com el concepte de competències
ens pot ajudar?

1. Conjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinats i1. Conjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinats i
integratsintegrats (Tejada, 1999a).(Tejada, 1999a). Domini de sabers que fan a una persona capaçDomini de sabers que fan a una persona capaç
d’actuar amb eficàciad’actuar amb eficàcia (Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003; Cejas, 2004)(Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003; Cejas, 2004)
Entenent per competències...
2. Repertori de comportaments2. Repertori de comportaments (Levy-Leboyer, 2003),(Levy-Leboyer, 2003), definibles des de l’acció. Saberdefinibles des de l’acció. Saber
no és tenir, és utilitzarno és tenir, és utilitzar (FEU, 1984; Hayes, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991, Gilbert i Parlier, 1992;(FEU, 1984; Hayes, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991, Gilbert i Parlier, 1992;
Le Boterf, 1994; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003)Le Boterf, 1994; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003)
4. Caràcter dinàmic del procés d’adquisició de les competències a través de4. Caràcter dinàmic del procés d’adquisició de les competències a través de
l’experièncial’experiència (MSC, 1985; Belisle i Linard, 1996; Montmollin, 1996; Levy-Leboyer, 1996; Jones i More,(MSC, 1985; Belisle i Linard, 1996; Montmollin, 1996; Levy-Leboyer, 1996; Jones i More,
2004; Riera, 2005)2004; Riera, 2005)
3. La pròpia situació exigeix una resposta contextualitzada3. La pròpia situació exigeix una resposta contextualitzada (FEU, 1984; Prescott, 1985;(FEU, 1984; Prescott, 1985;
MSC, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991; Gilbert i Palier, 1992; Bunk, 1994; Levy-Leboyer, 1996; Le Boterf,MSC, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991; Gilbert i Palier, 1992; Bunk, 1994; Levy-Leboyer, 1996; Le Boterf,
1997; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a)1997; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a)
(Blázquez y Sebastiani, 2009)

Conjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinats iConjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinats i
integratsintegrats (Tejada, 1999a).(Tejada, 1999a). Domini de sabers que fan a una persona capaçDomini de sabers que fan a una persona capaç
d’actuar amb eficàciad’actuar amb eficàcia (Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003; Cejas, 2004)(Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003; Cejas, 2004)
Entenent per competències...
Repertori de comportamentsRepertori de comportaments L(evy-Leboyer, 2003),L(evy-Leboyer, 2003), definibles des de l’acció. Saberdefinibles des de l’acció. Saber
no és tener, és utilitzarno és tener, és utilitzar (FEU, 1984; Hayes, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991, Gilbert i Parlier, 1992;(FEU, 1984; Hayes, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991, Gilbert i Parlier, 1992;
Le Boterf, 1994; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003)Le Boterf, 1994; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a; Levy-Leboyer, 2003)
Caràcter dinàmic del procés d’adquisició de les competènciesCaràcter dinàmic del procés d’adquisició de les competències a través dea través de
l’experièncial’experiència (MSC, 1985; Belisle i Linard, 1996; Montmollin, 1996; Levy-Leboyer, 1996; Jones i More,(MSC, 1985; Belisle i Linard, 1996; Montmollin, 1996; Levy-Leboyer, 1996; Jones i More,
2004; Riera, 2005)2004; Riera, 2005)
La pròpia situació exigeixLa pròpia situació exigeix una resposta contextualitzadauna resposta contextualitzada (FEU, 1984; Prescott, 1985;(FEU, 1984; Prescott, 1985;
MSC, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991; Gilbert i Palier, 1992; Bunk, 1994; Levy-Leboyer, 1996; Le Boterf,MSC, 1985; NVCQ, 1985; Jessup, 1991; Gilbert i Palier, 1992; Bunk, 1994; Levy-Leboyer, 1996; Le Boterf,
1997; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a)1997; Ginisty, 1997; Tejada, 1999a)
(Blázquez y Sebastiani, 2009)

Quines són les competències professionals que
identifiquen a un bon/a professor/a – tècnic/a?
En funció de lesEn funció de les necessitats de la situaciónecessitats de la situació, s’implicaran uns o uns altres atributs en, s’implicaran uns o uns altres atributs en
la recerca de la millor solucióla recerca de la millor solució (Tejada, 1999a)(Tejada, 1999a)
Enfocament holístic o integral
1.1. Cap lloc de treball té unCap lloc de treball té un contingut fix en el tempscontingut fix en el temps..
2.2. Pot serPot ser ocupat de manera diferentocupat de manera diferent..
3.3. Pot suposar diferents competènciesPot suposar diferents competències segons la situaciósegons la situació i l’entorn.i l’entorn.
Processos d’identificació de les competències
Aleshores, apareix la pregunta...Aleshores, apareix la pregunta...

1.1. Motiva als seus alumnesMotiva als seus alumnes
• TransmetTransmet comprensió, sensibilitat i il.lusió davant el fetcomprensió, sensibilitat i il.lusió davant el fet
educador.educador.
• ConnectaConnecta, anima i motiva als seus alumnes…, anima i motiva als seus alumnes…
• A través de la selecció de continguts , activitats, mètodes i estilsA través de la selecció de continguts , activitats, mètodes i estils
d’ensenyança.d’ensenyança.
• A través del seu tracte personal (afectuós, proper, confiança...).A través del seu tracte personal (afectuós, proper, confiança...).
• A través de les emocions (motivació, il.lusió, reptes, intensitat, èxits,A través de les emocions (motivació, il.lusió, reptes, intensitat, èxits,
fracassos...).fracassos...).
Un bon professor és aquell que...
Enric M. Sebastiani Obrador
enricmariaso@blanquerna.url.edu

2.2. Planifica i programa reflexivamentPlanifica i programa reflexivament
• SeleccionaSelecciona competències i aprenentatges de formacompetències i aprenentatges de forma
selectiva i contextualitzada.selectiva i contextualitzada.
• Ordena i desenvolupaOrdena i desenvolupa continguts teòrics,continguts teòrics,
procedimentals, estratègics i actitudinals de formaprocedimentals, estratègics i actitudinals de forma
significativa.significativa.
• Es centra en les seqüènciesEs centra en les seqüències formatives d’aprenentatge.formatives d’aprenentatge.

3.3. Exigeix i jutja amb criteriExigeix i jutja amb criteri
• ConeixConeix i s’adaptai s’adapta als seus alumnes en funció de lesals seus alumnes en funció de les
seves possibilitats i característiques (individuals iseves possibilitats i característiques (individuals i
col.lectives).col.lectives).
• Avalua criterialmentAvalua criterialment i de forma coherent amb eli de forma coherent amb el
que tracta d’ensenyar.que tracta d’ensenyar.

4.4. Gestiona la classeGestiona la classe
• CondueixCondueix i lidera, de forma atenta, al seu grup.i lidera, de forma atenta, al seu grup.
• OptimitzaOptimitza el material, el temps, els agrupamentsel material, el temps, els agrupaments
dels alumnes, les explicacions, les correccions, lesdels alumnes, les explicacions, les correccions, les
situacions d’aprenentatge...situacions d’aprenentatge...

5.5. Facilita els aprenentatgesFacilita els aprenentatges
• UtilitzaUtilitza un bon repertori de recursos metodològics iun bon repertori de recursos metodològics i
d’activitats.d’activitats.
• ProposaProposa diversitat de situacions d’aprenentatge.diversitat de situacions d’aprenentatge.
• IntercedeixIntercedeix (més que ensenya) a partir de la(més que ensenya) a partir de la
seqüència formativa.seqüència formativa.

6.6. Educa en valorsEduca en valors
• ActuaActua com model davant dels seus alumnes.com model davant dels seus alumnes.
• FomentaFomenta determinats valors, hàbits, actituds...determinats valors, hàbits, actituds...

7.7. Orienta els seus alumnes en laOrienta els seus alumnes en la
pràctica fora de l’escolapràctica fora de l’escola
• MostraMostra les possibilitats de pràctica de l’entorn.les possibilitats de pràctica de l’entorn.
• Orienta i tutoritzaOrienta i tutoritza les possibilitats del nen.les possibilitats del nen.

1.1. Motiva als seus alumnesMotiva als seus alumnes
2.2. Planifica i proposa reflexivamentPlanifica i proposa reflexivament
3.3. Exigeix i avalua amb criteriExigeix i avalua amb criteri
4.4. Gestiona la classeGestiona la classe
5.5. Facilita els aprenentatgesFacilita els aprenentatges
6.6. Educa en valorsEduca en valors
7.7. Orienta als seus alumnes en la pràctica fora de l’escolaOrienta als seus alumnes en la pràctica fora de l’escola

3. Quines conseqüències didàctiques se’n desprenen?
1) En la selecció dels aprenentatges...
• Planificació estratègica
• Planificació tàctica
• Desenvolupament evolutiu
• Coneixements previs (NAC)
• Estructura interna o lògica
• Aspectes socio-culturals
• Motivació i interessos
• Condicions materials
• Horaris
• Capacitació professional
• Expectatives generades

• Del més simple al més complexe
(criteri de la complexitat creixent)
• Del més global al més analític
• Del més general al més particular
• Del més divers al més concret
• Del més espontani al més cultural
2) En l’ordenació dels aprenentatges...

2) En l’ordenació dels aprenentatges...

DISSENY DEL CURS
1r
CF I SALUT:
R, F, FL, V
JOCS I ESPORTS:
FUTBOL,
BÀSQUET,
HANDBOL,
ATLETISME
EXP. CORPORAL:
DANSES POP.
RITME/MOVIM.
MEDI NATURAL:
ORIENTACIÓ
Tipus d’UD
• Disciplinars o monogràfiques
• Transdisciplinars
• Interdisciplinars

3) En la programació...
www.xtec.cat/edubib
• Competències
• Objectius didàctics
• Continguts
• Estratègies metodològiques
• Atenció a la diversitat
• Relació amb altres matèries
• TIC/TAC
• Avaluació: intruments,
indicadors, criteris…

Els estils de reproducció
– A. Comandament directe
– B. Assignació de tasques
– C. Ensenyança recíproca
– D. Autoavaluació
– E. Estil d’inclusió
Els estils de producció
– F. Descobriment guiat
– I. Estil de Programa individual autodissenyat
– J. Estil iniciat per l’alumne/a
4) En l’estil d’ensenyar...
Muska Mosston, 1982

…satisfent les necessitats psicològiques bàsiques
Teoria de l’Autodeterminació (Decy y Ryan, 1991)
5) En la recerca de la motivació intrínseca...

Factors motiven a continuar fent pràctica físico-
esportiva (Sánchez Bañuelos, 2003)
5) En la recerca de la motivació intrínseca...

6) En l’atenció a la
diversitat
1. Component social (cultura,
interessos...)
2. Component d’aprenentatge
(capacitats, ritmes...)
3. Component institucional
(enfocament didàctic...)

6) En l’atenció a la
diversitat
1. Formulació dels objectius didàctics
2. Selecció dels continguts
3. Estils i mètodes d’ensenyança
• AT, ER, AA, EI
• Compromís didàctic
4. Seqüències diversificades d’aprenentatge
• Diversitat de situacions
• Diversitat de situacions simultànies
5. Agrupació dels alumnes
• Grups homogenis
• Grups heterogenis
• Grups flexibles
6. Avaluació

4. Com ho avaluem?
• Concepte i objecte d’avaluació

Avaluació, qualificació, nota, examen,
metaavaluació, avaluació inicial, avaluació
formativa, promociona, progressa
adequadament, excel.lent, prova, test, diagnòstic,
selecció, rendiment, capacitats, criteris d’avaluació,
objectius terminals, regulació, feed back,
avaluació final, sessió d’avaluació, junta d’avaluació,
tutor, interactiva, proactiva, retroactiva,
observació, experimentació, escales, sociograma,
pronòstic, balanç, error...
PARAULES HABITUALSPARAULES HABITUALS
4. Com ho avaluem?

COMPORTA
1. RECOLLIR INFORMACIÓ
2. VALORAR-LA
3. PRENDRE DECISIONS
4. Com ho avaluem?

SOBRE EL...SOBRE EL...
PROCÉSPROCÉS
MILLORAMILLORA
CONDICIONSCONDICIONS
ESTRATÈGIESESTRATÈGIES
PRODUCTEPRODUCTE
RENDIMENTRENDIMENT
RESULTATSRESULTATS
EFECTESEFECTES
4. Com ho avaluem?

AVALUACIÓ # MEDICIÓ
AVALUACIÓ # QUALIFICACIÓ
4. Com ho avaluem?

FUNCIONS DE L’AVALUACIÓ
1) SOCIAL
 seleccionar
 agrupar
 certificar
2) PEDAGÒGICA
 ajudar, vetllar, ensenyar…
4. Com ho avaluem?

CONCEPTE D’AVALUACIÓ
1. RECOLLIR INFORMACIÓ
2. VALORAR-LA
3. PRENDRE DECISIONS
4. Com ho avaluem?

• Modalitats:
• Inicial, formativa, final (continua)
• Criterial, normativa
• Participació (hetero, co i auto)
4. Com ho avaluem?

• Segons la SISTEMATITZACIÓ
• Segons la REFERÈNCIA
• Segons l’ÀMBIT D’APLICACIÓ
• Segons la IMPLICACIÓ DE L’AVALUAT
MODALITATS D’AVALUACIÓ
4. Com ho avaluem?

• AVALUACIÓ INICIAL
• AVALUACIÓ FORMATIVA
• AVALUACIÓ FINAL
Segons la
SISTEMATITZACIÓ
Segons la REFERÈNCIA
Segons l’ÀMBIT
D’APLICACIÓ
Segons la IMPLICACIÓ DE
L’ALUMNAT
Preactiva
Interactiva
Proactiva
4. Com ho avaluem?

• CRITERIAL
• NORMATIVA
Segons la
SISTEMATITZACIÓ
Segons l’ÀMBIT
D’APLICACIÓ
L’ALUMNAT
4. Com ho avaluem?

• AVALUACIÓ INTERNA
Segons la
SISTEMATITZACIÓ
Segons l’ÀMBIT D’APLICACIÓ
L’ALUMNAT
4. Com ho avaluem?

• AVALUACIÓ INTERNA
• AVALUACIÓ EXTERNA
Segons la
SISTEMATITZACIÓ
Segons l’ÀMBIT D’APLICACIÓ
L’ALUMNAT
4. Com ho avaluem?

• HETEROHETEROAVALUACIÓ
• COCOAVALUACIÓ
• AUTOAUTOAVALUACIÓ
Segons la
SISTEMATITZACIÓ
Segons l’ÀMBIT
D’APLICACIÓ
Segons la IMPLICACIÓ
DE L’AVALUAT
4. Com ho avaluem?

• Modalitats:
• Procediment d’avaluació
• Orientació de l’avaluació:
• Importància de l’av. inicial (NAC)
• Objectius i competències
• Coherència
• Activitats i instruments:
• Apreciació (registres, llistes de control
i escales)
• Verificació (freqüències i
cronometratge)
4. Com ho avaluem?

1.1. PROCEDIMENTS D’APRECIACIÓ1.1. PROCEDIMENTS D’APRECIACIÓ
– (SENSE categories prèvies)
• REGISTRE ANECDÒTIC
– (AMB categories prèvies)
• LLISTES DE CONTROL
• ESCALES DE CLASSIFICACIÓ (Check List)
4. Com ho avaluem?

1.2. PROCEDIMENTS DE VERIFICACIÓ1.2. PROCEDIMENTS DE VERIFICACIÓ
– (AMB categories prèvies)
• REGISTRE D’ACONTEIXEMENTS o FREQÜÈNCIES
• CRONOMETRATGE
4. Com ho avaluem?

INDICADOR 1 B R M 33%
INDICADOR 3 SI NO 33%
INDICADOR 4 S AV M 10%
INDICADOR 6 SI NO M 10%
INDICADOR 7 10%
INDICADOR 9 SI NO 33%
INDICADOR 11 10%
NIVELLS EFICÀCIA
QUALIFICACIÓFINAL
CRITERIS D'AVALUACIÓ
DIMENSIÓ1DIMENSIÓ2
VARIABLE 1
VARIABLE 2
VARIABLE 3
VARIABLE 4
VARIABLE 5
Construcció d’un instrument d’avaluacióConstrucció d’un instrument d’avaluació

• Modalitats:
• Procediment d’avaluació
• Orientació de l’avaluació:
• Importància de l’av. inicial (NAC)
• Objectius i competències
• Coherència
• Activitats i instruments:
• Apreciació (registres, llistes de control
i escales)
• Verificació (freqüències i
cronometratge)
• Criteris d’avaluació
• Nivell d’exigència
4. Com ho avaluem?

En resum,
Com s’ensenya a anar en bicicleta?

COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA

Similar a COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA (20)

COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA