Col·legi d’Economistes de la Salut - OSI i Fòrum CIS
Implementació d’un quadre de comandament com a eina de suport a la gestió al sistema d’emergències mèdiques, SEM.
1. IMPLEMENTACIÓ D’UN QUADRE DE COMANDAMENT COM A EINA DE
SUPORT A LA GESTIÓ AL SISTEMA D’EMERGÈNCIES MÈDIQUES, SEM
IX Jornades Fòrum CIS
Març 2011
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
2. OBJECTIUS CONTROL DE GESTIÓ
Dissenyar un sistema de quadres de
comandament (QdC) que faciliti tota la
informació adequada als diferents nivells
organitzatius i de decisió del SEM, i alhora
disposar dins dels QdC dels estàndards
dels indicadors, alarmes i tendències que
donin suport a la pressa de decisions
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
3. QUADRE DE COMANDAMENT: PRINCIPIS
• El QdC no és un fi en si mateix. El fi és la millora
en la presa de decisions de l’organització.
• Es dissenya el QdC possible avui dia i no el
millor.
• Cal disposar d’un sistema estructural integrat.
• Els QdC serveixen per a comunicar i compartir
amb l’organització, amb l’estructura corporativa i
territorial.
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
4. METODOLOGIA PROJECTE QdC
El projecte es desenvolupa en cinc fases:
• Llançament
• Estructuració dels QdC
• Selecció i definició dels indicadors
• Configuració del sistema de QdC
• Processos operatius i pla d’implantació
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
5. METODOLOGIA PROJECTE QdC: USUARIS
El QdC es desenvolupa en funció de cinc
usuaris:
• Gerència i Consell d'Administració
• Àrea de Suport Intern
• Àrea de Suport assistencial
• Àrea d’Estratègia i Organització
• Direccions territorials (desplegat en 7
territoris)
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
6. METODOLOGIA PROJECTE QdC: MODEL CONCEPTUAL
En funció de les característiques d’informació
que precisen els diferents usuaris, i adaptant les
necessitats derivades de la situació actual de
l’organització, amb el desenvolupament de les
línees estratègiques que articula una estructura
corporativa i una territorial, així com l’adopció de
la gestió per processos com a model de gestió
orientat a la millora continua de la qualitat i a
satisfer les expectatives dels clients, i de les
persones de l’organització, es decideix escollir
el Balanced Scorecard (BSC)
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
7. METODOLOGIA PROJECTE QdC: MODEL CONCEPTUAL
El Balanced Scorecard, és un model de
gestió que dóna suport a les
organitzacions a transformar i fer el
seguiment de les línees estratègies en
objectius operatius i mesurables.
Fa que la missió i la estratègia de
l’organització sigui més fàcil de planificar i
comunicar
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
8. METODOLOGIA PROJECTE QdC
• Confecció d’un catàleg dels indicadors, amb
la fitxa tècnica i un manual de l’usuari
• Els cincs QdC estan constituïts per uns 160
indicadors
• Els professionals de control de gestió i els de
sistemes d’informació de SEM, treballen en
la recerca de l’eina informàtica més adient
per confeccionar els QdC.
• Es pren la decisió d’escollir QlikView
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
9. METODOLOGIA PROJECTE QdC: FITXA TÈCNICA
NOM / CODI de L’INDICADOR
Descripció: Ha de captar, de forma precisa i exacta l’essència de la mesura. S’ha de clarificar la importància de l’indicador per al Centre.
Perspectiva: Perspectiva estratègica a la qual pertany Àmbit: Identificació de possibles desglossaments Criteris Pre‐Procés: Descripció dels processos ala quals
l’indicador. corporatius (ex: Societats, comptabilitats diferents, se sotmet la informació de forma prèvia a les extraccions
multidivisa, multiidioma, etc.). de les fonts d’origen.
ESPECIFICACIONS DE DADES I CÀLCULS
Font de les dades: Origen de l’indicador y mètode d’obtenció. Base de dades (taula i camp), informes Tipus d’Unitat: Mode d’expressió de l’indicador: numèric, €,
manuals (indicar la ubicació de l’arxiu), informació de tercers (especificar). percentatge, etc.
Nivell de Detall: Màxim nivell de detall de l’indicador, per cadascuna de les Àrees d’Anàlisi. Fórmula de Càlcul: Elements específics del càlcul de l’indicador i la
seva formulació.
DADES HISTÒRIQUES I FREQÜÈNCIA DE REFRESC
Període informat a l’origen: Determina el nivell de
Periodicitat: Freqüència necessària d’actualització de Profunditat: Volum històric de informació que ha d’estar
fraccionament de la informació en l’origen de dades (del
l’indicador. disponible “On‐Line”.
dia, acumulat del mes, mensual, acumulat anual, etc.).
TEMPORALITAT
Passat / Futur: L’indicador pot mesurar un resultat bàsic Anàlisi temporal: Tipologia de consultes aplicables a l’indicador, pel que fa referència a períodes de data (ex:
(passat) o ser d’utilitat per a impulsar l’activitat (futur). Mensual, TAM, etc.).
OBSERVACIONS
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
10. RESULTATS
Els QdC es troben operatius al mes
d’octubre de 2010
Un 85% d’indicadors ofereixen dades
contrastades
Consolidar la informació del 15% restant a
l’any 2011
Consensuar amb els usuaris l’evolució del
QdC
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
11. RESULTATS
Donar suport al desplegament de la nova
estratègia organitzativa del SEM
Disminució dels temps necessari per
l’obtenció i distribució d’informació sobre
activitat
Integració i centralització en un únic
entorn de múltiples fonts d’informació
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
12. QUADRE DE COMANDAMENT
http://qc.sem.gencat.cat/qlikview/inicio.htm
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ
13. QUADRE DE COMANDAMENT
Bon dia,
Us informem d'acord amb les dades carregades de SITREM CLON,
el 17/03/2011, la activitat del dia 16/03/2011 va estar la següent:
a) Incidents: 169
b) Intervencions: 195
Les mitjanes de temps d'aquestes intervencions van estar:
a) Temps mig d'activació: 0:01:17
b) Temps mig de mobilització: 0:01:34
c) Temps mig de resposta: 0:10:11
d) Temps mig d'assistència: 0:13:19
e) Temps mig de transport: 0:12:21
f) Temps mig de transferència: 0:11:59
g) Temps mig d'ocupació: 0:50:51
Salutacions cordials
CONTROL DE GESTIÓ: CONCHA VALDES, JOAN GORRIZ