VISITA DE LA LLUÏSA CRUZ

1. Visita de la Lluïsa Cruz, mestra i il·lustradora
El dia 19 de maig a la tarda vem rebre la visita de la Lluïsa Cruz, mestra d’una escola
de Manresa que també es dedica a il·lustrar contes.
Dies enrere entre tots els alumnes de cicle inicial vem inventar una història on
apareixia com a protagonista un dels personatges dels contes que ha il·lustrat i
publicat la Lluïsa: la petita cuca de llum.
Li vem fer arribar el text perquè ella es pogués fer una idea del conte que havíem
escrit entre tots, i que ella il·lustraria. El títol d’aquest conte és “La petita cuca de llum
descobreix l’arc de Sant Martí”. Així, si aquest conte es publiqués, a la portada
apareixerien els alumnes de cicle inicial com a escriptors – autors, i la nostra
convidada com a il·lustradora.
Ha començat la seva intervenció amb una presentació del material que empra
habitualment per fer les seves creacions, amb una explicació del procés que segueix
per fer-les, ...
- Normalment necessito un llapis tovet, per si he d’esborrar-
ho que no deixi marca; una goma, retoladors i pinzells.
- He portat els esbossos que he fet a casa, perquè com que
per a mi era una història nova, he hagut de fer-los per
preparar-me els dibuixos.
- Jo no escric les històries dels contes. Les fa la Pilar, una
companya que té moltes idees al cap, i quan les escriu, me
les passa i jo hi poso els dibuixos.
A partir d’aquí, ens hem posat mans a l’obra. Ha anat llegint fragment a fragment, i
ens ha anat comentant què i com ho faria:
A la primera il·lustració,
- crec que hi ha de sortir la cuca amb la seva
família,
- ha de ser un bosc de primavera... per tant,
s’haurà de pintar de color verd i altres colors ... (el
color el posaran els alumnes),
- jo normalment faig servir aquarel·les per pintar,

2. tot i que ara de vegades provo nous materials,
- necessitaré un retolador més prim per poder fer els detalls dels dibuixos.
Ens va explicar que la primera vegada que va haver de dibuixar la cuca de llum, ara
fa ja deu anys, va haver de buscar informació, perquè no n’havia vist mai cap, i no se
la podia imaginar. Quan va descobrir com són en realitat, va pensar que era un
animaló molt lleig, i que havia de fer algun
canvi per fer el dibuix més divertit, ja que el
conte era adreçat per nens. Però ara, ja
que coneix bé el personatge, ja el pot
dibuixar sense mirar-ho enlloc.
La segona il·lustració ja la portava feta de
casa, perquè si no, no hagués tingut temps de fer-les totes, però hi faltava un detall.
En llegir el text, tots han estat d’acord en que faltava “la pluja!!!”... així que la Lluïsa
l’ha fet en un “plis plas”.

3. A la tercera, que també la portava feta, ens ha explicat que els dibuixants empren
unes línies que es diuen “línies cinestèsiques”, que es posen al costat d’alguns
personatges quan volen que es vegi l’efecte de moviment.
I a la darrera il·lustració, com
que diu que la cuca
estava pensant, ha fet una
bafarada per dibuixar a dins
els seus pensaments. En
aquesta ocasió, els
alumnes han participat
molt, i han donat moltes
idees, fent modificar els
esbossos que ella portava

4. preparats, però s’ha adaptat i ha fet les modificacions a partir de la improvisació i les
idees dels nens i nenes.
- Lluïsa... al segon dibuix, no has dibuixat als pares de la cuca de llum. I el text
no diu que hagin marxat...
- Tens raó... voleu que els dibuixi?
Així que ha tornat enrere... i ha afegit als pares de la cuca com miren amunt, cap a
on està la seva filla caminant per l’arc de Sant Martí.
Una altra anècdota que ens ha explicat sobre els dibuixants, és que tenen el costum
de signar les seves creacions quan les acaben.
A partir d’ara s’ha obert el torn de preguntes:
- Quan vas començar a dibuixar?
- No he deixat mai de dibuixar. Ho faig des de que era una nena. Encara ara vaig els
dilluns a pintar... encara continuo aprenent. M’agrada dibuixar!

5. - Quants llibres has il·lustrat?
- He fet dos llibres, que són els que teniu aquí a
l’escola, “La petita cuca de llum” i “La petita
cuca de llum descobreix el Nadal”... i ara tinc
un altre a la impremta, que sortirà al setembre,
i es diu “L’esquirolet”. Quan els tingui, li
donaré un a la Mercè per a que us el regali a
l’escola, per vosaltres. I també estic
començant a dibuixar un altre a les classes de
dibuix dels dilluns. Aquest serà un conte de la
història de la meva filla, de coses que li
passen, de quan s’enfada...
- Quin et va agradar més?
- Potser el primer. Perquè quan el fas, és tot nou. Si trobes una editorial que te’l
publiqui, quan el veus ja fet, és molt emocionant...
- Quan vas fer la carrera d’il·lustradora?
- Jo no he estudiat, per ser il·lustradora. Vaig estudiar per ser mestra. Jo em guanyo
la vida fent de mestra. Potser les persones que es guanyin la vida dibuixant, han
estudiat belles arts...
- T’has d’imaginar el que vols
dibuixar abans de posar-te a fer
el dibuix?
- I tant! S’ha d’imaginar abans de
començar. Primer penses i
penses, després fas un esbós, i un
altre... fins que fas el que més
t’agrada i et quedes amb aquell
dibuix. Però primer s’ha de pensar,
és clar.

6. La visita de la Lluïsa va acabar amb un consell cap a tots els infants:
“Els petits teniu molta imaginació, que a mesura que
anem creixent, es va perdent... així que si us agrada
dibuixar... no deixeu de fer-ho! Si podeu, no deixeu
de fer el que us agrada”...
Vam acabar la feina pintant nosaltres els dibuixos, amb aquarel·la, com feia ella...

7. Ah! I també al punt de llibre de la cuca de llum que ens va deixar per a cadascú de
nosaltres!
Moltes gràcies, Lluïsa!