CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya

Autor: CIES
Barcelona, Desembre 2008

Índex

Capitulo I: Introducció al Mapa Socio-Econòmic dels Centres Especials de Treball a Catalunya.
Objectius, metodología i continguts

1. Breu resum de l’Estudi

2. Justificació de l’Estudi. Interès de la proposta

3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de la inserció per el treball

de les persones amb discapacitat reconeguda

4. Objectius de l’Estudi

4. 1. Objectius Principals

4.2. Objectius Intermedis

5. Metodologia de Treball

Capítol II: Perfil de la població discapacitada reconeguda a catalunya

1. Introducció

2. Distribució geogràfica de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya

3. Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya

4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de minusvalia

5. Distribució de les persones per tipus de discapacitat

6. Evolució de les tipologies de discapacitat

Fundació Centre d’ Investigació d’ Economia i Societat
2

Capítol III: Característiques de les persones per tipus i graus de discapacitat

1. Introducció

2. Discapacitats fisics motòrics

3. Discapacitats fisics no motòrics

4. Discapacitats visuals

5. Discapacitats auditius

6. Psíquics

7. Malats mentals

8. Resum: Persones que tenen el primer grau de discapacitats

Capitol IV: Perfil dels treballadors amb discapacitat que treballen en els centres especials de
treball a catalunya

1. Introducció

2. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials de

Treball a Catalunya

3. Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitats que treballen en Centres Especials de

Treball a Catalunya

4. Treballadors discapacitats que treballen en els CET’s segons tipologia de discapacitat

5. Modalitats de contractes de treball

3

Capitol V: Els centres especials de treball i enclavaments a catalunya

1. Els Centres Especials de Treball a Catalunya

1.1. Legislació

1.2. Evolució dels CET’s

1.3. Localització geogràfica dels CET’s

1.4. Tamany dels CET’s

1.5. Àmbits d’activitat econòmica dels CET’s a Catalunya

2. Enclavaments i inserció laboral

Capitol VI: Els Centres Especials de Treball com actors polítics

1. Introducció

2.Entitats de representació

2.1-FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad

Intelectual)

2.2. Coordinadora de Tallers

2.3. AFEM (Associación FEAPS para el Empleo de Personas con Discapacidad Intelectual)

2.4. ACELL (Associació Catalana d’Esport i Lleure per a persones amb disminució psíquica)

2.5. Ammfeina (Agrupació Catalana d’Entitats per la inserció laboral de persones amb malaltia mental)

2.6. ECOM (Moviment associatiu d’Organitzacions de Persones amb Discapacitat Física)

2.7. ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)

2.8. Coordinadora Catalana de Fundacions

2.9. FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salut

mental)
4

2.10. FCTC (Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya)

2.11. CEPES (Confederación Empresarial Española de la Economia Social)

2.12. Sinergrup (Grup d’entitats amb sinèrgia social)

2.13. FECETC (Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya)

2.14. CERMI (Comité Español de Representantes de Minusválidos)

2.15. COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat)

2.16. CONACEE (Coordinadora Nacional de Centers Especials d'Ocupació)

2.17. COCEMFE (Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica)

2.18. FEACEM (Federación Empresarial Española de Associaciones de Centros Especiales de Empleo)

Capitol VII: Resum i recomanacions

1. Introducció

2. Mercat de treball de les persones amb discapacitat reconeguda a Catalunya.

2.1. Població en edat de treballar amb discapacitat reconeguda de primer grau

2. 2. Població activa i taxa d’activitat

2.3. Població ocupada i taxa d’ocupació de les persones amb discapacitat reconeguda

2.4. Població activa desocupada i taxa d’atur

2. 5 ¿Qui son els empleadors de les persones ocupades amb discapacitat reconeguda?

3. Els Treballadors dels CET’s a Catalunya

3.1. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitat que treballen en CET’s

3.2. Distribució per edat i gènere dels treballadors amb discapacitat reconeguda que treballen en

CET’s a Catalunya

5

3.3. Distribució segons tipologia de discapacitat dels treballadors amb discapacitat reconeguda

que treballen en els CET’s

3.4. Modalitats de contractes de treball

4. Els centres Especials de Treball a Catalunya

4. 1. Creació i evolució dels CET’s. 1992-2008

4. 2. Localització Geogràfica dels CET’s

4.3. Tamany i facturació per treballadors

4.4. Principals àmbits d’activitat dels CET’s a Catalunya

4.5. Mercat

4.6. Formula jurídica que prenen els CET’s

Recomanacions

BIBLIOGRAFIA

ANNEX

6

1. Breu resum de l’Estudi


3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de la
inserció per el treball de les persones amb discapacitat reconeguda





7

1.- Breu resum de l’Estudi

Aquest estudi té com a objectiu fer una anàlisi sobre l’estat actual dels centres especials de treball que
actuen a Catalunya.

Aquesta anàlisi ens ha de permetre disposar d’una fotografia general de la realitat social i econòmica dels
centres especials de treball que operen a Catalunya.

Així mateix, aquest coneixement es el pas previ per poder fer propostes i plantejar noves mesures de
suport públic i privat que han de facilitar que aquests serveis d’integració laboral siguin un veritable
instrument de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que de forma
sistemàtica es troben excloses del mercat de treball convencional.


Al nostre país el primer reconeixement institucional d’assumpcions de responsabilitats públiques
adreçades a les persones amb discapacitat data dels anys vuitanta del segle XX. Des d’aleshores les
institucions públiques així com les entitats privades han recorregut un llarg camí.

Es considera que desprès de vint anys toca fer un alt en aquest camí, avaluar la bona feina feta, explicitar
alguns aspectes que cal millorar i plantejar nous reptes de futur.

3. Antecedent i estat actual de les entitats i empreses que treballen en l’àmbit de la inserció per el
treball de les persones amb discapacitat reconeguda

Els serveis a les persones amb discapacitat reconeguda comencen a sorgir en el curs de la dècada dels
anys seixanta. Les famílies amb fills amb discapacitats psíquiques, neurològiques, autistes.... comencen a
relacionar-se entre elles i constitueixen les primeres associacions de pares i mares l’objectiu de les quals
es la creació de serveis adreçats a les persones amb alguna de les discapacitats esmentades. Exemples

8

son l’Associació Terrassenca Pro Disminuïts que va néixer en l’any 1960 i és l’embrió de l’actual
Fundació Prodis i l’associació patronat per persones amb disminució psíquica que es va crear en l’any
1966 i es l’embrió de l’actual Fundació Privada El Maresma. Son associacions que neixen amb una
elevadíssima component voluntària sense el reconeixement institucional. Aquest arribarà en l’any 1982.

En el decurs dels anys seixanta i setanta aquests associacions primer comencen amb la creació de serveis
escolars, a continuació, els pares es donen compte que aquestes persones no troben feina en el mercat de
treball ordinari , de tal forma que creen els primer centres especials de treball, a continuació, amplien els
seus serveis cap al suport residencial i d’oci.

La construcció del estat de les autonomies i, preferentment la construcció de l’estat del benestar va
facilitar que aquest serveis que es prestaven de forma privada amb algun suport públic puntual foren
considerats d’interès públics. Com a conseqüència s’aprova la Llei LISMI en l’any 1982 i més tard la
Regulació dels Serveis Ocupacionals d’Inserció (1987, 1988). El reconeixement institucional que
proporciona aquest conjunt de normativa permet designar recursos financers per el desenvolupament
dels serveis que de forma intuïtiva i voluntària havien desenvolupat les associacions de pares i mares en
el decurs de les dues dècades anteriors. Les competències del desenvolupament d’aquesta nova regulació
va recaure en el Govern de la Generalitat de Catalunya i aquest va optar per la col·laboració amb les
associacions ja existents per el desenvolupament d’aquesta regulació adreçada a proporcionar serveis
públics a les persones amb discapacitat reconeguda.

El reconeixement institucional conjuntament amb l’opció de gestió pública indirecte van permetre un fort
desenvolupament empresarial de les associacions de famílies existents i la seva professionalització, el
naixement de noves associacions ara tant de familiars com de professionals i, en definitiva, el creixement
ràpid de serveis adreçat a les persones amb discapacitat reconeguda. Volem assenyalar que en el decurs
dels anys vuitanta la Generalitat de Catalunya va convidar a aquestes associacions a incorporar els seus
serveis escolars en la xarxa pública escolar de tal forma que una gran majoria d’aquestes organitzacions,
a partir d’aquest moment, es van centrar en la prestació de dos tipus de grans serveis que anomenen
serveis assistencials i serveis d’integració laborals.

Els serveis assistencials compren preferentment els següents subserveis:

Atenció precoç i desenvolupament infantil
9

Allotjament: Residències, Llars residències i pisos tutelats
Tuteles
Oci i activitats de lleure

Els serveis d’integració laboral compren preferentment els següents subserveis:

Centres ocupacionals d’inserció
Centres especials de Treball
Serveis d’Orientació Ocupacional

Aquest conjunt de serveis adreçats a les persones amb discapacitat reconeguda es van desenvolupar de
forma ràpida en el decurs dels vuitanta i noranta. Avui podem considerar que el conjunt d’organitzacions
empresarials que presten aquests serveis configuren una industria madura. Dominen els grups
empresarials no lucratius com a conseqüència de les seves arrels històriques i una presència creixent de
cooperatives de treball associat i empreses amb formula jurídica convencional de societat anònima o
societat limitada.


Aquest estudi pretén desenvolupar una anàlisi descriptiva de la realitat territorial dels centres especials de
treball a Catalunya. Aquesta base d’informació ha de permetre la visualització d’un sector empresarial
molt important com a instrument per l’ igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral entre les persones amb
discapacitat reconeguda en l’àmbit laboral.


Construir un mapa sobre la realitat social i empresarial que permeti avaluar l’eficàcia i el grau
de sostenibilidad econòmica dels centers especials de treball que operen a Catalunya, axií
com de la seva coebrtura territorial.

10

Plantejar propostes de millora i proposar noves mesures de qualsevol índole que facilitin els
ajustaments d’aquests a les noves exigències de mercat i deles pròpies persones amb
discapacitat en l’entorn laboral.


Detectar i estudiar les formes jurídiques que prenen els centres especials de treball: sense
ànim de lucre i amb ànim de lucre

Estudiar les diferents tipologies de centres especials de treball: comarcal, urbà i industrial

Fer una anàlisi d’aquest sector empresarial per tipologies d’usuaris

Conèixer les diferents formes de gestió que empren

Descriure la seva distribució per tot el territori Català.

Fer una anàlisi dels diferents serveis d’integració laboral que presten les organitzacions.

Aproximar-se a les activitats productives que desenvolupen els centres especials de treball

Analitzar el grau de sostenibilidad econòmica dels centres ocupacional d’inserció en un
entorn basat en la globalització que comporta competir amb països que poden fabricar amb
costos laborals molt baixos.

Descriure el treball en xarxa amb altres organitzacions. Estudi de les plataformes de defensa
dels interessos dels centres especials de treball en actiu a Catalunya.

Proposar mesures tant d’interès públic com a privat que podrien facilitar l’ajustament
d’aquestes organitzacions a les noves exigències no solament del mercat sinó també de les
pròpies persones amb discapacitat en l’àmbit laboral.

11


Amb l’objectiu de visualitzar la realitat social i econòmica dels centres especials de treball s’ha efectuat
un treball d’investigació que s’ha fonamentat en el següent:

a) Obtenció de dades mitjançant buidatge i recopilació de la informació dels centres
especials de treball situats en la Comunitat Autònoma de Catalunya.
S’ha efectuat una recerca a través de les fonts oficials de la Generalitat de Catalunya, com el
Departament de Treball i el Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de la web de la
Generalitat (www.gencat.cat), pel que respecte a la informació sobre els Centres Especials de
Treball. S’han lliurat informes d’ambdos departaments en suport informàtic per tal de completar
la informació de les webs oficials. També s’ha extret informació de la web site de compra social
(www.comprasocial.net) i de les web site de les diferents federacions i organismes que intervenen
en les funcions de representació dels diferents sectors de les persones amb discapacitat
(FECETC,APPS,CERMI,COCARMI). Respecte a la població discapacitada les fonts han estat
l’IDESCAT i el Departament d’Acció Social i Ciutadania. La informació sobre la legislació i els
plans estratègics s’han extret del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i del Departament
de Treball de la Generalitat de Catalunya.

b) Elaboració d’una base de dades sobre els centres especials de treball a Catalunya. Les
taules i gràfics elaborats s’ha realitzat amb la informació obtinguda de les fonts primàries abans
esmentades i mitjançant el suport informàtic dels fulls de càlcul excel. Les dades sempre fan
refenrència al total de població, ja siguin CET, treballadors o població discapacitada. Les
variables sçon de caire qualitatiu i quantitatiu.

c) Anàlisi i diagnòstic de les dades obtingudes. S’ha reaitzat una exploració mitjançant la
lectura i revisió de les dades obtingudes de les diferents fonts. La interpretació i generalitzacions
de les dades s’ha realitzat de forma deductiva en base a una anàlisi descriptiva i explicativa. La
finalitat ha estat conèixer i comprendre la realitat del sector i fer-ne una primera aproximació per
posteriorment aprofundir en l’estructura de relacions que caracteritza l’entorn dels Centres
Especials de Treball.

12

1. Introducció


3. Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya

4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de
minusvalia

5. Distribució de les persones per tipus de discapacitat


13

1. Introducció

L’objectiu d’aquest capítol és identificar a la població discapacitada de Catalunya per poder veure les
seves característiques i dificultats que es poden traslladar a l’hora de cercar un treball. La població
discapacitada forma un col·lectiu que té dificultats per incloure’s dins de l’esfera formal del mercat de
treball el que dificulta la seva participació en la societat de manera normalitzada. Les persones amb
discapacitat han de tenir un lloc que els permeti poder gaudir de la igualtat d’oportunitats dins de les
societats contemporànies que es sustenten en la base de l’equitat social.

Per poder establir unes polítiques públiques i econòmiques adecuades a les necessitats de les persones
amb discapacitat hem d’atendre a la seva naturalesa com a col·lectiu que té unes característiques
determinades per a poder facilitar el seu accés a les oportunitats com la resta de la població.

Aquest capítol tracta de mostrar aquesta naturalesa i de focalitzar en aquells grups de població
discapacitada que poden recòrrer un camí cap a la integració social des de l’àmbit de l’economia i del
treball.

A continuació es presenten les dades que recullen i resumeixen les característiques bàsiques de la
població discapacitada.

Les xifres del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya estableixen que a
Catalunya l’any 2007 hi ha un total de 385.173 persones que presenten algun tipus de discapacitat. La
naturalesa de la població discapacitada a Catalunya, de forma general, es perfila com a una població
envellida, amb un grau de discapacitat d’entre el 33 i el 64 per cent i femenina.


Per l’elaboració d’aquest apartat s’han construit les taules 1 i 2 a partir de la informació facilitada per el
Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya amb data de desembre del 2007.

14

Taula 1: Dimensió dels municipis segons el nombre de població discapacitada. Catalunya 2007:

Dimensió de la Comarca Nombre de Comarques Percentatge

Més de 10.000 persones 8 19’51%
Entre 10.000 i 5.000 persones 6 14’63%
Entre 5.000 i 1.000 persones 14 34’15%
Menys de 1.000 persones 13 31’70%
TOTAL 41 100
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i
Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008.

Taula 2 : Població discapacitada per àmbits territorials i províncies. Catalunya 2007:

Homes Dones Total
Catalunya 100
188.707 196.466 385.173
Àmbit Metropolità 133.992 140.978 274.970 71’39%
Comarques Gironines 13.396 12.791 26.187 6’8%
Camp de Tarragona 13.225 13.029 26.252 6’82%
Terres de l'Ebre 3.731 3.956 7.687 2%
Àmbit de Ponent 9.712 10.463 20.175 5’23%
Comarques Centrals 13.305 13.846 27.151 7’05%
Alt Pirineu i Aran 1.346 1.403 2.749 0’71%
Barcelona 147.024 154.485 301.509 78’28%
Girona 13.269 12.395 25.664 6’67%
Lleida 11.458 12.601 24.059 6’25%
Tarragona 16.955 16.984 33.939 8’81%

La població discapacitada a Catalunya té una elevada concentració en la província de Barcelona amb un
total de 301.509 persones que representen el 78’28 per cent del total de població.

15

L’àrea metropolitana és la zona territorial on trobem un nombre major de població (71’39%), sent les
comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental aquelles amb més nombre d’efectius,
150.552, 43.976 i 39.021 persones respectivament.

Fora del límit de l’àrea metropolitana, les comarques del Vallès Oriental (16.179 persones), el Maresme
(15.396 persones) i el Bages (10.246 persones), són les comarques de la província de Barcelona que
superen les 10.000 persones amb discapacitat.

En altres províncies, les comarques del Segrià i el Tarragonès superen les 10.000 persones amb
discapacitat (13.484 i 10.246 persones respectivament).

Entre 5.000 i 10.000 persones trobem comarques com el Baix Camp (8.646), el Gironès (7.473
persones), Osona (6.071 persones), l’Anoia ( 5.703 persones), la comarca de la Selva (5.510 persones) i
el Garraf (5.357 persones).

Entre 5.000 i 1.000 persones amb discapacitat hi ha 14 comarques per sota dels 1.000 efectius hi ha 13
comarques.

Es constata que 8 comarques tenen el 71’38 per cent de la població discapacitada i es tracta de
comarques d’àmbit urbà, excepte el Segrià. Per tant, es pot afirmar que hi ha diferències en quant al
nombre de població que es concetra en zones urbanes o rurals. L’àmbit metropolità és on que concentra
més població discapacitada, 78 per cent, i es tracta de la zona urbana i industrial i a on es poden trobar la
major part de població en edat laboral. Aquesta àrea és una zona important per tal de dur a terme alguna
mesura en l’àmbit laboral per a la discapacitat.

3.- Distribució per edats de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya

Segons les xifres que ofereix el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat a Catalunya hi
ha un total de 385.173 persones que presenten algun tipus de discapacitat. 188.707 són homes (48’99%) i
196.466 són dones (51%), les dones superen en població als homes en un 2 per cent.

16

Taula 3: Població discapacitada a Catalunya. Any 2007.

% sobre
Total % sobre % sobre el total
Edats Homes el total Dones
discapacitats el total de dones
d’homes
De 00 a 03 anys 1.128 0’29% 635 0’33% 493 0’25%

De 04 a 05 anys 1.489 0’39% 896 0’47% 593 0’3%

De 06 a 15 anys 10.901 2’83% 6.900 0’03% 4.001 0’02%

De 16 a 17 anys 2.589 0’67% 1.560 0’82% 1.029 0’52%

De 18 a 19 anys 2.587 0’67% 1.580 0’83% 1.007 0’51%

De 20 a 34 anys 33.848 8’79% 20.007 10’6% 13.841 7’04%

De 35 a 44 anys 43.580 11’31% 24.681 13’07% 18.899 9’62%

De 45 a 54 anys 55.434 14’39% 28.569 15’13% 26.865 13’67%

De 55 a 64 anys 76.336 19’82% 37.653 19’95% 38.683 19’69%

De 65 a 74 anys 72.858 18’92% 34.766 18’42% 38.092 19’39%

De 75 anys i més 84.423 21’92% 31.460 16’67% 52.963 26’96%

Total 385.173 100% 188.707 100% 196.466 100%


17

Gràfic 1: Població discapacitada a Cataunya 2007:
De 0 a 3 anys
Població discapacitada 0% edats. Catalunya 2007.
per
De 4 a 5 anys
0%
De 6 a 15 anys
3%
De 16 a 17 anys
1%
De 18 a 19 anys
1%
De 20 a 34 anys
D 75 anys i més
9%
22%
De 0 a 3 anys
De 35 a 44 anys De 4 a 5 anys
11%
De 6 a 15 anys
De 16 a 17 anys
De 18 a 19 anys
De 20 a 34 anys
De 35 a 44 anys
De 45 a 54 anys
De 55 a 64 anys
De 65 a 74 anys De 45 a 54 anys
19% De 65 a 74 anys
14%
D 75 anys i més

De 55 a 64 anys
20%


La lectura de la taula 3 així com el gràfic 1 permeten constatar que:

• els homes tenen més efectius en les edats d’entre 20 i 44 anys i les dones els superen en l’edat de
75 anys o més.
• La distribució per edats global presenta una corba ascendent des dels 20 anys fins a l’edat dels 64
anys, que disminueix lleugerament.
• Els infants discapacitats menors de 16 anys, aquelles que no tenen l’edat laboral, sumen un total
de 13.518 (3’51%).
• Les persones discapacitades que es troben en edat laboral, entre els 16 i els 64 anys, sumen
un total de 214.374 persones el que suposa un 55’66 per cent. Per tant la meitat de la
població discapacitada a Catalunya es troba en edat laboral, sent la franja d’entre 55 i 64
anys aquella que te més efectius, un total de 76.336 persones (19’82%), seguida de la que
compren entre 45 i 54 anys, 55.434 persones (14’39%).
• Les persones amb discapacitat a Catalunya que supera l’edat laboral sumen un total de 157.281
persones (40’83%). A la llum de les dades podem especificar que la meitat de la població

18

discapacitada de Catalunya es troba en edat laboral i que l’altre meitat és una població envellida
que es troba per sobre de l’edat de jubilació.

Per tant ens trobem amb un nombre molt elevat d’efectius aptes per situar-se en l’àmbit laboral i la resta
en l’àmbit post-laboral o terapèutic.

4. Distribució de la població amb discapacitat reconeguda a Catalunya per grau de minusvalia

Les persones amb discapacitat es poden classificar segons el grau de minusvalia que tenen.

De forma establerta hi ha tres graus de minusvalia:

• del 33 al 64 per cent es considera primer grau,
• del 65 al 74 per cent es considera el segon grau i
• el tercer és aquell superior al 75 per cent de minusvalia.

La lectura de la taula nº 4 i el gràfic nº 2 permeten constar la dsitribució de la població discapacitada
reconeguda per graus de minusvalia.

Taula 4: Persones amb discapacitat segons el grau. Catalunya 2007:

DEL 33% AL 64% DEL 65% AL 74% 75% I MÉS

Persones amb discapacitat 206.453 (53,60%) 102.349 (26,57%) 76.371 (19,83%)

19

Gràfic 2: Població discapacitada segons el grau de discapacitat. Catalunya 2007:

Població discapacitada segons el grau de discapacitat.Catalunya 2007 (xifres
relatives).

20%

Del 33%al 64%
Del 65%al 74%
75%i més

53%

27%


A Catalunya, segons el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, hi ha un total de
206.453 persones que tenen el primer grau de minusvalia (53’6%), la meitat de la població
discapacitada. De la resta, 102.349 tenen entre el 65 i el 74 per cent (26’57%), i 76.371 persones tenen
el grau màxim de discapacitat (19’83%).

Sent la població discapacitada d’entre el 33 i el 64 per cent la majoritària i aquella que es objecte per a la
contractació com a treballadors discapacitats en CET, com en altres centres de treball, prenem atenció en
aquest subcol·lectiu de discapacitats ja que són els que potencialment es troben en el mercat de treball o
de forma activa.

5.- Distribució de les persones per tipus de discapacitat

Els tipus de discapacitats es poden classificar en cuatre categories:
• els físics,
• els psíquics,

20

• els mentals i
• els sensorials.

Els discapacitats físics es composen de dues subcategories, els motòrics i els no motòrics.

La taula 5 i el gràfic 3 ens permeten visualitzar la distribució de la població discapacitada, segons la
classificació acabada de presentar.

Taula5: Població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 2007:

Tipus de Discapacitat Total Percentatges

Físics motòrics 131.098 34’04%

Físics no motòrics 97.212 25’24%

Visuals 28.994 7’53%

Auditius 18.604 4’83%

Psíquics 40.854 10’61%

Malalts Mentals 67.548 17’54%

No consta 863 0’22%

Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008

21

Gràfic 3: Població discapacitada segons tipus de discapacitat. Catalunya 2007:

Població discapacitada a Catalunya segons tipus de discapacitat 2007

0,22
17,54

34,04
Discapacit at s f í sics mot òrics
10,61 Discapacit at s f í sics no mot òrics
Visuals
Audit ius
Psí quics
Malalt s ment als
4,83 No hi const a

7,53
25,24

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la
Generalitat de Catalunya 2008.

A Catalunya hi ha un total de 131.098 persones amb discapacitat motòrica (34’04%) i 24.283 amb
discapacitat física no motòrica (25’24%). En global formen 228.310 (61’28%) persones que tenen alguna
discapacitat física. És el col·lectiu de discapacitats més nombrós, seguit dels malalts mentals que són un
total de 67.548 persones (17’54%).

Els discapacitats físics i els malalts mentals són les les tipologies de minusvalia que engloben el 78’82
per cent de la població discapacitada de Catalunya i per tant són succeptibles de ser objecte de les
contractacions de treball o objecte de les polítiques públiques en matèria de treball.

Els discapacitats psíquics formen un total de 40.854 persones (10’61%). Els discapacitats sensorials
s’agrupen en auditius, 18.604 persones, i visuals, 28.994 persones, que en global sumen un 12’36 per
cent.

22


En el curs escolat entre 1998 i 2007 lla població discapacitada a Catalunya ha augmentat de 207.189
persones a 385.173. Significa un augment del 46,21 per 100 en nou anys.
Per la realització d’aquest apartat s’han elaborat les taules 6 i 7 així com el gràfic 4.

Taula 6 : Evolució de la població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 1998-
2007:
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Motòrica 63.880 68.877 76.578 84.747 91.685 99.940 109.379 117.745 126.197 131.098
Física no
58.552 65.461 71.670 76.267 78.855 83.967 90.116 95.028 99.256 97.212
motòrica
Visual 17.655 19.027 20.787 22.409 23.393 24.961 26.629 28.078 29.268 28.994
Auditiva 8.065 8.642 9.552 10.680 11.727 12.939 14.423 15.838 17.329 18.604
Psíquica 31.858 33.120 34.006 35.011 35.745 37.006 38.235 39.164 40.100 40.854
Malaltia
24.972 28.333 32.419 37.994 42.540 48.458 54.042 59.701 64.448 67.548
mental
No consta 2.207 976 931 877 826 789 760 976 929 863
Total 207.189 224.436 245.943 267.985 284.771 308.060 333.584 356.530 377.527 385.173
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)
2008.

Taula 7 : Taxes de creixement interanual de la població discapacitada segons el tipus de
discapacitat. Catalunya 1998-2007:

1998- 1999- 2000- 2001- 2002- 2003- 2004- 2005- 2006-
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Motòrica 2,20% 3,10% 3,00% 2,40% 2,70% 2,80% 2,30% 2,20% 1,30%
Física no
3,10% 2,50% 1,70% 0,90% 1,70% 1,80% 1,40% 1,10% -0,50%
motòrica
Visual 0,60% 0,70% 0,60% 0,30% 0,50% 0,50% 0,40% 0,30% -0,10%
Auditiva 0,30% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,40% 0,30%
Psíquica 0,60% 0,40% 0,40% 0,30% 0,40% 0,40% 0,30% 0,20% 0,20%
Malaltia
1,50% 1,70% 2,10% 1,60% 1,90% 1,70% 1,60% 1,30% 0,80%
mental
No consta -0,50% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,10% 0,00% 0,00%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2008.

23

Gràfic 4: Evolució de la població discapacitada segons el tipus de discapacitat. Catalunya 1998-
2007:

Ev o l u c i ó de l a pob l a c i ó di sc a p a c i t a da se g on s e l t i pus de di sc a pa c i t a t . C a t a l un y a 19 9 8 - 2 0 0 7 .

140000

120000

100000

Motòr i ca
Físi ca no motòr i ca
80000
Vi sual
Audi ti va
Psíqui ca
60000
Mal al ti a mental
No consta

40000

20000

0
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

A ny s

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
2008.

Els discapacitats físics, motòrics i no motòrics i els malats mentals són aquelles categories que
augmenten en major proporció. La tendència és que en els tres últims anys el creixement és menys
acusat.

Els motòrics creixen un 17’45 per cent en nou anys, mentre que els malals mentals ho fan amb un 11’05
per cent i els no motòrics en un 10’04 per cent.

En resum, els físics i els malalts mentals són els col·lectius que predominen i augmenten
progressivament de forma més ràpida que les demés categories.

Els discapacitats sensorials i els discapacitats psíquics creixen entorn al 2 per cent cada categoria. Aquest
últim col·lectiu és el que creix de manera més lenta.

24

1. Introducció





6. Psíquics

7. Malats mentals

25

1. Introducció

Les tipologies i el grau de discapacitat de les persones és determinant a l’hora de ser succeptible d’un
contracte de treball en un Centre Especial de Treball o en qualsevol altre empresa. Els CET’s contracten
a persones que tenen entre un 33% i un 64% de discapacitat i exepcionalment a persones amb més d’un
65%. Les persones amb discapacitat física i psíquica són aquells col·lectius més contractats.

L’objectiu d’aquest nou apartat es esbrinar quines són les característiques de la població discapacitada
per poder comprovar l’efectivitat en la tasca de la integració social i de la igualtat d’oportunitats per a les
persones discapacitades a Catalunya.

Es tracta de comparar quina és la naturalesa de la població discapacitada i quin és el perfil de les
persones que es contracten en els CET’s per establir quin és el grau d’integració, l’accessibilitat del
col·lectiu a un lloc de treball i si aquesta s’estableix de forma equitativa.

Per assolir l’objectiu proposat en aquest apartat es defineixen els perfils de la població discapacitada de
Catalunya segons el grau i la tipologia de discapacitat i la seva distribució per edats.


Les persones amb discapacitat física motòrica a Catalunya són un total de 131.098 el que correspón a un
terç del total de població discapacitada.

Per saber la població amb discapacitat mòtorica del 33 al 64 per 100 s’ha cosntruit la taula 8 que recull la
disitribució d’aquest perfil de persones per edats i gènere amb data de 2007 a Catalunya. La gràfica nº 5
recull la distribució de la població discapacitada motòrica per grau i grups de edat.

26

Taula 8: Població discapacitada física motòrica amb un grau entre el 33% i el 64% de
minusvalia. Distribució per edats i gènere. Catalunya 2007:
% Sobre
Físics Motòrics % Sobre el % Sobre el
Edats Homes Total Dones
del 33% al 64% Total Total De Dones
D’homes
De 0 a 3
173 0,13% 104 0’27% 69 0’15%
anys
De 4 a 5
200 0,15% 107 0’28% 93 0’2%
anys
De 6 a 15
832 0,63% 463 1’2% 369 0’83%
anys
De 16 a
196 0,15% 107 0’28% 89 0’2%
17anys
De 18 a 19
185 0,14% 93 0’24% 92 0’2%
anys
De 20 a 34
4.399 3,36% 2.528 6’52% 1.871 4’2%
anys
De 35 a 44
7.869 6,00% 4.487 11’6% 3.382 7’58%
anys
De 45 a 54
12.905 9,84% 6.808 17’57% 6.097 13’66%
anys
De 55 a 64
19.665 15,00% 9.350 24’13% 10.315 23’11%
anys
De 65 a 74
19.087 14,56% 8.433 21’76% 10.654 23’9%
anys
De 75 anys
17.867 13,63% 6.266 16’17% 11.601 27%
i més
Total 83.378 63,60% 38.746 100% 44.632 100%
Ciutadania de la Generalitat de Catalunya 2008

Per edat

La distribució per edats que proporciona la taula 8 permet constatar la següent informació:

• hi ha un total de 65.240 persones que tenen entre 16 i 64 anys(49’76%).
• El nùmero d’efectius entre 55 i 64 anys es de 27.708 persones (21’13%).
• 28.458 (21’7%) dels discapacitats motòrics tenen entre 65 i 74 anys, el que suposa estar en
situació de jubilació.
• 35.109 persones (26’78%) tenen 75 o més anys. Per tant es tracta d’una població envellida.
27

La gràfica 4 permet conèixer la distribució de la població discapacitada motòrica per grau de minusvalia
i per edat.

Gràfic 4: Població discapacitada motòrica per grau i grups d’edat. Catalunya 2007:

Població discapacitada motòrica per grau i grups d'edat. Catalunya 2007.

16,00
15,00
14,56
14,00 13,63

12,00

10,00 9,84

Percenattge de població
(xifres relatives)
8,00
Físics motòrics Del 33% al 64%
Físics motòrics Del 65% al 74%

6,00 6,00 Físics motòrics 75 % o més

4,00
3,36

2,00

0,63
0,13 0,15 0,15 0,14
0,00
De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i
anys anys 15 17 19 34 44 54 64 74 més
Edats

Ciutadania 2008.

La lectura d’aquesta gràfica permet obtenir la següent informació:

• el 83.378 (63’59%) dels físics motòrics tenen entre el 33% i el 64%,
• el 24.769 (18’89%) tenen entre 65 i 74%, i
• 22.951 (17’50%) tenen 75% o més de discapacitat.

Respecte al primer grau de discapacitat,

• 38.752 (46’47%) persones corresponen a les edats entre 55 a 64
anys, al voltant de 19.000 persones cada categoria.
• 12.905 (15’47%) tenen entre 45 i 54 anys, i
• 17.867 (21’42%) persones tenen 75 anys o més.
28

Aquestes tres categories d’edat constitueixen el 83’36 per cent del primer grau de discapacitat, el
majoritari en els discapacitats físics.

El total de persones que estan en edat laboral són 45.219 persones, el 54’23 per cent.

Un total de 47.720 (36’4%) persones es troben entre els altres dos graus de discapacitat. Per aquestes
dues subcategories observem que en terme d’edats els col·lectius amb més grau de discapacitat
acostumen a ser més envellits. Encara que la majoria es troben entre les tres franges d’edat abans
comentades, ara el gruix de discapacitats, 7.908 persones (6’03% del total de motòrics), i 9.334 persones
(7’11%), respectivament al grau de discapacitat segon i tercer, tenen 75 anys o més.

Variable gènere

Pel que respecte a la variable gènere les xifres ens mostren que entre els físics motòrics hi ha més dones
que homes.


Els discapacitats físics no motòrics són la segona tipologia amb més persones amb un total de 97.212
persones ( 25’23%). La gràfica nº 5 proporciona informació sobre la distribució de la població
discapacitada fisica no motòrica segons el grau de discapacitat i per grups de edat a Catalunya per l’any
2007.

29

Gràfic 5: Població discapacitada fisica no motòrica segons el grau de discapacitat i grups d’edat .
Catalunya 2007:

Població discapacitada no motòrica segons grau de discapacitat i grups d'edat, Catalunya 2007.
(xifres relatives)

18,00
17,20

16,00

14,48
14,00
12,76
12,00

10,00
Percentatge de població
(xifres relatives) Físics no motòrics Del 33% al 64%
8,00 7,73 Físics no motòrics Del 65% al 74%
Físics no motòrics 75% o més

6,00

4,40
4,00

2,16
2,00
0,63
0,16 0,13 0,17 0,15
0,00
anys anys 15 17 19 34 44 54 64 74 més
Edat

Ciutadania 2008.

Per grau de discapacitat

Atenent als diferents graus de discapacitat, la lectura de la gràfica 5 permet destacar la següent
informació:

• 58.289 persones diescapacitades fisiques no motìriques tenen un grau de discapacitat entre
el l 33% i el 64% (59’96%),
• 25.875 persones el tenen entre el 65% i el 74% (26’61%) i
• 13.048 persones teenen un 75% o més (13’42%).

Es vol resenyar que el primer grau de discapacitat es el que abarca més població.

30

Per edat

Pel que respecte a la distribució per edats trobem que té una naturalesa més dispersa que l’altre grup de
físics, tot i que les edats més avançades tenen el gran gruix de població.

Per trams d’edat, es constata la següent distribució percentual:

• 12.500 persones (12’85%) tenen entre 45 i 54 anys.
• 21.998 persones (22’62%) tenen entre 55 a 64 anys i
• 25.438 persones (26’16%) tenen entre 65 i 74 anys,
• 24.283 persones (24’97%) tenen 75 anys o més,

El 86’6 per cent de les persones discapacitades fisiques no motòriques tenen edats de 45 anys cap
endavant, sent les dues últimes franges les que abarquen la meitat del col·lectiu (51’13%). Per tant les
persones físiques no motòriques també les podem situar en un entorn de jubilació avançada.

Aquells que tenen entre 45 i 64 anys que podrien estar en actiu però també amb possibilitat de
prejubilació formen un total de 34.498 persones (35’48%).

El total de persones en edat laboral són 46.209 (47’53%), 27.120 són homes (27’9%) i 19.089 dones
(19’64%).

Tot seguit, es centra l’atenció en les persones discapacitades fisiques no motòriques amb un grau de
discapacitat entre el 33 i el 64 per cent. Per poder fer l’anàlisi d’aquest perfil s’ha construit la taula nº 9
que permet saber la distribució absoluta de la població amb discapacitat física no motòrica amb primer
grau de minuvsalia i la seva dsitribució per edat i per gènere.

31

Taula 9: Població amb discapacitat física no motòrica amb grau de minusvalia entre el 33% i el
64%. Distribució per edat i gènere. Catalunya 2007:
Físics no % Sobre el
% Sobre el % Sobre el
Edats Motòrics del Homes Total Dones
Total Total de Dones
33% Al 64% D’homes
De 0 a 3 anys 151 0,16% 76 0’22% 75 0’32%
De 4 a 5 anys 128 0,13% 71 0’2% 57 0’25%
De 6 a 15 614 0,63% 351 1% 263 1’13%
De 16 a 17 162 0,17% 97 0’28% 65 0’28%
De 18 a 19 149 0,15% 92 0’26% 57 0’25%
De 20 a 34 2.097 2,16% 1.195 3’4% 902 3’89%
De 35 a 44 4.274 4,40% 2.441 6’87% 1.833 7’9%
De 45 a 54 7.519 7,73% 4.380 12’48% 3.139 13’54%
De 55 a 64 14.072 14,48% 9.157 26’08% 4.915 21’19%
De 65 a 74 16.723 17,20% 10.750 30’63% 5.973 25’75%
De 75 i més 12.400 12,76% 6.490 18’49% 5.910 25’48%

Total 58.289 59,96% 35.100 100% 23.189 100%

Per edat

Focalitzant-nos en el subgrup d’aquells que tenen un grau d’entre el 33% i el 64%, la seva distribució per
d’edats es la segúent:

• 12.400 persones (12’75%) tenen 75 anys o més.
• 16.723 persones (28’68% del total de primer grau) tenen entre 65 i 74 anys,
• 14.072 (24’14%) tenen entre 55 i 64 anys i
• Només 7.519 persones (12’89%) tenen entre 45 i 54 anys, aquells que estaries en edat
activa.
En aquest grup el total de persones en edat laboral són 28.273 (48’5%), 29’8 per cent són homes i
18’7 per cent dones.

32

Per gènere

Respecte a les diferències de gènere, en aquest cas els homes superen a les dones en 10.916 persones,
sent 54.064 homes (55’61%) i 43.148 dones (44’39%). També en el subgrup que tenen entre 33% i 64%
de discapacitat els homes són superiors en 11.011 efectius (20%). En la franja d’edat d’entre 65 a 74
anys els homes doblen a les dones en pràcticament 5.000 persones. Les dones tendeixen a ser una mica
més joves que els homes en xifres relatives.


El conjunt de discapacitats visuals formen un total de 28.994 persones (el 7’52% del total de població
discapacitada), és tracta del cinqué subgrup més nombrós de discapacitats.

Per fer l’anàlisi de característiques d’aquest nou col.lectiu de persones, s’han construit la taula nº 10 que
recull la població discapacitada visual per grau i grups d’edat i la seva gràfica corresponent.

Taula 10: Població discapacitada visual per grau i grups d’edat. Catalunya 2007:
Visuals del 33% al Visuals del 65% al Visuals del 75% o
Edats
64% 74% Més
De 0 a 3 anys 36 0,12% 13 0,04% 15 0,05%
De 4 a 5 anys 36 0,12% 6 0,02% 28 0,10%
De 6 a 15 anys 167 0,58% 69 0,24% 176 0,61%
De 16 a 17 anys 29 0,10% 15 0,05% 67 0,23%
De 18 a 19 anys 26 0,09% 13 0,04% 65 0,22%
De 20 a 34 anys 523 1,80% 225 0,78% 823 2,84%
De 35 a 44 anys 1.014 3,50% 379 1,31% 1.155 3,98%
De 45 a 54 anys 1.361 4,69% 536 1,85% 1.641 5,66%
De 55 a 64 anys 1.759 6,07% 1.068 3,68% 2.560 8,83%
De 65 a 74 anys 1.784 6,15% 1.233 4,25% 2.786 9,61%
De 75 anys i més 1.955 6,74% 1.574 5,43% 5.857 20,20%
Total 8.690 29,97% 5.131 17,70% 15.173 52,33%

33

Gràfic 6: Població discapacitada visual per grau i edat.Catalunya 2007:

Població discapacitada visual segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives)

25,00

20,20
20,00

15,00

(xifres relatives) Visuals Del 33% al 64%
Visuals Del 65% al 74%
10,00 9,61 Visuals 75% o més
8,83

5,66
5,00
3,98
2,84

0,61
0,05 0,10 0,23 0,22
0,00
De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a 15 De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i
anys anys 17 19 34 44 54 64 74 més
Edat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i
Ciutadania 2008.

Per edat

Atenent a la distribució per edats veiem que els efectius de les diferents franges d’edat estan més
dispersos que en altres tipologies, tot i que en major grau en edats velles. Les xifres més destacades són
les que van des dels 35 fins als 75 anys o més, de major a menos quantia:

• 9.386 persones tenen 74 anys o més (32’37%),
• 5.803 tenen entre 65 i 74 anys (20%),
• 5.387 entre 55 i 64 anys (18’57%),
• 3.538 tenen entre 45 i 54 anys (12’20%) i
• 2.548 entre 35 i 44 anys (8’78%).

34

La meitat dels discapacitats visuals es troben a les últimes franges d’edat, per tant també és tracta d’una
població envellida tot i que trobem més persones en altres franges d’edat més joves en comparació amb
altres tipologies de discapacitats.

Per grau de discapacitat visual

Una de les singularitats dels discapacitats visuals és que:

• la meitat de població, 15.173 persones (52’33%), tenen un grau superior al 75 %,
• seguida dels que tenen entre el 33% i el 64% que són un total de 8.690 persones (30%), i

els que tenen entre el 65% i el 74% són 5.131 (17’69%).

Si ens centrem en el grup amb més gran discapacitat visual, es constata que:
• 5.857 persones tenen més de 75 anys (38’6%),
• 2.786 tenen entre 65 i 74 anys (18’36%),
• 2560 entre 55 i 64 anys (16’87%) i
• un total de 2796 tenen entre 35 i 54 anys (18’42%).

La meitat dels discapacitats visuals es troben en edat de jubilació (56’96%) i junt amb el 35’29 per cent
de les edats compreses entre els 35 i els 55 anys formen pràcticament la totalitat del discapacitats visuals
amb un grau superior al 75% (92’25%).

Per génere

Respecta al gènere, les dones són més nombroses que els homes. Elles formen un total de 16.172
(55’77%) i ells són 12.822 homes (44’22%). Les diferències s’anulen en el grup de discapacitat d’entre
el 33% i el 64%, on cada sexe és la meitat del subgrup: 4.376 homes i 4314 les dones, on ells les superen
per 62 persones. Tant els homes com les dones predominen en les últimes franges d’edat.

35


Les persones amb discapacitat auditiva són les menys nombroses amb un total de 18.604 persones
(4’8%). Es tracta del subgrup que es concentra en una forquilla més ampli d’edats que van des dels 20
anys fins als 75 i més. Per poder fer la seva anàlisi detallada de característiques s’han el.laborat la taula
nº 11 i la gràfica nº 7.
Gràfic 7: Població amb discapacitat auditiva segons el grau i edat. Catalunya 2007:

Població discapacitada auditiva segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007 (xifres relatives)

16,00 15,78

14,00
13,42 13,47

12,00
11,07

10,00
9,01
Percentatges de població
(xifres relatives)
8,00 7,71
Auditius Del 33% al 64%
Auditius Del 65% al 74%
Auditius 75% o més
6,00

4,00
2,82
2,00

0,45 0,48 0,55 0,64
0,00
anys anys 15 17 19 34 44 54 64 74 més
Edat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania
2008.

Per edats

Aquelles persones amb discapacitat auditiva que tenen entre 55 i 64 anys són els que concentren més
població amb 4.007 persones (21’53%). Les dues franges anteriors concentren 4.497 persones (25%),
repartides de foma equitativa entre les dues categories. I les dues últimes franges d’edat tenen un total de
6.843 persones (36’78%), també distribuides de forma equitativa. Si sumem les últimes cuatre categories
tenim més de la meitat de la població discapacitada auditiva (58’31%), i per tant podem establir que
també es tracta d’una població envellida encara que amb un grau de dispersió superior que a altres
tipologies.

36

Per grau de discapacitat auditiva
Pel que fa al grau de discapacitat:

• 14.029 persones tenen entre el 33% i el 64 % de discapacitat (75’4%),
• 3.810 entre el 65% i el 74% (20%) i
• la resta, 765 persones, el 75 % o més de discapacitat.

En resum, predomina, les persones amb problemes auditius lleus i no de sords profunds.

Persones amb discapacitat auditiva de primer grau

Taula 11: Població amb discapacitat auditiva del 33% al 64% per edat. Catalunya 2007:
Discapacitats % Sobre el % Sobre El
% Sobre el
Edats Auditius del 33% Homes Total Dones Total de
Total
al 64% D’homes Dones
De 0 a 3
83 0,45% 49 0’69% 34 0’49%
anys
De 4 a 5
90 0,48% 43 0’61% 47 0’67%
anys
De 6 a 15
525 2,82% 284 4’03% 241 3’46%
anys
De 16 a 17
102 0,55% 59 0’84% 43 0’61%
anys
De 18 a 19
119 0,64% 54 0’77% 65 0’93%
anys
De 20 a 34
1.435 7,71% 770 10’91% 665 9’53%
anys
De 35 a 44
1.677 9,01% 845 11’98% 832 11’93%
anys
De 45 a 54
2.060 11,07% 950 13’47% 1.110 15’92%
anys
De 55 a 64
2.935 15,78% 1.483 21’02% 1.452 20’82%
anys
De 65 a 74
2.497 13,42% 1.336 18’94% 1.161 16’65%
anys
De 75 anys i
2.506 13,47% 1.182 16’75% 1.324 18’98%
més
Total 14.029 75,41% 7.055 100% 6.974 100%

37

Si ens centrem en el grups de més població, el del primer grau de discapacitat, trobem que hi ha una
distribució més homogènia de les edats. Des dels 45 anys fins als 75 i més, per a cada franga d’edat hi ha
al voltant de 2.000 persones, sent més nombrosa la franga d’entre 55 i 64 anys amb 2.935 persones
(20%). Dels 20 anys fins als 44 anys hi ha al voltant de 1.000 persones per a cada categoria, sent un total
de 3.112 persones (22’18%).

Per génere

En quant a les diferències de gènere, les dones superen als homes, sent elles un total de 9.622 dones
(51’72%) i 8.982 homes (48’27%). Únicament superen els homes a les dones en el subgrup de
discapacitats que tenen entre el 33% i el 64%, sent ells el 50’28 per cent i elles el 49’71 per cent.

6. Psíquics

La població amb discapacitat psiquica conforma el cuart tipus de col·lectiu amb discapacitat més
nombrós amb un total de 40.854 persones (10’60% del total de població discapacitada).

38

Gràfic 8: Població discapacitada segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007:

Població discapacitada psíquica segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007
(xifres relatives).

16,00

14,00

12,00

10,00

P e r c e nt a t ge de pobl a c i ó
8,00
( xi f r es r el at i ves)
Psíqui cs Del 33%al 64%
Psíqui cs Del 65%al 74%
6,00
Psíqui cs 75%o més

4,00

2,00

0,00
De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a 15 De 16 a 17 De 18 a 19 De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i
anys anys 34 44 54 64 74 més

E da t

Ciutadania 2008.

La distribució per edats d’aquesta tipologia és la més dispersa de totes. Els computs de població més
elevats es troben en les categories següents: 12.289 persones tenen entre 20 i 34 anys (30%), 7.581
persones tenen entre 35 i 44 anys (18’55%) i juntament amb les 6.594 persones que tenen entre 6 i 15
anys (16’14%) formen més de la meitat de la població dels discapacitat psíquics (64’69%). Les
categories d’edat que agafen des dels 45 anys fins als 64 anys també engloben un gruix important de
població amb un total de 8.002 persones (19’58%). Entre els 16 i els 19 anys trobem un total de 2.949
persones , el 7’2 per cent de la població. La resta de categories, les més joves i la més vella, sumen 2.017
persones el 4’9 per cent. Per tant trobem una població jove amb un nombre elevat de persones
concentrades en edat laboral (dels 20 anys als 64 anys) i també un repuntament de població dels 6 als 15
anys.

La distribució segons els grau de discapacitat és bastant homogènia. Del 33% al 64% es localitza el
major gruix de població, hi ha 18.086 persones (44’26%), i als altres dos graus de discapacitat hi ha,
respectivament, al voltant de 11.000 persones: entre el 65% i el 74% hi ha 11.175 persones (27’35%) i
més del 75% de discapacitat hi ha 11.593 (28’37%).

39

Taula 12: Població amb discapacitat psíquica entre el 33% i el 64% segons edat i gènere,
Catalunya 2007:
Psíquics Ddl 33% Al
Homes Percentatge Dones Percentatge
64%
De 0 a 3
anys 300 0,73% 183 1’6% 117 1’74%
De 4 a 5
anys 562 1,38% 383 3’37% 179 2’67%
De 6 a 15 4986 12,20% 3.283 28’86% 1.703 25’37%
De 16 a 17 1047 2,56% 647 5’69% 400 5’96%
De 18 a 19 807 1,98% 510 4’48% 297 4’42%
De 20 a 34 5730 14,03% 3.439 30’24% 2.291 34’13%
De 35 a 44 2452 6,00% 1.520 13’36% 932 13’89%
De 45 a 54 1356 3,32% 900 7’9% 456 6’79%
De 55 a 64 468 1,15% 301 2’65% 167 2’49%
De 65 a 74 218 0,53% 121 1’06% 97 1’45%
De 75 i més 160 0,39% 87 0’76% 73 1’09%
Total 18086 100% 11.374 100% 6.712 100%

Per tant torna a ser el primer grau de discapacitat, el que es objecte dels centres especials de treball,
aquell amb més fectius. Centrant-nos en aquest subgrup observem que segueix la dinàmica d’edats que el
total. Hi ha una concentració de població entre els 20 anys i els 54 anys. La majoria és població que es
troba en edat laboral, formen un total de 9.538 persones, que composen la meitat dels discapacitats que
tenen entre el 33% i el 64% de discapacitat. Entre els 6 i els 15 hi ha 4.986 nens que sumats al grup
anterior fan un total del 80% de la població. Aquesta última categoria més nombrosa conformen les
persones potencials per a entrar a treballar en CET’s. Amb una mica més de 1.000 persones trobem les
categories d’entre 16 i 17 anys (1.047 persones) i de 45 a 54 anys (1.356 persones), les dues franges
d’edat quu marquen l’entreda i la sortida al mercat de treball per als discapacitats. En els altres dos graus
de discapacitat la població es concentra entre els 20 i els 64 anys i no hi ha el repuntament dels nens de
6 a 15 anys.

Pel que fa a les diferencies de gènere trobem que és la segona categoria on els homes superen a les dones
(6.646 homes més). Hi ha 23.750 homes (el 58’13%) i 17.104 dones (41’86%). I aquesta dinàmica es
homogènia per als diferents graus de discapacitat com també en l’evolució de per edats de tot el subgrup.

40

7. Malats mentals

Els malalts mentals són el tercer col·lectiu més nombrós després dels discapacitats físics, fent un total de
67.548 persones (17’53%). És per tant el grup de discapacitats més gran amb algún problema no
físic.

Per la realització d‘un estudi detallat de les característiques d’aquest col.lectiu de persones s’han elaborat
la taula 13 i el gràfic nº 9.

Taula 13: Població amb malaltia mental segons grau i edat. Catalunya 2007:
Malalts Mentals del 33% Malalts Mentals del 65%
Edats Al 64% Al 74%
De 0 a 3 anys 1 0,00% 0 0%
De 4 a 5 anys 17 0,03% 1 0,00%
De 6 a 15 anys 673 1,00% 33 0,05%
De 16 a 17 anys 174 0,26% 34 0,05%
De 18 a 19 anys 195 0,29% 73 0,11%
De 20 a 34 anys 2.480 3,67% 4.277 6,33%
De 35 a 44 anys 3.630 5,37% 7.488 11,09%
De 45 a 54 anys 5.079 7,52% 7.481 11,08%
De 55 a 64 anys 6.386 9,45% 6.422 9,51%
De 65 a 74 anys 3.200 4,74% 3.561 5,27%
De 75 anys i més 1.588 2,35% 2.059 3,05%
Total 23.423 34,68% 31.429 46,53%

41

Gràfic 9: Població amb malaltia mental segons grau i edat. Catalunya 2007:

Població discapacitada amb malaltia mental segons grau de discapacitat i edat. Catalunya 2007
(xifres relatives)

12,00

10,00

8,00

(xifres relatives)
6,00
Malalts mentals Del 33% al 64%
Malalts mentals Del 65% al 74%
Malalts mentals 75% o més

4,00

2,00

0,00
anys anys 15 17 19 34 44 54 64 74 més
Edat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de la web del Departament d’Acció Social i Ciutadania
2008.

La seva distribució per edats

En les edats trobem que els que tenen entre 55 i 64 anys són els més nombrosos amb 14.272 persones
(21’12%), seguit dels que tenen entre 45 i 54 anys amb 13.542 persones (20%). La categoria més jove
amb un nombre elevat de població és la franja d’edat dentre 20 a 34 anys amb 7.157 persones (10’5%), i
els que tenen entre 35 i 44 anys formen un total de 11.900 efectius (17’61%).

La seva distribució per graus de discapacitat i edat

Respecte al grau de discapacitat, 23.423 persones tenen entre el 33% i el 64 % (34’67%), 31.429 tenen
entre el 65% i el 74% (46’52%) i 12.696 tenen el 75% o més (18’79%). És el segon grau de discapacitat
en el que hi ha més població amb malaltia mental, el que comporta que la majoria de la població no és
accessible a un lloc de treball en CET’s.

42

La població que te un grau d’entre el 33% i el 64%, el que tenen entre 55 i 64 anys són els més
nombrosos (6.386 persones 27’26%), seguit d’aquells que tenen entre 45 i 54 anys amb 5.079 persones
(21’68%). Els més joves d’entre 20 i 44 anys sumen un total de 6110 persones (26’08%), i els més vells
d’entre 65 i 75 anys o més sumen 4.788 persones (20’44%).

Es conclou que el 95 per cent de la població amb malatia mental del 33% al 64 % es troben entre
els 20 i els 75 anys, i que la meitat d’aquests tenen entre 45 i 64 anys.

Per al segon grau de discapacitat veiem que la població tendeix a ser una mica més joves que en el
primer grau. 14969 persones tenen entre 35 i 54 anys formant el 47’62 per cent de la població en aquest
subgrup. Si hi sumem aquells que tenen entre 55 i 64 anys, 6.422 (20’43%), i els de 20 a 34 anys, 4.277
(13’60%), conformen el 81’65 per cent de la població d’entre 33% i 64% de discapacitat. Aquelles que
tenen entre 65 anys i 75 o més són un total de 5.620 (17’88%), sent més nombrós la primera categoria.
Les demés categories, les més joves no tenen pràcticament efectius de població (141 persones 0’45%).

Per al tercer grau de discapacitat hi ha 12.696 persones, de les quals 7.451 tenen 75 a o més anys
(58’68%), 1.549 tenen entre 65 i 74 anys (12’2%) i 1464 persones entre 55 i 64 anys (11’53%), formant
així el gran grux d’aquesta categoria.
La seva distribució per gènere

Pel que repecte al gènere, les dones amb malatia mental són un total de 37.743, el 55’87 per cent de la
població, i els homes són 29.805, un 44’12 per cent. S’ha de senyalar que les dones són present en un
grau major que els homes, de manera més accentuada en el primer grau de discapacitat (5.317 dones
més). En canvi en el segon grau els homes són més que les dones amb una diferencia de 727 efectius.


Centrem la nostra atenció en el col.lectiu de persones que te el primer grau de discapacitat

Si ens centrem en el col·lectiu que s’engloba en el primer grau de discapacitat, més del 50 per 100 de la
població és major de 20 anys, sent la franja d’edat de 55 a 64 anys la que rep més efectius: 43.178
persones (11’21%) seguida de la franga de 65 a 74 (10’89%).
43

Gràfic 10 : Discapacitats amb un grau d’entre el 33% i el 64%, segons edat i sexe, Catalunya 2007:

Persones amb discapacitat del 33% al 64% segons edat i sexe. Catalunya 2007

12,00

10,00

8,00

(xifres relatives)
6,00
Del 33% al 64% Homes
Del 33% al 64% Dones

4,00

2,00

0,00
De 0 a 3 De 4 a 5 De 6 a 15 De 16 a De 18 a De 20 a De 35 a De 45 a De 55 a De 65 a De 75 i
anys anys 17 19 34 44 54 64 74 més
Edats

Les persones amb discapacitats reconegudaes en edats compreses entre els 45 i els 54 anys son
26.962 persones (7% de la població amb discapacitat).
Les persones amb més de 75 anys representen també un 7% d’aquest univers. Els menors de 20 anys
tenen xifres inferiors a l’1%, excepte els que tenen entre 6 i 14 anys on trobem un 2’44% de població.

En totes les franges d’edat els homes són el col·lectiu més nombrós excepte en l’última franga d’edat en
que les dones tenen una major presència en efectius.

Com ja s’ha comentat anteriorment, 214.374 persones discapacitades tenen edats compreses entre els
16 i els 64 anys, el que suposaria ser persones demandants de treball. El 54’42 per cent (116.670
persones) tenen un grau de discapacitat comprès entre el 33% i el 64% sent així el col·lectiu
empleable de discapacitats a Catalunya.

Segons l’Encuesta de Discapacidades, Deficiencias y Salud (EDDS) de 1999 (INE;1999) a Catalunya hi
havia un total de 213.535 persones discapacitades, de les quals 79.377 es trobaven en actiu:

44

• 60.700 estaven treballant (76’47%), 37.143 eren homes (61’19%)i 23.558 dones (38’81%), i
• els aturats eren un total de 18.677 (23’52%), 9.833 homes (52’65%) i 8.844 dones (47’35%).

Les úniques dades de que disposem per a l’any 2007 és el nombre de treballadors discpacitats que
treballen en els Centres Especials de Treball (CET).

Segons el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya hi ha 10.517 persones discapacitades
que es troben treballant en un CET a Catalunya. Fins a juny, a l’any 2008 s’han realitzat 4.343
contractes a discpacitats a Catalunya i 2.028 han estat per CET’s (46’7%)1.

1
Dades extretes de documentación interna del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya en suport informàtic,
data del 31 de decembre de 2007. La consulta es va realitzar en el mes de juliol de 2008.
45

1. Introducció

2. Distribució geogràfica dels treballadors amb discapacitats que treballen en
Centres Especials de Treball a Catalunya

3. Distribució per edat i génere dels treballadors amb discapacitats que treballen en
Centres Especials de Treball a Catalunya

4. Treballadors discapacitats que treballen en els CET’s segons tipologia de
discapacitat

5. Modalitats de contractes de treball

46

CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya

CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya

Similar a CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya (20)

Más de Centro de Investigación de Economía y Sociedad

Más de Centro de Investigación de Economía y Sociedad (20)

CIES, Mapa socio economic dels centres especials de treball a catalunya