Comentari PAU de "L'’escola d’'Atenes" de Rafael Sanzio.

1. Rafael Sanzio: L’escola d’Atenes

2. Fitxa tècnica
 Títol: L’escola d’Atenes.
 Autor: Rafael Sanzio (Urbino,






1483 – Roma, 1520).
Cronologia : 1510 - 1511.
Tècnica: pintura al fresc.
Dimensions: 7,72 m (base).
Estil: renaixentista.
Tema: filosòfic.
Localització: Sala de la Signatura
(Ciutat del Vaticà).

3. Obres del mateix autor:
Esposori de la Mare de Déu (1504).

4. La Fornarina (1518 - 1519)

5. Biografia de l’autor
 Rafael va ser, malgrat que morí molt jove, un dels millors i dels
més influents pintors del Renaixement italià. Després d’una
breu formació, va entrar al taller de Il Perugino de qui va
heretar una paleta clara i unes composicions estructurades i
espaioses que no va abandonar en tota la seva carrera.
 Entre els anys 1504 i 1508 es va establir a Florència, on sota la
influència de pintors de molta anomenada, com Miquel Àngel
i Leonardo da Vinci, que aleshores estaven pintant els frescos
de la Sala del Gran Consiglio del Palazzo della Signoria, va
millorar els seus mètodes de representació de la llum i de les
ombres i va integrar a la seva obra aspectes propis del
Cinquecento: la incorporació del moviment a les figures a partir
d’un estudi de l’anatomia, la plasmació de les actituds
dramàtiques dels personatges i la utilització de l’escorç en els
cossos per crear profunditat
Il Perugino: Crist donant les claus a Sant Pere (1481)

6.  També fou en aquest moment quan començà a pintar imatges
de la Mare de Déu amb el Nen, que van tenir una gran
influència posterior. En totes aquestes obres, Rafael va
confirmar i consolidar l'extraordinària posterior. En totes
aquestes obres, Rafael va confirmar i consolidar
l’extraordinària qualitat en el dibuix que havia demostrat ja en
els seus treballs de joventut.
 L’any 1508, i malgrat que només tenia 25 anys, Rafael va ser
cridat pel papa Juli II, que li va encarregar els frescos per decorar
algunes de les estances del palau apostòlic a Roma.
La Verge de la Cadernera

7. Descripció formal
 A l’interior d’un temple d’inspiració romana –segurament
adoptant els projectes de l’arquitecte Bramante per a la
basílica de Sant Pere- Rafael hi disposa geomètricament
diferents grups de personatges, de manera que hi quedi un
espai buit central en el qual situa els dos personatges
principals. Aquests es converteixen en el punt de fuga de la
perspectiva lineal –reforçada per l’arquitectura bramantina- a
partir de la qual s’ordena tota la composició. Malgrat aquest
equilibri formal, l’obra destaca pel seu gran dinamisme,
aconseguit a través de la perfecta representació dels gestos,
les expressions i els moviments de les figures.
 La perspectiva és lleugerament obliqua per corregir el
desequilibri produït pel marc de la porta.
 Tècnicament, cal remarcar la varietat cromàtica utilitzada i
l'excel·lència del dibuix amb què el pintor perfila tots i
cadascun dels detalls i els rostres dels personatges.

8. Temàtica
 El programa iconogràfic del quadre integra les figures dels
representants més destacats de les arts liberals, de la filosofia i
de les ciències, a manera de metàfora de l’esperit cultural del
Renaixement. Organitzats en grups diferents, tots els
personatges se situen al voltant dels dos grans filòsofs de
l’antiguitat clàssica: Plató –amb el rostre de Leonardo da Vinci- i
Aristòtil. El primer, representant de l’idealisme, porta a la mà el
seu llibre Timeu i assenyala amb un dit al cel. Aristòtil,
representant de la filosofia empírica, porta un exemplar de la
seva Ètica i, amb el palmell de la mà girat cap avall, assenyala la
realitat.
 S’hi representen també molts altres filòsofs i savis, entre els
quals hi ha simbolitzades les set arts liberals: la gramàtica, la
retòrica, la dialèctica, la geometria, l’aritmètica, l'astronomia i la
música.

9.  D’aquests personatges cal esmentar Sòcrates, situat d’esquena,
a la dreta de Plató, amb un vestit verd; Pitàgores, assegut a
l’extrem inferior esquerra amb un llibre; Heràclit –amb els trets
facials de Miquel Àngel-, assegut i pensatiu; Euclides, amb un
compàs a la mà i al costat dels seus deixebles, a l’angle inferior
dret; Zoroastre i Ptolemeu, amb l’esfera celeste i el globus
terraqüi respectivament, drets darrere d’Euclides.
 Cal assenyalar que Rafael apareix autoretratat amb un capell
negre, adreçant la mirada a l’espectador, en el grup que hi ha a
la dreta, a la part inferior de la composició. Al costat oposat i a la
mateixa horitzontal, un altre personatge mira directament a
l’espectador. És Hipatia d’Alexandria.

10. Models i influències
 Rafael va mostrar una habilitat innata per al dibuix, un art en
què ha estat considerat entre els millors al llarg de la història. A
aquesta qualitat, el pintor d’Urbino hi va afegir l’aprenentatge
de la tècnica i l’estil de dos grans pintors coetanis: Miquel
Àngel, de qui va aprendre la composició anatòmica, i
Leonardo, de qui va adoptar la tècnica del sfumato i la
distribució de les figures a l’espai compositiu.
 La proposta de Rafael va ser portada a l’extrem pels seus
col·laboradors, especialment per Giulio Romano, que van
derivar cap a l’anticlassicisme manierista. La seva obra, a més,
Annibale Carracci:grans de la Galeria com Annibale Carracci i Nicolas
va inspirar Frescos pintors,
del durant el Barroc, o grans Giulio Romano (esboç de Rafael):
Poussin Pallazzo Farnese
mestres del dibuix com
Batalla de Constanti amb Maxenci
Ingres, ja al segle XIX. L’obra de Rafael va ser considerada un
ideal pictòric a totes les acadèmies, fet que va afavorir que fos
imitat amb fortuna desigual per un gran nombre d’artistes
menors.
Nicolas Poussin: Et in Arcadia Ego
Ingres: L’apoteosi d’Homer