2. (1883 -1946) fou un economista anglès de notorietat mundial. Les seves
idees tingueren un gran impacte en el pensament i la política econòmica
És particularment recordat per apostar per una política governamental
intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i
monetàries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econòmics.
És reconegut com el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees
generaren una escola econòmica keynesiana.
Considerat com un dels més importants teòrics de l'economia del segle
XX, Keynes, en tant que conseller oficial o oficiós de nombrosos homes
polítics, va ser un dels actors principals dels acords de Bretton Woods.
També és l'autor d'un conegut llibre sobre el Tractat de Versalles titulat
"Les Conseqüències Econòmiques de la Pau" publicat el 1919, així com
la publicació d'articles a diversos diaris.
3. Els seus treballs han estat així utilitzats després de la Segona Guerra
mundial en el marc del desplegament de l'estat del benestar. El pensament
de Keynes, sobretot el corrent keynesià anomenat “la síntesi neoclàssica”,
molt de temps dominant als Estats Units,ha perdut una àmplia part de la
seva influència a partir del començament dels anys 1980 amb la pujada
del monetarisme i de la nova economia clàssica.
Segons Keynes, els mercats no s'equilibren automàticament i això
justifica el recurs a polítiques econòmiques conjunturals. El
keynesianisme,són conceptes i corrents de pensament d'actualitat i
procedents de l'obra de Keynes.
Sostenia que el liberalisme econòmic de tall clàssic necessitava adequar-
se a les circumstàncies econòmiques i socials del nou segle.
Hi analitzava les causes de la depressió mundial i proposava una sèrie de
receptes per solucionar. Assegurava que el motor de l'economia hauria de
sustentar-se en l'adequada relació entre l'oferta i el consum, ja que d'ella
depenien els beneficis empresarials i la inversió.
4. Va proposar:
Desenvolupar una política d'inversions estatals en obres
públiques (carreteres, pantans, etc.) Que servís d'estímul a la
iniciativa privada a través de la demanda de ciment, ferro,
components industrials, etc. La mà d'obra emprada en
aquestes activitats minoraria la desocupació, incrementaria
la massa de consumidors i estimularia l'activitat econòmica
Posar en circulació abundant diners per tal d'estimular una
moderada inflació. El perill d'una alta taxa d'inflació seria
inexistent mentre l'atur fos elevat.
5. Incrementar els salaris. La reducció dels salaris com a mesura
per mantenir l'ocupació (defensada pels economistes
clàssics) va ser refutada per Keynes qui assegurava que
l'ocupació no depenia dels salaris sinó del consum i la
inversió. Una disminució dels sous dels treballadors
provocaria un retraïment que deprimiria el consum i en
conseqüència, la producció.
Intervenir en tots els sectors econòmics, regulant la fixació de
preus, salaris, mercat laboral, concedint subvencions a les
empreses, etc.
6. En definitiva:
Keynes va defensar l'abandonament de l'ortodòxia del "laissez-
faire" que havia guiat el capitalisme del segle XIX i va proposar un
major protagonisme de l'Estat en la vida social i econòmica. Va ser
precisament el que mitjançant el New Deal va posar en pràctica als
Estats Units el president F. D. Roosevelt a partir de 1933.
