Apunts de pascicultura

APUNTS DE PASCICULTURA

APUNTS DE
PASCICULTURA

JORDI MARGALEF MARRASÉ


Vocabulari de Pascicultura

“Pasto” (Pastura): Qualsevol recurs vegetal que servaix d’aliment al bestiar sigui per
pastoreig o per ferratge.

“Pastura” (Prat de pastura): Zona de pastoreig amb vegetació exclusivament herbàcia.

“Pastura graminoide” (Gramenet): Prat de pastura amb predominància de poàcies.

“Prado” (Prat de dall): Prat de pastura on s‘hi talla la vegetació almenys un cop l’any.

“Pastizal” (pradell, herbei): Prat de pastura de baixa qualitat degut a l’aridesa, el fred o a
la poca profunditat del sòl.

“Pasto de puerto” (Prats de muntanya): Prats de pastura d’alta muntanya, només
productius durant l’estiu.

“Páramo” (Rasos): Prats de pastura o “pastos” de sones molt fredes, de poca producció i
on no es pot tallar la vegetació.

“Praderias” (Praderies): Conjunt de superfícies on la vegetació és per als animals.

“Dehesa” (Devesa): Sistema silvopastoral (Arbres + pastura). Normalment els arbres
també aporten aliments; alhora són sistemes multifuncionals.

“Pradera”: Superfícies on els animals domesticats substitueixen els salvatges. Plantes
totalment herbàcies i zones molt extenses. Quasibé no n’hi a Europa.

“Majadal” (Herbassar nitrificat): Vegetació d’ambients nitrificats, normalment estan a
prop dels corrals.

“Estepa”(Estepa): Pradera de clies continentals: estius secs i hiverns molt freds. Típics
de l’Europa de l’Est i Àsia Central.

“Pasto de ramoneo” (Pastura de brostell): Pastures (“Pastos”) llenyosos.

“Rastojos i herbechos” (Rostolls i guarets): Recursos secundaris, s’utilitzen quan no
tenim menjar.

“Baldío” (Erm): Antic terreny agrícola on hi creix vegetació espontània per abandó.

“Forrage” (Ferratge): Part de la planta que s’utilitza per a l’alimentació de l’animal.

JORDI MARGALEF MARRASÉ


TEMA 1: Introducció a la Pascicultura

“Pasto” (pastura): Qualsevol recurs vegetal que serveix d’aliment al bestiar; bé per
pastoreig, brostelleig o ferratge. Aquesta biomassa vegetal alhora pot ser tant sembrada
com natural.

El sistema pastoral el conformen la biomassa vegetal, els animals i el gestor. Degut a que
l’home a gestionat aquest sistema durant milers d’anys els prats de pastura són un nínxol
de biodiversitat.

1.1 Recursos pastorals

A la península Ibèrica tenim 2 problemes principals pel que fa a les produccions dels
“pastos”; algunes estacions tenen periodes àrids i algunes tenen priodes massa freds per
al creixement.

Estació amb periode de gelades i al costat d’un amb periode àrid.

En periodes àrids o freds no hi ha producció de biomassa. En els mesos d’estiu a més, es
pot perdre quantitat de biomassa per defoliació o bé se’n disminueix la qualitat per secar-
se.


Una de les opcions per evitar els problemes de falta de biomassa és o bé segar i guardar
biomassa o canviar de lloc de pastura.

A través de la bioclimàtica i dels gràfics bioclimàtics podem observar els mesos o periodes
àrids, freds, la pluviometria...

Amb aquestes dades més el tipus de sòl de l’estació es pot obtenir el bosc potencial
corresponent a la zona i alhora se’n pot deduir les seues sèries de regressió; és a dir totes
les comunitats de matollars i prats que se’n deriven amb pertorbacions.

Altres dades interessants son les corbes de producció de biomassa, podem veure en
quins mesos hi ha més producció de biomassa i decidir on és millor recol·lectar per tal
d’emmagatzemar el ferratge.

Les zones marcades en vermell són les ideals per a la recol·lecció de la biomassa (més produció)


1.2 Prats de la Península Ibèrica

La vegetació de la península Ibèrica es dideix en dos grans blocs: En la zona
eurosiberiana (de tendència atlàntica) o la zona de domini mediterrani. Dins del domini
eurosiberià distingim els pisos basal, montà, subalpí i alpí. El domini mediterani està divdit
en el termomediterreni, el mesomediterrani, els supramediterrani, el criomediterrani i el
oromediterani.


1.2.1 Prats d’ambient mediterani

Prats xeromesofítics: Zones sense sequera pronunciada, la producció no s’atura però
disminueix molt.

Prats terofítics: Amb sequera pronunciada, parada de la producció a l’estiu, normalment
amb parada a l’hivern també.

A la dreta estació de prats
xeromesofítics, a l’esquerra
estació de prats terofítics.

Classe Tuberarietea guttati

Espècies Comunitats de plantes anuals (teròfítics) acidòfils de
petita mida i no nitròfiles. Tenen un escàs recobriment
Medicago coronata
(30 - 50%). Es pot aprofitar durant el període de tardor
Malconia triloba
hivern primavera pel pastoreig de petit bestiar. La seva
Tuberaria guttata producció es molt minsa (300 - 600 KgMS/Ha·any). No
Vulpia myuros s’ha de llaurar.

Brachypodium distacyum Zones termomediterrànies i oromediterrànies seques.


Classe Festuco - brometea

Prats més o menys humits (amb poca sequera a l’estiu),
Espècies
zones mèsiques o xeromèsiques (eurosiberià o
Bromus erectus
mediterrani). Dominada per espècies poàcies vivàcies.
Phleum phleoides Té una alta cobertura, pot segar-se i també es millora
Teucrium chamaedrys amb el pastoreig, complint la paradoxa del pastoreig.
Filipendula vulgaris Es divideix en dos ordres Brometalia, mèsic (5000kg/
Plantago media ha·any) i (Brachypodetalia), més mesoxèric (3000kg/

Linum catharticum ha·any).

Sanguisorba minor

Classe Festuca hystricis - Ononidetea stictae

Espècies Prats secs (xeromesfítics) d’hemicriptòfits i subarbusts.
Zones de muntanya mitjana i alta, es barregen en altitud
Festuca gautieri
amb el Festuco - brometalia. Poden ser de zones
Artemisia alba mediterrànies o eurosiberianes. Resisteixen nevedes però
no gelades fortes
Ononis striata

Paronychia Kapela

Achillea odorata

Ranunculus gramineus


Classe Koelerio - corynephoretea

Espècies Prats secs de sòls pobres. Plantes perennes que
suporten estress hídric o teròfits. Poca cobertura (30 -
Koeleria cristata
50%) i baixa producció (<1000kgMS/ha·any).
Corynophorus canescens
Aprofitament pel bestiar menor.
Carex arenaria

Classe Lygeo - Stipetea

Terrenys que s’assequen molt rapid i durant molt de
Espècies
temps. Etapes serials de Quercetea ilicis.
Stipa tenacissima

Stipa barbata

Lygeum spartum

Brachypodium retusum


Classe Poetea bulbosae

Espècies Prats mediterranis d’anuals i perennes, amb bona
cobertura i qualitat. Són originats degut a un adequat
Poa bulbosa
pastoreig d’ovelles a mode de pletes. No s’han llaurar
Belis annua
mai.
Leontodon herbaceus

Medicago sp. (bàsic)

Trifolium sp. (àcid)

Pradell terofític
(Tuberarietea)

Erm de rompsac
(Lygeo - Stipetea)
Millora per
Fenassar pastoreig a pletes Poetea bulbosae
(Brachypodetalia)

Pradell Koelerio -
Corynephorietea

Classe Stipo gigantea - Agrostietea castellana

Espècies Prats d’àmbient mediterrani humit, generalment per
freatisme o pròxims a zones humides. Es poden segar.
Agrostis castellana
Etapes serials de boscos de Q. ilex, Q. suber o Q.
Dactylis glomerata
pyrinaica.
Gaudinia fragilis

Malva tournefortiana


1.2.1 Prats d’ambient supraforestal (Alta muntanya)

Acostumen a ser prats herbacis amb subarbusts, tenen un periode curt de producció. Es
divideixen en:

- Prats d’alta muntanya eurosiberiana: Zones sense sequera, la producció s’atura a
l’hivern per gelades i fred. Produccó molt alta a l’estiu.

- Prats d’alta muntanya mediterrània: Amb sequera a l’estiu, parada de la producció a
l’hivern i a vegades durant l’estiu.

A l’esquerra estació de prats
d’alta muntanya eurosibe-
riana, a la dreta estació de
muntanya mediterrània.

Classe Carici Rupestris - Kobresia myosuroidis

Espècies Gramenets de muntanya eurosiberiana amb camèfits per
damunt del límit (natural o artificial) del bosc. Situats als
Astragalus alpinus
Pirineus i a la Serralada Cantàbrica. Acostumen a estar
Kobresia myosuroidis
sobre sòls calcaris. Muntanyes innivades i ventades.
Polygonum viviparum

Silene acaulis


Classe Kobresio myosuroidis - Seslerietea caeruleae

Gramenet de zones de muntanya eurosiberiana amb
Espècies
camèfits que es cobreixen de neu durant mesos. Té
Agrostis alpina
espècies d’alta qualitat (Sesleria caerulea). Es troba als
Gentiana verna Pirineus i a la Serralada Cantàbrica, sobre sòls calcaris.
Aster alpinus

Sesleria caerulea

Classe Caricetea curvulae

Prats de muntanya eurosiberiana sobre sòls àcids.
Espècies
Situats al Pirineu. Tenen molt bona qualitat i una
Festuca paniculata producció de 2700kgMS/ha · any.
Juncus trifidus

Festuca eskia


Classe Loiselurio - Vaccinetea

Espècies
Comunitat dispersa d’alta muntanya eurosiberiana
originada quan els prats es deixen de pastorejar.
Vaccinum vitis - idaea

Arctostaphyllus alpinus

Classe Salicetea herbaceae

Prats d’ambients eurosiberians molt freds, molts mesos
Espècies
recoberts de neu i glaç. Apareixen espècies arbustives
Salix herbacea
(Salix sp.). Sobre sòls calcaris dels Pirineus.
Plantago atrata

Veronica alpina

Classe Festucetea indigistae

Pradells d’alta muntanya mediterrània. Són prats molt
Espècies
dolents amb poca producció, tenen dues estacions
Festuca indigesta
desfavorables (hivern i estiu). La festuca indigestae té un
Jurinea humilis valor poc nutritiu.
Leucanthemopsis alpina


1.2.1 Prats i prats de dall quionòﬁls

Prats de dall que almenys es tallen un cop l’any. Són prats de pastura molt afectats per
l’home, històricament tenen una gran influència. Poden ser d’ambients mèsics o d’alta
muntanya.

Climograma d’àmbient clarament mèsic de gran
influència atlàntica amb etapes de nevades però
freds suaus a l’hivern.

Classe Molinio - Arrhenatheretea

Prats de dall i prats de pastura sobre sòls profunds, rics,
Espècies
fertilitzats i humids. Són rics degut a la seua gestió,
Agrostis capillaris
durant anys han tingut una gran acció antròpica.
Dactylis glomerata Preferentment se situen a la regió Eurosiberiana, però
Arrhenaterum elatius també apareixen en zones mediterrànies amb freàtic
superficial.

Aquests prats es dallen el Juny i tornen a crèixer a l’agost. Es poden aprofitar fins a 4
cops: Pastura / sega / sega / pastura. Poden estar acompanyats per Fraxinus excelsior, on
és aprofitat pel ferratge de les fulles. Se li aplica una poda d’escapçada per afavorir la
producció de fulles.


Classe Nardetes - strictae

Prats acidòfils de zones humides o d’alta muntanya.
Espècies Zones eurosiberianes o mediterrànies molt pastorejades.

Nardus stricta No són gaire diversos per l’estructura del Nardus que ho
entapissa tot.
Scilla verna
El nardus forma una disposició de macolles díficisl de
Gagea soleirolli
menjar pel bestiar petit però el bestiar gros l’aprofita bé.
Antennaria dioica En els vessants creen línies de clapes degut al desgel,
Nigritella nigra aquestes clarianes hi creixen altres espècies, contribuïn
a l’increment de la diversitat.


TEMA 2: Sistema de Matèria

El sistema pastoral conté components biòtics i abiòtics. En el nostre cas, en la gestió, ens
interessarà maximitzar al màxim els fluxos del sistema. Tanmateix els sistemes pastorals
són ineficients com tots els sistemes naturals.

Components abiòtics: Components biòtics:

Sòl Productors (Vegetació)

Orientació Consumidors (Animals)

Radiació Descomposadors (Bactèries i Fongs)

Aigua

Esquema 1: Components del sistema pastoral.


2.1 Components abiòtics

Certs components són contralables i d’altres no. Afecten al creixement i desenvolupament
dels productors

Les característiques del sòl poden influir en les mineralitzacions i reabsorcions dels
nutrients.

Per tal d’evitar la falta d’aigua en zones àrides o seques s’ha de reduir o alentir els
processos d’escorrentia i transpiració. Per exemple no regarem en temps càlid per evitar
la transpiració.

2.2 Components Biòtics

2.2.1 Productors

Poden ser espècies herbàcies o llenyoses.

Llenyosos:
- Camèfits (gemmes a 30 - 50 cm del sòl): són subarbusts
- Faneròfits: Arbres o arbusts

Herbàcies:
- Hemicriptòfits (perennes)
- Geòfits (perennes)
- Teròfits (anuals)

Espècies d’interès Pascícola:

- Poàcies: Aporten quantitat de biomassa.
- Fabàcies: Aporten qualitat i nutrients (Nitrogen).
- Altres famílies: Aporten complements (Completen al dieta).


Poàcies

Poden ser teròfits però generalment són
perennes; perviuen gràcies a rizomes i
estolons. Aquesta característica fa que
siguin molt bones per a la subjacció del
sòl i per a la reproducció vegetativa.

Fabàcies

A diferència de les poàcies també n’hi ha de llenyoses. Les
lleguminoses herbàcies poden ser erectes, estolonferes o
reptants.

Diem que aquest grup aporta qualitat als prats de pastura
perquè són molt riques en Nitrogen. Això es deu a la
simbiosi amb bactèries del gènere Rhizodium, que fixen el
Nitrogen atmosfèric. Alhora tenen concentracions elevades
d’hidrats de carboni

Tanmateix el consum de fabàcies s’ha de regular perquè
moltes d’aquestes espècies porten saponines. Les
saponines causen molts gasos i provoquen el timpanisme.
Algunes altres espècies de fabàcies tenen complexos
cianògens, tòxics si se’n menja en altes quantitats. Un dels !

gèneres que no presenta toxicitat és el Lotus.

Altres famílies: Espècies dels genères: Sanguisorba, Plantago, Convolvulus, Rumex...


2.2.2 Consumidors

Entre els consumidors i els productors hi ha un grau elevat de coevolució.

- Plantes no comestibles o desagradables: No agectades

- Plantes adaptades al pastoreig

- Dentadura dels animals especialitzada

Tipus d’alimentació:

Animals Pastorejadors: herbàcies

Animals Brostelladors: arbusts

Animals Mixtos: N’hi ha pocs, tan plantes arbustives com herbàcies

Generalment els consumidors són generalment mamífers però poden ser ocells en el cas
de les oques o ànecs de França o Anglaterra.

Mamífers: Poden ser perisodàctils (Peu rodó) o bé arctiodàctils (Peu partit).

Famílies d’animals domèstics:

Camèlids:

- Nou Món: - Vell món:

- Llames (pastorejadors) - dromedaris (mixtos)

- Apaques (pastorejadors) - camells (mixtos)


Èquids:

- Cavalls (pastorejadors)

- Ases (pastorejadors)

Bòvids (pastorejadors):

- Búfals

- Cebú

- Yack

- Vaca

Petits remugants

- Ovelles (pasturejadors o mixtos)

- Cabres (brostelladors)

Suids (Omnívors) : Rizomes, arrels, fruits,
insectes...

Cèrvids (semisalvatges):

- Rens (mixtos)

- Caribú (mixtos)


Mesura d’animals:

Per tal de tenir una mesura estàndard d’animals, es planteja la Unitat de Bestiar Gros
(UBG), “Animal Unit”

UBG:

- Vaca de 600 kg de pes que consumeix 3000 UF / any

- Necessita 12 Kg de matèria seca al dia

- Necessita certs grams diaris de proteïna digestible

Vaca = 1UGM ≃ 5 ovelles ≃ 0,9 cavalls

2.2.3 Incorporacions i pèrdues de Nitreogen

Aigua: pot ser entrada de nitrogen o bé
Entrades Sortides
sortida.
Rhizobium
(fixadors de N2) Sega de prats - Entrada: L’aigua d’escorrentiu i l’aigua
subterrània aporten nitrats i nitrits mentre que
Fems Venda de l’animal
la transcolació aporta amoni.
Aigua Aigua
-Sortides escrrentiu: Escorrentiu, percolació.

Les entrades pode ser en deposició seca o humida:

Sortides:
Entrades:
- Dissolt (humid) en aigua
- Deposicions seques (fems)
- m. orgànica (mort o venda)
- Deposició humida
- gas (urea)
- gas (N2)

Podem reciclar els fems del corral per la incorporació de Nitrogen.

La temperatua augmenta els processos d’evaporació: Hem d’evitar regar i reciclar fems
durant les hores de més calor.


TEMA 3: Gestió i Oferta - Demanda en sistemes pastorals

Qualsevol explotació pastoral ha de complir els següents requisits:

- Sostenibilitat: El prat de pastura ha de poder recuperar el seu estat anterior sense cap
aportació aliena al sistema. Per això ha d’haver-hi una càrrega que no sobepassi
l’admissible. S’haurà de tenir en compte el tipus d’animal i l’època en que es realitza el
pastoreig.

- Consumidor adequat: S’ha d’utilitzar l’animal que millor aprofiti el recurs pastoral que
tenim, considerant que hi ha bestiar gros i bestiar petit i que alguns són pasturejadors,
brostelladors o mixtos.

3.1 Expressió de la Càrrega del Bestiar

Càrrega: Nombre d’animals que tens en una superfície i temps determinat.

S’expressa: Animals (UBG) / superfície (ha) - en un periode de temps concret- (any,
mes...).

Càrrega suportada o instantània: És la que tens en un determinat moment.

Càrrega admissible: La càrrega que pot ser suportada pel prat d’una forma sostenible. Si
la càrrega suportada és més alta que l’admissible, diem que hi ha sobrepastoreig.

La Biodiversitat va estratament lligada. Si es manté la càrrega admissible la biodiversitat
es manté. Cal no afegir elements nutritius externs (adobs sintètics). Aquests adobs
provoquen un augment desmesurat de la producció, afavoreix al creixement d’espècies
oportunistes que alhora fan disminuir altres espècies, reduint així la diversitat dels prats.


3.2 Càlcul de la producció i Qualitat del Ferratge

El càlcul de la producció es calculada per la tala, secat i pesada de la biomassa.
Normalment fem els mostrejos en una zona determinada de 50 x 50 cm i diferents
mostrejos per tenir un resultat més realista en zones més o menys heterogènies.

La qualitat de la biomassa es pot medir de vàries formes:

- Anàlisi bromatològic (Anàlisi químic)

- Mètode florístic (Dóna un valor a cada espècie)

Anàlisi bromatològic

Ens dona calories per kg de matèria seca, ho hem de passar a les unitats de UF (unitat
ferratgera).

1UF = Energia que hi ha en 1kg d’ordi = 1700Kcal

Anàlisi florístic

Sabent els valors energètics de cada espècie i la proporció d’aquesta es el prat podem

donar un valor aproximat anomenat Valor Pstoral (VP), amb l’expressió VP = 0,2 ∑pi·i

Exemple VP Recobriment pi·ic

Medicago 4 70% 4·70

Festuca 3 10% 3·10
Dactylis 3 20% 3·20

Total 370

370 · 0,2 = 74VP

El valor pastoral dóna els valors en prats de recobriment del 100% per ajustar-ho ho
haurem de multiplicar pel grau de recobriment en tant per 1 del nostre prat.

Per tal de còneixer la càrrega admissible hem de considerar que 50 VP = 1UGM/ha.


3.2 Càlcul de la Càrrega admissible

Els ajustos de la càrrega admissible es pot fer de vàries maneres:

- Per producció de matèria seca

- Per energia disponible

- Per valor pastoral

- Per proteïna digestible disponible

Es passaran d’aquests valors a les unitats de UBG i ha.

Si no volem afegir ni comprar ferratge haurem de triar el valor més restrictiu. Si tenim
possibilitat de comprar tenim vàries opcions:

- Falta energia i sobra matèria: Comprar pinso

- Sobra energia però falta matèria: Comprar palla (Molta matèria, poca qualitat)

3.3 Època òptima de pastoreig

L’època òptima per pasturejar el prat és aquella en que la corba de biomassa present en
el camp s’intersecciona amb la de qualitat d’aquesta, ja que és on obtenim la millor
optimització.
Biomassa Qualitat

100

75

50

25

0
Temps


3.4 Tipus de pastoreig

Continu: Tots els animals durant tot el temps per tota la finca.

Discontinu: Els animals estan un temps en una parcel·la i un
temps en l’altre.

Les zones de clima homogeni sense hiverns molt freds o estius molt secs, es podem fer
pastoreig discontinu en vàries parcel·les o torns.

Per tal de calcular el nombre de subparcel·les que hem de dissenyar, apliquem una
senzilla fòrmula:

Nº unitats = (dies descans / dies de pastureig) + 1

Exemple: Tenim una finca de 60 ha. Les subparcel·les són pasturejades durant 6 dies i
n’han de descansar els següents 30. Número de subparcel·les:

N = (30 / 6) + 1 = 6 subparcel·les

Sp = 60ha / 6 = 10 ha = subparcel·les de 10 ha

Aventatges sistema discontinu:

El discontinu té l’avantatge de que els animals aprofiten millor la pastura i alhora la
càrrega es manté igual.

Desaventatges sistema discontinu:

El principal desaventatge és que hem de gastar més en personal i delimitació de
parcel·les.

Apunts de pascicultura

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Apunts de pascicultura

Similar a Apunts de pascicultura (20)

Más de Jordi Margalef

Más de Jordi Margalef (8)

Apunts de pascicultura