Curs daccés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIABloc I.La crisi de lImperi romà i els regnes germànics.
1). Evolució política de   Anarquia militar.                             Els intents reformistes delImperi des del segle I...
Crisi del segle III d.C.  • Política  • Militar  • Religiosa  • Econòmica
Dioclecià, (284/311 d.C.) • Reforma militar. • Reforma administrativa. • Reforma política. • Reforma econòmica.
A nivell militar:• Reorganitza lexèrcit.• Divideix les tropes, unes  defensen les fronteres i unes  altres controlen els t...
A nivell econòmic isocial• Dona vincles als camperols  amb la terra que treballen en  forma de colonat.• Crea corporacions...
A nivell polític iadministratiu• Lleva funcions al senat.• Personalitza en la figura de lemperador tot el poder.• Lestat ro...
TETRARQUIA, (284/312 d.C.).• Dos emperadors, (Augustus), Dioclecià i Maximià i dos  corregents, (cèsars), Constanci Clor i...
• La Tetrarquia preveia un mecanisme de traspàs en el poder per evitar els  conflictes de successió provocats en èpoques an...
CONSTANTÍ, (306/337 d.C.) • Reunificarà novament el poder i el   concentrarà en les seves mans. • Continua la profunda refo...
TEODOSI, (346/395 d.C.) • Durant el seu mandat farà que   el cristianisme sigui la religió   oficial de lImperi. • A la sev...
Honori governarà la part         Arcadi governarà la part oriental deOccidental de lImperi,          lImperi, pròspera i p...
2). La crisi deI sistema    Causes i conseqüències.              esclavista.   El colonat.
Leconomiaesclavista• Poc productiva.• No és innovadora ni oberta al  desenvolupament.• És difícilment sostenible quan  sac...
Transició del sistema esclavista al colonat• El sistema esclavista poc a poc anirà essent substituït pel  colonat.• Sestab...
3). La pressió dels   La seva entrada en el món romà.pobles germànics.     El foedus. Concepte.
La pressió dels bàrbars• Els pobles germànics provinents del nord dEuropa en la  frontera de lImperi fou constant des del ...
Els "Foederati"      Davant la impossibilitat de derrotar-los i fer front tots els moviments      migratoris i invasions, ...
1a onada dinvasions violentes: segle III• Al segle III, es produeix una primera onada violenta dinvasions bàrbares.• La pa...
Segona onada dinvasions,segles IV i V• A partir de finals del segle IV, la pressió dels pobles bàrbars serà  un problema en...
• Els visigots sinternen a lImperi per la pressió dels huns que destrueixen el seu regne el  370. Inicialment són admesos ...
Els huns.• Els huns són un poble temible al que  tant romans com bàrbars tenen por.• Tant és així que Roma i els pobles  g...
476d.c.: desapareixlImperi Romà dOccident.• A conseqüència de totes aquestes  invasions, la part occidental de  lImperi no...
El seu impacte en el món                       esclavista romà.4). El cristianisme.   Cap a una religió de lEstat.
Aparició del cristianisme, (segle I d.C.)• El cristianisme primitiu és una religió monoteïsta derivada  de la religió hebr...
Constantí i els cristians• Lemperador Constantí veurà  clarament el potencial unificador  i de cohesió i control social que...
Edicte de Milà, (313 d.C.)• Edicte de tolerància religiosa  promulgat pels emperadors  Constantí i Licini, que  promulgarà...
Teodosi i el cristianismecom a religió oficial• Lany 380 amb ledicte de  Tesalònica lemperador Teodosi  prendrà la determin...
Principals pobles i regnes germànics.5). Les invasions germàniques.   Característiques principals dels                    ...
Característiques dels pobles bàrbars• Grups dorigen tribal dirigits per cabdills militars i organització assembleària.• Al...
www.labanyeravoladora.com
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Història bloc 1
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Història bloc 1

6.345 visualizaciones

Publicado el

Presentació elaborada per la Banyera Voladora per al curs d'accés a la universitat per a majors de 25 anys de l'Ajuntament de Palma.

Publicado en: Educación
0 comentarios
3 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
6.345
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3.787
Acciones
Compartido
0
Descargas
64
Comentarios
0
Recomendaciones
3
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • Però en la majoria de casos les lluites internes a l'Imperi Romà eren lluites pel poder entre diferents generals o governadors romans des del final de l'època imperial, en que la successió al poder no estava clarament definida. Algunes d'aquestes guerres són especialment destructives i duen l'Estat Romà a un estat de vertadera guerra civil. \n\n
  • \n\na). Anarquia militar. segle III d.C\n\n Gran extensió de l'Imperi romà \nDifícil organització política \nlluites pel control de l'Imperi\ngreus problemes. \n\ndiferents sistemes de govern, monarquia, república, Imperi...\n Imperi desestructurat, dividit i sense grans líders\n
  • \n
  • -La crisi del segle III \n-La crisi era econòmica, religiosa, militar i també política. \n-Anarquia \n-Manca d'una figura poderosa en el lideratge.\n-Canvis constants en el poder. \n- Militars es disputen entre ells.\n-Rebel.lions i conspiracions de genrals o governadors.\n-Enfrontaments civils. \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • \n
  • Història bloc 1

    1. 1. Curs daccés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIABloc I.La crisi de lImperi romà i els regnes germànics.
    2. 2. 1). Evolució política de Anarquia militar. Els intents reformistes delImperi des del segle III Dioclecià.
    3. 3. Crisi del segle III d.C. • Política • Militar • Religiosa • Econòmica
    4. 4. Dioclecià, (284/311 d.C.) • Reforma militar. • Reforma administrativa. • Reforma política. • Reforma econòmica.
    5. 5. A nivell militar:• Reorganitza lexèrcit.• Divideix les tropes, unes defensen les fronteres i unes altres controlen els territoris interiors).• Separa el poder civil i polític del militar, (per evitar que els governadors de les províncies comandin també les tropes).
    6. 6. A nivell econòmic isocial• Dona vincles als camperols amb la terra que treballen en forma de colonat.• Crea corporacions dartesans• Grava els ciutadans amb nous impostos i obligacions fiscals.• També perseguirà durament els cristians per tal de revitalitzar el paganisme
    7. 7. A nivell polític iadministratiu• Lleva funcions al senat.• Personalitza en la figura de lemperador tot el poder.• Lestat romà es converteix en una monarquia absolutista on els ciutadans passen a ser súbdits.• Duplica el nombre de províncies.• I sobretot: la TETRARQUIA
    8. 8. TETRARQUIA, (284/312 d.C.).• Dos emperadors, (Augustus), Dioclecià i Maximià i dos corregents, (cèsars), Constanci Clor i Gal.leri.
    9. 9. • La Tetrarquia preveia un mecanisme de traspàs en el poder per evitar els conflictes de successió provocats en èpoques anteriors.• Teòricament, els Cèsars havien de substituir els emperadors després de vint anys de govern, però el traspàs de poders no es produeix de forma efectiva.• Fins a set candidats lluitaran militarment pel poder una altra vegada. Maxenci i Constantí inicien una lluita pel poder de la part occidental que guanyarà Constantí. Posteriorment es farà també amb el control de la part oriental després de derrotar Licini.• Lany 326 Constantí tornarà a personalitzar i centralitzar el poder i torna a instaurar una monarquia absoluta i hereditària. Sencarregarà novament de fer una gran reforma interior de lImperi i cercarà en lesglésia cristiana i en la religió el suport per aconseguir una unitat que lImperi havia perdut política i socialment.
    10. 10. CONSTANTÍ, (306/337 d.C.) • Reunificarà novament el poder i el concentrarà en les seves mans. • Continua la profunda reforma diocleciana. • Tornarà a reformar lexèrcit. Crea una gran força elàstica dintervenció de txoc de reserva, però debilita notablement les fronteres. • Cercarà el favor dels cristians i per tal daconseguir amb la religió un poder unificador i la divinització de la figura de lemperador.
    11. 11. TEODOSI, (346/395 d.C.) • Durant el seu mandat farà que el cristianisme sigui la religió oficial de lImperi. • A la seva mort, (395), limperi es dividirà entre els seus fills Honori i Arcadi. • Mai més es reunificarà. La part occidental, debilitada, en poc menys dun segle.
    12. 12. Honori governarà la part Arcadi governarà la part oriental deOccidental de lImperi, lImperi, pròspera i poderosa, esempobrida i ocupada de facte mantindrà durant mil anys com elpels diferents pobres bàrbars. poderós imperi de Bizanci.Aquesta part occidental es
    13. 13. 2). La crisi deI sistema Causes i conseqüències. esclavista. El colonat.
    14. 14. Leconomiaesclavista• Poc productiva.• No és innovadora ni oberta al desenvolupament.• És difícilment sostenible quan sacaben les conquestes.• La ma dobra esclava comença a ser escassa, els esclaus es rebel.len freqüentment.
    15. 15. Transició del sistema esclavista al colonat• El sistema esclavista poc a poc anirà essent substituït pel colonat.• Sestableixen així els primers vincles dels homes amb la terra ia mb els seus propietaris, antecedent del feudalisme medieval.• Implica també la progressiva ruralització de lImperi.
    16. 16. 3). La pressió dels La seva entrada en el món romà.pobles germànics. El foedus. Concepte.
    17. 17. La pressió dels bàrbars• Els pobles germànics provinents del nord dEuropa en la frontera de lImperi fou constant des del segle I d.C.• Mentre el poder de Roma fou sòlid i consistent, aquesta pressió era poc més que una molèstia, però durant la crisi del segle III, es va convertir en un problema real.• La feblesa de Roma afavorí onades migratòries i invasions de població bàrbara que sinstal.lava dins del territori imperial.
    18. 18. Els "Foederati" Davant la impossibilitat de derrotar-los i fer front tots els moviments migratoris i invasions, els romans establiran contractes polítics daliança amb els caps dalgunes daquestes tribus en virtut del qual els bàrbars es comprometien a no lluitar contra els romans i, sobretot a defensar les fronteres imperials datacs daltres pobles bàrbars. A canvi rebien dels romans terres en usdefruit en les quals podien installar-se i habitar-les. Aquests tractats rebien el nom de foedus i els pobles que hi participaven passaven a ser foederati, (federats), de lImperi.
    19. 19. 1a onada dinvasions violentes: segle III• Al segle III, es produeix una primera onada violenta dinvasions bàrbares.• La part germana del Limes caurà i alguns pobles bàrbars entraran dins lImperi.• La Gàllia és devastada pels francs. Els alamans ocupen la península Itàlica i els gots entren a Grècia i Àsia menor.• Aurelià aconsegueix reconstruir les fronteres i expulsar els invasors després de moltes batalles i pactes amb ells lany 274.• La província de la Dàcia (actual Romania) és cedida als gots que shi installen i els francs pacten una federació amb els romans: sels permetrà quedar-se al Nord de la Gàl.lia a canvi de lluitar per a ells i defensar les seves fronteres.• LImperi Romà té així una primera mostra de vulnerabilitat i feblesa i a més encomana la defensa de les seves fronteres principals a pobles enemics.
    20. 20. Segona onada dinvasions,segles IV i V• A partir de finals del segle IV, la pressió dels pobles bàrbars serà un problema en augment i insuportable. Onades de pobles germànics provinents de lEst i del Nord augmenten la pressió sobre les fronteres romanes a partir del segle IV fugint ells mateixos de lexpansió per tot el continent asiàtic dun altre poble bàrbar no germànic molt poderós i terrible: els huns.• Per altra banda, la reforma de Constantí de lexèrcit el segle anterior desprotegí el Limes, ja que bona part de les tropes passà a lluitar a linterior pels problemes i rebellions internes de lImperi. Les fronteres eren ara més febles que mai i els pobles federats que han de col.laborar amb Roma no són un mecanisme de defensa eficaç ni fiable.
    21. 21. • Els visigots sinternen a lImperi per la pressió dels huns que destrueixen el seu regne el 370. Inicialment són admesos com a foederati però en poc temps es rebellen contra els romans i els derroten a la espectacular batalla dAdrianopolis, (378).• Com ja hem vist, lany 395 lImperi es divideix definitivament en dos. La part occidental es mantindrà més o menys protegida de les invasions, pero els bàrbars entraran violentament de forma contínua a la part occidental.• Els visigots envaeixen la Península Itàlica i saquegen la ciutat de Roma el 410. Seguint en la seva incursió arriben a Hispània. Els romans es veuen obligats a pactar novament amb ells.• També la frontera del Rhin és travessada el 406 per diferents pobles que arriben als confins de lImperi i shi installen de manera definitiva. Els francs allà federats no oposen resistència suficient i els romans han mobilitzat moltes de les seves tropes per a lluitar contra els visigots. Així, vàndals, burgundis, ostrogots i els mateixos francs entren per allà i es desplacen sense oposició real per la part més occidental de lImperi.• Els francs ocupen ara la major part de la Gàllia. Els vàndals passen a la península Ibèrica, don fugiran cap el Nord dÀfrica perseguits pels visigots. Aquests sestableixen a Hispània. Angles i Saxons desembarquen a Gran Bretanya i acaben definitivament amb la província que allà tenien els romans.
    22. 22. Els huns.• Els huns són un poble temible al que tant romans com bàrbars tenen por.• Tant és així que Roma i els pobles germànics sal.lien contra ells i contenen el seu atac amb una victòria inicial lany 451 a la batalla dels Camps Catalàunics.• Però comandats per Atila tornaran un any després i asolaran la part occidental de limperi. Arriben fins a les portes de la ciutat de Roma i haurien pogut conquerir-la fàcilment, però es retiraren.• A la mort dÀtila, el seu imperi es va desfer.
    23. 23. 476d.c.: desapareixlImperi Romà dOccident.• A conseqüència de totes aquestes invasions, la part occidental de lImperi no era ja a finals del segle V més que una ficció.• Lany 476, Odoacre, un cabdill germànic federat amb els romans, deposà sense resistència el darrer emperador romà i envia les insignies imperials a Constantinoble.• Aquells pobles germànics que havien ocupat tot el territori imperial sindependitzen i formen regnes diferents.
    24. 24. El seu impacte en el món esclavista romà.4). El cristianisme. Cap a una religió de lEstat.
    25. 25. Aparició del cristianisme, (segle I d.C.)• El cristianisme primitiu és una religió monoteïsta derivada de la religió hebrea i inicialment marginal i sectària.• Però el seu missatge salvacionista i de redempció arribarà amb força a les classes més desfavorides de la societat romana i començarà a preocupar als emperadors.• Els romans perseguiren els cristians ja des del segle I i algunes daquestes persecucions foren realment cruentes, com la de Dioclecià.
    26. 26. Constantí i els cristians• Lemperador Constantí veurà clarament el potencial unificador i de cohesió i control social que el cristianisme i lesglésia cristiana podien oferir a un imperi desestructurat i dividit.• Afavorirà els cristians al llarg del seu regnat i es rodejarà de les jerarquies de lesglésia tractant dinfluir en les seves decissions sobre aspectes doctrinals.• Ell mateix es convertirà al cristianisme abans de morir.
    27. 27. Edicte de Milà, (313 d.C.)• Edicte de tolerància religiosa promulgat pels emperadors Constantí i Licini, que promulgarà la llibertat de culte a tots els territoria imperials i restituirà els cristians els seus bens i possessions.• És considerat simbòlicament el punt dinflexió en la consideracio de lImperi envers els cristians i al posterior reconeixement del cristianisme com a religió oficial de lImperi.
    28. 28. Teodosi i el cristianismecom a religió oficial• Lany 380 amb ledicte de Tesalònica lemperador Teodosi prendrà la determinació de convertir el cristianisme en la religió oficial de lImperi, seguint la línia iniciada per Constaní daproximació i afavoriment dels cristians.• Igualment tractà dunificar el cristianisme i el seu sorpus doctrinal i perseguir les heretgies com larrianisme.
    29. 29. Principals pobles i regnes germànics.5). Les invasions germàniques. Característiques principals dels pobles germànics.
    30. 30. Característiques dels pobles bàrbars• Grups dorigen tribal dirigits per cabdills militars i organització assembleària.• Alguns pobles tenien reis, (autoritat carismàtica).• Religió politeista, amb divinitats que personificaven les forces de la naturalesa.• No coneixien les principals formes de relació pròpies de societats evolucionades. La majoria daquests pobles no coneixien la moneda i tenien una• Economia dintercanvi i autoabasteixement, rudimentària activitat ramadera i una primitiva agricultura de subsistència.• Pobles eminentment guerrers• Dret consuetudinari.• Estructura patriarcal.
    31. 31. www.labanyeravoladora.com

    ×