1. Un món bipolar:guerra freda i
descolonització (1945-1991)

2. Un món bipolar:guerra freda i
descolonització (1945-1991)
Des del 1945 fins al 1991, el món va estar dividit en dos
blocs antagònics: el socialista, dirigit per l'URSS, i el
capitalista, liderat pels Estats Units.

3. Un món bipolar:guerra freda i
descolonització (1945-1991)
L'Europa occidental, el Japó i àmplies zones del món
subdesenvolupat van quedar sota la influència del
model nord-americà. La Unió Soviètica va exercir la
seva influència sobre amplis territoris de l'Europa
central i oriental, així com en zones del Tercer Món
que van portar a terme revolucions socialistes.

4. Un món bipolar:guerra freda i
descolonització (1945-1991)
La tensió entre els blocs va generar una confrontació constant, la
guerra freda, malgrat algunes etapes de coexistència pacífica.

5. Un món bipolar:guerra freda i
descolonització (1945-1991)
L'any 1945 també es va iniciar
la descolonització i molts Estats van aconseguir
la independència. No obstant això, les metròpolis
van mantenir uns interessos econòmics, que van
donar lloc a l'anomenat neocolonialisme.

6. Un món bipolar:guerra freda i
descolonització (1945-1991)

7. Un món bipolar:guerra freda i
descolonització (1945-1991)
Busca informació sobre el
Pacte de Varsòvia i els
principals aliats de la Unió
Soviètica. Realitza un mapa
on quedin clar quines van ser
les aliances dels uns i dels
altres.

8. Un món bipolar:guerra freda i
descolonització (1945-1991)
Busca informació sobre la
OTAN (North Atlantic Treaty
Organisation) i els principals
aliats dels Estats Units
d’Amèrica. Realitza un
mapa on quedin clar quines
van ser les aliances dels uns i
dels altres.

9. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)

10. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
LA RUPTURA: EL TELÓ D'ACER
La ruptura definitiva entre els dos blocs va tenir lloc el
1947, quan el president nord-americà va exposar el
que es coneix com la doctrina Truman, en la qual
denunciava la creació de règims comunistes als països
ocupats per l'exèrcit soviètic i proposava la
intervenció americana per frenar l'amenaça
comunista a Europa. Per a això, es va augmentar el
nombre de soldats i de bases dels EUA a Europa i es va
proposar el Pla Marshall*, una ajuda econòmica per
impulsar la reconstrucció europea.

11. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
LA RUPTURA: EL TELÓ D'ACER
Com a contrapartida, l'URSS va proposar l'Informe
Jdanov, que denunciava l'actuació dels Estats Units com
una via de domini d'Europa.

12. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
LA RUPTURA: EL TELÓ D'ACER
El món havia
quedat
dividit en dos
blocs
separats per
una bret­xa
profunda
que Winston
Churchill va
anomenar
teló d'acer

13. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
La partició d'Alemanya
El primer escenari d'enfrontament entre
els dos blocs va tenir lloc a Alemanya. Un
cop acabada la guerra, aquest país havia
quedat dividit en quatre zones
ocupades per britànics, francesos, nord-
americans i soviètics.

14. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
La partició d'Alemanya
Com a resposta, l'URSS va ordenar
el bloqueig de la ciutat de Berlín, dividida
també en quatre zones i ubicada a la zona
soviètica. Així, es va ordenar el tancament de
fronteres i es va aïllar el sector occidental de la
ciutat. Els Estats Units hi van respondre amb
l'establiment d'un pont aeri per proveir la
ciutat, que es va prolongar durant un any
(maig del 1949).

15. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
La partició d'Alemanya
La crisi va accelerar la
divisió d'Alemanya en dos
Estats: la República
Federal Alemanya,
enquadrada dins del bloc
occidental, i la República
Democràtica Alemanya,
sota la influència soviètica.
La ciutat de Berlín va quedar
dividida en dues zones entre
les quals es va aixecar un
mur l'any 1961.

16. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Què és la Guerra Freda?
La guerra freda va consistir en un model de
relacions internacionals que es va desenvolupar
després de la II Guerra Mundial basat en un
antagonisme permanent entre els blocs, liderats
pels Estats Units i per la Unió Soviètica.

17. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Principals conflictes de la Guerra freda.
Guerra de Corea

18. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Principals conflictes de la Guerra freda.
Guerra de Corea
La Guerra de Corea va ser un conflicte bèl·lic que va
enfrontar els règims del nord (la República Popular
Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de
Corea entre 1950 i 1953. Es va considerada com una guerra
civil, la gran quantitat de factors al seu voltant, com la
intervenció dels EUA i l’URSS van fer d'aquesta una guerra
subsidiària de la Guerra Freda.
http://somhistoria.blogspot.com.es/2012/10/la-guerra-de-corea-1950-1953-la-guerra.html

19. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Principals conflictes de la Guerra freda.
Guerra del Vietnam

20. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Principals conflictes de la Guerra freda.
Guerra del Vietnam
Conflicte bèl·lic (1954-75) entre la República
Democràtica del Vietnam, ajudada per la República
Popular de la Xina i l’URSS, i la República del
Vietnam, auxiliada pels EUA.
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0070540.xml?kt.subject=ROOT%40ARBRES%

21. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Principals conflictes de la Guerra freda.
La crisi dels míssils

22. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Principals conflictes de la Guerra freda.
La crisi dels míssils
La crisi dels míssils de Cuba fou un conflicte de
la Guerra Freda que enfrontà diplomàticament la Unió
Soviètica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i
el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels
moments de major tensió entre ambdues potències
nuclears degut a la instal·lació de plataformes de
llançament de míssils balístics soviètics en territori
Cubà, cosa que hagués permès a l'URSS disposar
d'armament per a atacar el territori continental dels
EUA amb armes nuclears.

23. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Principals conflictes de la Guerra freda.
La crisi dels míssils
L’any 1959 s’havia instal·lat a Cuba un règim
revolucionari, dirigit per Fidel Castro, i que mai
va ser acceptat per EUA. Per ofegar el règim
castrista, el govern nord-americà va declarar el
boicot econòmic a l’illa, que aviat va rebre el
suport de la URSS.

24. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
Principals conflictes de la Guerra freda.
Coexistència pacífica A la darreria de la
dècada del 1950, el
clima de tensió entre
els blocs va fer un pas
cap a una nova etapa
dominada per la
distensió, que
coneixem com
coexistència pacífica.
Khruixtxov i
Kennedy

25. Principals fonts historiogràfiques.
Fonts escrites. Les fonts escrites són els
documents jurídics (lleis i testaments) i/o textos
oficials, memòries, cròniques, censos, registres
parroquials, cartes, diaris privats, premsa i
assajos de l’època, textos literaris...textos dels
llibres d'història i altres treballs dels historiadors.

26. Principals fonts historiogràfiques.
Fonts arqueològiques i materials. Són les fonts
constituïdes per les obres escultòriques i
arquitectòniques, i les restes materials que
produeixen les societats (eines, indumentària,
mobiliari, monedes...). Ens informen sobre les seves
formes de vida, costums, modes i mentalitats.

27. Principals fonts historiogràfiques.
Fonts gràfiques o imatges. Són fonts que
inclouen qualsevol tipus d'imatges: la pintura, les
fotografies, els gravats, les il·lustracions i els
cartells, les caricatures, els còmics...

28. Principals fonts historiogràfiques.
Fonts audiovisuals. Són les fonts pròpies del
segle XX i XXI. Poden ser pel·lícules, documentals,
reportatges, etc. Són obtinguts i reproduïts a través
de suports com el cinema, la televisió, el vídeo, el
Cd, el DVD, les pàgines web...

29. Principals fonts historiogràfiques.
Fonts orals. Poden ser testimoniatges directes o
gravacions en diferents suports. L'entrevista és la
font més habitual, però també s'inclouen els
discursos, els programes de ràdio, les cançons, els
contes.

30. Principals fonts historiogràfiques.
Fonts estadístiques. Normalment són fonts en
les quals es mostren dades numèriques sobre uns
temes determinats de caràcter econòmic,
demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació
quantitativa i es representen habitualment en forma
de taula de dades o gràfics.

31. Principals fonts historiogràfiques.
Fonts cartogràfiques. Són els mapes. Els mapes
tenen un llenguatge específic que cal poder
interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o
llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o
les trames emprades en la seva realització. Els
mapes històrics són temàtics.

32. La descolonització
Les causes de la descolonització:
El desig d'independència.
L'augment dels moviments
nacionalistes.
La disminució del prestigi de les
potències colonials.
L'expansió d'una opinió
internacional contrària a la
colonització.
El suport a la descolonització de les
dues grans potències.

33. La descolonització

34. La descolonització
El sorgiment del Tercer Món
La independència política dels països colonitzats
no va anar acompanyada d'una independència
econòmica, perquè a la majoria dels nous estats es
van mantenir molts dels interessos econòmics de
les antigues metròpolis.
Aquesta situació es coneix com
a neocolonialisme.

35. La descolonització
Explica amb les teves pròpies paraules el
sorgiment del Tercer Món.
Caldria buscar informació (d’una bona
font historiogràfica) sobre què va ser la
Conferència de Bandung i el Moviment
de Països No Alineats.

36. La descolonització
Conferència de
Bandung (1955)
• Reunió d'estats asiàtics i africans, la
majoria dels quals acabaven
d'accedir a la independència
• Va ser organitzada pels grans líders
independentistes: Nehru de la Índia i Sukarno
d'Indonèsia , a més dels líders de Pakistan,
Birmania i Sri Lanka
• Van acudir vint-i-nou països distribuïts de la següent forma: els
anomenats cinc de
Colombo (Indonèsia, Índia, Pakistan, Birmània i Ceilan), altres
dotze països també asiàtics, vuit àrabs i quatre de l'Àfrica
Negra.

37. La descolonització
Conferència de
Bandung
Principis aprovats
Co ndemna delCo lonialisme
So birania i igualtat de to tes les nacio ns
Rebuig de qualsevo l intervenció estrangera
So lució dels co nflictes per la via pacífica
Creació de plans d’ ajut eco nò mic i culturaldels païso s africans i
asiàtics.

38. La descolonització
Moviment de Països No Alineats
Aliança d’estats
independents (25
països) de l’any
1961. Estableixen la
instauració d’un
corrent neutralista
i de no alineament
amb la política
internacional de les
dues grans
potències.

39. La descolonització
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/06/13/el-tercer-mon-i-el-neocolonialisme/

40. La descolonització
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/06/13/el-tercer-mon-i-el-neocolonialisme/

41. La descolonització
Quines característiques comunes tenen aquests països del Tercer Món?
Seguint la definició del geògraf francès Yves
Lacoste, tots aquests països del Tercer Món
mantindrien algunes característiques comunes
Un passat colonial que pesa molt en el seu desenvolupament.
Un creixement demogràfic accelerat que els diferencia dels països del Nord.
La desarticulació de l’agricultura, orientada a l’exportació dels productes.
El recurs a l’endeutament com a sistema per compensar el dèficit comercial
i finançar les inversions.
L’aparició de desigualtats socials extremes.
Un greu dèficit educacional que impedeix a bona part de la població accedir a
una formació bàsica.

42. La construcció de la Unió Europea.
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, en un
món marcat per l'enfrontament entre els dos blocs
(els EUA i l'URSS), la influència d'Europa era cada
vegada més dèbil.

43. La construcció de la Unió Europea UE
Va ser en aquest context que una sèrie de polítics i
pensadors europeus van defensar la necessitat de
caminar cap a una integració europea per
aconseguir un lloc entre les grans potències.
D'aquesta manera, es van crear diferents
organismes europeus que tenien la intenció
d’aglutinar i defensar tot allò que fos europeu.

44. La construcció de la Unió Europea UE
Caldria buscar informació sobre aquests organismes i
redactar una descripció dels mateixos (any de creació,
objectius i definició). Cal completar el mapa de la UE actual.
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.
Consell d'Europa.
Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer
Comunitat Europea de l'Energia Atòmica
Comunitat Econòmica Europea.

45. La construcció de la Unió Europea
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.
És una organització de cooperació internacional,
composta per 30 Estats, l'objectiu dels quals és coordinar
les seves polítiques econòmiques i socials. Va ser fundada
en 1961 i la seva seu central es troba en la ciutat
de París, El seu antecessor va ser
l'Organització Europea per a la Cooperació
Econòmica.
Es va originar el 1948 com a Organització per a la Cooperació
Econòmica Europea (OCEE), per tal d'ajudar en
l'administració del Pla Marshall per a la reconstrucció
europea després de la Segona Guerra Mundial.

46. La construcció de la Unió Europea UE
Consell d’Europa
El Consell d'Europa és una organització
internacional que s'estableix pel Tractat de
Londres de 1949 i que avui en dia engloba a 47 països
d'Europa, i té 5 estats com observadors.
El Consell d'Europa va ser la primera organització
d'integració europea, creada molt abans de la Unió Europea i
anterior també a les velles Comunitats
Europees (CECA, CEE), amb la intenció d'afavorir les
relacions pacífiques i d'amistat entre els diferents Estats
europeus, després que quasi tota Europa es trobés en ruïnes
a l'acabar la Segona Guerra Mundial.

47. La construcció de la Unió Europea UE
Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer
Organització econòmica internacional fundada a París el
1951 per acord dels governs de la República Federal
d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els
Països Baixos. Posteriorment n'han format part tots els
estats membres de la Comunitat Econòmica Europea.
El seu objectiu era la integració econòmica en el sector del
carbó i de l'acer: supressió d'obstacles duaners,
regularització de la producció, increment productiu de les
explotacions i ajut a les regions i als treballadors afectats per
les reestructuracions. Un segon objectiu era el intent d’una
reconciliació entre França i Alemanya.

48. La construcció de la Unió Europea
Comunitat Europea de l'Energia Atòmica
Cada estat membre en controla els programes, les
produccions i les inversions, i l'organització monopolitza la
utilització de matèries fissionables.
Organització creada pel tractat de Roma (1957), amb seu a
Brussel·les i en vigor des del 1959, amb l'objectiu d'establir
un mercat comú de productes nuclears i promoure el
desenvolupament de les indústries d'aplicacions pacífiques
de l'energia nuclear, integrada posteriorment en la Unió
Europea.

49. La construcció de la Unió Europea
Comunitat Econòmica Europea.
Organització internacional fundada el 1957 pel tractat
de Roma amb l'objectiu de crear un mercat únic entre
els estats membres i integrada posteriorment dins
la Unió Europea.
El seu objectiu prioritari era la creació d'un mercat únic entre els estats
membres, per la qual cosa es fixà una sèrie d'objectius: tarifes externes
comunes (unió duanera), elaboració d'una política conjunta per a
l'agricultura i per al moviment de mà d'obra i els transports, fundació
d'institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d'una
unitat de compte europea.

50. La construcció de la Unió Europea UE
Tractat de Roma (1957)
Acord signat a Roma el 25 de març de 1957 per Bèlgica,
França, els Països Baixos, Itàlia, Luxemburg i la República
Federal d'Alemanya que creà la Comunitat Econòmica Europea.
L'aprovació de nous tractats comunitaris (creació de les
institucions comunes de la CEE, CECA i EURATOM els anys
1965 i 1970), l'admissió de nous estats membres a la CEE i el
desig de potenciar la integració política i econòmica del
continent menaren a la redacció d'un text nou —conegut amb
el nom d'Acta Única Europea—, que fou aprovat pel Consell
Europeu l'any 1985 i signat per tots els estats de les
Comunitats Europees entre el 1986 i el 1987.

51. La construcció de la Unió Europea UE
Les institucions europees.

52. La construcció de la Unió Europea UE
Les institucions europees.
Comissió Europea (òrgan executiu).
•Controla el compliment dels acords i els tractats. I proposa els textos
de llei que es presenten al Parlament i al Consell de la Unió Europea.
• Està compost per comissaris elegits pels estats membres i un
president. Mandat de quatre anys.
Durao Barrosso president de la Comissió Europea.
Joaquin Almunia, vicepresident i comissari.

53. La construcció de la Unió Europea UE
Les institucions europees.
Parlament Europeu (òrgan legislatiu).
•Organitza comissions de treball
Controla el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea.
• Els Eurodiputats són elegits per sufragi universal cada cinc anys (736
eurodiputats).
• Legisla i aprova els pressupostos
La seu del
parlament és a
Estrasburg
(França). També
hi ha seus a
Brussel·les i
Luxemburg.

54. La construcció de la Unió Europea UE
Les institucions europees.

55. La construcció de la Unió Europea UE
Les institucions europees.
Consell de la Unió Europea
(Òrgan legislatiu).
• Representa als governs.
• Reunió de Ministres segons el tema a tractar.
• Legisla en comú amb el Parlament Europeu (Codecisió). Aprova
les lleis i el pressupost.
Al final dels sis mesos de
presidència, exposa el seu
balanç polític davant del
Parlament Europeu.
Normalment les reunions es
celebren a Brussel·les.

56. La construcció de la Unió Europea UE
Les institucions europees.
Hi ha 9 configuracions diferents del Consell de la Unió Europea.
Assumptes generals i relacions externes.
Assumptes econòmics i financers (Ecofin).
Justícia i assumptes interns.
Treball, política social, salut i consumidors.
Competitivitat
Transports, telecomunicacions, i energia.
Agricultura i pesca.
Medi Ambient.
Educació, joventut i cultura.

57. La construcció de la Unió Europea UE
Les institucions europees.
Tribunal de Justícia.
• Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis
comunitàries.
•Està format per un jutge de cada membre de la UE (cada cinc anys).
Atén els ciutadans i les institucions comunitàries que hi recorren.
• L’objectiu és que s’apliqui el dret de la UE a tots els països membre.
I que no hi hagin diferències.
Seu del tribunal a
Luxemburg.

58. Qüestionari.
Les institucions europees.
1. Les institucions europees actuals són les següents:
a) Poder executiu: Consell de la Unió Europea. Poder legislatiu: Parlament i
Comissió europea. Poder Judicial: Tribunal de Justícia.
b) Poder executiu: Comissió europea, Poder legislatiu: Tribunal de Garanties
constitucionals. Poder Judicial: Consell europeu.
c) Poder executiu: Comissió europea. Poder legislatiu: Parlament i Consell
de la Unió Europea. Poder Judicial: Tribunal de Justícia.
d) Poder executiu: Consell de la Unió Europea. Poder legislatiu: Parlament i
Consell d’Europa. Poder Judicial: Tribunal de Justícia.

59. Qüestionari.
Guerra freda.
2. El primer escenari d'enfrontament entre els dos blocs va tenir lloc
a Alemanya. Un cop acabada la guerra, aquest país havia quedat
dividit en:
a) Dues parts diferenciades entre els dos blocs: el socialista i el comunista.
b) En quatre zones ocupades per britànics, francesos, nord-americans i
soviètics. És a dir els guanyadors de la guerra.
c) Dues parts diferenciades en la divisió de dos països antagònics: la RDA i
la RFA.
d) Dues parts diferenciades entre els dos blocs el comunista i el
capitalista.

60. Qüestionari.
Guerra freda.
3. Quins són els principals països integrants del Pacte de Varsòvia?
a) Aquests eren: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia,
RDA, RFA, Romania i la Unió Soviètica.
b) Aquests eren: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Repúbliques
bàltiques, Polònia, RDA, Romania i la Unió Soviètica.
c) Aquests eren: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia,
RDA, Romania i la Unió Soviètica.
d) Aquests eren: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia,
RDA, Romania, l’extrem nord català i la Unió Soviètica.

61. Qüestionari.
Guerra freda.
4. Quins són els principals països integrants de la OTAN a l’any de la seva
creació(1949)?
a) Aquests eren: EEUU, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega,
Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Portugal. L’any
1952 s’hi afegeix Turquia i Grècia; i l’any 55 RFA.
b) Aquests eren: EEUU, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega,
Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Benelux, Espanya i
Portugal. L’any 1952 s’hi afegeix Turquia i Grècia; i l’any 55 RFA.
c) Aquests eren: Unió Soviètica, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega,
Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països baixos, Luxemburg i Portugal.
d) Aquests eren: EEUU, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega,
Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països baixos, Luxemburg i Portugal. L’any
1952 s’hi afegeix República Txeca i Grècia; i l’any 55 RFA.

62. Qüestionari.
Descolonització.
5. Quines són les diferències entre la Conferència de Bandung i el
Moviment dels Països No alineats?
a) Són completament antagònics, uns defensen uns principis democràtics i els
altres uns principis pseudo-feixistes.
b) Tenen un origen comú però una finalitat diferent. Són esdeveniments que
cal contextualitzar-los a l’època de la descolonització.
c) La Conferència representa l’intent de rebutjar la intervenció estrangera i el
Moviment representa l’opció de tenir una veu pròpia en el context
internacional.
d) Reunió de Ministres segons el tema a tractar.

63. Qüestionari.
Guerra freda.
6. La crisi dels míssils de Cuba fou un conflicte de la Guerra Freda que
enfrontà diplomàticament la Unió Soviètica i els Estats Units entre els
dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar...
a) ...un augment en l’escalada bèl·lica entre els dos blocs.
b) ...un dels moments de major tensió entre ambdues potències
nuclears degut a la instal·lació de coets terra-aire a Guantánamo.
c) ...un augment en l’escalada bèl·lica degut a la discussió verbal que van tenir
Kennedy i Kruschev durant la sessió inaugural de l’Assemblea de la ONU.
d) ...un dels moments de major tensió entre ambdues potències
nuclears degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssils
balístics soviètics en territori Cubà.

64. Qüestionari.
La Construcció de la Unió Europea.
7. Els països signants del Tractat de Roma de l’any 1957 i que va donar
origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), actual Unió Europea
van ser...
a) Bèlgica, Gran Bretanya, França, Luxemburg, Països Baixos, República
Federal Alemanya i Itàlia.
b) Bèlgica, Gran Bretanya, França, Luxemburg, Països Baixos, República
Democràtica Alemanya i Itàlia.
c) Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos, República Federal Alemanya i
Itàlia.
d) Cap de les respostes anteriors és correcte.

65. Qüestionari.
Fonts historiogràfiques.
8. La següent font historiogràfica és una font cartogràfica, ja què és
tracta d’un mapa temàtic.
a) No. Les fonts cartogràfiques són fonts estadístiques, i s’expressen en tants
per mil.
b) Si i no. Depèn del prisma i l’enfoc de l’historiador. Les fonts poden ser
subjectives i/o objectives.
c) Efectivament. Es tracta d’una font historiogràfica de tipus cartogràfic. Els
mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la
qual s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els
colors o les trames emprades en la seva realització.
d) Efectivament. Es tracta d’una font cartogràfica de tipus oral. Ens expressa
tot allò que volíem dir d’una manera àgil i conscient.

66. Qüestionari.
IDH
9. L’índex de desenvolupament humà (IDH) és aquell índex que mesura
el desenvolupament d’un país a través de tres variables. Aquestes
variables són:
a) Esperança de vida, educació i Producte bàsic.
b) Esperança de vida, Producte Interior Brut per càpita i Taxa de mortalitat.
c) Educació, Producte Interior Brut per càpita i Taxa de fecunditat.
d) Esperança de vida, Producte Interior Brut per càpita i educació.

67. Qüestionari.
El Tercer Món.
10. El geògraf francès Yves Lacoste va idear el concepte de Tercer Món,
per poder expressar amb contundència que al món hi havia:
• Un primer món (capitalista), un segon món (comunista) i un Tercer Món
(sorgit de la descolonització). Actualment es parla del Quart Món (la
pobresa existent a les grans ciutats).
• Un primer món (capitalista), un segon món (comunista) i un Tercer Món
(sorgit del no res, sense la intervenció dels països rics). Actualment es
parla del Quart Món (la pobresa existent a les grans ciutats).
• Un primer món (comunista), un segon món (socialista) i un Tercer Món
(sorgit de la descolonització). Actualment es parla del Quart Món (la
pobresa existent a les grans ciutats).
• Un primer món (capitalista), un segon món (comunista) i un Tercer Món
(sorgit de la descolonització i del neocolonialisme). Actualment parlem del
Quart Món (la pobresa existent a les grans ciutats).
SOLUCIONS: 1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6d, 7c, 8c, 9d i 10d.