Un món bipolar, la guerra freda

2.799 visualizaciones

Publicado el

  • Sé el primero en comentar

Un món bipolar, la guerra freda

  1. 1. Un món bipolar:guerra freda idescolonització (1945-1991)
  2. 2. Un món bipolar:guerra freda idescolonització (1945-1991)Des del 1945 fins al 1991, el món va estar dividit en dosblocs antagònics: el socialista, dirigit per lURSS, i elcapitalista, liderat pels Estats Units.
  3. 3. Un món bipolar:guerra freda idescolonització (1945-1991)LEuropa occidental, el Japó i àmplies zones del mónsubdesenvolupat van quedar sota la influència delmodel nord-americà. La Unió Soviètica va exercir laseva influència sobre amplis territoris de lEuropacentral i oriental, així com en zones del Tercer Mónque van portar a terme revolucions socialistes.
  4. 4. Un món bipolar:guerra freda idescolonització (1945-1991)La tensió entre els blocs va generar una confrontació constant, laguerra freda, malgrat algunes etapes de coexistència pacífica.
  5. 5. Un món bipolar:guerra freda idescolonització (1945-1991)Lany 1945 també es va iniciarla descolonització i molts Estats van aconseguirla independència. No obstant això, les metròpolisvan mantenir uns interessos econòmics, que vandonar lloc a lanomenat neocolonialisme.
  6. 6. Un món bipolar:guerra freda idescolonització (1945-1991)
  7. 7. Un món bipolar:guerra freda idescolonització (1945-1991)Busca informació sobre elPacte de Varsòvia i elsprincipals aliats de la UnióSoviètica. Realitza un mapaon quedin clar quines van serles aliances dels uns i delsaltres.
  8. 8. Un món bipolar:guerra freda idescolonització (1945-1991)Busca informació sobre laOTAN (North Atlantic TreatyOrganisation) i els principalsaliats dels Estats Unitsd’Amèrica. Realitza unmapa on quedin clar quinesvan ser les aliances dels uns idels altres.
  9. 9. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)
  10. 10. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)LA RUPTURA: EL TELÓ DACERLa ruptura definitiva entre els dos blocs va tenir lloc el1947, quan el president nord-americà va exposar elque es coneix com la doctrina Truman, en la qualdenunciava la creació de règims comunistes als païsosocupats per lexèrcit soviètic i proposava laintervenció americana per frenar lamenaçacomunista a Europa. Per a això, es va augmentar elnombre de soldats i de bases dels EUA a Europa i es vaproposar el Pla Marshall*, una ajuda econòmica perimpulsar la reconstrucció europea.
  11. 11. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)LA RUPTURA: EL TELÓ DACERCom a contrapartida, lURSS va proposar lInformeJdanov, que denunciava lactuació dels Estats Units comuna via de domini dEuropa.
  12. 12. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)LA RUPTURA: EL TELÓ DACEREl món haviaquedatdividit en dosblocsseparats peruna bret­xaprofundaque WinstonChurchill vaanomenarteló dacer
  13. 13. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)La partició dAlemanyaEl primer escenari denfrontament entreels dos blocs va tenir lloc a Alemanya. Uncop acabada la guerra, aquest país haviaquedat dividit en quatre zonesocupades per britànics, francesos, nord-americans i soviètics.
  14. 14. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)La partició dAlemanyaCom a resposta, lURSS va ordenarel bloqueig de la ciutat de Berlín, divididatambé en quatre zones i ubicada a la zonasoviètica. Així, es va ordenar el tancament defronteres i es va aïllar el sector occidental de laciutat. Els Estats Units hi van respondre amblestabliment dun pont aeri per proveir laciutat, que es va prolongar durant un any(maig del 1949).
  15. 15. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)La partició dAlemanyaLa crisi va accelerar ladivisió dAlemanya en dosEstats: la RepúblicaFederal Alemanya,enquadrada dins del blococcidental, i la RepúblicaDemocràtica Alemanya,sota la influència soviètica.La ciutat de Berlín va quedardividida en dues zones entreles quals es va aixecar unmur lany 1961.
  16. 16. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Què és la Guerra Freda?La guerra freda va consistir en un model derelacions internacionals que es va desenvolupardesprés de la II Guerra Mundial basat en unantagonisme permanent entre els blocs, lideratspels Estats Units i per la Unió Soviètica.
  17. 17. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Principals conflictes de la Guerra freda.Guerra de Corea
  18. 18. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Principals conflictes de la Guerra freda.Guerra de CoreaLa Guerra de Corea va ser un conflicte bèl·lic que vaenfrontar els règims del nord (la República PopularDemocràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) deCorea entre 1950 i 1953. Es va considerada com una guerracivil, la gran quantitat de factors al seu voltant, com laintervenció dels EUA i l’URSS van fer daquesta una guerrasubsidiària de la Guerra Freda. http://somhistoria.blogspot.com.es/2012/10/la-guerra-de-corea-1950-1953-la-guerra.html
  19. 19. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Principals conflictes de la Guerra freda.Guerra del Vietnam
  20. 20. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Principals conflictes de la Guerra freda.Guerra del VietnamConflicte bèl·lic (1954-75) entre la RepúblicaDemocràtica del Vietnam, ajudada per la RepúblicaPopular de la Xina i l’URSS, i la República delVietnam, auxiliada pels EUA.http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0070540.xml?kt.subject=ROOT%40ARBRES%
  21. 21. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Principals conflictes de la Guerra freda.La crisi dels míssils
  22. 22. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Principals conflictes de la Guerra freda.La crisi dels míssilsLa crisi dels míssils de Cuba fou un conflicte dela Guerra Freda que enfrontà diplomàticament la UnióSoviètica i els Estats Units entre els dies 14 doctubre iel 20 de novembre de 1962, i que va representar un delsmoments de major tensió entre ambdues potènciesnuclears degut a la instal·lació de plataformes dellançament de míssils balístics soviètics en territoriCubà, cosa que hagués permès a lURSS disposardarmament per a atacar el territori continental delsEUA amb armes nuclears.
  23. 23. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Principals conflictes de la Guerra freda.La crisi dels míssilsL’any 1959 s’havia instal·lat a Cuba un règimrevolucionari, dirigit per Fidel Castro, i que maiva ser acceptat per EUA. Per ofegar el règimcastrista, el govern nord-americà va declarar elboicot econòmic a l’illa, que aviat va rebre elsuport de la URSS.
  24. 24. Un món bipolar: guerra freda i descolonització (1945-1991)Principals conflictes de la Guerra freda.Coexistència pacífica A la darreria de ladècada del 1950, elclima de tensió entreels blocs va fer un pascap a una nova etapadominada per ladistensió, queconeixem comcoexistència pacífica.Khruixtxov iKennedy 
  25. 25. Principals fonts historiogràfiques.Fonts escrites. Les fonts escrites són elsdocuments jurídics (lleis i testaments) i/o textosoficials, memòries, cròniques, censos, registresparroquials, cartes, diaris privats, premsa iassajos de l’època, textos literaris...textos delsllibres dhistòria i altres treballs dels historiadors.
  26. 26. Principals fonts historiogràfiques.Fonts arqueològiques i materials. Són les fontsconstituïdes per les obres escultòriques iarquitectòniques, i les restes materials queprodueixen les societats (eines, indumentària,mobiliari, monedes...). Ens informen sobre les sevesformes de vida, costums, modes i mentalitats.
  27. 27. Principals fonts historiogràfiques.Fonts gràfiques o imatges. Són fonts queinclouen qualsevol tipus dimatges: la pintura, lesfotografies, els gravats, les il·lustracions i elscartells, les caricatures, els còmics...
  28. 28. Principals fonts historiogràfiques.Fonts audiovisuals. Són les fonts pròpies delsegle XX i XXI. Poden ser pel·lícules, documentals,reportatges, etc. Són obtinguts i reproduïts a travésde suports com el cinema, la televisió, el vídeo, elCd, el DVD, les pàgines web...
  29. 29. Principals fonts historiogràfiques.Fonts orals. Poden ser testimoniatges directes ogravacions en diferents suports. Lentrevista és lafont més habitual, però també sinclouen elsdiscursos, els programes de ràdio, les cançons, elscontes.
  30. 30. Principals fonts historiogràfiques.Fonts estadístiques. Normalment són fonts enles quals es mostren dades numèriques sobre unstemes determinats de caràcter econòmic,demogràfic, climàtic, etc. Són fonts dinformacióquantitativa i es representen habitualment en formade taula de dades o gràfics.
  31. 31. Principals fonts historiogràfiques.Fonts cartogràfiques. Són els mapes. Els mapestenen un llenguatge específic que cal poderinterpretar, raó per la qual sadjunta una clau (ollegenda) amb el significat dels símbols, els colors oles trames emprades en la seva realització. Elsmapes històrics són temàtics.
  32. 32. La descolonitzacióLes causes de la descolonització:El desig dindependència.Laugment dels movimentsnacionalistes.La disminució del prestigi de lespotències colonials.Lexpansió duna opinióinternacional contrària a lacolonització.El suport a la descolonització de lesdues grans potències.
  33. 33. La descolonització
  34. 34. La descolonitzacióEl sorgiment del Tercer MónLa independència política dels països colonitzatsno va anar acompanyada duna independènciaeconòmica, perquè a la majoria dels nous estats esvan mantenir molts dels interessos econòmics deles antigues metròpolis.Aquesta situació es coneix coma neocolonialisme.
  35. 35. La descolonitzacióExplica amb les teves pròpies paraules elsorgiment del Tercer Món.Caldria buscar informació (d’una bonafont historiogràfica) sobre què va ser laConferència de Bandung i el Movimentde Països No Alineats.
  36. 36. La descolonitzacióConferència deBandung (1955)• Reunió destats asiàtics i africans, lamajoria dels quals acabavendaccedir a la independència• Va ser organitzada pels grans lídersindependentistes: Nehru de la Índia i SukarnodIndonèsia , a més dels líders de Pakistan,Birmania i Sri Lanka•  Van acudir vint-i-nou països distribuïts de la següent forma: elsanomenats cinc deColombo (Indonèsia, Índia, Pakistan, Birmània i Ceilan), altresdotze països també asiàtics, vuit àrabs i quatre de lÀfricaNegra.
  37. 37. La descolonitzacióConferència deBandungPrincipis aprovatsCo ndemna delCo lonialismeSo birania i igualtat de to tes les nacio nsRebuig de qualsevo l intervenció estrangeraSo lució dels co nflictes per la via pacíficaCreació de plans d’ ajut eco nò mic i culturaldels païso s africans iasiàtics.
  38. 38. La descolonitzacióMoviment de Països No AlineatsAliança d’estatsindependents (25països) de l’any1961. Estableixen lainstauració d’uncorrent neutralistai de no alineamentamb la políticainternacional de lesdues granspotències.
  39. 39. La descolonitzacióhttp://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/06/13/el-tercer-mon-i-el-neocolonialisme/
  40. 40. La descolonitzacióhttp://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/06/13/el-tercer-mon-i-el-neocolonialisme/
  41. 41. La descolonitzacióQuines característiques comunes tenen aquests països del Tercer Món?Seguint la definició del geògraf francès YvesLacoste, tots aquests països del Tercer Mónmantindrien algunes característiques comunesUn passat colonial que pesa molt en el seu desenvolupament.Un creixement demogràfic accelerat que els diferencia dels països del Nord.La desarticulació de l’agricultura, orientada a l’exportació dels productes.El recurs a l’endeutament com a sistema per compensar el dèficit comerciali finançar les inversions.L’aparició de desigualtats socials extremes.Un greu dèficit educacional que impedeix a bona part de la població accedir auna formació bàsica.
  42. 42. La construcció de la Unió Europea.Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, en unmón marcat per lenfrontament entre els dos blocs(els EUA i lURSS), la influència dEuropa era cadavegada més dèbil.
  43. 43. La construcció de la Unió Europea UEVa ser en aquest context que una sèrie de polítics ipensadors europeus van defensar la necessitat decaminar cap a una integració europea peraconseguir un lloc entre les grans potències.Daquesta manera, es van crear diferentsorganismes europeus que tenien la intenciód’aglutinar i defensar tot allò que fos europeu.
  44. 44. La construcció de la Unió Europea UECaldria buscar informació sobre aquests organismes iredactar una descripció dels mateixos (any de creació,objectius i definició). Cal completar el mapa de la UE actual.Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.Consell dEuropa.Comunitat Europea del Carbó i de lAcer Comunitat Europea de lEnergia Atòmica Comunitat Econòmica Europea.
  45. 45. La construcció de la Unió EuropeaOrganització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.És una organització de cooperació internacional,composta per 30 Estats, lobjectiu dels quals és coordinarles seves polítiques econòmiques i socials. Va ser fundadaen 1961 i la seva seu central es troba en la ciutatde París, El seu antecessor va serlOrganització Europea per a la CooperacióEconòmica.Es va originar el 1948 com a Organització per a la CooperacióEconòmica Europea (OCEE), per tal dajudar enladministració del Pla Marshall per a la reconstruccióeuropea després de la Segona Guerra Mundial.
  46. 46. La construcció de la Unió Europea UEConsell d’EuropaEl Consell dEuropa és una organitzacióinternacional que sestableix pel Tractat deLondres de 1949 i que avui en dia engloba a 47 païsosdEuropa, i té 5 estats com observadors.El Consell dEuropa va ser la primera organitzaciódintegració europea, creada molt abans de la Unió Europea ianterior també a les velles ComunitatsEuropees (CECA, CEE), amb la intenció dafavorir lesrelacions pacífiques i damistat entre els diferents Estatseuropeus, després que quasi tota Europa es trobés en ruïnesa lacabar la Segona Guerra Mundial.
  47. 47. La construcció de la Unió Europea UEComunitat Europea del Carbó i de lAcer Organització econòmica internacional fundada a París el1951 per acord dels governs de la República FederaldAlemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i elsPaïsos Baixos. Posteriorment nhan format part tots elsestats membres de la Comunitat Econòmica Europea.El seu objectiu era la integració econòmica en el sector delcarbó i de lacer: supressió dobstacles duaners,regularització de la producció, increment productiu de lesexplotacions i ajut a les regions i als treballadors afectats perles reestructuracions. Un segon objectiu era el intent d’unareconciliació entre França i Alemanya.
  48. 48. La construcció de la Unió EuropeaComunitat Europea de lEnergia AtòmicaCada estat membre en controla els programes, lesproduccions i les inversions, i lorganització monopolitza lautilització de matèries fissionables.Organització creada pel tractat de Roma (1957), amb seu aBrussel·les i en vigor des del 1959, amb lobjectiu destablirun mercat comú de productes nuclears i promoure eldesenvolupament de les indústries daplicacions pacífiquesde lenergia nuclear, integrada posteriorment en la UnióEuropea.
  49. 49. La construcció de la Unió EuropeaComunitat Econòmica Europea.Organització internacional fundada el 1957 pel tractatde Roma amb lobjectiu de crear un mercat únic entreels estats membres i integrada posteriorment dinsla Unió Europea.El seu objectiu prioritari era la creació dun mercat únic entre els estatsmembres, per la qual cosa es fixà una sèrie dobjectius: tarifes externescomunes (unió duanera), elaboració duna política conjunta per alagricultura i per al moviment de mà dobra i els transports, fundaciódinstitucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació dunaunitat de compte europea.
  50. 50. La construcció de la Unió Europea UETractat de Roma (1957)Acord signat a Roma el 25 de març de 1957 per Bèlgica,França, els Països Baixos, Itàlia, Luxemburg i la RepúblicaFederal dAlemanya que creà la Comunitat Econòmica Europea.Laprovació de nous tractats comunitaris (creació de lesinstitucions comunes de la CEE, CECA i EURATOM els anys1965 i 1970), ladmissió de nous estats membres a la CEE i eldesig de potenciar la integració política i econòmica delcontinent menaren a la redacció dun text nou —conegut ambel nom dActa Única Europea—, que fou aprovat pel ConsellEuropeu lany 1985 i signat per tots els estats de lesComunitats Europees entre el 1986 i el 1987.
  51. 51. La construcció de la Unió Europea UELes institucions europees.
  52. 52. La construcció de la Unió Europea UELes institucions europees.Comissió Europea (òrgan executiu).•Controla el compliment dels acords i els tractats. I proposa els textosde llei que es presenten al Parlament i al Consell de la Unió Europea.• Està compost per comissaris elegits pels estats membres i unpresident. Mandat de quatre anys.Durao Barrosso president de la Comissió Europea.Joaquin Almunia, vicepresident i comissari.
  53. 53. La construcció de la Unió Europea UELes institucions europees.Parlament Europeu (òrgan legislatiu).•Organitza comissions de treballControla el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea.• Els Eurodiputats són elegits per sufragi universal cada cinc anys (736eurodiputats).• Legisla i aprova els pressupostosLa seu delparlament és aEstrasburg(França). Tambéhi ha seus aBrussel·les iLuxemburg.
  54. 54. La construcció de la Unió Europea UELes institucions europees.
  55. 55. La construcció de la Unió Europea UELes institucions europees.Consell de la Unió Europea(Òrgan legislatiu).• Representa als governs.• Reunió de Ministres segons el tema a tractar.• Legisla en comú amb el Parlament Europeu (Codecisió). Aprovales lleis i el pressupost.Al final dels sis mesos depresidència, exposa el seubalanç polític davant delParlament Europeu.Normalment les reunions escelebren a Brussel·les.
  56. 56. La construcció de la Unió Europea UELes institucions europees.Hi ha 9 configuracions diferents del Consell de la Unió Europea.Assumptes generals i relacions externes.Assumptes econòmics i financers (Ecofin).Justícia i assumptes interns.Treball, política social, salut i consumidors.CompetitivitatTransports, telecomunicacions, i energia.Agricultura i pesca.Medi Ambient.Educació, joventut i cultura.
  57. 57. La construcció de la Unió Europea UELes institucions europees.Tribunal de Justícia.• Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleiscomunitàries.•Està format per un jutge de cada membre de la UE (cada cinc anys).Atén els ciutadans i les institucions comunitàries que hi recorren.• L’objectiu és que s’apliqui el dret de la UE a tots els països membre.I que no hi hagin diferències.Seu del tribunal aLuxemburg.
  58. 58. Qüestionari.Les institucions europees.1. Les institucions europees actuals són les següents:a) Poder executiu: Consell de la Unió Europea. Poder legislatiu: Parlament iComissió europea. Poder Judicial: Tribunal de Justícia.b) Poder executiu: Comissió europea, Poder legislatiu: Tribunal de Garantiesconstitucionals. Poder Judicial: Consell europeu.c) Poder executiu: Comissió europea. Poder legislatiu: Parlament i Consellde la Unió Europea. Poder Judicial: Tribunal de Justícia.d) Poder executiu: Consell de la Unió Europea. Poder legislatiu: Parlament iConsell d’Europa. Poder Judicial: Tribunal de Justícia.
  59. 59. Qüestionari.Guerra freda.2. El primer escenari denfrontament entre els dos blocs va tenir lloca Alemanya. Un cop acabada la guerra, aquest país havia quedatdividit en:a) Dues parts diferenciades entre els dos blocs: el socialista i el comunista.b) En quatre zones ocupades per britànics, francesos, nord-americans isoviètics. És a dir els guanyadors de la guerra.c) Dues parts diferenciades en la divisió de dos països antagònics: la RDA ila RFA.d) Dues parts diferenciades entre els dos blocs el comunista i elcapitalista.
  60. 60. Qüestionari.Guerra freda.3. Quins són els principals països integrants del Pacte de Varsòvia?a) Aquests eren: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia,RDA, RFA, Romania i la Unió Soviètica.b) Aquests eren: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Repúbliquesbàltiques, Polònia, RDA, Romania i la Unió Soviètica.c) Aquests eren: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia,RDA, Romania i la Unió Soviètica.d) Aquests eren: Albània, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia,RDA, Romania, l’extrem nord català i la Unió Soviètica.
  61. 61. Qüestionari.Guerra freda.4. Quins són els principals països integrants de la OTAN a l’any de la sevacreació(1949)?a) Aquests eren: EEUU, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega,Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Portugal. L’any1952 s’hi afegeix Turquia i Grècia; i l’any 55 RFA.b) Aquests eren: EEUU, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega,Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Benelux, Espanya iPortugal. L’any 1952 s’hi afegeix Turquia i Grècia; i l’any 55 RFA.c) Aquests eren: Unió Soviètica, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega,Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països baixos, Luxemburg i Portugal.d) Aquests eren: EEUU, Canadà, Regne Unit, França, Itàlia, Noruega,Dinamarca, Islàndia, Bèlgica, Països baixos, Luxemburg i Portugal. L’any1952 s’hi afegeix República Txeca i Grècia; i l’any 55 RFA.
  62. 62. Qüestionari.Descolonització.5. Quines són les diferències entre la Conferència de Bandung i elMoviment dels Països No alineats?a) Són completament antagònics, uns defensen uns principis democràtics i elsaltres uns principis pseudo-feixistes.b) Tenen un origen comú però una finalitat diferent. Són esdeveniments quecal contextualitzar-los a l’època de la descolonització.c) La Conferència representa l’intent de rebutjar la intervenció estrangera i elMoviment representa l’opció de tenir una veu pròpia en el contextinternacional.d) Reunió de Ministres segons el tema a tractar.
  63. 63. Qüestionari.Guerra freda.6. La crisi dels míssils de Cuba fou un conflicte de la Guerra Freda queenfrontà diplomàticament la Unió Soviètica i els Estats Units entre elsdies 14 doctubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar...a) ...un augment en l’escalada bèl·lica entre els dos blocs.b) ...un dels moments de major tensió entre ambdues potènciesnuclears degut a la instal·lació de coets terra-aire a Guantánamo.c) ...un augment en l’escalada bèl·lica degut a la discussió verbal que van tenirKennedy i Kruschev durant la sessió inaugural de l’Assemblea de la ONU.d) ...un dels moments de major tensió entre ambdues potènciesnuclears degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssilsbalístics soviètics en territori Cubà.
  64. 64. Qüestionari.La Construcció de la Unió Europea.7. Els països signants del Tractat de Roma de l’any 1957 i que va donarorigen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), actual Unió Europeavan ser...a) Bèlgica, Gran Bretanya, França, Luxemburg, Països Baixos, RepúblicaFederal Alemanya i Itàlia.b) Bèlgica, Gran Bretanya, França, Luxemburg, Països Baixos, RepúblicaDemocràtica Alemanya i Itàlia.c) Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos, República Federal Alemanya iItàlia.d) Cap de les respostes anteriors és correcte.
  65. 65. Qüestionari.Fonts historiogràfiques.8. La següent font historiogràfica és una font cartogràfica, ja què éstracta d’un mapa temàtic.a) No. Les fonts cartogràfiques són fonts estadístiques, i s’expressen en tantsper mil.b) Si i no. Depèn del prisma i l’enfoc de l’historiador. Les fonts poden sersubjectives i/o objectives.c) Efectivament. Es tracta d’una font historiogràfica de tipus cartogràfic. Elsmapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per laqual sadjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, elscolors o les trames emprades en la seva realització.d) Efectivament. Es tracta d’una font cartogràfica de tipus oral. Ens expressatot allò que volíem dir d’una manera àgil i conscient.
  66. 66. Qüestionari.IDH9. L’índex de desenvolupament humà (IDH) és aquell índex que mesurael desenvolupament d’un país a través de tres variables. Aquestesvariables són:a) Esperança de vida, educació i Producte bàsic.b) Esperança de vida, Producte Interior Brut per càpita i Taxa de mortalitat.c) Educació, Producte Interior Brut per càpita i Taxa de fecunditat.d) Esperança de vida, Producte Interior Brut per càpita i educació.
  67. 67. Qüestionari.El Tercer Món.10. El geògraf francès Yves Lacoste va idear el concepte de Tercer Món,per poder expressar amb contundència que al món hi havia:• Un primer món (capitalista), un segon món (comunista) i un Tercer Món(sorgit de la descolonització). Actualment es parla del Quart Món (lapobresa existent a les grans ciutats).• Un primer món (capitalista), un segon món (comunista) i un Tercer Món(sorgit del no res, sense la intervenció dels països rics). Actualment esparla del Quart Món (la pobresa existent a les grans ciutats).• Un primer món (comunista), un segon món (socialista) i un Tercer Món(sorgit de la descolonització). Actualment es parla del Quart Món (lapobresa existent a les grans ciutats).• Un primer món (capitalista), un segon món (comunista) i un Tercer Món(sorgit de la descolonització i del neocolonialisme). Actualment parlem delQuart Món (la pobresa existent a les grans ciutats).SOLUCIONS: 1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6d, 7c, 8c, 9d i 10d.

×