Presentació en Power Point de la Proclamació de la Segona República espanyola fins a la sublevació de l'exèrcit del Marroc i la Guerra Civil.

1. LA SEGONA
REPÚBLICA
ESPANYOLA
(1931 – 1936)

2. BIENNI REFORMISTA
1931 - 1933

3. PROCLAMACIÓ SEGONA REPÚBLICA.
14 abril 1931
PRESIDENT: Alcalá Zamora
Govern provisional Dreta republicana
Republicans d’esquerres
INTEGRANTS
Autonomistes gallecs
Socialistes
ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES
28 de juny

4. ELS PROBLEMES INICIALS
REPÚBLICA CATALANA Compromís del Govern de buscar una solució
INDEPENDENT a l’autonomia de Catalunya
Barcelona, 14 abril 1931. Fi de la República Independent de Catalunya
Francesc Macià (ERC)
HOSTILITAT DE L’ALTA Cardenal Atac a la República
JERARQUIA ECLESIÀSTICA Segura, arquebisbe de Exaltació d’Alfons XIII
Toledo.
1 de maig de 1931
Ministre de
Sol·licita al bisbe de Vitòria que abandone el país
Governació
VANDALISME
ANTICLERICAL
Enfrontaments verbals
Assaltament als tallers d’ABC
Madrid, 10 de maig 1931. Fan sonar la Marxa Reial Atacs a edificis religiosos
Grup de monàrquics Actes de pillatge
Crema de convents

5. ELECCIONS DE JUNY DE 1931:
TRIOMF DE L’ESQUERRA
- Eleccions més democràtiques
fins al moment en la història
d’Espanya
- Cens electoral: Barons majors
de 23 anys
- Participació ≈ 70%
ESQUERRA
279 escons
Noves Corts PRIMERA COMESA:
Constituents Elaboració d’un nou text
constitucional per a la
República
DRETA MODERADA
160 escons

6. LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA.
9 de desembre de 1931
- Es definia Espanya com <<una República democràtica i de
treballadors de tota classe que s’organitzava en règim de
llibertat i justícia>>
- La declaració de drets ciutadans era amplíssima
- L’Estat era únic, però admetia possibles autonomies
regionals
- La propietat privada dels mitjans de producció quedava
subordinada als interessos de la economia nacional.
- Les Corts adquirien un gran poder, tant legislatiu com de
control del Govern, i constaven d’una sola càmera, elegida
per sufragi universal, que, per primera vegada, incloïa
també les dones
- El Govern era responsable davant les Corts i aquestes
podien retirar-li el seu suport en qualsevol moment
- L’Estat es declarava laic, però es reconeixia la llibertat de
consciència i la pràctica de qualsevol religió, encara que es
prohibia a l’Església exercir la indústria, el comerç i
l’ensenyament
- La cultura apareixia com una funció primordial de l’Estat

7. POLÍTICA RELIGIOSA
• L’extinció del “pressupost de clero i culte” en el termini de dos anys
• La dissolució de la Companyia de Jesús i la confiscació dels seus bens
immobles
• La prohibició a les ordres religioses d’exercir l’ensenyament.
• El reconeixement del matrimoni civil i del divorci

8. POLÍTICA EDUCATIVA I CULTURAL
Acabar amb l’hegemonia de
PROBLEMA:
Ensenyament l’Església
Infraestructura
primari Educació primària gratuïta, laica i
insuficient
obligatòria
Llibertat religiosa a Classes de religió no
l’escola obligatòries
Artistes
MISSIONS FINALITAT:
Intel·lectuals
PEDAGÒGIQUES. Portar la cultura a les
Professors
Maig 1931 zones rurals
Estudiants universitaris
Grup de teatre universitari
Representava pel país obres
LA BARRACA.
del teatre clàssic espanyol
1932

9. POLÍTICA AUTONÒMICA:
L’ESTATUT DE CATALUNYA
Parlament Cultura
Govern autònom.
Consell Executiu COMPETÈNCIES Obres públiques
LA GENERALITAT
President Ordre públic
Triomf
Primeres
d’Esquerra
eleccions
Republicana
President de la President del
Generalitat: Parlament:
FRANCESC MACIÀ COMPANYS

10. REFORMA DE L’EXÈRCIT
Manuel Azaña Ministeri de Guerra
Guanyar-se la fidelitat de Augmentar la seua
l’Exèrcit per a la República eficàcia
Militars de confiança al front de les
Mesures capitanies generals
Decret que permetia passar voluntàriament
a la reserva sense disminució del sou
Creació de la Guàrdia
d’Assalt
Ben valorada per la societat però no pels oficials de l’Exèrcit

11. REFORMA AGRÀRIA
Espanya continuava sent un país agrari
Raons El 50% de la població eren llauradors. La majoria sense terra
Amplis sectors estaven en una dramàtica situació de misèria i atur
Prohibició als propietaris de les terres d’arrendar-les
Extensió de les jornades dels jornalers de huit hores
Mesures
Obligació de contractar a jornalers del terme municipal
Exigència del cultiu de les terres segons les costums de la zona
Demora en l’elaboració i aprovació de la llei
Fracàs Les expropiacions requerien la indemnització dels propietaris, cosa que
retardava el procés degut a la limitada capacitat de pagament de l’Estat
Llauradors Ocupació il·legal de les terres
Moviment anarquista

12. FORCES POLÍTIQUES I
SOCIALS DE L’OPOSICIÓ

13. OPOSICIÓ POPULAR:
ELS ANARQUISTES
República Enemiga de la classe obrera FAI i CNT
Van impulsar la iniciativa
Responia amb duresa
obrera i campesina al marge
del poder
AGITACIONS ANARQUISTES
Atrinxerament d’un
Sublevacions llauradors.
anarquista a sa casa
Casas Viejas, Cadis. Atacs a la Guàrdia Civil
1933
Crema de la casa i
Guardia de Asalto
afusellament de 12 homes

14. SUBLEVACIÓ DEL GENERAL SANJURJO
En última instància tractaven
Contínues conspiracions militars Sancions suaus
d’entendre’s amb l’exèrcit
més important
General Sanjurjo,
director general de la Guàrdia Civil.
1932
Reacció del Govern
Suspensió de periòdics dretans
Supressió d’alguns alts càrrecs
Dissolució de la part de la Guàrdia Civil sublevada
Expropiació de terres a membres de l’aristocràcia implicats
Processament del general Sanjurjo, condemnat a mort

15. L’ESGLÉSIA
CARDENAL SEGURA.
Dies després de la implantació
de la República
Expulsió
d’Espanya
Manifestà públicament la seua
adhesió al règim monàrquic
Constitució
POLÍTICA ANTICLERICAL DE LA
REPÚBLICA Normativa
legal
Oposició de l’Església al
nou règim

16. PARTITS POLÍTICS DE LA DRETA
Alts sectors catòlics de
classes mitjanes
Alta burgesia i
Dreta possibilista CEDA (Gil Robles)
terratinents
Xicotets i mitjans
llauradors
Segons la seua actitud Tradició del carlisme
Partit Carlista
front a la República vuitcentista
Dreta monàrquica i
antirepublicana
Renovació Espanyola
Militars
(Calvo Sotelo)
Falange Espanyola
Extrema dreta Paper poc significatiu
(Primo de Rivera)

17. BIENNI
RADICAL-
CEDISTA
(1934 – 1935)

18. Eleccions de novembre de 1933:
El triomf de la dreta
En setembre de 1933, degut a un cúmul de circumstàncies, el president de la república
se va veure obligat a dissoldre les corts i fixar data per a unes noves eleccions.
El partit que va
Per una part, la obtindre més
esquerra, es presenta Per altra part, les escanys fou la CEDA
a estes per dones voten per seguida pel Partit
separat, mentre que la primera vegada, amb Radical. Per part de
dreta s'agruparia en el qual el cens es va la esquerra, el
torn del Partit Radical i duplicar. PESOE seguirà
la CEDA. siguen el partit amb
més escanys.

19. La labor restauradora
Aquest bienni representà
una etapa en la que
s’intentà aplicar una política
restauradora. Alguns dels
projectes més destacats
d’aquest bienni foren: La
aprovació d’una llei
d’amnistia, es va emprendre
una “contrareforma agrària”
y la presentació d’un
projecte de reforma
constitucional que pretenia
modificar temes com la
religió la ensenyança, el
matrimoni civil, les
autonomies i la propietat
privada.

20. Escàndols i crisi: El final del bienni
En el 1935 va aparèixer una profunda crisis política en el govern l’única
eixida del qual era la dissolució de les corts i la convocatòria d'eleccions.
Una de les raons principals de la crisi fou el enfonsament del Partit radical com a
conseqüència dels escàndols del estraperlo i la corrupció econòmica.

21. EL TRIOMF DEL FRONT
POPULAR (1936)

22. LES ELECCIONS DE FEBRER
DE 1936
L’esquerra s’uneix contra
les reaccions de dretes. Tragué de la presó a dirigents
populars detinguts després de la
revolució asturiana.
AMNISTIA

23. Front
Esquerra
Popular
Dreta
CEDA
confiava en guanyar
les eleccions.

24. Superaven als del Front
Popular
Repartiment
d'escons, beneficia a l’esquerra
Majoria absoluta.

25. Esquerra
Republicana
1er
Govern
Unió Republicana

26. LES PRIMERES ACTUACIONS.
4 dies després de Es crea...
la formació del L’AMNISTIA
1er Govern
Estatut Companys
Reforma agraria
d’autonomia per ocupa la
1932
a Catalunya Generalitat

27. Congrés
destitueix al Alcalá
Manuel Azaña
president de la Zamora
República
PSOE

28. La edat de plata
de la cultura
espanyola

29. Les generacions dels anys 20
Generació
Literatura del 27
Música
Música El grup de 8
Voluntat Superació
de del esperit
Cine Buñuel
renovació pessimista
surrealista
del 98
Grup
Arquitectura d’arquitectes i
racionalista tècnics
espanyols per a
l’arquitectura

30. Cultura dels anys 30: La
República
• La República va ser recolzada l'intel·lectualitzat
Impulsa campanyes per estendre la cultura
•Les Missions pedagògiques.
•Grup de teatre la Barraca
• Els artistes i els intel·lectuals prengueren caire
polític:
– Esquerra: Inclán, Machado i Alberti.
– Dreta: Maetzu i d’Ors

31. La generació del 36
• Grup més jove d'intel·lectuals.
• Marcats per la Guerra Civil.
• Tingueren que elegir entre oferir la seua
fidelitat a la República o al bàndol sublevat.
Ridruejo •
•Buero Vallejo Leopoldo Panero •
•Miguel Hernández Vivanco •
•Ferrater Mora Torrente Ballester •
•Julian Marias López Aranguren •
Laín Entralgo •