1. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
LA SEGONA REPÚBLICA
1.- L’adveniment de la República
2.- El context nacional i internacional
3.- Etapes i cronologia de la República
3.1.-El govern provisional (1931)
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
3.3.- Bienni conservador (1933-1936)
3.4.- El Front Popular (1936)
2. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Que provoqui la
Insurrecció armada
Mobilitzacions populars
Enderrocar la monarquia
Instaurar la República
Crear un règim amb autonomies
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
1.- L’adveniment de la República
A finals de la dictadura
Es realitza el
11993300 PPaaccttee ddee SSaanntt SSeebbaassttiiàà
Comitè revolucionari
Es crea un
DDiiccttaadduurraa ddee BBeerreenngguueerr
convoca
Victòria republicana
(a les principals ciutats)
PPrrooccllaammaacciióó ddee llaa RReeppúúbblliiccaa ((1144 dd’’aabbrriill))
Govern provisional
1 (Niceto Alcalà Zamora)
Amb l’objectiu de
Substituït per
(recorda l’article d’Ortega y l’Almirall Aznar
Gasset “el error Berenguer”)
Eleccions municipals del 12 d’abril de 1931
3. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
2.- El context nacional i internacional
2
CCoonntteexxtt mmuunnddiiaall
Crisi econòmica (la Gran Depressió
dels trenta)
Crisi de la democràcia
AAsscceennss ddeellss rrèèggiimmss ffeeiixxiisstteess ii ttoottaalliittaarriiss
Feixisme italià
Nazisme alemany
Estalinisme
4. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
2.- El context nacional i internacional
2
CCoonntteexxtt nnaacciioonnaall:: DDiivveerrssiittaatt ppoollííttiiccaa aa EEssppaannyyaa
Esquerres Republicans i regionalistes Dretes
PSOE Acción Republicana _1931
(Largo Caballero,
Indalecio Prieto)
(Azaña)
PCE
ORGA (Casares Quiroga)
BOC (Bloc Obrer i Camperol)
POUM (Andreu Nin)
Izquierda Republicana (1934)
PSUC (Estalinistes)
USC ERC
(Unió Socialista de
Catalunya)
Lliga , PNB....
CEDA (1933)
Monàrquics
•Renovación Española (Calvo
Sotelo)
•Comunión Tradicionalista
(Carlins)
UGT
CNT-FAI
(sindicats)
Centre dreta:
Partido Radical
(A. Lerroux)
Extrema dreta:
•JONS (Ramiro
Ledesma)
•Falange (José
Antonio Primo de
Rivera)
5. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Desembre de 1931
Aprovació Constitució Abril 1933 eleccions municipals
Eleccions Eleccions Eleccions Eleccions
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
Abril
1931
3
3.- Etapes i cronologia de la República
Juny
1931
Govern
provisional
Bienni d’esquerres
progressista
Revolució d’Astúries i Catalunya
Novembre
1933
Octubre
1934
Bienni de centre-dreta
Partit Radical + CEDA
Front Popular
Febrer
1936
President
Alcalà
Zamora
Govern Partit
Radical
Cap de govern: Manuel Azaña Alejandro Lerroux (entre altres) Casares Quiroga
President de la República (Cap d’Estat): Alcalà Zamora Manuel Azaña
Gener (33)
Matança de Casas
Viejas
Setembre 32
Estatut de Catalunya
Octubre(35)
Escàndol estraperlo
Juliol 1936
Assassinat Calvo Sotelo
Agost 32
Intent cop d’Estat Sanjurjo
Juny 1934
Inconstitucionalitat de la Llei
de Contractes de Conreu
6. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Eleccions Eleccions Eleccions Eleccions
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
3.- Etapes i cronologia de la República
Abril
1931
Juny
1931
Govern
provisional
Bienni d’esquerres
progressista
Novembre
1933
Front Popular
Febrer
1936
Octubre
1934
República d’esquerres República de dretes República
d’esquerres
Bienni de centre-dreta
Partit Radical + CEDA
Govern Partit
Radical
7. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
3.- Etapes de la República
33..11..--EEll ggoovveerrnn pprroovviissiioonnaall ((1144 dd’’aabbrriill-- 2288 ddee jjuunnyy ddee 11993311))
Presidit per Niceto Alcalá Zamora
Es realitzen les primeres reformes:
•Jornada de les 8 hores al camp
•Escoles, xarxa de biblioteques... Dignificació de la professió e
mestre...
•Reformes a l’exèrcit (jubilació d’oficials, tancament de
l’Acadèmia Militar de Saragossa... I creació dels Guàrdies
d’Assalt)
•Enfrontament progressiu amb l’Església (pastoral del Cardenal
Segura, crema de convents a Madrid el 11 de maig)
Es convoquen eleccions al 28 de juny de 1931
Cardenal Segura
4
8. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
La construcció d’una República
democràtica i d’esquerres
Democràtica (sufragi universal- vot de la dona)
Corts unicamerals (Congrés dels diputats)
El president de la República escollit per la cambra (per 6 anys)
Nomena i destitueix el cap del govern
Dissol i convoca les Corts
Es reconeix les llibertats individuals
Dret d’associació, reunió, expressió... Llibertat religiosa
Els principals problemes
en l’elaboració de la
Constitució
President de la República: Alcalà Zamora
Cap de govern: Manuel Azaña
LLaa ccoonnssttiittuucciióó ddee 11993311
LLaa qqüüeessttiióó aauuttoonnòòmmiiccaa
La creació d’un Estat unitari basat en el
dret a l’autonomia
La qüestió religiosa en reconèixer
l’Estat laic (separació Església-Estat)
Catalunya Estatut de Núria (1931) va donar lloc al definitiu
Estatut d’Autonomia del 1932
Estatut d’Estella (1931) va donar lloc a
l’Estatut d’Autonomia de 1936
País Basc
5
Eleccions
9. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
La construcció d’una República
democràtica i d’esquerres
Professionalització de l’Exèrcit (retir anticipat)
Jurisdicció militar sotmesa a la civil
Creació Guàrdies d’Assalt
LLeess rreeffoorrmmeess
Religioses
Militars
6
-Secularització dels usos socials (cementiris, llei del divorci)
-Control estatal sobre les activitats de les associacions religioses
-Reversió a l’Estat d’una part del patrimoni nacional dels béns eclesiàstics
-L’eliminació de la influència religiosa en l’ensenyament
.Dissolució de la Companyia de Jesús
.Llei de congregacions (1933) (Regularització i fiscalització
d’activitats, prohibició d’exercir l’ensenyament)
10. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
La construcció d’una República
democràtica i d’esquerres
LLeess rreeffoorrmmeess
Agràries
LLlleeii ddee RReeffoorrmmaa AAggrrààrriiaa ((AAzzaaññaa)),, 11993322
7
Objectius: Eliminar el latifundisme
Crear una classe de petits propietaris
A través de l’expropiació, amb indemnització o no.
IRA (Institut de Reforma Agrària)
-Mancances tècniques, manca de diners,
lentitud, oposició dels propietaris
Problemes:
11. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
La construcció d’una República
democràtica i d’esquerres
LLeess rreeffoorrmmeess
Socials
Millora la condició de la dona: Reforma del codi
civil
Situació laboral: Assegurances, reducció jornada
laboral dels pagesos
Educació: Escolarització, «missions pedagògiques»
8
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
12. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
3.2.- Bienni progressista (1931-1933)
EEllss pprroobblleemmeess ddeell BBiieennnnii PPrrooggrreessssiissttaa
OOppoossiicciióó ddee llaa ddrreettaa Monàrquica Revolta militar (Sanjurjo, 1932)
CEDA (Catòlica)
OOppoossiicciióó dd’’eexxttrreemmaa eessqquueerrrraa CNT - FAI
UGT
Agitació social
Castilblanco, 1931
La repressió contra Casas Viejas, 1933
l’agitació social
provoca La desunió de l’esquerra
i el descrèdit d’Azaña
Alcalà Zamora retira la confiança a Azaña
convoca noves eleccions - Vota la dona
- Abstencionisme anarquista
- Desunió de l’esquerra
- Concentració de la dreta
1933
9 Victòria de la CEDA
13. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
10
3.3.- Bienni conservador (1933-1936)
Desembre de 1933: Alcalà Zamora encarrega govern a A. Lerroux (P. Radical)
Octubre 34: la CEDA entra al govern de Lerroux (tres ministres de la CEDA) «Bienni Negre»
El govern radicalcedista
Anul·lació reformes progressistes
La Revolució d’Octubre de 1934
Vaga general del 5 d’octubre
Insurrecció obrera a Astúries (10 dies, repressió
de l’Exèrcit, Estat de Guerra)
A Catalunya
Lluís Companys proclama L’Estat Català
provoca
Eleccions
Paralització Reforma Agrària i de l’Exèrcit
Conciliació amb l’Església (retorn a l’ensenyament)
Aturar el procés autonòmic (Estatut basc)
Enfrontament amb la Generalitat
14. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
3.3.- Bienni conservador (1933-1936)
Actitud molt reaccionària del govern
•Apropament diplomàtic amb l’Alemanya Nazi
•Es beneficia a militars antirepublicans (Franco, Mola...)
•Accions de la patronal injustes amb dirigents sindicals
L’ambient social i polític es complica amb l’ascens important
de l’extrema dreta espanyola (Bloque Nacional i Falange)
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
11
LLaa dduurraa rreepprreessssiióó mmiilliittaarr ddee llaa rreevvoolluucciióó dd’’ooccttuubbrree ddeell 3344 ddeessaaccrreeddiittaa eell ggoovveerrnn
El govern de Lerroux es veu involucrat en afers corruptes
(Estraperlo)
Però a més...
La desfeta del Partit Radical provoca la convocatòria de
noves eleccions per Alcalà Zamora
Les esquerres es presenten unides en el Front Popular
(comunistes, socialistes, republicans, amb recolzament de la CNT)
La victòria per majoria serà del Front Popular
16 Febrer de 1936
15. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
@@
TOTRONRANRAR
12
Eleccions
3.4.- El Front Popular (1936)
El poder queda en mans de l’esquerra, augmentant la polarització política i el
deteriorament de la convivència social
Azaña es converteix en president de la república (maig del 36)
Torna el Reformisme Àmplia amnistia als insurrectes d’octubre de 1934
Restauració de la Generalitat de Catalunya
Tramitació estatuts gallec i basc
Reforma Agrària (legalització de les ocupacions de terres,
expropiació de terres)
16. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
13
EEllss pprroobblleemmeess Partits republicans i el
Partit Comunista
Largo Caballero (PSOE,
UGT) / CNT-FAI
DDiivviissiióó ddee ll’’eessqquueerrrraa
RRaaddiiccaalliittzzaacciióó ddee ll’’ooppoossiicciióó
El sector conservador te por a la revolució social
(reformes econòmiques
i violència obrera)
Ordre, propietat, religió i pàtria
vviioollèènncciiaa dd’’eexxttrreemmaa ddrreettaa
JONS, Falange (grups paramilitars)
«Dialèctica de les pistoles»
Assassinats (José Castillo,
Calvo Sotelo)
Desestabilitzar el sistema
Conspiració militar (Franco, Mola, Sanjurjo...)
Desencadena
amb l’objectiu de
Per tal de
provocar una
Que ens durà al
1188 d dee j ujuliloiol l
Reformista i democràtica
Revolucionària
Defensa
3.4.- El Front Popular (1936)
17. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
RReeccuurrssooss
Cartells electorals
Gràfics electorals
Textos
Webs sobre la Segona República
18. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
@@
11993366 Govern del Front Popular
CCaarrtteellllss ddee lleess eelleecccciioonnss
19. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
@@
11993366 Govern del Front Popular
CCaarrtteellllss ddee lleess eelleecccciioonnss
20. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
21. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
12
EEleleccccioionnss g geenneerraalsls d dee 1 1993311
22. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
13
EEleleccccioionnss g geenneerraalsls d dee 1 1993333
PCE i altres partits
d’esquerres; 21
ERC; 19
23. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
14
EEleleccccioionnss g geenneerraalsls d deel l1 166 d dee f efebbrreerr d dee 1 1993366
24. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
15
EEleleccccioionnss g geenneeraralsls j ujunnyy d dee 1 1993311
PCE i altres partits
d’esquerres; 21
ERC; 19
EEleleccccioionnss g geenneeraralsls n noovveemmbbrere d dee 1 1993333
EEleleccccioionnss g geenneeraralsls d deel l1 166 d dee f efebbrerer rd dee 1 1993366
25. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de
Libertad y de Justicia.
Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.
La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones.
La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.
Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley.
Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.
Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República.
Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del
Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones.
Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna
lengua regional.
Artículo 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por
Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.
Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes,
acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado
español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el Artículo 12.
Artículo 12. Para la aprobación del Estatuto de la región autónoma se requieren las siguientes condiciones:
a) Que lo proponga la mayoría de sus Ayuntamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Municipios comprendan
las dos terceras partes del Censo electoral de la región.
b) Que lo acepten, por el procedimiento que señale la ley Electoral, por lo menos las dos terceras partes de los
electores inscritos en el Censo de la región. Si el plebiscito fuere negativo, no podrá renovarse la propuesta de
autonomía hasta transcurridos cinco años.
c) Que lo aprueben las Cortes.
Los Estatutos regionales serán aprobados por el Congreso siempre que se ajusten al presente Título y no
contengan, en caso alguno, preceptos contrarios a la Constitución, y tampoco a las leyes orgánicas del Estado en
las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artículos
15 y 16.
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
17
CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICA
ESPAÑOLA
TÍTULO PRELIMINAR
CONSTITUCIÓN DE LA REPÚBLICA
ESPAÑOLA
TÍTULO PRELIMINAR
Disposiciones generales
Disposiciones generales
Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de
Libertad y de Justicia.
Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.
La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones.
La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.
Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley.
Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.
Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República.
Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del
Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones.
Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna
lengua regional.
Artículo 8. El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por
Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.
Artículo 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas, comunes,
acordaran organizarse en región autónoma para formar un núcleo político administrativo, dentro del Estado
español, presentarán su Estatuto con arreglo a lo establecido en el Artículo 12.
Artículo 12. Para la aprobación del Estatuto de la región autónoma se requieren las siguientes condiciones:
a) Que lo proponga la mayoría de sus Ayuntamientos o, cuando menos, aquellos cuyos Municipios comprendan
las dos terceras partes del Censo electoral de la región.
b) Que lo acepten, por el procedimiento que señale la ley Electoral, por lo menos las dos terceras partes de los
electores inscritos en el Censo de la región. Si el plebiscito fuere negativo, no podrá renovarse la propuesta de
autonomía hasta transcurridos cinco años.
c) Que lo aprueben las Cortes.
Los Estatutos regionales serán aprobados por el Congreso siempre que se ajusten al presente Título y no
contengan, en caso alguno, preceptos contrarios a la Constitución, y tampoco a las leyes orgánicas del Estado en
las materias no transmisibles al poder regional, sin perjuicio de la facultad que a las Cortes reconocen los artículos
15 y 16.
26. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
AArtritcicleless 2 266 i i2 277 d dee l ala c coonnsstittiutuccióió e essppaannyyoolala d dee 1 1993311
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
Religioses
Artículo 26.
Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley
especial.
El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán
económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.
Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero.
Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos
canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán
nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes.
Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes
Constituyentes y ajustada a las siguientes bases:
1ª. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad
del Estado.
2ª. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependientes del Ministerio de Justicia.
3ª. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes
que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de
sus fines privativos.
4ª. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza.
5ª. Sumisión a todas las leyes tributarias del país.
6ª. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en
relación con los fines de la Asociación.
Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.
27. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
Religioses AArtritcicleless 2 266 i i2 277 d dee l ala c coonnsstittiutuccióió e essppaannyyoolala d dee 1 1993311
Artículo 27.
La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier
religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las
exigencias de la moral pública.
Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá
haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos.
Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones
públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.
Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas.
La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni
política, salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de
la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros.
28. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
Noticias procedentes de la provincia de Cádiz informan de que miles
de braceros pertenecientes a la Federación Nacional de Trabajadores
de la Tierra se han incautado de unas fincas particulares,
anticipándose a la aplicación de la reforma agraria prevista en el
programa del Frente Popular. El propósito es forzar al gobierno a que
acelere la reforma agraria.
LA VANGUARDIA, 29 marzo 1936.
29. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Ayer se produjo un atentado contra el vicepresidente de las Cortes y diputado
socialista, el eminente penalista señor Jiménez de Asúa. En ocasión de dirigirse
a su vehículo oficial, unos individuos hicieron fuego sobre èl sin llegar a herirle,
alcanzando, en cambio, los disparos a su escolta señor Gisbert quien resultó tan
gravemente herido que falleció poco después. Los agresores no han sido
identificados, pero se cree que son elementos de Falange Española y el hecho
entra dentro del antagonismo violento entre facciones de derechas y de
izquierdas, tras las elecciones del 16 de febrero.
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
LA VANGUARDIA, 12 DE MARZO DE 1936.
30. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
La pastoral del Cardenal Segura
“VENERABLES hermanos y, muy amados, hijos: Acontecimientos que todós conocéis
han creado un ,iuevo estado de cosas en nuestra Patria, que impone a todos los
católicos gravísimos deberes. (…)
Los católicos, particularmente, no podemos olvidar que, por espacio de muchos siglos,
la Iglesia e instituciones hoy desaparecidas convivieron juntas, aunque sin confundirse
ni absorberse, y que de su acción coordinada nacieron beneficios inmensos que la
historia imparcial tiene escritos en sus páginas con letras de oro. (…)
(…) se requiere por parte de los católicos un aprudente y eficaz actuación política.
«¿No es deber de todos los católicos — decía Su Santidad Pío X en su encíclica de 25
de agosto de 1910— usar de las armas políticas que tiene a la mano para defender a
la Iglesia y también para obligar a los políticos a mantenerse en su terreno y no
ocuparse de la Iglesia sino para darle lo que le es debido?» (…)
Es urgente que en las actuales circunstancias los católicos, prescindiendo de sus
tendencias políticas, en las cuales pueden permanecer libremente, se unan de manera
seria y eficaz para conseguir que sean elegidos para las Cortes Constituyente
candidatos que ofrezcan plenas garantías de que defenderán los derechos de la Iglesia
y del orden social. (…)
1 de mayo de 1931. Pedro, cardenal Segura y Sáez, arzobispo de Toledo.
31. La Segona República Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
RReeppúúbblilcicaa i ip peeddaaggooggiaia a a C Caatatalulunnyyaa
VÍDEO. La Segunda República (1931-1936/39), en
castellà, 25 minuts, del programa “Memoria de
RReceucrusrossos SOSROTRITRIR
TOTRONRANRAR
WWeebbss
Documents XTEC
Buxaweb.
Vikipèdia
Enciclopèdia Catalana
Socials en xarxa
Historiata
VÍDEO. La Segunda República (1931-1936/39), en
castellà, 25 minuts, del programa “Memoria de
España”
España”
Historiasiglo20