Aquesta és la presentació que he utilitzat en les jornades de Comerç Electrònic ogranitzades per la Cambra de Comerç de Barcelona i el Centre Tecnològic Leitat.
3. Definició Es considera comerç electrònic qualsevol tipus de transacció basada en la transmissió de dades sobre xarxes de telecomunicació; ja sigui via Internet, telefònica, xarxes bancàries, etc. En el nostre cas, i sense ànims de fer un estudi exhaustiu sobre el comerç electrònic, considerarem comerç electrònic totes aquelles operacions de compra i venda de productes i serveis realitzades a través d’Internet. Pág. 3
4. Tipus de Comerç electrònic En el comerç electrònic hi participen diversos agents econòmics: Administració, Empresa i Consumidor. Això fa que hi hagi diverses possibilitats de relació entre aquests agents i per tant, diversos tipus de comerç electrònic: Administració – Administració: A2A Administració – Empresa: A2B o B2A Empresa – Empresa: B2B Empresa – Consumidor: B2C Consumidor – Consumidor: C2C Consumidor – Administració: C2A o A2C Pág. 4 10/10/2011
9. Productes fàcils de vendre a través del comerç electrònic Els productes digitals. Com que no hi ha processos de logística i distribució, tot és molt més senzill. L’accés a determinades dades, la subscripció a certa informació i qualsevol tipus de servei que tingui a veure amb accés a informació restringida. En general, quan el nostre producte té un cost per quilogram baix, També els productes que són estàndards són fàcils de vendre ja que els clients saben molt bé com són els productes i els han pogut veure en establiments físics. Hi ha qui pensa que els productes que valen poc i però que venen de molt lluny i per tant tenen costos elevats de transport no es venen bé a través d’internet, i això no és cert. El que importa és el cost final del producte situat a casa del client. Pág. 9
10. Productes difícils de vendre Aquí ens trobem amb el contrari que en els casos anteriors: seran difícils de vendre sobre tot, els productes que fan molt volum però valen poc. Dependrà molt del tipus de logística que es necessiti per enviar-los. També serà difícil vendre productes que tradicionalment la gent vol emprovar-se o vol tocar abans de comprar. Els serveis també són difícils de vendre per internet si no és que es presten directament a la xarxa. Pág. 10 10/10/2011
14. Quantitats que es paguen No hi ha xifres a aquest respecte, però per norma general, els pagaments que es fan a internet es mouen en una forquilla que va des dels 5 euros als 500 euros. Tot i així, hi ha qui ven productes o serveis de més valor sense cap problema. Per exemple, les agències de viatges online i els hotels. En B2B, els pagaments a clients recurrents es poden fer per domiciliació bancària sense límits. Pág. 14
15. Canals de distribució online La pròpia web. Els mercats online. Els mercats privats. Altres... 10/10/2011 15
23. La marca És un aspecte fonamental del comerç electrònic. Ofereix confiança i és diferenciadora. Cal treballar molt la imatge de marca i la reputació de la marca. 10/10/2011 23
30. El programari Per a crear el nostre comerç electrònic podem disposar de: Solucions de codi obert (open source) Solucions de codi propietari. Estàndard de lloguer. Programades a mida. Pág. 30 10/10/2011
31. Solucions de codi obert Al mercat hi ha molts gestors de continguts per crear un comerç electrònic, sense pràcticament cap cost i en molt poc temps: Veure www.OpensourceCMS.com Per a comerç electrònic, els més utilitzats són el OSCommerce (ex. www.moltbo.com, http://www.textura-interiors.com) i el Magento (ex. www.maletaspro.com) . Per a webs corporatives Typo 3, el Joomla, el Drupal, el Mambo i el Wordpress. 31
32. Les plantilles Per a tots els CMS hi ha plantilles que s’adapten a qualsevol tipus d’empresa. Veure: www.adesdesign.netwww.themeforest.net 10/10/2011 32
33. Avantatges d’un bon CMS És fàcil i ràpid d’implementar. Permet que un mateix es gestioni el contingut. Acostumen a indexar-se molt bé als cercadors. Permeten actualitzacions regularment. Hi ha gran quantitat de plug-in’s que hi podem anar afegint. Podem canviar la plantilla quan desitgem fer un canvi d’imatge. 10/10/2011 33
34. Solucions de codi propietari Al mercat existeixen eines que es lloguen o que es compren i que en pocs dies permeten tenir en funcionament un ecommerce. Per exemple: ePages (veure www.Lessant.com ) També podem encarregar una programació a mida. Pág. 34
35. Avantatges d’una programació feta a mida S’adapta completament al nostre producte i a la nostra manera de fer. No ens hem de preocupar del manteniment perquè el farà l’empresa que ens l’ha programat. Pág. 35 10/10/2011
36. La integració És interessant per les PIMEscomençar per solucions senzilles i poc integrades, i a mida que es va consolidant el comerç electrònic a la pròpia empresa, anar pensant en la integració. Pág. 36
37. No ORIENTAR LA WEB AL CLIENT (NO PENSAR EN EL PÚBLIC OBJECTIU) ERROR 3
38. Qui és el públic objectiu? És el conjunt de persones que consumirà el nostre producte o contractarà els nostres serveis. Hem de saber com és, quin perfil socio demogràfic té, què els agrada, què cerquen a la nostra pàgina,... (en general la informació que ens permetrà fer un retrat robot del nostre client). No oblidar que si el nostre públic objectiu és internacional, cada país serà diferent i per tant, ens cal conèixer els perfils de cada país.
49. Com sap Google si una web parla d’un tema determinat? La densitat: Google mira les vegades que es repeteix una paraula en el context general de la web Google mira les vegades que es repeteix una paraula a cada una de les pàgines. La prominència: Google dóna més importància a les paraules que tercers fan servir per enllaçar la nostra web. Google dóna més importància a les paraules que ocupen certs llocs dins la pàgina web.
50. La prominència Al propi lloc web Google dóna més importància a les paraules que ocupen les següents posicions: Densitat en la URL Densitat en el Títol de la pagina (<title>) Densitat en la descripció Densitat en capçalera (H1, H2, etc.) Densitat en el nombre d’enllaços Densitat en paraules en negreta Densitat en textos alternatius (ALT) ... Fora del lloc web, Google dóna més importància a les paraules que tercers han fet servir per enllaçar-nos.
52. Bibliografia complementària: Curs gratuït online de posicionament a cercadors: http://www.geaipc.com/blog/cat/posicionamiento-buscadores/ “Posicionamiento en Buscadores” Fernando Maciá i Javier Gosende. Editorial Anaya. Màster en Buscadores – UPF (www.masterenbuscadores.com)
53. Prog. Afiliació eMail Marketing Portals Intermed. RRPP Blogs Publicitat RRPP Premsa SEM Web Social SEO El Call to action El Butlletí La Usabilitat El eCRM La Persuasió La orientació a client La Confiabilitat El motor de reserves Les Comunitats La venda creuada L’analítica web El Lock in’s
62. Com gestionar la nostra activitat en web 2.0? Ens cal un Comunity Manager. Cal concentrar-nos en certes eines, no en totes. Cal participar en altres pàgines: la web 2.0 es col·laborativa. Cal intentar tenir connectada tota la nostra presència i ser coherents.