1. Aquest conte està dedicat a la Bibiana, la millor creació que m’ha sortit de l’ànima, i a
l’Albert, que la va fer arribar.
(1)

2. Per als qui encara no ho saben, us diré que conec un poblet molt, molt llunyà, situat en
una preciosa vall immensament verda, travessada de dalt a baix per un rierol fresc i clar
i presidida per una muntanya coberta de flors que canviaven de color segons l’estació de
l’any. Al cim d’aquesta muntanya hi viu, des de fa qui sap quants anys, una nissaga de
mags d’allò més savis, que, durant generacions, s’han dedicat a l’observació de la natura
més propera... i han escrit tractats de botànica; a la natura més llunyana... i han redactat
estudis d’astronomia; o a allò que ocupa el temps del nostre protagonista, el mag Isidor,
que no és altra cosa que la llengua.
(2-3)

3. Darrerament, però, un esdeveniment ha torbat la pau de la vall: l’arribada del gegant
Matt Usser. L’hereu de la família de gegants Usser ha decidit d’instal·lar-se en aquest
idíl·lic paratge per tal de gaudir del sol i dels banys d’aigua fresqueta, que li refresquen
els peus.
(4)

4. Res no hagués suposat un problema si, mentre gaudeix del corrent cristal·lí del rierol, el
Matt no tingués per costum destorbar tota la vall amb el so del seu MP3, que,
adequadament connectat als altaveus, retruny com un tro esbojarrat!
En aquestes condicions, naturalment, l’Isidor no es pot concentrar i ha decidit fer un
gest de bona voluntat i anar-se a trobar amb el gegant, per demanar-li que miri de ser
una mica més discret...
(5)