Cicle mitjà i superior d'Educació Primària, Educació Secundària.

1. LA CONSTRUCCIÓ DE LA IMATGE DEL MÓN
Cicle mitjà i superior d’Educació Primària
Educació Secundària
Centre de Recursos Educatius del Mar
“Si l’Oceà Atlàntic fos tan extremadament ample, podríem na-
vegar des d’Algèria fins a la Índia”.
Eratòstenes, segle III a.C.
“El mateix que a la nostra part hi ha una part del món que
veiem i coneixem, també deu haver-hi a l’altra, a la occidental,
un continent que no podem veure ni conèixer”.
Ramon Llull, 1300 dC
“Des de la ciutat de Lisboa fins a l’Oest, la carta té 26 seccions
de 250 milles cadascuna, gairebé un terç de la circumferència
de la Terra, abans d’arribar a la magnífica ciutat de Quinsay”
Paolo Toscanelli,
en una carta a Alfons Vè de Portugal, 1474
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1

2. LA CONCEPCIÓ DEL MÓN
La imatge que l’home ha tingut del món que l’envolta ha anat variant al llarg del temps,
variació que depenia de les concepcions filosòfiques i religioses que imperaven a cada
època, així com de l’exploració que s’havia fet de l’entorn. Atlas, mapes, portolans, etc, han
anat recollint el procés de la construcció de la imatge del món, des de l’antiguitat fins als
nostres dies.
El món a l’Època Clàssica
Molts dels filòsofs de la Grècia clàssica intuïen que el món havia de ser circular i, fins i
tot, en van calcular les seves dimensions. Era una concepció intuïtiva més que no pas
empírica, però alguns d’ells van ser tan precisos en els seus càlculs del diàmetre terrestre
que l’error és gairebé nul. Entre aquests filòsofs cal destacar Ptolomeu, per la importància
que adquiriran les seves teories al llarg del segle XV, tot i que van ser oblidades als primers
segles de l’Edat Mitjana.
El món a l’Edat Mitjana
A mida que es va anar estenent la religió cristiana es va anar imposant la concepció d’un
món pla i amb el seu centre situat a Jerusalem. Un món on s’hi trobava
el paradís terrenal, la font de l’eterna joventut, unicorns i altres éssers
antropomòrfics en terres per descobrir, delimitat per uns oceans miste-
riosos i terrorífics. Tot aquest seguit de fantasies van tenir molta
importància en els viatges d’exploració.
Els mapes de l’Edat Mitjana solen plasmar-se en un cercle. El món
es divideix en tres parts: Europa, Àfrica (més coneguda com Líbia) i
Àsia, disposades en forma de T, on la seva columna representa el
Mediterrani, tenint a una banda Europa i a l’altra Àfrica. A La creu de la T
s’hi situa Jerusalem, i a sobre, Àsia. La representació dels països peca de ser massa
allargassada. Els contorns del cercle el conformen els oceans que envolten les terres.
La navegació en aquesta època era de cabotatge, és a dir, es resseguia la costa i
s’internaven mar endins només si no hi havia cap altre remei.
L’exploració del món
Raons econòmiques (comerç) més
que no pas religioses o científiques, van
provocar el desplaçament dels navegants
i l’exploració dels diferents continents.
L’interior d’Àsia es va anar fent
relativament popular a partir de les
expedicions comercials que Marco Polo
havia realitzat el segle XIV per la Xina,
Mongòlia i el Japó, i que va reflectir en Mapa mundi de Martellus, 1489
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 2

3. una sèrie de relats on allò conegut i allò imaginari quedava molt barrejat (l’existència de
l’Edèn, per exemple).
Existia una forta relació comercial entre l’Orient i Europa, basada sobre tot en el comerç
de les espècies, un producte molt valorat com a conservant d’aliments, com a base per
confeccionar tota mena de cosmètics, pels seus poders curatius, etc.
A mitjans del segle XV, l’Imperi Turc va tallar les rutes de subministrament d’aquests
productes (fins a aquell moment, sempre arribaven a Europa per terra), per la qual cosa
s’inicià una cursa entre les diferents nacions
europees per intentar tornar a contactar
amb aquest lucratiu comerç per via maríti-
ma, ja que qui ho fes en primer lloc
n’aconseguiria l’exclusivitat.
Els portuguesos van iniciar la
circunnavegació del continent africà, per
arribar a les costes de l’Índia navegant per
l’encara desconeguda costa oriental afri-
cana. Però les idees clàssiques de
l’esfericitat de la Terra havien tornat a arrelar
amb força entre els científics, i alguns van
suposar que també es podria arribar al
mateix lloc navegant en la direcció
contrària, és a dir, cap a Ponent.
Concepció colombina del món, on no existeix Amèrica
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 3

4. 1492. L’ANY DEL DESCOBRIMENT.
L’ any 1492 és una data molt important per a la Història de la Humanitat. Representa un
abans i un després, un canvi brutal dels conceptes que fins aquell moment s’havia tingut de
l’home, del món i fins i tot de l’Univers. Gran part d’aquests canvis es van produir a partir del
descobriment d’ Amèrica, que va tenir una transcendència capital. Imaginem que entre la
Terra i la Lluna, les primeres naus espacials haguessin trobat un altre planeta desconegut. El
trasbals hauria estat enorme.
Cal, per tant, estudiar a fons aquest moment concret de la història de la Humanitat, ja que
les seves conseqüències encara són vigents en els nostres dies.
La situació política durant el segle XV era molt complexa. A partir de I’any 1476, coincidint
amb el casament d’Isabel de Castella i Ferran d’ Aragó, es produí a la Península Ibèrica una
lluita per la successió de la Corona de Castella, amb la Corona de Portugal molt implicada,
que culminà amb el Tractat d’Alcaçoves (1479), pel qual Portugal renunciava als seus
interessos sobre Castella, mentre en política exterior, es feia el repartiment de les zones
d’influència, segons el qual els castellans no podien anar més al sud de les illes Canàries,
territori que quedava en exclusivitat per als portuguesos gràcies a una sanció papal.
Dos anys més tard, Castella va encetar la guerra contra el regne de Granada (1481-
1492), que va exhaurir les arques de l’Estat i que va significar l’expulsió definitiva dels àrabs.
A Portugal, el rei Enric el Navegant havia fundat uns quants anys abans a Sagres la
primera escola naval del món, amb diferents finalitats: combatre els àrabs, recuperar Terra
Santa, establir un intercanvi directe amb els mercats d’or i esclaus d’ Àfrica, connectar amb
el mercat de les espècies vorejant l’encara desconeguda costa africana... És al segle XV
quan aquesta formació començà a donar els seus fruits culminant l’any 1487, moment en
què Bartolomé Díaz arribà al cap de Bona Esperança, i obrí la via africana per arribar al
cobdiciat mercat de les espècies, al llunyà Orient.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 4

5. CRISTÒFOR COLOM
Des del mateix moment en què es va albirar el continent
americà, la imatge del seu descobridor, Cristòfor Colom, va
anar engrandint-se, fins convertir-se en la figura que en tenim
avui en dia; personatge enigmàtic, intrigant i ambiciós, glorificat
i rebutjat pels seus contemporanis, empresonat pels mateixos
que li van donar l’oportunitat de passar a la posteritat i finalment
col·locat en el lloc que li correspon a la història. Colom va
donar a Castella una gran oportunitat per convertir-se en la
primera potència del món.
Gairebé tots els autors coincideixen en dir que Cristòfor Colom va néixer a la ciutat italiana
de Gènova, cap a l’any 1451. Era el més gran d’una família de 5 germans, els dos primers dels
quals es van dedicar des de molt joves a navegar. Així, trobem Cristòfor Colom navegant al
servei de la Corona de Portugal, fent recorreguts comercials, venent sucre a Madeira, l’any
1478, o de reconeixements i descobriments de les costes africanes. Gràcies a aquests viatges
va poder acumular informació que li proporcionaven els navegants sobre terres desconegudes,
de les quals procedien trossos d’arbres desconeguts o fragments de fusta gravades amb for-
mes estranyes. Tot això va anar creant en la ment de Colom la idea que hi havia terra més enllà
dels límits coneguts, i que si aquesta terra era l’Orient, aleshores seria possible arribar-hi navegant
en la direcció oposada a com ho feien els portuguesos.
Colom va estudiar obres geogràfiques amb les quals anava reforçant la teoria que navegant
cap a Occident es podia arribar a les cobdiciades illes de les espècies. Es va basar
fonamentalment en el llibre “Imago Mundi”, del francès Pierre d’Ailly, publicat cap a I’any 1480. En
el seu exemplar, conservat a la Biblioteca Colombina de Sevilla, es poden veure notes als marges
que reafirmen les seves teories. També en el llibre dels viatges de Marco Polo es poden veure
subratllats per ell mateix, els objectes que anava buscant en aquest projecte i que descriuen la
seva personalitat, capficada amb una fixació: perles, pedres precioses, ivori, pebre, clau, nou
moscada...
Amb aquesta idea, Colom escriu a Toscanelli, geògraf florentí, per exposar-li la idea de
creuar l’Atlàntic i arribar a les Índies i sol·licitar-li una còpia de la seva famosa carta. Colom
anava a la recerca de documents que confirmessin la seva teoria, adoptant uns autors i
desestimant uns altres, en funció del que més li interessava per obtenir les proves amb les
quals presentar-se davant dels personatges que poguessin fer front a les despeses que una
empresa d’aquestes característiques requeria. Així, segons ens diu el seu fill Ferran, Colom
esperava trobar terra a 2.760 milles de les illes Canàries, quan la distància real entre Europa
i el Japó, en direcció oest, és de 12.200 milles.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 5

6. Amb aquestes dades tan esperançadores com errònies es va presentar a la Cort del rei
Joan II de Portugal, on el seu projecte va ser estudiat pels erudits més importants de l’època,
que el van rebutjar en considerar que l’Oceà que els hi presentava Colom era massa petit.
D’altra banda, el Rei comptava amb arribar, tard o d’hora, a vorejar la costa africana, on tenia
implicats tots els seus interessos.
L’any 1484, Colom va abandonar Portugal i va arribar a Castella, per exposar el seu projecte
als Reis Catòlics, però la dedicació exclusiva de la Corona a la conquesta de Granada i la
susceptibilitat dels seus científics van decidir Colom a marxar de Castella, per oferir el seu
projecte a les corones de França i Anglaterra, però just abans de marxar va aconseguir una altra
audiència dels reis i finalment la resposta afirmativa al seu projecte, un cop Granada va ser
conquerida el gener del 1492.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 6

7. El VIATGE
Hi ha molts aspectes en el viatge de Colom que han fet sospitar a molts autors sobre
l’autenticitat de la seva aventura: el genovès sabia per on havia d’anar i tornar per aprofitar al
màxim els vents alisis; va saber preveure el moment en què arribarien a albirar terra, no
només en el primer viatge, just quan la seva tripulació estava a punt d’amotinar-se, sinó en
els següents, quan els seus vaixells arribaven de forma perfecta als seus destins, on
teòricament ningú no havia arribat abans.
Tot això, junt amb alguns passatges del seu diari que poden interpretar-se amb diferents
lectures, fa pensar que Colom tenia certa constància de l’existència d’aquestes terres que
ell situava a l’Orient (quina altra cosa podia ser?), bé per haver rebut informació privilegiada,
o bé perquè ell mateix havia estat testimoni d’aquest fet.
Colom va trigar 71 dies en recórrer els 7.500 quilòmetres que separen Palos de Moguer
de l’illa de Guanahaní. EI viatge va ser accidentat des de bon començament. Colom volia
aconseguir tres embarcacions per fer la seva travessia, en concret tres caravel·les, però
només va aconseguir de la Corona la construcció de dos d’aquests vaixells, mentre el ter-
cer, una nau, no queda encara clar si el va obtenir de la Corona o si el va haver de llogar ell
mateix.
Les caravel·les
Eren naus molt lleugeres, amb un casc llarg i estret, que
podien navegar amb facilitat a la bolina, és a dir, cenyint la vela
contra el vent. Tenien una sola coberta, amb dos o tres pals on
aparellaven veles llatines -triangulars-, que permetien una
navegació ràpida, ideal per fer reconeixements, descobertes,
etc. Les dues caravel·les de l’expedició de Colom eren la Niña, amb aparell llatí, i la Pinta,
construïdes a Palos i que portaven una tripulació d’uns 20 i 30 homes respectivament.
La nau
Era un vaixell panxut, més lent que les caravel·les, ja
que la seva finalitat era de nau mercant. Portava tres pals,
amb una vela quadrada en els dos primers i vela triangular o
llatina a l’últim. Portava dos castells a proa i popa per protegir-
se dels atacs.
La nau que duia Colom es deia Santa Maria, tot i que el
seu nom anterior era la Marigalante, i la seva tripulació la
composaven uns 40 homes.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 7

8. La travessia
La travessia va començar el dia 3 d’agost de 1492, amb els vaixells comandats per
Colom a la Santa Maria, i els germans Martín Alonso Pinzón a la Pinta i Vicente Yáñez
Pinzón a la Niña. De seguida es va notar que l’aparell llatí de la Niña no era el més adequat
per a una navegació amb vents forts i constants com la que es preveia amb els alisis, ja que
sovint li feia perdre el rumb. La Santa Maria va ser el vaixell insígnia d’aquesta flota, però el
seu pes i dimensions, feien retardar la navegació de les altres dues, molt més marineres.
La Pinta per la seva banda va trencar el timó i el casc feia molta aigua.
Totes aquestes avaries van decidir Colom d’anar a les Canàries per mirar de fer les
oportunes reparacions i continuar el viatge.
Un mes després d’arribar a les Canàries, el 6 de setembre de 1492, els vaixells van fer-
se a la mar, rumb al desconegut.
A partir d’aquest moment, els esdeveniments que van passar durant el viatge els coneixem
gràcies a les anotacions que Colom feia en el seu diari de navegació. S’ha de tenir en compte
però que en ser una escriptura subjectiva, no ens podem creure tot el que hi ha escrit, o bé
ho hem d’interpretar llegint entre línies. Per exemple, se sap que Colom portava dos comptes
diferents de la distancia que navegaven cada dia un per a ell, que es correspondria amb la
distància que ell considerava correcta, i un altre per a la tripulació, menor que l’anterior, que
els hi deia per intentar tranquil·litzar-los sobre la distancia recorreguda. Curiosament, aquesta
última dada era més propera a la real que la que ell considerava encertada.
Els instruments de navegació
El segle XV, la navegació practicada era bàsicament de cabotatge, és a dir, sense perdre
de vista la costa, per tenir sempre una referència del lloc on es trobaven. Els viatges es feien
entre ports coneguts i a distàncies més o menys controlades.
Tot i això, els vaixells portaven una sèrie d’instruments, per calcular la seva posició
aproximada, dita per estima.
Aquests instruments eren especialment necessaris quan es perdia el punt de referència
de la costa, com va passar en aquest viatge. Els més importants eren els següents:
* L’astrolabi, la ballesteta i el quadrant. Eren instruments que
determinaven l’alçada de l’estel Polar o del Sol sobre l’horitzó, i
consultant uns almanacs, permetien determinar la latitud en que
es trobava el vaixell (és a dir, la distància a que es trobava entre
l’Equador i els Pols).
* El compàs marí. Permet conèixer quina és la posició del nord
magnètic, i per tant, obtenir un punt de referència per definir la
posició i orientació del vaixell. El composa una agulla magnetitzada
Exemple de utilització d’una
que assenyalava sempre al nord, dins d’una capsa amb aigua.
ballesteta
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 8

9. * El rellotge de sorra. Era l’instrument que permetia conèixer el temps a bord. Es feia
servir per calcular les mesures astronòmiques, pels canvis de guàrdia (dividits en 4 hores),
etc. Els encarregats de girar-los quan arribaven al final eren els grumets.
* La sondalessa. Era un instrument utilitzat per cal-
cular la fondària que hi havia sota el vaixell. Estava
format per una corda amb nusos distribuïts a una
distància concreta, (normalment la distància que hi
ha entre els dos braços estesos, raó per la qual cada
nus correspon a una braça), i amb una peça metàl·lica
en un dels extrems, que feia de pes i que permetia
Sondalessa
conèixer el material de que estava compost el fons.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 9

10. TERRA!
La nit de l’11 al 12 d’octubre de 1492, després de 35 dies de navegació des de la sortida
de les Canàries, els guaites van veure terra. El divendres 12 d’octubre al matí, els capitans
i part de la tripulació van entrar en contacte amb els nadius de l’illa de Guanahaní, que va ser
batejada per Colom amb el nom de San Salvador.
A partir d’aquí, les naus van anar navegant d’illa en illa, fent descobriment d’aquestes
noves terres que, automàticament, passaven a formar part de la Corona de Castella, fins
arribar a la gran illa de Cuba, que Colom va batejar amb el nom de Juana, i Haití, anomenada
La Española. Tots aquests indrets tenien noms indígenes que Colom associava amb els
noms de les ciutats que pensava estar trepitjant.
Va ser precisament a La Española on la nau Santa Maria va embarrancar en topar amb
uns esculls, encara que per sort no hi va haver víctimes. Però no tots els mariners podien
tornar cap a Europa en els vaixells que quedaven, i per això, una part de la tripulació de la
Santa Maria, en concret 38 homes (voluntaris, segons Colom) van haver de quedar-se a La
Española, protegint-se amb unes construccions fetes amb les restes del vaixell, i que van
batejar amb el nom de Fort de la Nativitat, per haver-se enfonsat el vaixell la nit del 24 de
desembre de 1492.
EI 16 de gener, la Pinta i la Niña van començar el viatge de tornada cap a Europa, en
direcció nord i aprofitant els vents alisis que en aquella latitud bufaven cap a l’Est, els mateixos
vents que uns mesos abans i uns quants graus de latitud més al nord, els havien fet entrar
a a història.
Al contrari del plàcid viatge que havien tingut a l’anada, el de tornada va ser una travessia
molt complicada, amb tempestes, malalties a bord, etc. Els dos vaixells es van separar pel
mal temps, i la Niña va arribar el 17 de febrer de 1493 a les illes Açores, on va ser retinguda
pels portuguesos, i va arribar el 4 de març a Lisboa, arrossegada per les tempestes, mentre
la Pinta arribava a Baiona.
Els viatges següents
Les conseqüències del descobriment d’ Amèrica van ser molt importants per a la història
de la humanitat, no només a nivell geogràfic, ja que va significar trencar amb la concepció
del món que es tenia fins aleshores, sinó també a molts altres nivells (culturals, econòmics,
socials, etc). Es va obrir un món radicalment nou, que ningú imaginava que existís;
l’importantíssim cabdal de riqueses, no només materials, sinó també culturals que van arri-
bar a Europa procedents d’aquest Nou Món van fer que la vida no fos com fins aquell moment.
L’evidència que encara quedava molt del planeta on vivia l’home per conèixer va tenir molt
de pes en el decurs de la història.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 10

11. Després del seu primer viatge, Colom en va fer tres més, mirant de trobar quelcom que
confirmés que les terres que ell havia descobert eren les de l’Orient de les espècies, però
enlloc no va poder mostrar cap prova dels fabulosos imperis que anava buscant. Evidentment,
Cathay i Cipango no eren allò que ell havia descobert sinó que es trobaven molt més a
l’Oest.
Colom va ser nomenat virrei de les Índies Orientals i Almirall de la Mar Oceana. Així, el
segon viatge el va portar a les illes Dominica, Guadalupe, etc; entre els anys 1493 i 1494,
amb 17 vaixells i 1.200 homes, una veritable flota de colonització.
En el tercer viatge, iniciat l’any 1498 es dirigí en primer lloc a l’illa Trinidad per després
enfilar rumb al Continent fins a les costes de l’actual Guayana, trepitjant-lo per primera vegada.
Una sèrie de desordres i rebel·lions a les colònies van obligar els Reis a ordenar el seu
relleu com a governador de les Índies i el 23 d’agost de 1500, tant ell com els seus germans,
van ser empresonats i substituïts per Francisco de Bobadilla.
Colom va tornar a Espanya, on va ser indultat pels monarques, si bé no se li retornaren
els títols que tenia. Fins a l’any 1502 no aconseguí la confiança de la Corona per fer un altre
viatge d’exploració, a la recerca de ciutats descrites per Marco Polo, que segons ell havien
d’estar molt a prop de les terres que ja havia descobert.
EI quart viatge es preparà com si anés a fer la volta al món, ja que coincidí en el temps
amb el viatge iniciat per Vasco da Gama cap a les terres de les espècies i la intenció de
Colom era arribar-hi abans navegant per les noves terres descobertes. El genovès es dirigí
a les costes mexicanes (Yucatán), i començà a navegar en direcció sud, a la recerca del
pas que el dugués directament cap a Cathai i Cipango. Quan va veure que la costa girava
cap a l’Est en comptes de l’Oest es va adonar que aquell no era el camí.
En intentar tornar cap a l’Española, va naufragar a Jamaica, on hi va restar prop d’un any.
Quan va ser rescatat, l’any 1504 i va tornar a Espanya, ja es trobava molt malalt.
Cristòfor Colom morí l’any 1506, a Valladolid, convençut que el que es trobava més enllà
de l’Oceà era el meravellós Orient, i no un Nou Món que a partir d’aquell moment es coneixeria
amb el nom d’un cartògraf florentí anomenat Americo Vespucio, un dels primers cartògrafs a
representar aquests nous territoris.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 11

12. ELS AMERICANS
L’ any 1492, quan els europeus van arribar a Amèrica, es van trobar amb uns pobladors
d’aquestes terres que no s’esperaven. Ells imaginaven personatges amb ulls oblics, de pell
pàl·lida, amb roba de seda, enjoiats amb elaborades pedres precioses, posseïdors d’una de
les cultures més brillants de l’època.
Per contra, els castellans es van trobar amb uns individus que anaven gairebé despullats,
amb un color de pell semblant al seu, un xic més fosc i que parlaven una llengua desconeguda
per als intèrprets de l’expedició. Colom fa una descripció prou encertada d’aquests individus,
en el moment de la seva arribada a l’illa de Guanahaní:
«Ellos andan todos desnudos como su madre los parió, y también las
mujeres, aunque no vi más que una harto moza (...). Muy bien hechos, de
muy hermosos cuerpos y muy buenas caras. Los cabellos gruesos casi como
sedas de cola de caballos, y cortos. Los cabellos traen por encima de las
cejas, salvo unos pocos detrás que traen largos, que jamás se cortan. Y
todos de la frente y cabeza muy ancha, más que otra generación que hasta
aquí haya visto. Y los ojos muy hermosos y no pequeños. Y ellos son de la
color de los canarios, ni negros ni blancos (…). Ellos todos a una son de
buena estatura de grandeza y buenos gestos; bien hechos (...). Las piernas
muy derechas, todos a una mano, y no barriga, salvo muy bien hecha ‘’.
Els indígenes de les primeres illes que va descobrir Colom formaven un conjunt molt
heterogeni, des dels arauac, de la cultura Taina, fins els temuts canibes, els antropòfags que
assolaven les illes del Carib a la recerca de víctimes. Tots ells varen rebre l’equivocat nom
d’indis.
Per als americans, l’arribada dels europeus va suposar igualment un daltabaix en la
quotidianeitat de les seves existències.. Segons els testimonis d’algunes cròniques que ens
han arribat, els van interpretar de la següent manera:
‘’Vaig anar a la riba del mar gros des d’on vaig veure caminar pel mig del
mar un pujol molt gran, anava d’un cantó a l’altre sense arribar a la platja (…).
S’emboliquen els cossos per tot arreu, només se’ls veuen les cares, blanques
com si fossin de calç. Tenen els cabells grocs, encara que alguns els tenen
negres. Llarga la barba, també groga, el bigoti també el tenen groc. Els cabells
arrissats i fins una mica cargolats’’.
Els europeus van portar amb ells un seguit de malalties desconegudes al Nou Continent
que, juntament amb l’esclavització dels indígenes i les guerres d’extermini, van acabar amb
la vida de molts indis americans en un breu període de temps.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 12

13. LA PRIMERA VOLTA AL MÓN
Els objectius plantejats per Cristòfor Colom d’arribar a
l’Orient continuaven intactes el primer terç del segle XVI, ja
que des que els turcs havien tallat el pas per terra, encara
ningú havia aconseguit arribar a les cobdiciades illes de les
espècies, i entre Portugal i Espanya hi havia una cursa per
veure qui ho aconseguia abans i en prenia possessió.
Un dels marins convençuts de poder-ho fer era el
portuguès Fernando de Magallanes, qui amb un fort despit
envers el rei de Portugal per no haver reconegut els seus
mèrits militars, es va posar a les ordres del rei d’Espanya,
l’Emperador Carles, i va començar aquest viatge de Fernando de Magallanes
conquesta i de descobriment.
La flota, formada per 5 naus i 239 tripulants, va sortir de Sanlúcar de Barrameda l’any
1519 i molt aviat es va veure que no seria un viatge gens fàcil. El fet de ser comandats per un
estranger va provocar cert malestar entre la tripulació espanyola, traduït en intents de motí
quan arribaven a l’alçada de Brasil, i la deserció d’un dels vaixells en intentar creuar l’estret
que uneix l’Atlàntic amb el Pacífic, estret que a partir d’aquell moment portaria el nom del
navegant portuguès.
La part més dura fou la travessia de l’oceà Pacífic, quan els queviures començaven a
faltar, i l’escassetat i les malalties eliminaven molts dels tripulants dels vaixells.
En arribar a les illes Filipines, i en un intent d’evangelitzar els indígenes, Magallanes
juntament amb alguns dels seus homes van perdre la vida, i aleshores va agafar el
comandament de la flota l’espanyol Juan Sebastián Elcano, qui fou l’encarregat de fer arribar
als seus homes a les illes de les espècies, demostrant així que el món era rodó.
A partir d’aquest moment, en comptes de fer el viatge de tornada pel mateix camí de
l’anada, va continuar navegant cap a Ponent i, evitant els vaixells portuguesos, va arribar
per fi a Espanya l’any 1521 amb només un vaixell, la nau Santa Maria de la Victòria, i 12 dels
239 homes que havien sortit tres anys abans, però havent demostrat el que durant molt de
temps només se sabia teòricament: que la Terra era rodona.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 13

14. LA NAVEGACIÓ AL SEGLE XVIII
A partir de la demostració que la Terra era rodona, va començar una cursa entre els
diferents països europeus per conquerir nous països. Així es van afegir a Espanya i Portu-
gal estats com França, Holanda i, sobretot, Anglaterra, que van començar a dotar les seves
flotes de vaixells capaços de navegar durant molt de temps amb condicions adverses.
Les tècniques de navegació es van perfeccionar, els vaixells es van fer més grans, més
ràpids, amb la qual cosa podien portar més mercaderies i passatgers, més lluny i en menys
temps. Així, van néixer embarcacions com les fragates, les corbetes, els bergantins, que
navegaven molt més ràpid perquè portaven un sistema de propulsió amb veles, molt més
complex que els vaixells que havien navegat fins a aleshores. S’havia d’aprofitar al màxim
aquesta energia que permetia creuar els mars, i els vaixells de vela ho van fer, arribant al
punt del seu màxim desenvolupament en aquesta època, i no van ser superats fins la creació
dels vaixells a vapor, a finals del segle XIX.
A bord d’aquests vaixells ja no hi anaven soldats, amb finalitats de conquesta, sinó
investigadors i científics, ja que un cop s’havien conquerit les terres, estudiaven no només
el territori, sinó també els seus pobladors.
A aquesta època corresponen els viatges de Cook, Bougainville, Malaspina, Darwin,
etc, que van tenir gran importància no només a nivell geogràfic (es van descobrir tots els
continents, inclosos els Pols), sinó també científic (descobriment de noves espècies animals
i vegetals), cultural, social (estudis etnològics), etc.
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 14

15. Activitats suggerides
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 15

16. LA TERRA, ÉS PLANA O RODONA?
El primer que es necessita per conèixer el planeta és delimitar el seu tamany. El segle II
a.C, Eratòstenes, director de la Biblioteca d’Alexandria, va aconseguir fer un càlcul molt
acurat.
Com es pot explicar que, el mateix dia i a la mateixa hora, hi hagi un lloc on el sol no
produeixi cap ombra, i que en un altre lloc, ubicat més al nord, es produeixi una ombra
considerable?
A què pot ser degut?
Solució: Si tenim en compte que, degut a la distància a què es troba el sol, els seus raigs arriben verticalment
a la Terra, això només s’entén si el planeta és rodó.
A Syene (actual Assuàn), els raigs del sol entraven directes als pous d’aigua, i es reflectien
al fons. Això demostrava que hi havia un dia a l’any (el 21 de juny, solstici d’estiu) en que els
raigs queien de manera totalment vertical. En canvi, a Alexandria, aquest mateix dia, els
edificis provocaven una ombra que formaven un angle de 7º respecte als elements verticals.
Aquesta dada va permetre Eratòstenes calcular el tamany de la Terra. Com creus que ho va
fer?
Solució: L’angle de 7º és aproximadament una cinquantena part dels 360º que formen la circumferència de
la Terra. Per tant, per conèixer el tamany del món, només havia de fer una senzilla regla de tres, i comparar la
distància que hi havia entre Syene i Alexandria, i extrapolar-la al tamany del món.
Per calcular la distància entre Syene i Alexandria, va enviar un grup de soldats, amb una
velocitat mitja, i el resultat final va ser de 5.000 estadis.
Per tant, si per a 7º hi ha una distància de 5.000 estadis, quina serà la distància per a
360º, és a dir, per al total de la circumferència de la Terra?
Solució: Una senzilla regla de tres:
7º ——— 5.000 estadis
360º —————— x estadis
7x = 1.800.000
x = 1.800.000 : 7
x = 257.142 estadis
Aquesta distància però ens ve donada en estadis, però sabent que un estadi equival a
1.570 metres, quina serà el tamany definitiu de la Terra, en quilòmetres?
Solució: Una altra regla de tres:
1.570 metres = 0’157 quilòmetres
1 estadi ————— 0’157 km
257.142 estadis ————— x km
40.371 km = 1x
x = Tamany de la Terra = 40.371 km
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 16

17. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI
La concepció que tenen els europeus del món que els envolta canvia a mida que els
descobriments geogràfics fan aparèixer nous territoris, que es plasmen sobre el paper o el
pergamí pels cartògrafs.
* Ordena i associa cada mapa amb el seu autor i època, segons els coneixements que
has adquirit en aquesta visita.
1. Martellus, 1489. 2. Ptolomeu, 280 a.C. 3. Fra Mauro, 1459.
4. Oliva, 1614. 5. Guthrie, 1785. 6. Vespucci, 1526.
7. Saint Denis, 1370. 8. Malte-Brünn. 1812 9. De la Cosa, 1500.
A. B. C.
D. E.
F. G.
H. I.
Solució: 1 – F 2–H 3–B 4–I 5–D 6–C 7–G 8–A 9-E
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 17

18. ELS INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ
Quan un vaixell iniciava el seu viatge, havia de saber cap a on havia de dirigir-se, i per
fer-ho, necessitava saber on es trobava. Per tant, el primer que calia conèixer era la
posició del vaixell sobre un mapa, és a dir, el punt exacte on es creuaven les dues
coordenades que determinen un punt sobre un plànol.
* Aquestes coordenades eren la longitud i la latitud. Sabries definir que són
cadascun d’aquests conceptes?
* Els grans descobriments geogràfics van ser possibles gràcies a la invenció de
determinats instruments de navegació. A continuació us proposem un joc d’associació
entre alguns d’aquests instruments, la seva utilitat i els seus noms.
1. Astrolabi. 2. Corredora de barqueta 3. Sondalessa
4. Cronòmetre 5. Quadrant 6. Ballesteta
I. Velocitat II. Latitud III. Latitud.
IV. Latitud V. Profunditat VI. Longitud
A. B. C.
D. E. F.
Solució: 1- III- B; 2- I- C; 3- V- F; 4- VI- D; 5- II- E; 6- IV- A
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 18

19. ELS VAIXELLS
Els vaixells dels segles corresponents al període que acabes d’estudiar van ser les
màquines més perfeccionades i complexes del seu moment, i a més, eren un compendi
de tots els avenços tecnològics més importants de l’època.
Al llarg de dos-cents anys, aquests vaixells van evolucionar d’una manera radical, i
van passar de ser simples embarcacions que permetien fer un tipus de navegació de
cabotatge, a convertir-se en embarcacions que podien navegar mesos sense necessitat
de tocar terra. Els sistemes de propulsió es van perfeccionar fins el punt que quan es va
aplicar el vapor a les embarcacions, molts d’aquests vaixells de ferro no eren ni de bon
tros tan ràpids com els vaixells de vela.
Des de les caravel·les fins a les fragates, els vaixells van anar evolucionant i
permetent l’arribada dels europeus a tots els racons del planeta.
Però, quina va ser l’evolució d’aquests vaixells?
* Ordena cronològicament les següents embarcacions.
Caravel·la Segle XVIII
Fragata Segle XIII
Nau Segle XVII
Bergantí Segle XV
Navili Segle XVI
* Els vaixells de vela es diferencien entre ells pels diferents tipus de veles que
aparellen. En podem trobar bàsicament de tres tipus: rectangulars, trapezoïdals i
triangulars. Sabries dir els seus noms?
Rectangulars Llatina
Trapezoïdals Quadra
Triangulars Cangrea
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 19

20. Per fer el viatge que havia de convertir-lo en un personatge històric, Cristòfor Colom
necessitava quelcom fonamental: vaixells.
Al segle XV, Colom disposava de dos tipus de vaixells per fer aquest viatge: caravel·les
i naus, i tot i que Colom preferia les primeres, la Corona només li va concedir dues caravel·les
i una nau.
* Relaciona les definicions amb la imatge corresponent:
La Santa Maria era una nau, una embarcació que es
dedicava al comerç. Aquest era el vaixell més gran de
la flota, per la qual cosa era més lent que els altres dos.
Podia carregar de 80 a 100 tones. Portava tres pals,
amb vela quadra en els dos primers i vela llatina (trian-
gular) a l’últim.
La Pinta era una caravel·la, amb una sola coberta on
s’aparellaven tres pals i amb aparell rodó (veles
quadrades). Era comandada per Martín Alonso Pinzón.
La seva tripulació estava integrada per uns 30 homes.
Va ser la primera en arribar a Espanya en el viatge de
tornada.
La Niña era una caravel·la molt lleugera amb un casc
llarg i estret. Tenia una sola coberta on aparellaven ve-
les llatines (triangulars). Era la preferida de Colom, perquè
era la més maniobrable i marinera.
Les veles llatines que portava al principi del viatge van
ser canviades per unes altres de quadrades per afrontar
la navegació atlàntica quan van arribar a les illes
Canàries.
* Després de llegir les definicions, per què creus que Colom volia fer el viatge amb
caravel·les i no amb naus?
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 20

21. LES ESPÈCIES
La via per la qual arribaven les espècies a Europa va ser durant segles la via terrestre
que unia les illes de les espècies (actuals illes Moluques) amb el continent europeu. Però el
creixement de l’Imperi Turc i la caiguda de Constantinoble a les seves mans van tallar aquesta
ruta comercial, i es va obrir una nova via, maritima en aquest cas, per intentar connectar
amb aquest lucratiu comerç.
* En el següent mapa, i amb l’ajuda d’un atlas, mira de marcar els següents punts:
A - Localitza la ubicació de les illes de les espècies.
B - Assenyala el lloc on estava Constantinoble
C - Localitza, amb l’ajuda d’un atlas històric, els dominis de l’Imperi Turc cap a finals del
segle XV.
D - Amb color vermell, marca una línia que determini la ruta de les espècies per via
terrestre
E - Amb una línia de color blau, marca quina és la ruta marítima ideada pels portuguesos
per connectar amb el comerç de les espècies, alternativa a la ruta terrestre tallada pels
turcs.
* Se t’acut algun altre camí alternatiu per arribar-hi fins a les illes de les espècies, que no
sigui el que van triar els portuguesos?
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 21

22. Com ja saps, Colom no va poder portar espècies, perquè no en va trobar. En canvi, va
trobar molts altres productes que també han tingut molta importància a Europa i a la resta del
món, com per exemple la patata, que en un principi era un aliment per al bestiar i posteriorment
es va convertir en un aliment de primer ordre, fins al punt que passà a anomenar-se “el pa
dels pobres”.
* Sabries diferenciar d’entre tots aquests productes quins eren els que anava a buscar
en Colom i quins altres van ser els que finalment va portar d’Amèrica?
Producte Asiàtics Americans Producte Asiàtics Americans
La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 22