1.
ESTACIÓ CIENTÍFICA FONT ROJA NATURA‐UA
Seguiment d’espècies al∙lòctones
invasores del riu Polop i del Paratge
Natural Municipal del Racó de Sant
Bonaventura – Els Canalons, Alcoi
INFORME FINAL
Juliol 2013

2.
2
Equip tècnic
Encarnación Rico-Guzmán
Llicenciada en Biologia
Departament d’Ecologia. Universitat d’Alacant
Estació Científica Font Roja Natura-UA
Vicerectorat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació. Universitat d’Alacant
Beatriz Terrones Contreras
Llicenciada en Biologia
Estació Científica Font Roja Natura-UA
Vicerectorat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació. Universitat d’Alacant
Ángela Llorca Redón
Llicenciada en Biologia
Andreu Bonet Jornet
Doctor en Biologia
Professor Titular del Departament d’Ecologia. Universitat d’Alacant
Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi (IMEM) Ramon Margalef. Universitat d’Alacant
Coordinador de l’Estació Científica Font Roja Natura-UA del Vicerectorat d’Investigació, Desenvolupament
i Innovació. Universitat d’Alacant
Com citar aquest informe:
Rico-Guzmán, E., Terrones, B., Llorca, A. i Bonet, A. (2013) Seguiment d’espècies al·lòctones
invasores del riu Polop i del Paratge Municipal Racó de Sant Bonaventura – Els Canalons, Alcoi.
Informe final. Juliol 2013. Estació Científica Font Roja Natura. Universitat d’Alacant. 40 p.

3.
3
Finançament
Ministerio de Ciencia e Innovación. Gobierno de España. Fundación Española para la Ciencia y
la Tecnología (FECYT)
Obra Social “La Caixa”
Ajuntament d’Alcoi. Departament de Medi Ambient
Entitats col·laboradores
CEMA Font Roja Alcoi
Fundació Limne
Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi
Ambient. Generalitat Valenciana

4.
4
ÍNDEX
RESUM.......................................................................................................................................... 6

5. 1. INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................... 8
2. OBJECTIUS ............................................................................................................................ 10
3. ÀREA D’ESTUDI..................................................................................................................... 11
4. ESPÈCIES OBJECTIU............................................................................................................ 13
4.1. FAUNA INVASORA .......................................................................................................... 13
4.2. FLORA INVASORA .......................................................................................................... 18
5. METODOLOGIA...................................................................................................................... 24
5.1. FAUNA INVASORA .......................................................................................................... 24
5.2. FLORA INVASORA .......................................................................................................... 26
6. RESULTATS I DISCUSSIÓ..................................................................................................... 27
6.1. FAUNA INVASORA .......................................................................................................... 27
6.2. FLORA INVASORA .......................................................................................................... 30
7. CONCLUSIONS ...................................................................................................................... 33
Agraïments................................................................................................................................. 36
Bibliografia................................................................................................................................. 36
Enllaços...................................................................................................................................... 39

6.
6
RESUM
Les invasions biològiques són un dels problemes que afecten els ecosistemes fluvials. Aquestes
espècies exòtiques colonitzen altres hàbitats i provoquen una sèrie d’efectes negatius sobre la
comunitat animal i vegetal ripària. A causa de les seues característiques, els ecosistemes fluvials
són més propensos a la dispersió d’espècies invasores, perquè poden actuar com a corredors
biològics. En el cas d’ecosistemes protegits o d’alt valor ecològic que, a més, són molt utilitzats
per l’ésser humà, el perill derivat de les invasions biològiques és encara més acusat.
El riu Polop és l’únic curs d’aigua permanent dins dels límits del Parc Natural del Carrascar de la
Font Roja i té la funció de connector ecològic entre aquest i el veí Parc Natural de la Serra de
Mariola. La part alta del Polop està protegida, a més, sota la figura del Paratge Natural Municipal
del Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons, d’alt valor ecològic, paisatgístic i per a l’ús públic i
l’esbarjo.
Per aquest motiu, s’ha portat a terme un estudi de la distribució i l’abundància de les espècies
invasores existents al riu Polop i al Paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura.
L’objectiu ha sigut detectar i quantificar la presència de les espècies animals invasores i
determinar la distribució de les vegetals.
El seguiment s’ha centrat en cinc espècies de fauna aquàtica invasora i cinc de flora associada
als ecosistemes riparis. Les espècies animals són el cranc roig americà (Procambarusclarkii), la
tortuga de Florida (Trachemys script aelegans), el carpí vermell (Carassius auratus), la perca
americana (Micropterus salmoides) i la gambúsia (Gambusia holbrooki). Quant a les espècies
vegetals, s’han considerat la canya (Arundo donax), l’ailant (Ailanthus altissima), l’acàcia borda
(Robinia pseudoacacia), la pitera (Agave americana) i la figuera de pala (Opuntia ficus-indica).
Quant a la fauna, aquest informe és una continuació d’estudis previs de detecció i quantificació
de la presència d’espècies invasores al PNM Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons, i amplia
la informació continuant pel curs del riu Polop fora de l’espai. La metodologia ha consistit en la
col·locació de nanses al llit del riu i la seua revisió periòdica.
Pel que respecta a la vegetació, es parteix de la informació de diversos estudis de l’ailant fets per
l’Estació Científica Font Roja Natura-UA, però es completa amb la informació de les altres
espècies esmentades. S’han fet diversos recorreguts paral·lels al riu Polop a fi de localitzar els
exemplars d’espècies de flora invasores.
Els resultats mostren que l’única espècie animal invasora de presència comprovada al riu Polop
és el cranc roig, que a més pareix haver minvat respecte als mostrejos anteriors al PNM. No
obstant això, continua tenint efectius a la part més baixa del curs del riu, per la qual cosa no es
pot descuidar la seua evolució.

7.
7
D’altra banda, sí que s’han trobat totes les espècies vegetals invasores esperades. La seua
distribució es limita a la part baixa del riu Polop prospectada, de manera que cap ha sigut
trobada dins dels límits del PNM. Les més esteses són l’ailant i la canya. El primer apareix
associat a masies i zones recreatives, mentre que la segona es troba al llit del riu competint amb
l’espècie autòctona anàloga (Phragmites australis). De forma més restringida apareixen l’acàcia
borda a la vora de camins i masies, i la pitera i la figuera de pala, que només apareixen
puntualment al voltant de masies.
La recomanació final és mantenir la continuïtat dels seguiments de fauna al·lòctona al riu Polop i
al PNM per controlar la seua abundància i aplicar mesures d’eradicació i control en cas que
siguen necessàries, sempre tenint en consideració els protocols i experiències prèvies i, si és
possible, dins de projectes de restauració d’ecosistemes riparis més globals.

8.
8
1. INTRODUCCIÓ
Una espècie invasora es defineix com aquella que és transportada a un hàbitat diferent del seu
propi on és capaç de sobreviure, reproduir-se i establir-se (sensu Elton 1958). Les espècies
invasores penetren en els ecosistemes naturals per diverses causes. En el cas de les espècies
animals, els principals orígens d’entrada són l’explotació comercial, la pesca esportiva,
l’aqüicultura, l’alliberació d’aigües de llast d’embarcacions, el transport d’espècies incrustades als
cascos d’embarcacions recreatives o la solta d’exemplars exòtics per part de particulars, encara
que es desconeix l’origen d’algunes espècies (Capdevila-Argüelles et al. 2011). En el cas de les
espècies vegetals, gran part procedeix de la introducció intencionada amb fins ornamentals i
comercials. Algunes d’aquestes espècies, que tenen major capacitat de dispersió, escapen i
colonitzen el medi natural.
Encara que el procés d’invasió biològica pot ocórrer de forma natural, l’efecte de l’activitat
humana a través del transport a gran distància i el comerç ha incrementat l’àrea, la freqüència i la
quantitat d’espècies invasores als hàbitats naturals (Wells et al. 1986, Di Castri 1989). Aquest
procés és especialment perillós dins d’espais naturals protegits, ja que les espècies invasores
tenen efectes negatius per a les espècies autòctones i els ecosistemes a diversos nivells
(Capdevila-Argüelles et al. 2011):
‐ Competeixen amb més eficàcia pels recursos que les espècies autòctones, podent arribar
a desplaçar-les, i poden afectar les seues dinàmiques poblacionals per depredació.
‐ S’hibriden amb les espècies natives, alteren el flux gènic i provoquen una pèrdua de
diversitat genètica.
‐ Alteren les interaccions entre espècies afectant les xarxes tròfiques i induint canvis en
l’estructura i la composició de les comunitats.
‐ Modifiquen l’hàbitat i els ecosistemes podent alterar el seu funcionament (cicle de
nutrients, de l’aigua, etc.) i el medi físic.
A més dels problemes ambientals, la introducció d’espècies invasores pot causar problemes de
tipus sanitari, per si mateixes (p. e. al·lèrgies en el cas de plantes) o com a reservoris d’agents
patògens i paràsits vegetals, animals o humans. D’altra banda, poden provocar importants
pèrdues econòmiques derivades del dany directe, de la seua gestió i de la pèrdua de funcions
del capital natural, així com dels valors d’ús de l’ecosistema aquàtic (Capdevila-Argüelles et al.
2011).
Depenent de la magnitud de la invasió i de la vulnerabilitat de l’ecosistema colonitzat, l’impacte
pot ser més o menys greu. En concret, els ecosistemes aquàtics són més vulnerables a la
introducció d’espècies exòtiques que els terrestres (Capdevila-Argüelles et al. 2011). L’estructura
linear del rius facilita el moviment i la dispersió de les espècies pel paisatge (Pysek i Prach
1994), actuant com a corredors ecològics tant per a espècies vegetals com animals. De la

9.
9
mateixa manera que serveixen de corredor per a les espècies autòctones, també poden afavorir
l’entrada i dispersió d’espècies invasores.
A més del llit dels rius, els camins i pistes forestals també poden ser una via d’entrada d’espècies
al·lòctones als ecosistemes adjacents, sobretot en el cas de les plantes (Gelberd i Belnap 2003;
Pauchard i Alaback 2004). En el cas d’hàbitats associats a l’ésser humà, com són en general tots
els hàbitats riparis i més en l’àmbit mediterrani, la presència de camins i carreteres és més que
habitual. Això, juntament amb altres alteracions del medi provocades per les activitats humanes
(contaminació, alteració dels llits i cabals fluvials, activitats extractives, destrucció de la vegetació
riberenca, etc.) fan que els ecosistemes riparis siguen especialment vulnerables a les invasions
biològiques (Capdevila-Argüelles et al. 2011).
De tot això, es desprèn la importància de monitorar les poblacions d’aquestes espècies invasores
i elaborar plans de gestió per controlar el seu impacte o eradicar-les dels ecosistemes naturals.
Aquest informe se centra en la detecció i seguiment d’espècies invasores en l’ecosistema fluvial
del riu Polop i els ecosistemes adjacents, tant en la seua part alta dins del Paratge Natural
Municipal del Racó Sant Bonaventura-Els Canalons (des d’ara, referit com PNM) com en el seu
curs baix des d’aquest espai fins al nucli urbà d’Alcoi.
En el cas de les espècies animals, aquest estudi és una continuació de dos informes anteriors
realitzats per la Gerència de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi (2007) i per l’Estació Científica
Font Roja Natura-UA (Bonet et al. 2009) en la zona del PNM. El primer estava encaminat a
l’eliminació de tortugues exòtiques (Trachemyssp.) del PNM, encara que es van trobar altres
espècies invasores durant el mostreig. El següent informe es va dedicar a la detecció d’espècies
invasores en general i a l’estudi de l’estat de les poblacions de cranc roig americà
(Procambarusclarkii) i les tortugues exòtiques (Trachemyssp.), que van ser les espècies
capturades en major proporció.
Quant a la flora invasora, en el context de l’Estació Científica Font Roja Natura-UA s’han fets
diversos estudis centrats en la distribució de l’ailant (Ailanthus altissima) al LIC (Lloc
d’Importància Comunitària) de les Serres de Mariola i Font Roja (Constán-Nava et al. 2007;
Constán-Nava, Catalán i Bonet 2011; Constán-Nava 2013). Com a resultat d’aquests estudis,
s’ha elaborat un protocol d’eliminació d’ailant basat en l’experiència al Parc Natural del Carrascal
de la Font Roja (Constán-Nava i Bonet 2013). No obstant això, no hi ha informació concreta
d’altres espècies vegetals invasores presents a l’àrea que ens ocupa.

10.
10
2. OBJECTIUS
Per tant, l’objectiu general d’aquest treball és fer una avaluació general de l’estat del curs del riu
Polop i els ecosistemes adjacents pel que fa a la presència d’espècies al·lòctones invasores.
Els objectius específics derivats d’aquest, pel que respecta a les espècies animals invasores,
són:
‐ Quantificar la presència d’espècies aquàtiques animals invasores mitjançant tècniques de
captura al riu Polop.
‐ Comparar l’abundància d’exemplars d’espècies invasores trobats a aquest mostreig i als
fets amb anterioritat al PNM Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons.
‐ Aconsellar mesures d’actuació en cas que siguen necessàries.
D’altra banda, els objectius específics per a l’estudi de les espècies vegetals invasores són:
‐ Localitzar la presència d’espècies vegetals invasores associades a l’ecosistema fluvial del
riu Polop en quadrícules UTM.
‐ Determinar els hàbitats en què apareixen aquestes espècies vegetals.
‐ Avaluar la possibilitat d’aplicació de mesures de control d’espècies invasores.

11.
11
3. ÀREA D’ESTUDI
Aquest estudi se centra en el curs del riu Polop, concretament el tram que va des de la Font dels
Canalons, dins del Paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons, fins a
la font del Quinzet (figura 1). En els mostrejos, s’ha considerat tant el curs del riu com els
ecosistemes que es troben adjacents a aquest.
El riu Polop naix de les aportacions d’aigua recollides en diversos barrancs de la vessant nord de
la serra del Carrascal de la Font Roja. Juntament amb els rius Barxell, Molinar i Benissaidó,
forma la conca del riu Serpis, declarat Paisatge Protegit pel Govern de la Generalitat Valenciana
el 13 d’abril del 2007. El riu Polop és l’únic curs d’aigua que manté el seu cabal al llarg de tot
l’any dins de l’àrea protegida pel Parc Natural del Carrascal de la Font Roja.
Figura 1. Localització de l’àrea d’estudi.
El curs alt del riu Polop forma part del PNM Racó de Sant Bonaventura-Els Canalons, declarat
com a tal per acord del Govern Valencià el 8 de febrer de 2002. A més del seu valor paisatgístic i
ambiental intrínsec, el Paratge Natural Municipal fa la funció de corredor ecològic entre els Parcs
Naturals del Carrascar de la Font Roja i la Serra de Mariola, la qual cosa li atorga en conjunt un
caràcter excepcional. Aquestes raons, juntament amb el mosaic d’hàbitats que presenta i el
caràcter permanent del seu curs d’aigua, van ser les causants de la seua declaració com PNM.

12.
12
L’espai ha sigut i és utilitzat com a lloc d’oci i esbarjo, i el riu Polop en general està molt lligat a
les pràctiques agrícoles i també industrials fins al segle XVII, com el funcionament de molins
fariners o les fàbriques de tèxtil i paper. Vestigis d’aquest passat són les construccions que es
troben al llarg del curs del Polop: sèquies, preses, salts d’aigua, sénies i complexos industrials,
que hui en dia es troben en un estat de conservació bastant precari.
Aquesta naturalesa de corredor ecològic sumada a l’ús freqüent del riu per part de l’ésser humà,
fan que el riu Polop siga especialment sensible a les espècies exòtiques invasores.

13.
13
4. ESPÈCIES OBJECTIU
A continuació descriurem les espècies al·lòctones invasores que trobarem amb major
probabilitat a la nostra àrea d’estudi. Tota la informació mostrada en aquest capítol s’ha tret de
GEIB (2006), Sanz i col·laboradors (2004) i el Banc de Dades Global d’Espècies Invasores
(Global Invasive Species Database 2013).
4.1. FAUNA INVASORA
4.1.1. Carranc roig americà (Procambarusclarkii)
Foto 1. Exemplar de Procambarusclarkii capturat.
Grup biològic
Fílum Arthropoda. Classe Malacostraca. Ordre Decapoda.
Descripció
Omnívor i sapròfit. S’alimenta de cucs, larves d’insectes, ous de peixos i amfibis. El seu
desenvolupament està determinat per la disponibilitat d’aliment i per la temperatura de l’aigua
(òptim entre 21º C i 27º C). Agressiu i voraç. Les femelles depositen i cuiden de les postes en
forats al llit del riu durant l’època reproductora (tardor). Viu a rius, maresmes i tolls de fons bla
per excavar els forats per a les postes.
Origen i raons de la introducció
Nord-oest de Mèxic i zona central i sud dels Estats Units. Explotació comercial i pesca esportiva.
Impactes
Transformació física del medi a través del seu hàbit escarbotador. Augmenta la quantitat de
nutrients en suspensió, incrementa el fitoplàncton i la terbolesa de l’aigua, i causa la pèrdua de la
cobertura vegetal. En densitats elevades, pot arribar a desestructurar la xarxa tròfica i afectar la
productivitat de l’ecosistema. Portador de l’afanomicosi, letal per als carrancs autòctons. La seua
presencia està relacionada amb la disminució dels amfibis i els peixos per efecte directe de la

14.
14
depredació, la qual cosa afecta indirectament els macròfits i els tapets microbians. Provoca
danys a les plantacions d’arrossars.
Estatus
Dins de les vint espècies invasores més danyoses de la Península Ibèrica (GEIB 2006) i de les
cent més perilloses del món (Lowe et al. 2006). Eradicació total inviable.
4.1.2. Tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans)
Foto 2. Individu de Trachemys scripta elegans. Font: inaturalist.org
Grup biològic
Fílum Chordata. Classe Sauropsida. Ordre Testudines.
Descripció
Semiaquàtica. S’adapta fàcilment a hàbitats de distint origen com rius, llacs, tolls, estanys i, fins i
tot, aigües salobres. En la seua dieta estan presents gambetes, gambes, puces aquàtiques o
peixos xicotets. Quan són joves, són carnívores i depreden peixos, invertebrats i amfibis. A
mesura que van creixent, van tornant-se més vegetarianes, i consumeixen vegetació aquàtica
flotant o sèssil. Molt voraç.
Origen i raons de la introducció
Sud-est dels Estats Units i nord-oest de Mèxic. Solta per particulars.
Impactes
Competeix amb les tortugues autòctones, la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i tortuga
d’estany (Emysorbicularis), i les exclou fins i tot dels millors llocs d’insolació. Aconsegueix mides
superiors a la dels autòctons, produeix més descendència, tenen una maduració sexual més

15.
15
primerenca i la seua dieta és més variada. Toleren la contaminació i la presència humana.
Transmeten la salmonel·losi a humans.
Estatus
Dins de les vint espècies invasores més danyoses de la Península Ibèrica (GEIB 2006).
Prohibida la seua introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç (RD
1628/2011).
4.1.3. Carpí vermell (Carassius auratus)
Foto 3. Exemplar de Carassius auratus. Font: http://fl.biology.usgs.gov
Grup biològic
Fílum Chordata. Classe Actinopterygii. Ordre Cypriniformes.
Descripció
Present a rius, llacs, estanys, llacunes i sèquies amb aigua corrent lenta, freda i amb vegetació
aquàtica (Fish Base 2013). Suporta l’exposició prolongada a salinitats superiors a 15 ppt1 (Fish
Base 2013) i baixos nivells d’oxigen dissolt (McDowall 2000). S’alimenta de plantes, xicotets
crustacis, insectes i detritus entre altres (Kottelat i Freyhof 2007). Ovípara amb larves pelàgiques
que es generen a temperatures de 15º a 20°, ja que els juvenils requereixen altes temperatures
per a créixer. Les femelles ponen els seus ous en la vegetació densa amb uns pocs mascles. Els
ous són apegalosos, i s’adhereixen a les plantes aquàtiques, a les pedres i a altres elements
submergits.
Origen i raons de la introducció
Àsia central, Xina i Japó. Introduïda per solta per particulars.
Impactes
El pas dels cianobacteris a través de l’intestí d’aquests peixos estimula el seu creixement a
l’aigua, la qual cosa pot donar lloc a floracions d’algues. Els mètodes d’alimentació de succió del
fons també poden contribuir a la proliferació d’algues per resuspensió de nutrients. També
1
Parts per mil.

16.
16
s’alimenta d’ous, de larves i d’adults de peixos natius (Morgan i Beatty 2004). Augmenta la
terbolesa de l’aigua i provoca l’esgotament de la vegetació aquàtica (Richardson et al. 1995).
Estatus
Considerada com a invasora pel Grup d’Especialistes en Espècies Invasores (Invasive Species
Specialists Group, ISSG) de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
4.1.4. Perca americana (Micropterus salmoides)
Foto 4. Exemplar de Micropterus salmoides. Font: inaturalist.org
Grup biològic
Fílum Chordata. Classe Actinopterygii. Ordre Perciformes.
Descripció
Depredador voraç d’invertebrats, amfibis i peixos, principalment a mesura que augmenta de talla.
Pot arribar a capturar vertebrats riberencs, com micromamífers i rèptils. S’ha aclimatat bé als
embassaments on es va introduir i als trams lents dels rius més cabalosos. Viuen a aigües
càlides. Els únics factors limitants són les temperatures inferiors a 10º C i el pH inferior a 6, que
afecten la reproducció però no la supervivència dels adults.
Origen i raons de la introducció
Estats Units. Aqüicultura i pesca esportiva.
Impactes
Provoca greus pertorbacions en la composició del zooplàncton i, per tant, sobre les condicions
ecològiques de l’hàbitat, ja que produeix un fort impacte sobre les comunitats íctiques
autòctones. Alta depredació d’espècies autòctones, principalment sobre les poblacions de
ciprínids. Hi ha una clara relació entre la disminució d’aquest grup de peixos, el més divers de la

17.
17
Península Ibèrica, i la presència de perca americana. Els grans exemplars són depredadors
voraços de grans preses, sobretot de crustacis i peixos, però també d’altres vertebrats (amfibis,
aus i mamífers). Competència interespecífica per hàbitat i aliment amb altres espècies
autòctones de peixos. Com que és un gran depredador, es pot suposar impacte sobre el sector
de la pesca esportiva, ja que afecta espècies autòctones d’un cert valor.
Estatus
Dins de les cent pitjors espècies invasores de tot el món (Lowe et al. 2000).
4.1.5. Gambúsia (Gambusia holbrooki)
Foto 5. Exemplar de Gambusia holbrooki. Font: http://wdfw.wa.gov
Grup biològic
Fílum Chordata. Classe Actinopterygii. Ordre Ciprinodontiformes.
Descripció
Peix d’aigües dolces capaç de colonitzar ambients molt dispars (zones mitges i baixes dels rius,
llacunes, embassaments, basses i sèquies de reg, marenys litorals, torberes, etc.). Molt fèrtil (3-4
camades a l’any) i molt precoç (madur sexualment a les 6 setmanes). Les femelles podem
emmagatzemar esperma fins a la següent estació reproductora. Suporten perfectament alts
nivells de contaminació i temperatures elevades. Sense paràsits naturals als hàbitats que
envaeix. Pot veure’s afectada per descensos en la concentració d’oxigen, sobretot els mascles.
Menja larves de mosquit, però no més que altres peixos autòctons. També s’alimenta d’una gran
varietat d’altres larves d’insectes, zooplàncton i plantes aquàtiques.
Origen i raons de la introducció
Amèrica del Nord (Alabama del Sud, Florida i més al nord al llarg del litoral atlàntic). Control
biològic del mosquit.
Impactes
Competeix amb espècies de peixos amenaçades o amb valor econòmic, i depreda els seus ous,
larves i juvenils. Depreda postes d’amfibis i té un comportament agressiu amb els cullerots. En
grans densitats, provoca un efecte en cadena: desaparició de macroinvertebrats, increment de
protozous i rotífers, descomposició del fitoplàncton, enterboliment de l’aigua i aparició de

18.
18
processos d’eutrofització. També provoca l’esgotament de la vegetació aquàtica (Richardson et
al., 1995). És difícil d’eradicar una vegada que s’ha establert així que la millor manera de reduir
el seu impacte és controlar la seua ulterior expansió.
Estatus
Dins de les vint espècies invasores més danyoses de la Península Ibérica (GEIB 2006). Ús com
a agent de control encara actiu. Sense mètode efectiu d’eliminació.
4.2. FLORA INVASORA
4.2.1. Canya (Arundo donax)
Foto 6. Arundo donax. Font: Banc de Dades de Biodiversitat
Grup biològic
Fílum Magnoliophyta. Classe Liliopsida. Ordre Cyperales.
Descripció
Envaeix zones ripàries en l’entorn de trams baixos dels rius, així com aiguamolls i marjals
costaners. També apareix en els marges de les infraestructures hidràuliques artificials (sèquies,
canals, desguassos, basses, etc.). Es reprodueix amb llavor en la seua àrea d’origen, però als
territoris envaïts es dispersa molt més ràpidament per reproducció vegetativa des del rizoma, que
creix ràpidament a distàncies molt llargues i es regenera des de fragments transportats per

19.
19
l’aigua. Poden dessecar-se durant molts mesos i tornar a reverdir i generar rizomes. Suporta bé
el calor, però no les temperatures baixes, i presenta certa tolerància a la salinitat.
Origen i raons de la introducció
Àsia. Introduïda per a fer barreres vegetals o tallavents, construcció de teulades, suport
d’espècies de conreu i, més recentment, control de l’erosió.
Impactes
Desplaça o fins i tot substitueix la vegetació ripària nativa, el que empobreix l’hàbitat. Disminueix
la capacitat de desaiguar de rius i canals perquè tapona i redueix els llits amb el seu creixement i
els sediments produïts. Augmenta el risc d’incendi per la seua gran biomassa. La seua elevada
transpiració redueix els recursos hídrics a zones àrides. Generalment, l’aparició de l’espècie es
produeix després de l’eliminació de la vegetació natural per activitats antròpiques.
Estatus
Dins de les cent pitjors espècies invasores de tot el món (Lowe et al. 2000). Difícil eliminació a
causa de la seua gran expansió i naturalització.
4.2.2. Ailant (Ailanthus altissima)
Grup biològic
Divisió Magnoliophyta. Classe Magnoliopsida. Ordre Sapindales.
Descripció
Espècie pionera de creixement ràpid, enorme producció de llavors (325.000-350.000 llavors a
l’any), rebrotadora, amb reproducció vegetativa i sistema radicular potent. Producció de
substancies al·lopàtiques i herbicides. Resistència a atacs de fongs i insectes. Flors atractives
per als insectes. Associada a carreteres, camins i altres construccions antròpiques. Envaeix
nombrosos tipus d’usos de sòl, des de cultius (en actiu i abandonats) fins a ecosistemes
seminaturals i naturals, com ara matollars, pinars, carrascars i boscos de ribera.
Origen i raons de la introducció
Taiwan i Xina Central. Jardineria o restauració de talussos.
Impactes
Molt difícil d’eliminar una volta s’ha establert, i persisteix a voltes fins i tot després de la tala,
crema o tractament amb herbicides. Desplaça la vegetació natural preexistent o dificulta la seua
regeneració. Les fulles i les flors, sobretot les dels exemplars masculins, desprenen un olor fètid.
Si les abelles visiten les flors d’aquesta espècie, comuniquen a la mel un sabor desagradable.
Poden produir danys en el clavegueram i en els ciments dels edificis. Ha envaït nombrosos
ecosistemes, entre d’altres, els boscos de ribera, en els quals afecta negativament sobre la
riquesa d’espècies, la diversitat filogenètica i múltiples funcions ecosistèmiques.
Estatus
Dins de les vint espècies invasores més danyoses de la Península Ibèrica (GEIB 2006).

20.
20
Foto 7. Rodal d’Ailanthus altissima.
4.2.3. Acàcia borda (Robinia pseudoacacia)
Grup biològic
Divisió Magnoliophyta. Classe Magnoliopsida. Ordre Fabales.
Descripció
És invasora en bona part de les regions temperades del món. Planta de successió primerenca,
que creix agressivament per la seua alta taxa fotosintètica, germinació i creixement ràpids i
extens aparat radical que li permet una eficaç reproducció vegetativa. Prefereix ple sol, sòls ben
drenats i poca competència. La llavor té una viabilitat de fins a deu anys i en terrenys favorables
pot créixer fins a un metre per any. Envaeix praderies seques i arena, sabanes de roure, i vores
dels boscos de terres altes. Es troba comunament a àrees pertorbades, com els vells camps,
boscos degradats i vores de carreteres (Wieseler 1998).
Origen i raons de la introducció
Nativa del sud-est dels Estats Units. Ús ornamental i producció de fusta. També destaca pel seu
ús com a planta mel·lífera.
Impactes
És molt perillosa per als ecosistemes naturals, sobretot forestals, perquè envaeix clars de boscos
i provoca el desplaçament de la flora autòctona. El seu ràpid creixement i la seua facilitat per a
emetre brots d’arrel la fan molt difícil d’eliminar. Una vegada introduïda, s’expandeix fàcilment en
àrees on la seua ombra redueix la competència amb altres plantes. Els clons densos de l’acàcia
borda creen illes d’ombra amb poca vegetació del sòl. La falta de combustible en el sòl limita l’ús
del foc en els règims de pertorbacions naturals. Les flors grans i fragants competeixen amb les

21.
21
plantes natives per la pol·linització de les abelles. Modifica les característiques químiques del sòl
i té un elevat consum de nutrients. Provoca al·lèrgies i és tòxica.
Estatus
Dins de les vint espècies invasores més danyoses de la Península Ibèrica (GEIB 2006).
Foto 8. Robinia pseudoacacia. Font: http://www.issg.org
4.2.4. Pitera (Agave americana)
Grup biològic
Fílum Magnoliphyta. Classe Liliopsida. Ordre Liliales.
Descripció
A Espanya abunda en alguns punts del litoral mediterrani, sobretot en el sud-est semiàrid, on pot
formar localment comunitats desviants. En aquestes zones semiàrides pot introduir-se en biòtops
seminaturals i coexistir amb espècies autòctones pròpies d’etapes madures (p. e. Chamaerops
humilis, Ziziphus lotus, etc.). Pot créixer a hàbitats molt diversos: penya-segats, zones urbanes,
boscos, praderies, zones riberenques, platges i zones d’arena, i pendents rocosos. És tolerant
amb el vent, la sal, les altes temperatures i la sequera extrema. Pot suportar gelades lleugeres i
poc freqüents. Pot créixer a aigües poc profundes, amb baixa fertilitat de sòl molt sec i pot
colonitzar arena nua (Badano i Pugnaire 2004, Bezona et al. 2009, LeHouérou 2000).
Origen i raons de la introducció
Est de Mèxic. Introduïda amb ús ornamental o industrial (tèxtil). També per a construir barreres
vegetals, delimitar propietats, alimentar ramats i com a material de construcció.
Impactes
Competència amb espècies natives de dunes i comunitats d’arenals pels recursos, generant
ombra i per major absorció d’aigua i nutrients mitjançant la seua densa xarxa de rizomes. Pot
reduir la diversitat en les comunitats envaïdes. La seua naturalesa rizomatosa també podria

22.
22
alterar l’estat dels nutrients del sòl. A més, poden tenir efectes adversos sobre la salut humana i
animal (Badano i Pugnaire 2004, Macdonald et al. 2003, NPPA 2008, Williams 2008).
Estatus
Considerada com a invasora pel Grup d’Especialistes en Espècies Invasores (Invasive Species
Specialists Group, ISSG) de la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Foto 9. Agave americana.
4.2.5. Figuera de pala (Opuntia ficus-indica)
Grup biològic
Divisió Magnoliophyta. Classe Magnoliopsida. Ordre Cariophyllales.
Descripció
En zones àrides i càlides competeix avantatjosament amb la vegetació autòctona, i la desplaça o
impedeix la seua regeneració. Regeneració ràpida a partir de fragments. Molt estesa pel sud i la
costa mediterrània, generalment en ambients sotmesos a intensa influència antròpica. Es pot
considerar una espècie domesticada, ja que són múltiples els usos socioeconòmics que deriven
d’això (Patrick Griffith, 2004). Creix en talussos, vessants assolellats, cultius abandonats, vores
de camins i zones degradades. Molt resistent a la sequera. Suporta gelades curtes. No creix bé a
sols mal drenats i no és rebrotadora després dels incendis.

23.
23
Origen i raons de la introducció
Amèrica tropical, de Mèxic a Colòmbia. Introduïda per al cultiu de cotxinilles (Dactylopius
coccus), i després per a alimentació, ús ornamental i fabricació de tanques vegetals.
Impactes
Altera el paisatge propi de les àrees naturals, i per la seua ràpida expansió, tendeix a substituir la
flora autòctona. Hi ha estudis que indiquen que serveix d’hàbitat de mixomicets, ja que es
desenvolupen damunt de la tija de l’espècie. Són floridures que no comporten cap problema per
a la supervivència de la flora, però són rellevants, ja que es tracten de plantes epífites (López-
Sánchez et al. 1986). Produeix ferides al ramat oví i caprí, i redueix la superfície de les zones de
pastura.
Estatus
Naturalitzada. Alguns biòlegs ja la consideren un membre de la flora autòctona (Patrick Griffith,
2004). Dins de les vint espècies invasores més danyoses de la Península Ibèrica (GEIB 2006).
Sense plans de gestió a gran escala.
Foto 10. Opuntia ficus-indica.

24.
24
5. METODOLOGIA
5.1.FAUNA INVASORA
Per a la detecció de les espècies de fauna invasora, l’àrea de mostreig es va dividir en dues
zones:
‐ PNM: curs alt del riu Polop dins dels límits del Paratge Natural Municipal, que comprèn des
de la font dels Canalons fins al primer toll de l’àrea recreativa del Racó de Sant Bonaventura.
‐ Baix Polop: correspon al curs del riu Polop des de la part baixa de l’àrea recreativa del Racó
fins a la font del Quinzet.
Figura 2. Localització de les trampes de captura.
En cada zona es van col·locar cinc nanses durant tres dies consecutius, incloent el dia de la
seua posta i el de retirada. La zona PNM es va mostrejar entre els dies 28 al 31 de maig, i el Baix
Polop, des del 31 de maig al 3 de juny.
La metodologia utilitzada és similar a la que es va utilitzar als informes de seguiment dels anys
2007 i 2008-2009 (Gerència de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi 2007; Bonet et al. 2009).
Es van col·locar tres nanses consistents en cons de malla plàstica de color verd de llum menor
de 1 cm2. L’extrem de menor diàmetre està tancat a mode de cul de sac, mentre que l’altre

25.
25
extrem més ample està obert amb forma d’embut cap a l’interior per evitar l’escapada dels
exemplars capturats. L’obertura d’aquest extrem té uns 15-20 cm de diàmetre.
Les nanses es van fixar a la vegetació de les vores del riu mitjançant llinyes plàstiques
transparents o cordons resistents de colors mimètics. Per a una major discreció, es van col·locar
de manera que estigueren fora de la vista de visitants al Paratge i dels possibles depredadors.
Per mantenir-les en flotació i no ofegar als animals capturats, es va introduir a l’interior de cada
nansa una botella buida tancada. L’esquer utilitzat va ser fetge de pollastre penjat de l’interior de
la nansa de forma que este quedava suspès al centre.
Foto 11. Situació d’una de les nanses a l’àrea d’estudi.
Per a l’emplaçament de les nanses es consideraren els següents criteris:
‐ Existència de tolls o trams d’aigua relativament grans, amb suficient volum i profunditat
d’aigua.
‐ Llunyania a camins assolellat.
‐ Existència de vegetació aquàtica.
‐ Possibilitat d’ocultament de les nanses.
‐ Bona accessibilitat.
Tots els individus capturats van ser fotografiats i es va anotar l’espècie, la zona i la localització de
la trampa. Els exemplars autòctons van ser tornats al medi aquàtic immediatament per minimitzar
l’estrès causat per la permanència dins de les nanses. Les espècies invasores, pel contrari, van
ser retirades del medi.
Com a complement de les nanses, es van anotar els exemplars detectats al llarg del recorregut
realitzat durant la col·locació i revisió de les nanses.

26.
26
5.2.FLORA INVASORA
L’àrea de mostreig de presència d’espècies de flora invasora es va acotar al curs del riu Polop i
els hàbitats pròxims. Aquesta àrea es va mostrejar mitjançant la realització dels itineraris
següents:
- Itinerari interpretatiu del PNM.
- Pistes forestals dins del PNM.
- Àrea recreativa del Racó Sant Bonaventura i masies del voltant (p. e. Mas de Sant
Bonaventura, Molins de d’Alt i Baix, etc.).
- Sender SL-CV-25.7 (àrea recreativa del Racó Sant Bonaventura-Font del Quinzet) i masies
trobades al llarg del recorregut (p. e. Caseta dels Perellons, etc.).
- Pista forestal des de la font del Quinzet fins a l’àrea recreativa del Racó Sant Bonaventura.
Tota l’àrea es va dividir en quadrícules de 200 m en ArcGIS. Les quadrícules van ser
mostrejades anotant les coordenades geogràfiques de tots els punts en què s’observava la
presència d’exemplars de les espècies invasores objectiu. El sistema de coordenades utilitzat en
tots els casos va ser UTM European Datum de 1950.
Figura 3. Recorreguts i àrees mostrejades per a la localització de plantes invasores.

27.
27
6. RESULTATS I DISCUSSIÓ
6.1.FAUNA INVASORA
6.1.1. Resultats de la campanya de 2013
L’única espècie objectiu trobada a les trampes de captura va ser el cranc roig americà (P. clarkii).
Del total d’individus d’aquesta espècie, només dues van trobar-se dins dels límits del PNM,
mentre que la resta van aparèixer al Baix Polop. A més dels exemplars capturats, es va poder
tenir un contacte visual amb tres individus prop de la nansa P4 al Baix Polop (taula 1).
Taula 1. Individus totals capturats per trampa i per zona.
Zona PNM Baix Polop
Trampa R1 R2 R3 R4 R5 P1 P2 P3 P4 P5
Total
Espècies
invasores
Cranc americà 1 - - 1 - - - - 10 (3) 5 17 (20)
Bagra ibèrica 6 3 - 3 - - - - - - 12
Tortuga de rierol (1) - - - - - - - - - (1)
Granota comuna - - - - - - 2 - - 1 3
Espècies
autòctones
Colobra d’aigua - - - - 1 - - - - 1 (2) 2 (4)
NOTA: Entre parèntesis, exemplars detectats visualment. En els totals,
entre parèntesis el total considerant els contactes visuals.
Per contra, es van detectar exemplars de quatre espècies autòctones: la bagra ibèrica (Squalius
pyrenaicus), la granota comú (Pelophylax perezi), la colobra d’aigua (Natrix maura) i la tortuga de
rierol (Mauremys leprosa), encara que només les tres primeres van ser capturades amb les
nanses. A més, dels exemplars trobats dins de les nanses, es va trobar gran quantitat d’individus
de bagra ibèrica en les immediacions de les nanses en totes les revisions, i també es van veure
dues colobres d’aigua a una de les nanses col·locades al PNM. En el cas de la tortuga de rierol,
només es va detectar la presència d’un exemplar prop de la nansa R1 del PNM per contacte
visual.
Foto 12. Squalius pyrenaicus (bagra ibèrica). Foto 13. Pelophylax perezi (granota comú).

28.
28
Foto 14. Natrix maura (colobra d’aigua). Foto 15. Mauremys leprosa (tortuga de rierol).
La presència d’algunes d’aquestes espècies és molt important per a apreciar el valor ecològic del
riu Polop. Per exemple, la bagra ibèrica està catalogada com a vulnerable en alguns punts de la
Península Ibèrica i en perill en el cas de les poblacions de la conca del riu Serpis a la Comunitat
Valenciana (Doadrio 2002). Una de les principals amenaces per a aquesta espècies és,
precisament, la depredació per part d’espècies invasores piscívores. Al paratge, el nombre
d’individus de la població és elevat, per la qual cosa podem deduir que la població es troba en
bon estat.
D’altra banda, la tortuga de rierol està catalogada com vulnerable (Pleguezuelos et al. 2002).
Pateix un procés d’aïllament, reducció d’efectius poblacionals i extincions locals a causa de les
pertorbacions provocades per la destrucció del seu hàbitat i la competència amb la tortuga de
Florida (CMA 2013). Com que només s’ha trobat un exemplar i cap ha sigut capturat, és
plausible pensar que la població és molt reduïda.
6.1.2. Evolució temporal de les presències
Presentem a continuació una comparativa entre els estudis previs de la presència d’espècies
animals aquàtiques invasores i les dades obtingudes en aquest seguiment.
Taula 2. Individus totals capturats per punt de mostreig
(modificat de Bonet, Constán-Nava i Rubio, 2009)
Punts 1 2 3 4 5 6 Total
Espècies invasores
Cranc americà
(P. clarkii)
2 14 39 22 2 13 92
Bagra ibèrica
(S. pyrenaicus)
2 - 1 - - 6 9
Talpó d’aigua
(Arvicolas apidus)
- - 1 - - - 1
Espècies
autòctones
Barb
(Barbus sp.)
- - - - - 1 1

29.
29
La campanya de seguiment feta per Bonet, Constán-Nava i Rubio (2009) es va realitzar a l’àrea
del PNM durant la tardor i l’hivern dels anys 2008 i 2009. Les nanses es van col·locar en sis
punts diferents durant vuit dies (taula 2). La metodologia utilitzada per a la col·locació de les
nanses és la mateixa que la que s’ha emprat en aquest mostreig. En el mostreig de 2008-2009
es va trobar cranc americà i bagra ibèrica, però entre les espècies autòctones també van
aparèixer el talpó d’aigua (Arvicola sapidus) i el barb (Barbus sp.). No obstant això, en el cas del
talpó d’aigua, sí que s’han observat alguns exemplars i també els seus sistemes de galeries al
llarg del curs del riu durant l’any 2013 (dades no publicades).
A la taula 3 es mostra la comparativa d’ambdós estudis, tenint en compte les espècies comunes
trobades. S’ha dividit el total de captures entre el nombre de nanses i de dies de mostreig, tenint
en compte les dades del present mostreig de 2013 en la zona del PNM únicament. Com es pot
veure, el nombre d’individus de cranc americà va ser superior en el mostreig en la campanya de
2008-2009 que en aquest. D’altra banda, la quantitat d’exemplars de bagra ibèrica capturats no
ha variat en gran mesura entre ambdues campanyes.
Taula 3. Comparativa del nombre d’individus capturats per dia
i per punt de mostreig els anys 2009 i 2013.
Espècies 2008-2009 2013
Invasores Cranc americà 1,9 0,1
Autòctones Bagra ibèrica 0,2 0,6
S’ha de tenir en compte que el primer mostreig va ser a la tardor i el segon a la primavera.
L’època reproductora del cranc roig americà té lloc a la tardor (GEIB 2006), durant la qual les
femelles són menys actives i visibles per estar cuidant dels ous als seus amagatalls (Constán-
Nava et al. 2009).
Com que el creixement del cranc roig americà està relacionat directament amb la quantitat de
recursos disponibles, es podria suposar que el nombre d’individus és major a la primavera, quan
és possible que la quantitat d’aliment als rius és major que a la tardor. D’una banda, la major part
de la fauna aquàtica del riu es reprodueix a la primavera, la qual cosa posa a disposició del cranc
una major abundància de preses. Al mateix temps, la dieta del cranc roig americà, malgrat ser un
omnívor oportunista, està basada principalment en vegetals (Rodríguez et al. 2005). És possible
que, amb les temperatures més altes de la primavera i la major insolació, el creixement d’algues
siga major i, per tant, major la quantitat d’aliment.
Cal assenyalar que no tots els punts de col·locació de les nanses coincideixen exactament. És
probable que existisquen tolls amb un millor substrat per a l’activitat reproductora dels cranc o
major quantitat d’aliments que altres, i que això siga una diferència quant al nombre de crancs.
No obstant això, en el mostreig de primavera d’enguany s’han trobat menys crancs que en el de
tardor de 2008-2009. Per tant, es podria inferir que el nombre d’exemplars de cranc roig americà
s’ha reduït al PNM.

30.
30
6.2. FLORA INVASORA
A continuació es mostren els cinc mapes de presència corresponents a les cinc espècies de flora
invasora trobades a l’àrea de mostreig. Les espècies que es distribueixen més amplament són
l’ailant (fig. 4) i la canya (fig. 5), que apareixen en tretze quadrícules. La presència de la pitera (n
= 5), l’acàcia borda (n = 2) i la figuera de pala (n = 1) ha sigut detectada en menor proporció.
Totes aquestes espècies estan presents fora de la zona protegida per la figura de Paratge
Natural Municipal. Només la pitera i la canya apareixen prop de l’àrea del PNM en els
recorreguts realitzats.
Segons l’espècie, els exemplars s’han trobat en diferents hàbitats. La figuera de pala i la pitera
se situen principalment prop de masies, la primera en la zona del Baix Polop i la segona en la
zona Racó. L’acàcia borda i l’ailant es troben al voltant de les àrees recreatives del Racó i de la
font del Quinzet a la zona del Baix Polop. Per últim, la canya, a causa dels seus requeriments
d’humitat, creix directament al llit del riu en la zona del Baix Polop i la zona Racó.
Figura 4. Presència d’Ailanthus altissima.

31.
31
Figura 5. Presència d’Arundo donax.
Figura 6. Presència d’Agave americana.

32.
32
Figura 7. Presència de Robinia pseudoacacia.
Figura 8. Presència d’Opuntia ficus-indica.

33.
33
7. CONCLUSIONS
En total, s’han trobat sis espècies invasores al curs del riu Polop de les deu esperades, una
espècie animal i cinc espècies vegetals. D’aquestes sis espècies, quatre es troben entre les vint
espècies invasores més perilloses de la Península i una entre les cent més danyoses del món.
El cranc roig americà (P. clarkii) és l’única espècie de fauna invasora que s’ha trobat en el
present mostreig de 2013. Comparant aquestes dades amb les obtingudes en mostrejos
anteriors, podem deduir que la seua població ha minvat a l’àrea del PNM Racó de Sant
Bonaventura-Els Canalons, ja que a l’àrea concreta del paratge s’han trobat aproximadament
cinc vegades menys exemplars. Malgrat això, cal recordar que la diferència estacional entre els
dos mostrejos comparats pot tindre efecte en la quantitat d’exemplars capturats a causa de les
diferències de comportament associades (època de reproducció) i quantitat d’aliment, que és un
factor decisiu per al desenvolupament del cranc roig americà. Pel gran valor ecològic del riu
Polop, caldria dissenyar un seguiment d’aquesta espècie que no estiguera afectat per aquestes
variacions, i fer dues campanyes de seguiment anuals en diferents estacions, a fi de controlar la
seua abundància.
Per contra, no s’han trobat individus de tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) ni en
aquest mostreig ni en el de tardor i hivern de 2008-2009, cosa que pot induir a pensar que la
seua població ha minvat en el paratge natural. Sí s’ha trobat la seua contrapartida autòctona, un
exemplar de tortuga de rierol (M. leprosa). Encara que la seua presència és indicativa de bona
qualitat ecològica, no s’ha detectat més que un exemplar. Açò pot indicar que no existeix una
població establida. Si existira, seria, a més, una població molt aïllada per la naturalesa de
l’hàbitat del paratge. L’existència de punts que dificulten la dispersió de l’espècie, com salts
d’aigua de gran altitud, penya-segats i pendents de roca molt fortes. Per tant, la viabilitat de la
població al Paratge podria ser limitada. No obstant això, un estudi més exhaustiu centrat
únicament en aquesta espècie podria confirmar la seua presència o absència, com el citat de la
Gerència de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi (2007).
Per contrapartida, s’ha verificat la presència d’espècies autòctones vulnerables afectades per la
presència d’invasores, com és el cas de la bagra ibèrica (S. pyrenaicus) , amb una població
aparentment estable.
Quant a les espècies de flora invasora, les més abundants, perilloses i més difícils d’eliminar són
l’ailant (A. altissima)i la canya (A. donax), dins de les vint pitjors espècies invasores d’Espanya i
les cent pitjors del món respectivament (GEIB 2006, Lowe et al. 2006). La canya és l’espècie
invasora amb un nombre més gran de quadrícules ocupades a la zona d’estudi. Ambdues
espècies estan ben adaptades a la humitat edàfica i són capaces de colonitzar fàcilment els
cursos dels rius i poden substituir totalment les espècies autòctones anàlogues, el canyís
(Phragmites australis) en el cas de la canya, i l’àlber (Populus alba) i el xop negre (Populus nigra)

34.
34
en el cas de l’ailant. Particularment al PNM podem trobar àlbers però no xop negres, perquè en
el seu lloc van ser plantats exemplars de xop americà (Populus deltoides) per a la seua
explotació fustera, activitat abandonada actualment. Encara que aquesta espècie no és
autòctona, no es considera invasora, per la qual cosa no s’ha tingut en compte en l’estudi.
Les altres espècies de planta invasora es troben en localitzacions més puntuals. En el cas de la
figuera de pala i de la pitera, es troben normalment en terrenys particulars de masies. L’acàcia
borda es pot trobar al voltant d’aquestes edificacions i a la vora de les carreteres, camins i pistes
forestals annexes.
Excepte per la canya, no s’han trobat exemplars de cap d’aquestes espècies al terreny protegit
per la figura de Paratge Natural Municipal. No obstant això, sí que estan registrades molt prop
dels seus límits. Per això, caldria continuar monitorar l’abundància d’aquestes espècies per evitar
el possible pas al Paratge. Quant a la canya, seria necessari un tractament de control i
eradicació en el llit del riu Polop a l’àrea del PNM, ja que hi ha poblacions ben establides. S’han
publicat protocols de control d’aquesta espècie a sistemes fluvials (Deltoro et al. 2012) elaborats
a partir d’experiències realitzades per la Dirección General del Agua del Ministerio de Agricultura,
Alimentación y Medio Ambiente, i per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de
la Generalitat Valenciana.
En aquest sentit, i pel que respecta a les espècies animals aquàtiques, existeix la iniciativa del
projecte LIFE-Trachemys: Estrategia de control de tortugas invasoras (LIFE09 NAT/ES/000529),
en marxa des de 2010. En el marc d’aquest projecte, s’han redactat alguns protocols d’eradicació
de les espècies invasores i s’han portat a terme algunes accions per a reduir la població invasora
(Dirección General del Medio Natural 2011a, 2012), i afavorir l’estudi i supervivència de les
poblacions de tortugues ibèriques (Dirección General del Medio Natural 2011b) i altres espècies
aquàtiques autòctones.
També en el marc d’un altre projecte similar ja finalitzat, el projecte LIFE Amfibis 2005-2008
(LIFE05 NAT/E/000060), es van realitzar campanyes d’eliminació d’espècies al·lòctones
invasores que competeixen i depreden els amfibis, com el cranc roig americà (Procambarus
clarkii) (Conselleria del Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge 2008).
Quant a les espècies de plantes invasores i la seua eradicació, ja existeix un protocol
desenvolupat per l’Estació Científica Font Roja Natura-Universitat d’Alacant (Constán-Nava i
Bonet 2013), ja esmentat en aquest treball. El protocol indica els passos que cal seguir per a
eradicar l’ailant dels ecosistemes naturals amb èxit sense acabar amb la vegetació autòctona
que l’acompanya, tal i com s’ha fet al PRUG del Parc Natural de la Font Roja.
El control d’espècies invasores al riu Polop queda inclòs en el Pla d’Ordenació dels Recursos
Naturals (PORN) i el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural del Carrascal de la Font
Roja, ja que tant el Paratge com el riu formen part de la zona PORN d’aquest. Seria recomanable

35.
35
mantenir la continuïtat de seguiment de les espècies invasores al riu Polop i al PNM per
monitorar l’evolució de les seues poblacions i planificar accions dirigides al seu control en el cas
que siga necessari. De qualsevol manera, abans de posar en marxa plans d’eradicació de les
espècies esmentades, seria adequat fer una revisió bibliogràfica exhaustiva per conèixer
protocols basats en experiències prèvies, com les esmentades abans. A més, caldria que les
accions no foren puntuals i estigueren emmarcades en projectes de restauracions de riberes que
tingueren en compte les conseqüències ecològiques dels tractaments.

36.
36
Agraïments
S’agraeix a Rocío Castañeda Garrido i Oscar Gisbert Burguillos la seua col·laboració i
companyia en les tasques de camp.
També volem donar les gràcies al personal del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, pel
material i els consells prestats.
Bibliografia
Acord de 8 de febrer de 2002, del Govern Valencià, pel qual es declara Paratge Natural
Municipal a l’enclavament denominat Racó de Sant Bonaventura-Canalons, al terme municipal
d’Alcoi. (DOGV núm. 4191, de 15.02.02).
Badano E. I.; Pugnaire F. I. 2004. Invasion of Agave species (Agavaceae) in south-east Spain:
invader demographic parameters and impacts on native species. Diversity and Distributions 10:
493–500.
Bezona, N.; Hensley, D.; Yogi, J.; Tavares, J.; Rauch, F.; Iwata, R.; Kellison, M.; Wong, M. i
Clifford P. 2009. Salt and wind tolerance of landscape plants for Hawai’i. Landscape 13.
University of Hawaii.
Bonet, A., Constán-Nava, S. i Rubio, Q. 2009. Eliminación de especies alóctonas invasoras del
Paraje Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura - Canalons, Alcoy (Julio 2009). Informe
técnico. Estación Científica Font Roja Natura-UA.
Capdevila-Argüelles, L.; Zilletti, B. i Suárez, V. A. 2001. Invasión de especies exóticas en
ecosistemas de aguas continentales, p. 26-32. En Manual de desarrollo sostenible nº 10.
Recuperación de riberas. Fundación Banco Santander.
Conselleria del Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. 2008. Restoration of priority habitats
for amphibians. Layman’s report. Proyecto LIFE-Anfibios (LIFE05 NAT/E/000060).
Constán-Nava, S. 2013. Ecología de la especie invasora Ailanthus altissima (Mill.) Swingle.
Bases para su control y erradicación en Espacios Naturales Protegidos. Ecosistemas 22 (1): 83-
85. Doi.: 10.7818/ECOS. 2013.22-1.18.
Constán-Nava, S.; Bonet, A.; Terrones, B.; Albors, J. L. 2007. Plan de actuación para el control
de la especie Ailanthus altissima en el Parque Natural del Carrascal de la Font Roja. Alicante.
Bol. Europarc 24, 34–38.

37.
37
Constán-Nava, S. i Bonet, A. 2013. Manual técnico para el control de la especie invasora
Ailanthus altissima (Mill.) Swingle en Espacios Naturales Protegidos Mediterráneos. Estación
Científica Font Roja Natura -Universidad de Alicante. En publicació.
Constán-Nava, S.; Catalán, S. i Bonet, A. 2011. Cartografía SIG de la distribución potencial de la
especie A. altissima en el territorio LIC Serra de Mariola y Carrascal de la Font Roja (formato
raster). Universidad de Alicante. Distribución restringida para los gestores.
Decret 49/1987, de 13 d’abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració del Parc
Natural de Carrascal de la Font Roja. (DOCV núm. 591 de 21.05.1987)
Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual es crea i regula el
Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades i s’estableixen categories i normes per a la
seua protecció. (DOGV número 4705 de data 4.03.2004)
Dirección General del Medio Natural. 2011a. Resultados de la campaña de erradicación de
galápagos exóticos. Año 2011. Informe LIFE-Trachemys nº 2. Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient. Generalitat Valenciana. Proyecto LIFE-Trachemys (LIFE09
NAT/E/0000529).
Dirección General del Medio Natural. 2011b. Seguimiento de la Mauremys leprosa en el río
Serpis. Evaluación y cuantificación. Informe LIFE-Trachemys nº 6. Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient. Generalitat Valenciana. Proyecto LIFE-Trachemys (LIFE09
NAT/E/0000529).
Dirección General del Medio Natural. 2012. Resultados de la campaña de erradicación de
galápagos exóticos. Año 2012. Informe LIFE-Trachemys nº 12. Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient. Generalitat Valenciana. Proyecto LIFE-Trachemys (LIFE09
NAT/E/0000529).
Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestres.
Di Castri, F. (1989) History of biological invasions with emphasis on the Old World. Pages 1–30 in
J. Drake, F. di Castri, R. Groves, F. Kruger, H. A. Mooney, M. Rejmanek, and M. Williamson,
editors. Biological invasions: a global perspective. Wiley, New York, New York, USA.
Doadrio, I. (ed.). 2002. Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Dirección General
de Conservación de la Naturaleza. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Ministerio de Medio Ambiente (2ª impresión). Madrid. 374 p.
Elton, C. S. (1958) The ecology of invasions by animals and plants. Methuen, London, UK.

38.
38
GEIB (2006) TOP 20: Las 20 especies exóticas invasoras más dañinas presentes en España.
Grupo Especialista en Invasiones Bológicas (GEIB), Serie Técnica N.2. P.: 116.
Gerència de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi (2007) Informe final sobre les sessions de
captures de tortugues exòtiques al Paratge Natural Municipal del Racó de Sant Bonaventura.
Informe tècnic.
Kottelat, M. and J. Freyhof, 2007. Handbook of European fresh water fishes. Publications
Kottelat, Cornol, Switzerland. 646 p.
Le Houérou, H. N. 2000. Utilization of fodder trees and shrubs in the arid and semiarid zones of
West Asia and North Africa. Arid Land Researchand Management 14: 101-135.
López-Sánchez. E.; Honrubia, M.; Gràcia, E.; Gea, F. J. 1986. Estudio de los mixomicetos que
fructifican sobre Opuntia ficus-indica L. en el S. E. de España peninsular. Anales de Biología, 10
(Biología General, 2): 41-48.
Lowe, S.; Browne, M.; Boudjelas, S.; de Poorter, M. (2000) 100 of the World’s Worst Invasive
Alien Species. A selection from the Global Invasive Species Database. Published by The Invasive
Species Specialist Group (ISSG) a specialist group of the Species Survival Commission (SSC) of
the World Conservation Union (IUCN), 12 p. First published as special lift-out in Aliens 12,
December 2000. Updated and reprinted version: November 2004.
Macdonald, I. A. W.; Reaser, J. K.; Bright, C.; Neville, L. E.; Howard, G. W.; Murphy, S. J.;
Preston, G. (eds.) 2003. Invasive Alien Species in Southern Africa: national reports & directory of
resources. Global Invasive Species Programme, Cape Town, South Africa.
McDowall, R. M. 2000. The Reed field guide to New Zealand fresh water fishes. Auckland, Reed.
Morgan, D & Beatty, S. 2004. Fish fauna of the Vasse River and the colonisation by feral goldfish
(Carassius auratus). Centre for Fish & Fisheries Research, Murdoch University.
National Pest Plant Accord (NPPA) 2008. Technical Advisory Group Assesment of National Pest
Plant Accord Species assessment. Biosecurity New Zealand.
Patrick Griffith, M. 2004. Theorigins of an important cactus crop, Opuntia ficus-indica
(Cactaceae): New molecular evidence. American Journal of Botany 91(11): 1915-1921.
Pauchard, A. i Alaback, P. B. 2004. Influence of elevation, land use, and landscape context on
patterns of alien plants invasions along roadsides in protected areas of South-Central Chile.
Conservation Biology Vol. 18, núm. 1, p. 238-248.

39.
39
Pleguezuelos J. M.; R. Márquez i M. Lizana, (eds.) 2002. Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y
Reptiles de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Asociación
Herpetológica Española (2ª impresión), Madrid, 587 p.
Pysek, P. i Prach, K. (1994) How important are rivers for supporting plants invasions? P. 19-26.
En: de Waal, L. C.; Child, L. E.; Wade, P. M. i Brock, J. H. (Eds) (1994) Ecology and
Management of Invasive River Plant Species. John Wiley & Sons Ltd.
Reial Decret 1628/2011, del 14 de novembre referit al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques
Invasores. (BOE-A-2011-19398).
Richardson, M. J.; Whoriskey, F. G.; Roy, L. H. 1995. Turbidity generation and biological impacts
of an exotic fish, Carassius auratus, introduced into shallow seasonally anoxic ponds. Journal of
Fish Biology 47(4): 576-585.
Rodríguez, C. F.; Becares, E.; Fernández-Aláez, M. i Fernández-Aláez, C. 2005. Loss of diversity
and degradation of wetlands as a result of introducing exotic crayfish. Biological Invasions. 7(1).
January 2005. 75-85.
Sanz, M.; Dana, E.D. i Sobrino, E. (eds) 2004. Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en
España. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid, 384 p.
Williams, P. A. 2008. Biological success and weediness of some terrestrial weeds not present in
the Northland Regional Council’s RPMS.
Wieseler, S. 1998. Black Locust. Plant Conservation Alliance.
http://www.nps.gov/plants/alien/fact/rops1.htm
Enllaços
Tots aquests enllaços han sigut consultats en els mesos de juny i juliol de 2013.
Banc de Dades de la Biodiversitat. Generalitat Valenciana. Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient.
http://bdb.cma.gva.es
Especies Exóticas Invasoras de la Península Ibérica
http://invasiber.org

40.
40
Fish Base
http://www.fishbase.org
Flora Catalana. Plantes medicinals.
http://floracatalana.es
Global Invasive Species Database
http://www.issg.org/database/species/ecology.asp?si=368
Projecte LIFE-Trachemys. Generalitat Valenciana. Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi
Ambient.
http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=72095&idioma=C
The UICN Red List of Threatened Species
http://www.iucnredlist.org
Washington Departament of Fish & Wildlife. Conservation. Aquatic Invasive Species.
http://wdfw.wa.gov/ais