Els climes d'Espanya

1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA
LA DIVERSITAT
CLIMÀTICA
d’Espanya
ELS FACTORS
Factors dinàmics
Factors geogràfics
TIPUS DE TEMPS
Hiverns freds
Primavera i tardor variables
Estius calorosos
Els mapes de temps
Distints climes
oceànic,
mediterrani costaner,
mediterrani d’interior,
de muntanya, canari
Els climogrames
ELEMENTS DEL CLIMA
Les precipitacions,
les temperatures
i la seua distribució
mapes
6

7

latituds mitjanes, entre els 43º 47’
24’’ N de l’Estaca de Bares (a La
Corunya) i els 36º 00’ 03’’ N de
Tarifa (Cadis).
 LA SITUACIÓ: LATITUD
ritme estacional:
un període de màxima
insolació (solstici d’estiu),
dos períodes intermedis
mínima insolació (solstici
d’hivern)
Les latituds mitjanes formen part de
la franja temperada del planeta.
Una zona que es caracteritza per les precipitacions i les temperatures moderades.
determina
8

 LA SITUACIÓ: la posició geogràfica
9
Les masses d’aigua o de terra condiciona la humitat i la temperatura de l’aire
que se desplaça sobre elles. En general, les terres amb una major influència
marítima tenen majors precipitacions i unes temperatures més suaus que les
zones més continentals (amb major oscil•lació tèrmica).
La posició d’Espanya entre l’oceà Atlàntic, la mar Mediterrània i dos
masses continentals ( Àfrica i Europa,): factor del clima.
Domini dels vents de l’oest : l’Atlàntic desenvolupa un paper destacat:
proporciona humitat i suavitza la temperatura de les masses d’aire que
penetren a l’interior peninsular.

ELS FACTORS DINÀMICS
són els relacionats amb la circulació atmosfèrica i són de dos tipus:
circulació superior i circulació en superfície
10

1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: FACTORS DINÀMICS
 DINÀMICA ATMOSFÈRICA: Jet Stream
11
Corrent tubular de forts vents que circulen en las
capes altes de l’atmosfera (12.000m) entre els 30º i els
50º de latitud Nord amb sentit Oest.Est.
Velocitats superiors als 500km/h
Forma un cinturó al voltant de la Terra.
vents que arriben a la PI carregats d’humitat
La diferència d’alçada entre la troposfera polar i la tropical genera
un esglaó que indueix a l’acceleració dels vents de l’oest.

 DINÀMICA ATMOSFÈRICA: Jet Stream
12
Hivern: jet stream afecta de ple a la PI (circula
més al sud),
Estiu només a la franja cantàbrica (es trasllada
cap al nord).
Primavera i tardor: quan el corrent oscil·la cap
al sud o cap al nord, perd velocitat i pateix
ondulacions.
La força de les masses d’aire pot ocasionar una
ruptura temporal del corrent (crearà una
bossa d’aire => si l’aire és fred = gota freda.
Autèntic regulador de la circulació
atmosfèrica: produeix depressions en la
part polar i anticiclons en la tropical,
generant gotes fredes, etc.

13
La circulació en superfície: les masses d’aire
La PI rep la influència de masses d’aire de característiques
distintes en temperatura i humitat: d`origen polar i tropical,
marí i continental
Origen de les
masses d’aire
que afecten la
Península. El
grossor de les
fletxes és
proporcional a la
freqüència
Són porcions d’aire amb unes característiques
concretes de temperatura, humitat i pressió.1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: FACTORS DINÀMICS

14
La circulació en superfície: les masses d’aire

La circulació en superfície: els centres d’acció
El clima també està condicionat per la influència dels centres d’acció.
Els centres d’acció són camps de pressió:
ANTICICLONS i DEPRESSIONS.
Els anticiclons provoquen temps estable i les depressions i borrasques temps inestable i
poden aportar precipitacions
http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion/satelite/infra
15

16
La circulació en superfície: els centres d’acció

17
els centres d’acció

18
La PI es veu afectada fonamentalment per les borrasques
atlàntiques del Front Polar i l’ Anticicló de les Açores

19
Els anticiclons tropicals: l’anticicló de les Açores
A. Açores, zona de divergència
d’aires
Massa d’aire que emet aquest anticicló des de la seva façana
septentrional entre en contacte amb les sup. marines i es
converteix en una massa d’aire tropical marítima, que a
l’estiu origina un temps càlid i sec.
Massa d’aire tropical, continental o sahariana: aire molt
càlid i sec
 hivern: T prop.20ºC
 estiu: onades de calor (T sup.40ºC)

20
Les depressions atlàntiques.
Mal temps = depressions o zones de baixes pressions.
Vent de l’oest empeny les
depressions i creuen l’oceà;
depressions atlàntiques.
A la PI origina temps molt variable amb
molta nuvositat, pluges abundants i
freqüents, vent i temperatures suaus a
causa de la influència de l’oceà
Afecten a zones del N i NW de
la PI; menys intensitat i menor
freqüència a altres zones si els
relleus no els barren el pas.

21
Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals.
Massa d’aire polar marítim:
procedeix de l’oceà Glacial Àrtic,
produeix un descens ràpid i notable de
les temperatures,
gran inestabilitat: nevades al hivern, i
pluja i calamarsa en les altres estacions
climàtiques.
Massa d’aire polar continental o siberià:
• procedeix centre i nord de l’espai eurosiberià
• Masses d’aire sec i mol fred que arriben fins a
-20ºC
•Hivern: fred i nevades
•Estiu: molt ocasional; caràcter de massa d’aire
fred i provoca fenòmens tempestuosos.

22
Comportament semiautònom del Mediterrani occidental
Estiu: aigües del Mediterrani es reescalfen i gran evaporació.
Tardor: retirada dels anticiclons, entren masses d’aire atlàntiques (de caràcter més fred)
Gran diferència tèrmica: genera baixes pressions al Medit. Occ,
provocant condensació de l’aire i
poden derivar en pluges torrencials
Atrau aire càlid dels anticiclons subtropicals, a
més altitud l’entrada d’aire més fred pot originar
grans cumulonimbus i provocar aiguats abundants
i intensos.

23
La circulació en superfície: els fronts
Front: superfície de contacte entre dues masses d’aire que tenen temperatura i humitats diferents
Front càlid
Front fred Front ocluit
En els fronts es produeixen gran quantitat de precipitacions degut a que les masses d’aire càlid
ascendeixen sobre les d’aire fred, provocant la condensació de la humitat i la precipitació.

24
La circulació en superfície: els fronts
El front polar
És el que més afecta la PI. Es forma sobre l’Atlàntic pel contacte de dues masses d’aire marítim: un fred –
Polar- i l’altre càlid – Tropical-
Importància: és el causant de les Borrasques Atlàntiques que es desplacen d’Oest a Est i que originen les
precipitacions en la península, especialment en el nord-oest, des de la tardor fins la primavera

25
La circulació en superfície: els centres d’acció i fronts
Segons l’època de l’any i la procedència dels centres d’acció de les masses
d’aire podem trobar dues situacions:
- Durant l’època estival hi ha una massa tropical marítima, amb aire càlid i humit que
penetra a la PI perquè l’anticicló de les Açores està en latituds més altes durant l’estiu.
Però també pot aparèixer, en ocasions, l’aire tropical continental càlid i sec procedent
del Sàhara.
- Des de la tardor fins la primavera el front polar descendeix més al sud i dona pas a
l’aire polar marítim fresc i humit, procedent de l’Atlàntic nord, que porta associades
borrasques. A més a més, a l’hivern també arriba l’aire polar continental fred i sec, des
de les altes latituds del continent europeu i, ocasionalment, l’aire àrtic.

26
La circulació en superfície: els centres d’acció i fronts

ELS FACTORS GEOGRÀFICS
els factors dinàmics units a la situació de la Península, la
configuració del relleu i l’altitud expliquen els caràcters i la varietat
dels climes d’Espanya
27

La configuració del relleu peninsular
La disposició del relleu proper al litoral, aïlla l’interior de la influència marina. Per això es
diferencien dues zones: el litoral receptor de la influència marina que modera les
temperatures, i l’interior on predomina la continentalitat amb una amplitud tèrmica
important.
1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: FACTORS GEOGRÀFICS
28

L’efecte Föhn
És una conseqüència que es deriva de la disposició i orientació del relleu en la PI i que
explica la diferent humitat entre
les àrees properes al litoral i l’interior peninsular i entre els vessants a sobrevent i a
sotavent de les muntanyes: els vessants a sotavent reben menys precipitacions que els de
sobrevent
http://www.isftic.mepsyd.es/pamc/pamc_2002/2002_mapa_interactivo/
Föhn: vent sec i
càlid que baixa
pel costat de
sotavent als Alps1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: FACTORS GEOGRÀFICS
29

les
precipitacions
orogràfiques són
produïdes per
un obstacle
muntanyenc que
obliga l’aire a
elevar-se
30

L’altitud
L’elevada altitud mitjana de la Península té una influència important en les
temperatures i en les precipitacions. Així, a major altitud la temperatura
descendeix (gradient tèrmico-estàtic) i les precipitacions augmenten.
31

1.- LA DIVERSITAT CLIMÀTICA: ELEMENTS DEL CLIMA
TEMPERATURA:
 Estiu: els valors més alts; temperatures màximes en la meitat
meridional de la península perquè l’efecte de la latitud les suavitza
al nord.
Hivern: temperatures més baixes; valors mínims en zones d’alta
muntanya -per l’altitud- i més suaus a les costes per l’efecte
moderador de la mar.
PRECIPITACIONS: les zones més humides són el nord-oest i la façana
cantàbrica, mentre que les zones més àrides se situen al sud-est.
32

2.- ELS CLIMES A ESPANYA
Clima oceànic o atlàntic.
 Localització: Galícia, Astúries, Cantàbria,el País Basc, l’extrem septentrional de Navarra i la
Vall d’Aran.
 Característiques:
 Precipitacions: abundants (1000-2500mm) tot l’any; menys a l’estiu. Motius alta
precipitació: afectació front polar i pluges orogràfiques.
 Temperatures: suaus tot l’any (Tma: 11ºC-15ºC),
 Amplitud tèrmica: reduida (10ºC)
 Vents: de ponent, d’intensitat moderada; de vegades deriven en galernes i temporals de
forta intensitat.
 Rius: cabalosos i regulars; curts (excepció Miño); gran força erosiva.
 Vegetació:
 bosc temperat caducifoli (en part substituit per pins de creixement ràpid): predomini de
roure i faig; també: castanyer, bedoll, til.ler i grèvol.
 degradació del bosc: landa (vegetació densa de matoll)
 prats naturals
34

35

36

Bosc caducifoli i prats
37

38

Matollar de landa
Bruc
Ginesta
Boix
39

Varietats clima oceànic o atlàntic.
 Varietat de muntanya oceànica:
 Localització: bona part del Massís Galaic, Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica,
Muntanyes Basques, els Pirineus navarresos i aragonesos, fins a les valls dels Pirineus
catalans (Aran, Valira i Núria)
 Altitud del relleu: descens de la temperatura i precipitacions superiors als 1500mm
anuals (nevades freqüents a l’hivern)
40

Varietats clima oceànic o atlàntic.
 Varietat oceànica de transició:
 Localització: terres baixes d’Ourense i les situades al nord de Castella i Lleó, Àlaba, La
Rioja, Navarra i zones d’Aragó i de Catalunya properes als Pirineus
 Transició entre els climes oceànics i els de l’interior de la Meseta i la depressió de l’Ebre
 Influència atlàntica però volum de precipitacions menor, estiu força secs i hiverns freds.
41

Climes mediterranis
42

Clima pròpiament mediterrani (I/II)
 Localització: litoral Mediterrani (Cap de Creus fins la comarca de la Marina (Alacant);
Balears i estreta franja costanera al sud d’Andalusia)
 Característiques: estius secs i calorosos, hiverns suaus; pluges poc abundants però poden
ser torrencials
 Temperatures: temperat (Tma: 14ºC-18ºC), Hiverns suaus (10-12ºC), estius càlids (20-
26ºC)
 Amplitud tèrmica: 12-18ºC
 Vents: de llevant (humit); cerç (vall de l’Ebre); ponent (eleva T de sotavent)
Precipitacions: escasses i molt irregulars. Hi ha diferències zonals
 Precipitacions totals: 400-700mm
 Tardor i primavera
 Gran aridesa estiuenca
 factors que expliquen les baixes precipitacions: façana oriental poc afectada pel front
polar; front actiu al Mediterrani que es més actiu a la tardor (Gota Freda); altres:
permanència de l’anticicló de les Açores, disposició del relleu proper a la costa,....
Climes mediterranis: part meridional de la façana atlàntica i per tot el litoral mediterrani, Balears, Ceuta i Melilla
43

Clima pròpiament mediterrani (I/II)
44

Clima pròpiament mediterrani (II/II)
Rius: sequedat de l’estiu comporta estiatge (període de mínim cabal) llarg i perllongat. Pluges
torrencials (tardor): augment del cabal i inundacions catastròfiques (Ter, Llobregat, Túria)
 Vegetació:
 de fulla perenne i de caràcter escleròfil (fulla petita i coriàcia (de consistència resisten i
relativa flexibilitat) a vegades espinosa, amb l’objectiu de disminuir la transpiració.
 alzines i sureres.
degradació del bosc d’alzines i substituït per pinedes. Activitat humana: quasi
desaparició dels grans boscos.
 degeneració del bosc, apareix la màquia, la garriga i l’estepa
45

Estepa
Garriga
Màquia
46

Alzina
Sureda
47

Varietats del clima mediterrani
Variació de les temperatures i les precipitacions a causa del rellu, la
latitud i la proximitat a l’Atlàntic.
 Localització: franja costanera andalusa occidental (entre Punta de Tarifa i el tram baix del riu
Guadiana i gran part de la depressió del Guadalquivir i d’Extremadura
 Els relleus no impedeixen l’arribada de les depressions i dels fronts de l’Atlàntic; Precipitacions
(octubre a maig) relativament abundants.
 Estius secs i calorosos: baixa latitud i influència de les Açores; costa suaus i a l’interior
d’Extremadura i d’Andalusia molt calorosos-
Influència atlàntica
48

 Localització: comprèn tots els relleus muntanyosos costaners: estribacions dels Pirineus
 Reben les precipitacions de la Mediterrània però la seva quantia (de 600 a 800 mm) depèn de
l'altitud i l'orientació.
En general els estius són frescos i els hiverns suaus.
Muntanya mediterrània
49

 Localització: des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria.
Són zones amb un clima sec i un gran índex d'aridesa,
amb un notable dèficit hídric. S’hi distingeixen climes esteparis i
desèrtics (pluja no arriba als 150mm anuals).
 Precipitacions: escasses i irregulars (150-300mm), de tipus
torrencial.
 Estius secs i calorosos
Les terres interiors mediterrànies, envoltades de muntanyes,
també reben poques pluges (menys de 400mm). Aquí els estius
són també calorosos i secs, però als hiverns es produeixen
freqüents glaçades.
Varietat seca
50

Climes continentals o d’interior d’influència mediterrània.
51

Clima pròpiament continental o d’interior
 Localització: tot l’interior peninsular (exceptuant les àrees de
muntanya): les dues submesetes,i la depressió de l’Ebre.
 Precipitacions: semblants al mediterrani marítim, amb
aridesa a l’estiu. Màximes a les estacions equinoccials (325-
550mm).
 Temperatures: hiverns molt freds (T min. Absoluta: -24ºC a
Albacete), estiu calorós (Tma a l’estiu: superior als 22,5ºC)
 Amplitud tèrmica: 16ºC; arribant als 20ºC
 Rius: irregulars, amb crescudes en èpoques de pluja o de desglaç, i
estiatges a l’estiu.
 Vegetació:
 alzines i pinedes enfilant-se pels vessant de les muntanyes
 arbustos a les planes: comunitats denses a zones humides, i
estepes seques i espinoses als sectors més àrids
 prats naturals 52

Climes de las Canàries
53
Situades a l’oceà Atlàntic, prop del Tròpic de Càncer i a la vora de les costes africanes.
L’anticicló de les Açores és molt proper i per això el clima canari és tropical sec.

 Localització: illes Canàries.
 Factors condicionants:
 corrent marí fred: suavitza les temperatures
 situació: illes occidentals influència dels vents alisis i de l’oceà atlàntic, i les orientals per
aire sec saharià.
 altitud i orientació del relleu: els relleus més elevats frenen el pas dels vents alisis i es crea
un clima més humit. Alisi del NW origina temperatures suaus tot l’any amb valors d’humitat
elevats. Mar de núvols
 Precipitacions escasses (100-300mmm; aridesa). El relleu eleva aquesta xifra a les
muntanyes.
 Temperatures:
càlides per la proximitat de l’anticicló de les Açores.
 constants: costa (Tma: 18-20ºC) i costa (Tma: 10ºC).
 hivern no baixen dels 17ºC i a l’estiu no passen del 25ºC
 Amplitud tèrmica: baixa (8ºC)
54

Climes de las Canàries: variacions segons
l’altitud
 Varietat de costa (fins 600m):
 clima subdesèrtic i estepari, T suaus (18-21ºC) i
P no superen els 350mmm
 Lanzarote i Fuerteventura clima desèrtic (la P no
arriba a 150mm)
 Varietat de muntanya mitjana (600 a 1500m):
 només present a les illes afectades pel mar de
núvols; T fresques (13-16ºC) i més P (500-
1000mm)
 Varietat de cims (1500 a 3700m):
 Tma inferior a 12ºC
 Glaçades a l’hivern i P properes als 500mm.
 Forta insolació
55

L’alisi i les illes canàries: el mar de núvols.
Resulta impossible d'entendre les Canàries sense considerar el paper que els vents alisis juguen en el
dibuix del seu paisatge. Els vents alisis es formen a les illes Açores, i recorren l'Atlàntic recollint
humitat en la seva part baixa alhora que refredant-se pel contacte amb el corrent marí fred de
Canàries. Quan els vents arriben a les illes pel nordest, es troben amb les muntanyes i pugen per
sobrepassar-les. A les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura), amb cims que amb prou feines superen
els 700 m, els alisis passen de llarg. En canvi, a les illes centrals (Gran Canària i Tenerife) i a les
occidentals (La Gomera, La Palma i El Hierro), on els pics s'enfilen per damunt dels 1500 m, la
situació és ben diferent. En el seu ascens, a uns 1000 m d'alçada, els alisis topen amb un aire més
calent que els atura i els escalfa, fent que la humitat que porten es condensi formant un mar de
núvols entre els 500 i els 1500 m d'alçada. Aquests núvols a mitja alçada aporten aigua en forma de
pluja horitzontal i expliquen la fecunda vegetació dels boscos de laurisilva que verdegen (o
verdejaven!) les mitjanies del nord. Les mateixes boires cobreixen de forma perpètua l'aeroport de Los
Rodeos.
56

L’alisi i les illes canàries: el mar de núvols.
57

Els climes a Catalunya
58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69
COMENTARI D’UN CLIMOGRAMA

70

71

72

73

74

75

76

77

Els climes d'Espanya

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (17)

Similar a Els climes d'Espanya

Similar a Els climes d'Espanya (20)

Más de Toni Raya

Más de Toni Raya (20)

Els climes d'Espanya